Reclamación de un regidor para acceder a un expediente municipal de altas en el padrón, resuelta con estimación parcial

Resolució 660/2021, de 16 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 472/2021 Administració reclamada: Sant Fruitós de Bages Informació reclamada: Un expedient municipal. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Si l’expedient sol·licitat conté dades especialment protegides o que afecten la intimitat de terceres persones, no és procedent facilitar-ne l’accés indiscriminat a la persona reclamant, ja que l’article 164.3 TRLMRLC exclou aquesta mena de dades del dret d’accés dels electes locals. Ara bé, no és menys cert que el regidor reclamant difícilment pot fer una petició més concreta de documents determinats si desconeix quins són els documents concrets que formen part de l’expedient. Per tant, per evitar un sacrifici excessiu al dret d’accés a la informació municipal de l’electe reclamant, cal facilitar-li un accés parcial a l’expedient sol·licitat, que li proporcioni informació no afectada pels límits de l’article 164.3 TRLMRLC i que, al mateix temps, posi al seu abast dades sobre les quals poder plantejar, si s’escau, peticions més concretes de documents determinats. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Expedients. Padró. Reclamació contra desestimació. Dades personals. Intimitat. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 472/2021, presentada per un regidor municipal contra l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6’abril de 2021 el regidor reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages accés a l’expedient 814/2020. 3. El 9 d’abril de 2021 l’Ajuntament resol denegar l’accés sol·licitat, tot invocant els límits dels articles 164.3.a TRLMRLC (honor i intimitat) i 21.1.e i f LTAIPBG (menors d’edat i intimitat) i fent les consideracions següents: “L’expedient 814/2020 sol·licitat és un expedient administratiu en el qual es tramiten diferents procediments de sol·licituds d’inscripció en el padró municipal d’habitants. Cadascuna d’aquestes sol·licituds és el cas d’un interessat diferent, amb diferents circumstàncies personals i on intervenen els serveis socials de la Corporació per tractar-se de casos d’especial vulnerabilitat. No es justificaria un accés indiscriminat a la informació relacionada amb categories especials de dades de l’article 9 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell (Reglament General de Protecció de Dades), tractant-se d’informació que pot afectar greument la privacitat dels interessats. En conseqüència, es considera que l’accés indiscriminat al contingut d’aquest expedient podria arribar a afectar a la intimitat o altres drets privats de tercers susceptibles d’especial protecció. En qualsevol sol·licitud d’accés a la informació pública, l’òrgan competent ha de ponderar, en cada cas concret, els diferents interessos en joc: per una banda, el dret del membre de la Corporació a tenir la informació necessària per poder acomplir amb la seva funció (en aquest cas control de l’acció de govern), i per l’altra, protecció dels interessos de la pròpia Corporació en global i la protecció dels dret a l’honor, a la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge dels tercers afectats. Fruit de l’anterior, es considera que l’accés de forma indiscriminada a l’expedient 814/2020 per part del regidor Sr. xxxx ha de ser denegat, sense perjudici que se li pugui facilitar algun document concret, que hauria de concretar en la seva sol·licitud i exposar els motius justificats que posin de manifest la necessitat d’obtenir tal informació”. Malgrat denegar l’accés sol·licitat, la resolució municipal fa també els advertiments següents: “Advertir, no obstant el punt primer de la part dispositiva, que el regidor pot sol·licitar algun document singularitzat dels que consten a l’expedient 814/2020 referint-se a un procediment concret i determinat, exposant els motius justificats que posin de manifest la necessitat d’obtenir tal informació. Tal sol·licitud serà valorada en cada cas, ponderant les implicacions de l’exercici del dret d’accés a la informació i la protecció dels drets dels tercers interessats. Advertir també que les resolucions de cada procediment concret de l’expedient 814/2020 sol·licitat poden ser consultades pel regidor mitjançant el llibre de decrets al qual hi té accés amb ocasió de la celebració de cada Ple ordinari”. 4. La Reclamació presentada el 26 de maig de 2021 és fonamentada en els termes següents: “Considero que la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern m'atorga el dret d'accés als expedients municipals, sense cap més restricció que la protecció de dades íntimes i personals que pugui contenir l'expedient. Que tinc dret a l'accés complert de l'expedient, i a més, no puc detallar cap document singularitzat com se'm demana, perquè desconec el contingut. A banda que si tinc dret d'accés a tot l'expedient, no se'm pot negar sota el pretext de singularitzar documents”. 5. El 28 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 31 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 10 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que reitera els arguments de la resolució indicada a l’antecedent 3. 8. El 14 de juny de 2021 la GAIP demana l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre la Reclamació que aquest fet comporta. 9. El 12 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “El dret a la protecció de dades personals impedeix l’accés complet del regidor a l’expedient que sol·licita relatiu a diversos procediments d’alta al Padró de persones vulnerables, tot i que, als efectes de controlar i fiscalitzar la gestió del Padró duta a terme per l’Ajuntament, se li pot lliurar determinada informació sobre aquestes altes (data, domicili i justificació en els termes apuntats), incloses les dades identificatives de les persones afectades”. Aquestes conclusions són fonamentades per les consideracions següents: “En el cas que ens ocupa, la persona reclamant ostenta la condició de regidor, actuant en representació d’un grup municipal, i la informació que sol·licita forma part del Padró municipal d’habitants, per la qual cosa fa que siguin d’aplicació les disposicions que estableix la legislació de règim local, fonamentalment, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) i el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), pel que fa tant a l’accés dels regidors a la informació municipal com al règim d’accés del padró municipal. Això sens perjudici que al regidor reclamant se li hagi de reconèixer com a mínim les mateixes garanties pel que fa a l’accés a la informació –incloent la possibilitat d’interposar reclamació davant la GAIP- que a la resta de ciutadans que no tinguin aquesta condició de càrrec electe, atesa l’aplicació supletòria de l’LTC (D.A.1a. apartat 2). (...) Per altra banda, també cal tenir en compte que el dret d’informació dels regidors no és un dret absolut. Si entra en conflicte amb altres drets cal fer una ponderació dels diferents drets en joc, per tal de decidir quin ha de prevaldre i en quina mesura. Així ho ha vingut a reconèixer la mateixa legislació de règim local. L’esmentat article 164 del TRLMRLC, en regular les condicions de l’exercici del dret d’accés a informació municipal pels membres de les corporacions (apartats 2 i 3), estableix, com a possible fonament per denegar motivadament la sol·licitud d’informació, que “el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge” (apartat 3, lletra a), però òbviament l’accés també podria denegar-se quan es puguin veure afectats altres drets fonamentals com el dret a la protecció de les dades personals (article 18.4 CE). En el cas que ens ocupa, l’Ajuntament al·lega que la sol·licitud d’accés del regidor pot vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar o la pròpia imatge en considerar que l’expedient administratiu al qual pretén accedir el regidor conté dades d’especial sensibilitat. Però a més, atès que l’exercici del dret d’accés del regidor podria comportar una limitació del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal, caldrà determinar si es tracta d’una limitació proporcionada, atès que, segons reiterada doctrina del Tribunal Constitucional, la limitació de drets fonamentals només es pot produir de manera proporcionada (SSTC 11/1981, 57/1994, 66/1995, 11/2006, 206/2007, entre d’altres). Cal examinar, doncs, les circumstàncies que concorren en el cas particular tenint en compte la finalitat pretesa, si aquesta informació és necessària per assolir la dita finalitat, les possibles persones afectades i si requereix una especial protecció. (...) En base a aquestes previsions, aquesta Autoritat ve considerant (entre d’altres, CNS 19/2019, CNS 20/2019, CNS 2/2020, CNS 6/2020 o CNS 32/2020) que, atès que la pròpia legislació de règim local admet la comunicació de les dades del Padró municipal a altres administracions públiques que les sol·licitin quan siguin necessàries per a l’exercici de les seves competències i exclusivament per a assumptes en què la residència o el domicili siguin dades rellevants - possibilitat avalada també pel Tribunal Constitucional (STC 17/2013, de 31 de gener)-, amb major motiu es pot admetre que les diferents unitats o òrgans administratius d’un mateix ajuntament puguin accedir a aquestes dades quan són necessàries per a l’exercici de les seves funcions i quan la dada residència o domicili resulta rellevant. En concret, ens hem referit a l’exercici de les competències que la legislació de règim local atribueix als ajuntaments, principalment, arran del que disposen els articles 25 i 26 de l’LRBRL (i, en termes similars, els articles 66 i 67 del TRLMRLC), en considerar que les dades del Padró es tractarien per a finalitats que resulten compatibles amb la pròpia del Padró (article 5.1.b) RGPD). En línia amb aquest criteri, per tant, també cal admetre que els regidors, com a part integrant de l’ajuntament (article 19.1 LRBRL), hagin de poder accedir a les dades del Padró municipal sempre que l’accés a aquestes dades resulti necessari per dur a terme les funcions de control i fiscalització de l’actuació dels òrgans de govern que l’LRBRL els atribueix expressament (article 22.2.a)). (...) Respecte l’accés complet a l’expedient controvertit, cal recordar que, per aplicació del principi de minimització de dades (article 5.1.c) RGPD), l’accés a informació municipal que comprèn dades personals s’ha de referir sempre només a les dades personals que siguin necessàries per donar resposta satisfactòria al dret legítim exercit pels regidors. (...) A la vista d’aquestes previsions, no es pot descartar que en l’expedient controvertit puguin haver-hi també categories especials de dades (article 9 RGPD) o altres dades mereixedores d’una especial reserva o confidencialitat en atenció a la concurrència de determinades circumstàncies qualificades, com ara situacions de vulnerabilitat social, dades de menors, la possibilitat d’elaborar perfils socioeconòmics, entre d’altres. Més enllà d’això, tampoc es pot descartar la possibilitat que, en relació amb algun dels expedients d’alta al Padró que conformen l’expedient municipal reclamat, hi puguin constar també dades relacionades amb la violència de gènere. En síntesi, l’expedient administratiu al qual pretén accedir el regidor, d’acord amb la informació analitzada, sembla que contindrà com a mínim dades identificatives, de contacte, de característiques personals, acadèmiques, de representació, i en alguns casos potser també dades mereixedores d’especial protecció, que, fins i tot, podrien abastar dades relatives a menors, i que afectaria, segons sosté l’ajuntament, un conjunt força nombrós de persones físiques. En tot cas, és clar que, en atenció a les circumstàncies concurrents, ens trobaríem davant d’informació que pot revelar l’existència de situacions d’especial necessitat, la qual per sí mateixa és mereixedora d’una especial reserva o confidencialitat. És evident que la divulgació d’aquesta informació pot comportar una ingerència significativa en el dret a la protecció de dades personals de les persones afectades, en la mesura que el fet de revelar l’existència d’una situació d’especial necessitat (situació de risc d’exclusió o vulnerabilitat social), arran la intervenció dels serveis socials en el procediment d’alta al Padró, pot afectar de manera significativa les esferes personal, íntima o social d’aquestes persones. Tractant-se d’un regidor que, per la informació de què es disposa, no té atribuïdes responsabilitats de gestió en aquest àmbit d’actuació municipal i a manca de més informació sobre la necessitat de disposar d’aquest tipus d’informació per a l’exercici de les seves funcions de fiscalització i control de l’actuació municipal, no sembla que es pogués admetre un accés complet als expedients d’alta al Padró municipal que conformen la informació que es sol·licita. La voluntat del regidor en el present cas de disposar d’accés complet al dit expedient per tal de poder controlar i fiscalitzar les actuacions de l’ajuntament no és motiu suficient per justificar un accés indiscriminat a tota la informació personal que s’hi pot contenir, que pot afectar greument la privacitat de les persones afectades. Ara bé, això no significa que el regidor no pugui accedir a determinada informació sobre els dits procediments d’alta al Padró als efectes de fiscalitzar la gestió duta a terme per l’ajuntament. Per arribar a aquesta conclusió, cal tenir en compte no només la possibilitat ja examinada que els regidors poden tenir accés a determinada informació a través de l’examen dels decrets d’alcaldia amb caràcter previ a cada sessió del Ple, sinó també que es tracta d’un expedient determinat i relatiu a un període temporal recent (expedient 814/2020). Així, als efectes de verificar la pertinença d’haver donat d’alta determinades persones al Padró, és a dir, de comprovar que aquestes altes es corresponen amb la realitat i no a altres criteris arbitraris, se li podria facilitar una relació desglossada de les altes al Padró vinculades a l’expedient sol·licitat en què s’indiqués, per a cada alta, la data en què s’ha produït, la justificació de la inscripció (a partir de la informació que s’hagi aportat per justificar la inscripció, i que en el cas d’expedients on han intervingut els serveis socials podria ser simplement una menció a la data de l’informe), el domicili i les dades identificatives de les persones donades d’alta. Això, és clar, sempre que en el moment de la recollida de la informació, s’hagi informat les persones afectades sobre la possibilitat d’exercir el dret d’oposició i que aquestes no n’hagin fet us al·legant alguna situació personal que justifiqui la denegació de la informació. Això sens perjudici de la conveniència que en el moment de lliurar la informació sigui convenient recordar al regidor el deure de confidencialitat respecte aquesta informació que li imposa tant la legislació de règim local (article 164.6 TRLMRLC) com l’RGPD (article 5.1.f)), de manera que el tractament que en faci haurà d’estar sempre vinculat a l’exercici de les seves funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal”. 10. El 13 de juliol de 2021 la GAIP comunica l’informe anterior a les parts. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a .2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la que forma part d’un expedient municipal i qui la demana és un regidor del mateix Ajuntament. Per tant, i d’acord amb les consideracions del fonament jurídic anterior, l’accés sol·licitat s’ha de regir per l’article 164 TRLMRLC, que en el seu primer apartat estableix que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció” . Nogensmenys, aquest dret no és absolut, perquè l’apartat 3 d’aquest mateix article preveu que “en qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial ”. L’Ajuntament invoca precisament la concurrència del límit de la possible vulneració del dret a l’honor la intimitat personal o familiar i a la pròpia imatge, així com l’existència a l’expedient sol·licitat de dades personals sensible o especialment protegides per l’article 9 del Reglament europeu de protecció de dades personals, per concloure que no és procedent atorgar l’accés indiscriminat a tot l’expedient sol·licitat pel regidor reclamant. Certament, si l’expedient sol·licitat conté dades especialment protegides o que afecten la intimitat de terceres persones, no és procedent facilitar-ne l’accés indiscriminat a la persona reclamant, ja que l’article 164.3 TRLMRLC exclou aquesta mena de dades del dret d’accés dels electes locals. Les dades especialment protegides per l’article 9 del Reglament europeu de protecció de dades personals, que en gran part coincideixen amb les previstes per l’article 23 LTAIPBG, són les següents: “ datos personales que revelen el origen étnico o racial, las opiniones políticas, las convicciones religiosas o filosóficas, o la afiliación sindical, y el tratamiento de datos genéticos, datos biométricos dirigidos a identificar de manera unívoca a una persona física, datos relativos a la salud o datos relativos a la vida sexual o las orientación sexuales de una persona física”. Per la seva banda, les dades relatives a la intimitat personal o familiar són també les especialment protegides que s’acaben d’indicar, però també les que fan referència a la vulnerabilitat de les persones o famílies afectades. Ara bé, no és menys cert que el regidor reclamant difícilment pot fer una petició més concreta de documents determinats si desconeix quins són els documents concrets que formen part de l’expedient. Per tant, per evitar un sacrifici excessiu al dret d’accés a la informació municipal de l’electe reclamant, cal facilitar-li un accés parcial a l’expedient sol·licitat, que li proporcioni informació no afectada pels límits de l’article 164.3 TRLMRLC i que, al mateix temps, posi al seu abast dades sobre les quals poder plantejar, si s’escau, peticions més concretes de documents determinats. Després d’una anàlisi molt detallada, que la GAIP comparteix substancialment, l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment conclou que “el dret a la protecció de dades personals impedeix l’accés complet del regidor a l’expedient que sol·licita relatiu a diversos procediments d’alta al Padró de persones vulnerables, tot i que, als efectes de controlar i fiscalitzar la gestió del Padró duta a terme per l’Ajuntament, se li pot lliurar determinada informació sobre aquestes altes (data, domicili i justificació en els termes apuntats), incloses les dades identificatives de les persones afectades”. Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar parcialment la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant als documents integrants de l’expedient sol·licitat que no continguin dades de persones físiques determinades relatives a la seva intimitat personal o familiar o especialment protegides per l’article 9 del Reglament europeu de protecció de dades personals, així com també a l’índex o relació dels documents que formen part de l’expedient, identificats, en la mida del possible, per la data, identitat i domicili de la persona afectada i succinta descripció del seu contingut. Donat que part de la informació a la qual s’acaba de declarar el dret d’accés no seria accessible per a la ciutadania en general, de manera que la persona reclamant pot obtenir-la sobre la base de la seva condició de membre de l’Ajuntament, cal recordar-li el seu deure de reserva i confidencialitat, tal com estableix l’article 164.6 TRLMRLC (“Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”). 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 16 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 472/2021 i declarar el dret de la persona reclamant als documents integrants de l’expedient sol·licitat que no continguin dades de persones físiques determinades relatives a la seva intimitat personal o familiar o especialment protegides per l’article 9 del Reglament europeu de protecció de dades personals, així com també a l’índex o relació dels documents que formen part de l’expedient, identificats, en la mida del possible, per la data, identitat i domicili de la persona afectada i succinta descripció del seu contingut 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Recordar a la persona reclamant el seu deure de confidencialitat respecte de les dades que obtingui en virtut d’aquesta Resolució i convidar-la que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 472/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.