El grupo municipal Cubellencs-FIC solicitó al Ayuntamiento de Cubelles el expediente de cambio de uso de un inmueble. Ante la falta de respuesta, se recurrió a la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el trámite.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública según la LTAIPBG.
2
La entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación supone una satisfacción extemporánea de la solicitud.
3
La obtención de la información solicitada conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 381/2019, de 20 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 342/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Expedient de canvi d’ús d’un immoble.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc
d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Usos urbanístics. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 3 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 342/2019, presentada pel grup municipal
Cubellencs-FIC contra l’Ajuntament de Cubelles, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. El grup municipal reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG)
i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 6 de maig de 2019 el grup municipal reclamant demana a l’Ajuntament “còpia de tot el tràmit i
expedient tramitat necessari per al canvi d’ús efectuat, d’habitatge a local, a l’adreça xxx, amb referència
cadastral xxx”.
3. La Reclamació presentada el 3 de juny de 2019 indica que el grup municipal reclamant no ha rebut
resposta a la seva sol·licitud, malgrat haver vençut el termini previst legalment a aquests efectes.
4. El 6 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la
persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona
reclamant.
5. El 7 de juny de 2019 la GAIP rep un escrit del grup municipal reclamant que comunica la recepció de
la informació sol·licitada i demana la finalització de la Reclamació.
6. El 14 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Cubelles, que acredita haver tramès la
informació sol·licitada al grup municipal reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés,
quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és
competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només
pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa
de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar
el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de
la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona
reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juny
de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 342/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte
i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.