Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Rubí por solicitar la resolución de un recurso de reposición en lugar de información pública

Resolució 570/2023, de 29 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 473/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Rubí Informació reclamada: Resolució d’un recurs de reposició interposat contra acords de la Junta de Govern Local. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La reclamació no demana accedir a una informació pública en poder de l’Administració en el moment de ser sol·licitada, sinó que es resolgui un recurs de reposició interposat contra uns acords de la Junta de Govern Local. Malgrat el caràcter reforçat que ostenta la persona reclamant com a membre electe de la corporació, el que demana no és informació pública, sinó una actuació administrativa de naturalesa diferent a la de demanar informació pública, únic àmbit material en què és competent aquesta Comissió, i per tant, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, és procedent inadmetre a tràmit aquesta Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Personal. Selecció de personal. Recursos humans. Recurs de reposició. Silenci administratiu. Inadmissió. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 5 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 473/2023, presentada contra el Ajuntament de Rubí, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant indica que no ha rebut resposta de l’administració. El 15 de març de 2023, la persona reclamant formula un recurs de reposició en relació a un acord de la Junta de Govern Local (JGL) de 25 de gener de 2023 modificat per acord de la JGL de 8 de febrer de 2023 pel qual “pel que s’aprova la convocatòria i les bases específiques reguladores del procés selectiu per a la provisió definitiva, mitjançant concurs específic de mobilitat interna, del lloc de treball de Cap de l’Àrea de Personal de l’ Ajuntament de Rubí (Sel. 1/2023)”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibiltat la reclamació presentada L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal considerar el caràcter reforçat del dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant com a membre electe de la corporació. En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC entenent que la LTAIPBG permet la reclamació del dret d’accés a la informació pública davant d’un òrgan independent i especialitzat com la GAIP, i que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa prevista en la legislació de règim local. Ans el contrari, suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació pública que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució. Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. Des del punt de vista de la normativa aplicable, procediria, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldria tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regiria en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. Ara bé, l’article 39.1 LTAIPBG estableix que “les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol” i per tant, la reclamació es pot formular a partir d’una sol·licitud d’accés a la informació pública tal i com estableix l’article 26 i 27 de la mateixa llei. La persona reclamant no va presentar una sol·licitud d’accés a informació pública sinó un recurs de reposició contra uns acords de la JGL, tal i com s’especifica en l’antecedent 2, i la reclamació es formula davant del silenci a aquest recurs i la “manca d’intenció”, cal així s’expressa el mateix reclamant, de fer arribar la documentació. El que demana el grup municipal reclamant no és informació pública, sinó una actuació administrativa de naturalesa diferent a la de demanar informació pública, únic àmbit material en què és competent aquesta Comissió. Finalment, aquesta Comissió vol emfasitzar que una reclamació relativa a l’exercici del dret d’accés a la informació pública no és pas la via adequada per defensar o impulsar les pretensions de la persona reclamant en aquest supòsit. Per tant, ateses les consideracions anteriors i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 RGAIP és procedent inadmetre la Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de juny de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 473/2023 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.