Estimada 01/07/2022 · 47 días en resolverse

Reclamación por silencio administrativo sobre el proyecto de restauración del espacio protegido de la Platja Llarga y estimación del derecho de acceso a la información

Una asociación de vecinos solicitó al Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú información sobre el estado y previsiones de un proyecto de restauración de un espacio protegido. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar la información preexistente o derivar la solicitud al Consell Comarcal del Garraf si fuera el poseedor de la misma.

Puntos clave de la argumentación

1 La falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento con la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
2 La información solicitada es considerada pública siempre que se encuentre en poder de la Administración y sea temporalmente preexistente a la solicitud.
3 Las previsiones de futuro solo son accesibles si existía algún tipo de documentación mínima sobre ellas en el momento de la solicitud; de lo contrario, debe declararse su inexistencia.
4 Si la información se encuentra en poder del Consell Comarcal del Garraf, el Ayuntamiento debe proceder a la derivación de la solicitud conforme a los artículos 30 LTAIPBG y 57 del Decret 8/2021.
5 No se ha identificado la concurrencia de límites legales ni causas de inadmisibilidad que justifiquen la denegación del acceso a la información solicitada.

Texto completo

Resolució 555/2022, d’1 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 474/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Informació reclamada: Sobre un projecte per a la restauració d’un espai protegit. Sentit de la r esolució: Estimació. Resum: Allò sol·licitat es pot qualificar d’informació pública si es troba en poder de l’Ajuntament. A la vista dels antecedents, i davant la manca de més informació, es poden donar dos tipus de circumstàncies que puguin dur a qüestionar aquest requisit. Per una banda, la referència a la licitació del projecte per part del Consell Comarcal genera dubtes sobre si la informació sol·licitada, més que en poder de l’Ajuntament, no estigui en poder del Consell comarcal del Garraf. Si és aquest el cas, llavors seria procedent que l’Ajuntament, si s’escau, faciliti la informació sol·licitada que es trobi en el seu poder i que, en relació amb la resta, porti a terme la derivació de la sol·licitud a l’Administració comarcal, per tal que sigui ella la que faciliti a l’entitat reclamant la informació sol·licitada, d’acord amb les previsions dels articles 30 LTAIPBG i 57 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública. Es pot suposar que la informació demanada sobre l’estat del projecte deu ser informació preexistent en poder de l’Administració competent; tanmateix, la resta de pretensions són previsions de futur, amb dubtes raonables sobre la seva preexistència a la sol·licitud; aquestes informacions de futur poden ser considerades com a objecte del dret d’accés a la informació pública únicament si en el moment de presentar la sol·licitud existien a l’Administració algun tipus de previsió mínimament documentada sobre les previsions sol·licitades; en cas que no existissin aquests documents, la resposta procedent a la sol·licitud seria la d’indicar la inexistència de la informació sol·licitada afectada. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats ciutadanes. Reclamació contra silenci . Manca de col·laboració de l’Administració. Informació preexistent. Derivacions. Projectes. Protecció del medi natural. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 15 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 474/2022, presentada per una associació de veïns contra l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 d’abril de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud adreçada a un regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: “Des de l'Associació de Veïns del Prat de Vilanova ens agradaria, si es possible, que ens contestes a unes preguntes que tenim sobre el “Projecte Tècnic Executiu Per A La Restauració De L'espai Protegit De La Platja Llarga”, englobat al projecte FEDER de l'any 2020, procedent d’aquest enllaç. Si es possible, ens agradaria saber en quin estat es troba el projecte i quan està prevista la seva aprovació. També ens agradaria saber quan està previst que l’Ajuntament procedeixi a fer l'aportació econòmica corresponent a aquest projecte al Consell Comarcal del Garraf per poder començar amb la licitació del mateix tal com indica l’acord de col·laboració entre les dues administracions. Per acabar, si és possible, també ens agradaria saber quina és la previsió de dates per l'inici de l'esmentat projecte i la duració i actuacions que és duran a terme al mateix”. 3. La Reclamació presentada el 15 de maig de 2022 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta municipal a l’anterior sol·licitud. 4. El 18 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta a la GAIP resposta a aquest requeriment. 5. El 19 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada D’acord amb l’antecedent 2, la informació sol·licitada en aquest procediment és saber l’estat en què es troba el Projecte tècnic executiu per a la restauració de l'espai protegit de la platja llarga, englobat al projecte FEDER de l'any 2020, així com també quan està prevista la seva aprovació, quan està previst que l’Ajuntament procedeixi a fer l'aportació econòmica corresponent a aquest projecte al Consell Comarcal del Garraf per poder començar amb la seva licitació, quina és la previsió de dates per a l'inici de l'esmentat projecte i la duració i actuacions que és duran a terme. Allò sol·licitat es pot qualificar d’informació pública si es troba en poder de l’Ajuntament. A la vista dels antecedents, i davant la manca de més informació, es poden donar dos tipus de circumstàncies que puguin dur a qüestionar aquest requisit. Per una banda, la referència a la licitació del projecte per part del Consell Comarcal genera dubtes sobre si la informació sol·licitada, més que en poder de l’Ajuntament, no estigui en poder del Consell comarcal del Garraf. Si és aquest el cas, llavors seria procedent que l’Ajuntament, si s’escau, faciliti la informació sol·licitada que es trobi en el seu poder i que, en relació amb la resta, porti a terme la derivació de la sol·licitud a l’Administració comarcal, per tal que sigui ella la que faciliti a l’entitat reclamant la informació sol·licitada, d’acord amb les previsions dels articles 30 LTAIPBG i 57 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública. Per una al tra banda, cal tenir també en compte que l’article 53 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, defineix la informació pública en els termes següents: “1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre” . Es pot suposar que la informació demanada sobre l’estat del projecte deu ser informació preexistent en poder de l’Administració competent; tanmateix, la resta de pretensions són previsions de futur, amb dubtes raonables sobre la seva preexistència a la sol·licitud; aquestes informacions de futur poden ser considerades com a objecte del dret d’accés a la informació pública únicament si en el moment de presentar la sol·licitud existien a l’Administració algun tipus de previsió mínimament documentada sobre les previsions sol·licitades; en cas que no existissin aquests documents, la resposta procedent a la sol·licitud seria la d’indicar la inexistència de la informació sol·licitada afectada. Amb les precisions anteriors, els articles 18.1 i 20.1 garanteixen el dret d’accés a la informació sol·licitada, llevat que hi concorrin causes que determinin la seva denegació. No es previsible la concurrència de cap límit legal a la informació sol·licitada, ni de cap causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud, motiu pel qual és procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada, sempre que efectivament es trobi en poder de l’Administració amb caràcter preexistent a la sol·licitud. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha d e comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juliol de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 474/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir informació pública sobre l’estat en què es troba el Pr ojecte tècnic executiu per a la restauració de l'espai protegit de la platja llarga, així com també sobre quan està prevista la seva aprovació, sobre quan està previst que l’Ajuntament procedeixi a fer l'aportació econòmica corresponent a aquest projecte al Consell Comarcal del Garraf, sobre quina és la previsió de dates per a l'inici de l'esmentat projecte i sobre la duració i actuacions que és duran a terme, sempre que es tracti d’informacions preexistents a la presentació de la sol·licitud. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú perquè lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 o, si és aquest el cas, li indiqui la seva inexistència, dins del termini màxim de quinze dies. En cas que l’Ajuntament no disposi de tota la informació sol·licitada i consideri que, en tot o en part, es troba en poder del Consell Comarcal del Garraf, li ha de derivar la sol·licitud dins del mateix termini indicat, de conformitat amb les previsions dels articles 30 LTAIPBG i 57 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, adjuntant també aquesta Resolució. 3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuac ions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 474/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució . Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.