Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona la identidad de los funcionarios responsables de diversos expedientes técnicos. El reclamante alegó que conocer dichos nombres es un derecho y una obligación de entrega de la administración. La GAIP finaliza el proceso por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública según la LTAIPBG y el RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente y aplicarse bajo criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma.
5
Al haberse esvaído los motivos de discrepancia jurídica mediante la entrega de la información, procede finalizar la reclamación sin entrar a valorar el alcance del derecho ejercido.
Texto completo
Resolució 850/2023, de 21 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 472/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Sol·licita nom dels funcionaris responsables d’expedients que
s’esmenten a la petició d’informació.
Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l'Administració ha facilitat al reclamant la
informació sol·licitada en el marc d'aquest procediment, i així ha sigut comunicat a la persona
reclamant, donant la GAIP per finalitzat el procés respecte de la petició d’informació i de
documentació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació
pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava.
Paraules clau: Ajuntament. Informació sobre responsables d’un procediment. Pèrdua
sobrevinguda de l’objecte de reclamació. Informació sobre òrgans competents. Contestació per
part de l’Ajuntament.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 15 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 472/2023, presentada per un
reclamant contra l’Ajuntament de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst
a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 19 de novembre de 2021 el reclamant presenta davant l’Ajuntament de Barcelona
una sol·licitud per “conèixer el noms i cognoms del tècnic que signa els informes tècnics
amb data del 15 de setembre (reg. D’entrada 1-2021-0374214-1) i 16 d’octubre (reg.
d’entrada 1-2021- 0388420-1).
En data 15 de març de 2023 el reclamant presenta davant l’Ajuntament de Barcelona una sol·licitud on demana conèixer noms i cognoms del tècnics que signen el comunicat de l’expedient AUT-10-2022- C0028, Assumpte Terrasses.
El 12 d’abril de 2023 l’Ajuntament de Barcelona dirigeix un correu electrònic al sol·licitant,
del lletrat de la Direcció de Serveis d’Inspecció de l’Àrea d’Ecologia Urbana, on informa que
no hi ha un únic responsable de cadascun d’aquests expedients sinó que cada empleat o
empleada pública o òrgan competent, d’acord amb les seves funcions i competències,
tenen diferents responsabilitats sobre cadascun dels expedients. Descriu les diferents
responsabilitats i conclou que li correspon com a referent jurídic, confirmar els
procediments derivats de les inspeccions de les terrasses que pot concloure amb
l’arxivament o incoació d’un procediment sancionador, descriu el procediment i el remet a la
informació que pot comprovar quan se li dona vista com a interessat a cadascun dels
expedients.
A la reclamació presentada davant la GAIP el reclamant fa constar que “conèixer els nom
dels funcionaris responsables és un dret i entenc que és una dada per tant que l'ajuntament
té l'obligació de lliurar-la, que siguin 3 o quatre no és motiu per no lliurar la informació a
l'administrat”.
El 12 de juliol de 2023 la Comissió comunica al reclamant l’admissió provisional de la
reclamació i l’informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 12 de juliol de 2023 la GAIP trasllada a l’Ajuntament la reclamació, li demana informe i
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP.
El 2 d’agost de 2023 entra a la Comissió la tramesa de l’Ajuntament de Barcelona de l’informe de la Direcció de Serveis d’Inspecció de data el 29 de juliol de 2023 i de
l’expedient que consisteix en la petició d’informació del reclamant i de la resposta del lletrat
de la Direcció de Serveis d’Inspecció de l’Àrea d’Ecologia Urbana. A l’informe es fa avinent
que “ la informació relativa a les persones responsables de cadascun dels expedients la pot
demanar en el marc del seu dret d’accés a l’expedient, en tant que persona interessada i
d’acord amb l’article 53.1.a) de la Llei 39/2015, d’1d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques (LPAC).
Així mateix, el dret de l’apartat b) del dit article i apartat, a saber, el dret a identificar a les
autoritats i al personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments, ja li ha estat atorgat al indicar-li que l’empleat públic
responsable de confirmar els procediments és el senyor XXX, referent jurídic de la DSI.
Així mateix, el nom i cognoms dels òrgans competents per signar les resolucions (Gerent
i/o Regidor de districte), de l’òrgan instructor (Director de Llicències i Espai Públic del
Districte) o del Secretari (Secretari delegat del Districte) ja es poden conèixer amb l’accés
a l’expedient atès que són dades públiques i publicades.
Per tot això, considerem que s’ha donat resposta a les sol·licituds presentades el 19 de
novembre de 2021 i que, per tant, escau l’arxivament de la reclamació presentada davant
de la GAIP (núm. d’exp. 472/2023)”.
El 31 d’agost de 2023 la Comissió va traslladar al reclamant l’informe amb la resposta de l’Ajuntament de Barcelona, amb la indicació de que si en un termini de cinc dies no ens
indicava el contrari s’entendria que l’informe dona resposta a la seva sol·licitud d’informació
pública, i finalitzaríem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la
reclamació, sense que a data d’avui, consti a aquesta Comissió l’enviament de cap
observació, ni que s’hagi obert la notificació esmentada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’administració reclamada ha estimat la sol·licitud i ha
facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la
reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 de setembre de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 472/2023 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.