Una persona, en representación de una Comunidad de Propietarios, solicitó al Ayuntamiento de Tortosa el acceso a expedientes derivados de denúncias por obras públicas que afectaron a su fachada. El reclamante alegó que la respuesta recibida era incompleta y errónea. La GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a facilitar la información solicitada.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al derivar de las competencias y procedimientos regulados en el Reglamento de obras, actividades y servicios de los entes locales.
2
La GAIP aclara que, para el ejercicio del derecho de acceso a la información pública, la veracidad de la misma no es un requisito explícito, ya que basta con que la información se encuentre en poder de la Administración.
3
No se aprecian límites legales aplicables que restrinjan el acceso, salvo la necesaria disociación de datos personales identificativos conforme a la LTAIPBG.
4
La documentación relativa a obras ordinarias y expedientes de contratación de obras tiene un régimen general de acceso libre y conservación permanente según la normativa de la TAAD.
5
Las administraciones públicas están obligadas a disponer de un sistema de gestión documental que garantice la correcta clasificación y recuperación de los expedientes administrativos.
Texto completo
Resolució 668/2023, de 27 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 474/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Tortosa
Informació reclamada: Informació sobre actuacions de les denúncies arran de les obres municipals
que han afectat la façana d’una Comunitat de Propietaris.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: L’objecte d’aquesta reclamació se centra en l’accés a la informació pública existent relativa a
les actuacions que hagi realitzat l’administració reclamada en relació a unes denúncies per unes
obres públiques que han afectat a la façana de l’edifici. Aquestes obres estan subjectes a la tramitació
que estableix l’article 37 i 38 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament
d’obres, activitats i serveis dels ens locals i deriven directament de les competències, funcions i
procediments que regulada l’esmentat Decret. Pel que fa a la veracitat de la informació facilitada per
l’administració no correspon a aquesta Comissió pronunciar-se. És procedent estimar el dret d’accés
a la informació pública sol·licitada i reclamada en relació amb les denúncies presentades, amb el
benentès que si l’Ajuntament no disposi d’aquesta informació, aquesta és la resposta que ha de
facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar la informació sol·licitada per
aquesta resolució.
Paraules clau: Ajuntaments. Comunitat de propietaris. Persona interessada. Informació sobre
actuacions municipals. Obres públiques. Obres ordinàries. Denúncies.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 15 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 474/2023, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de Tortosa en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
La reclamant informa que no ha rebut resposta de l’administració i actua en nom i representació
de la Comunitat de Propietaris Sant Blai 26.
El 17 de març de 2023 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a informació
pública (SAIP) a l’Ajuntament de Tortosa, atès que: “en data 30/11/2021, amb NRE 2021-19728-
E, es va presentar denúncia, per actuació no ajustada a dret, que afecta a la façana del nostre
edifici, ubicat al carrer Sant Blai, 24, d'aquesta població. Que davant la manca de resposta, es va
tornar a presentar, el 18/02/2022, amb NRE 2022-2968-E, i el passat 15 de febrer, amb NRE
2023-3341-E. A la vista de tot l'anterior, sol·licito accés a la informació pública d'aquest expedient,
d'acord amb l'article 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, i de la Llei 19/2014, de 29 de desembre”.
El 18 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Aquesta admissió és acceptada pel
reclamant en data 23 de maig de 2023.
El 19 de maig de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Tortosa i requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 16 de juny de 2023 l’Ajuntament de Tortosa tramet resposta a la GAIP en la que informa que
s’ha respost a la persona reclamant mitjançant informe de l’arquitecta municipal que, en síntesi,
exposa el procediment d’aprovació de les obres d’”urbanització de la plaça de l’Ajuntament i
carrers Manuel Vila, Travessia Santa Teresa, Lluis Millet, Na Perona i Enric Bayerri” (que afecten
l’entorn de la finca de la persona reclamant). Aquest projecte va ser autoritzat per la Comissió
Territorial del Patrimoni Cultural de Terres de l’Ebre, en sessió de 14 d’octubre de 2020, “amb la
condició de la necessitat de realitzar una intervenció arqueològica preventiva, així com un seguit
de recomanacions, les quals es van incorporar al projecte, i es van dur a terme durant l’execució
de l’obra”. El projecte va ser aprovat definitivament per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament
el 26 d’octubre de 2020 i aquestes es va iniciar el 4 de desembre de 2020. En quant a l’execució
de les obres, l’informe diu: “Durant l’execució de les obres es va constatar que la fonamentació
de l’edifici situat al carrer 26 [no coincideix amb l’adreça de la persona reclamant, que és 24]
superava la rasant de la travessia, i per tal de no afectar la fonamentació de l’esmentat edifici, i no
suposés un perjudici, es va procedir a la modificació de la rampa inicialment prevista per unes
escales, d’acord amb les indicacions de la direcció facultativa i el coneixement de la propietat.
Durant l’execució de les obres, es van fer diverses visites al propietari del local emplaçat al carrer
26 [continua no coincidint amb l’adreça de la persona reclamant], explicant els problemes sorgits
durant l’obra i la solució adoptada. A conseqüència de la necessitat d’executar el canvi de les
escales, es va acordar també modificar el tractament del frontal del reclau previst com a jardinera,
el qual es va extradossar amb una xapa d’acer corten per tal de deixar oculta la fonamentació de
l’edifici. L’extradossat s’ha portat al nivell de l’obertura sense afectar en cap cas, el parament
aplacat de la base de l'edifici Colomé, per tal d’unificar el tractament de l’espai”.
El 19 de juny de 2023, la GAIP trasllada l’informe a la persona reclamant advertint-li que si en un
termini de 5 dies no ens justifica el contrari, entendrà que dona resposta a la seva sol·licitud
d’informació pública i procedirà a finalitzar el procediment.
En la mateixa data, la persona reclamant presenta una comunicació mitjançant correu electrònic
manifestant la seva disconformitat respecte a l’informe emès per l’arquitecta municipal,
bàsicament perquè: 1. La finca a la que es refereix la tècnica municipal no és la finca a la que es
refereix la persona reclamant; 2. que l’informe no satisfà la seva sol·licitud d’accés perquè “es va
demanar còpia dels documents que integren l'expedient. El suposat resum d'una tècnica que falta
a la veritat no té cap validesa”, 3. “En cap cas, parla dels informes que han d'obrar a l'expedient,
com, entre d'altres, el de Secretaria i el de la pròpia arquitecta municipal. També sol·licitem còpia
de tots els informes incorporats a l'expedient”.
El 21 de juny de 2023, la GAIP tramet aquestes al·legacions a l’Ajuntament de Tortosa perquè en
un termini de deu dies, faci arribar el seu posicionament.
El 26 de juny de 2023, la persona reclamant tramet novament una comunicació per correu
electrònic afegint el següent: “...la meva reclamació amb NRE 9015-1122372/2023, també feia
referència a la informació pública relativa a l'expedient que l'Ajuntament de Tortosa hauria d'haver
incoat arran de les meves denúncies. És a dir, per una banda, parlem de l'expedient tramitat per a
la instal·lació d'unes plaques a la nostra façana, i per l'altra, de l'expedient que haurien d'haver
incoat arran de les meves denúncies. Al document que va trametre aquesta Corporació Municipal
NO es feia esment al segon dels expedients, únicament, al primer, i de manera sesgada,
incomplerta i faltant a la veritat, a part de què sol·licitava còpia de tots els documents que
conformaven l'expedient i no se m'ha donat ni un. En conclusió, NI han facilitat còpia dels
documents obrants en el primer dels expedients (relatiu a la instal·lació de plaques) ni del segon
(el incoat arran de les meves denúncies, exigint, entre d'altres, la seva retirada)”.
El 6 de juliol de 2023 es traslladen les noves al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament
de Tortosa atorgant-li un termini de 10 dies perquè informi del seu posicionament. Fins a la data
de la resolució no s’ha rebut cap resposta per part de l’Ajuntament de Tortosa.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i els seus límits
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. D’acord amb
l’article 2.b) de la LTAIPBG és informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix
aquesta llei”.
L’objecte d’aquesta reclamació es centra en l’accés a la informació pública existent relativa a les
actuacions que hagi realitzat l’administració reclamada en relació a unes denúncies per unes obres
públiques que han afectat a la façana de l’edifici de la persona reclamant (antecedent 2).
Aquestes obres estan subjectes a la tramitació que estableix l’article 37 i 38 del Decret 179/1995, de
13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i deriven
directament de les competències (ROAS), funcions i procediments que regulada l’esmentat Decret.
Així doncs, és sense cap mena de dubte, informació pública i en conseqüència, qualsevol persona
podria accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i
20.1 LTAIPBG).
Les obres a les quals es fa referència es realitzen arran de les obres d’urbanització indicades en
l’antecedent 5, segons l’informe emès per la tècnica municipal, si bé en aquest informe no hi ha cap
referència a les actuacions derivades d’aquestes denúncies i així mateix se li ha fet notar a
l’administració tal i com s’ha referit en els antecedents 8 i 10. Cal afegir, que hi ha una incongruència
entre la finca que es fa referència en l’informe municipal i la finca afectada per l’objecte de la
reclamació.
Pel que fa a la veracitat de la informació (“sesgada, incomplerta i faltant a la veritat” segons la
persona reclamant), no correspon a aquesta Comissió pronunciar-se, i en aquest sentit convé
recordar la doctrina de la GAIP (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta
Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò
que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és
necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als
efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és
essencialment definida a partir de fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense
cap requisit explícit de veracitat.
Quant als límits que poden afectar la informació sol·licitada en aquest supòsit, la Comissió no
n’aprecia cap que hagués pogut ser aplicable per a restringir l’abast del dret d’accés a la informació
sol·licitada més enllà de dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el
funcionament o l’activitat pública pel que fa a l’aprovació del projecte d’urbanització i l’execució de les
obres i pel que fa a les denúncies que s’hagin pogut produir durant el transcurs de les obres –com és
el cas de la mateixa persona reclamant- caldrà preveure el que estableixen els articles 23 i 24
LTAIPBG i és responsabilitat de l’administració reclamada aplicar allò disposat a l’article 24 de la
LTAIPBG, abans de lliurar la informació pública sol·licitada, d’acord amb l’article 25 de la LTAIPBG.
Cal advertir, que la documentació relativa a les obres ordinàries no està avaluada i per tant, és de
conservació permanent fins que se’n determini la seva disposició per part de la Comissió Nacional
d’Accés, Avaluació i Tria Documental (TAAD). Altrament, la informació pública que pugui formar part
de l’expedient de contractació de les obres, en quant al seu procés d’execució, és informació pública
que d’acord amb el que estableix la TAAD 235 (DOGC 7647) relativa a la contractació d’obres té un
règim general d’accés lliure i en el cas que hi pugui concorre algun límit per contenir dades merament
identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració,
accés parcial. Pel que fa a la disposició, és de conservació permanent el contracte, el plec de
clàusules, les prescripcions tècniques, la liquidació definitiva, el pressupost addicional, si n’hi ha, del
projecte d’obra si aquest també és objecte del contracte, i destrucció total de la resta de
documentació. Aquesta destrucció no es pot produir fins als quinze anys des de la data de tancament
de l’expedient.
Així doncs, és procedent estimar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i reclamada en
relació a les denúncies presentades. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada,
aquesta és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar
la informació sol·licitada per aquesta resolució.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gest ió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les
mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic
entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un
índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i
permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti
classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de
classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés
complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació
d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica
que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un
inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la
direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància
administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha
de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat
per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de
manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27
de juliol de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 474/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir l’Ajuntament de Tortosa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a la persona reclamant a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o
la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a
terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 474/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.