El grupo municipal Ciutadans solicitó diversa información (personal, presupuestos y convenios) al Ayuntamiento de Reus. La administración alegó que las solicitudes eran abusivas y que el acceso de electos locales tiene régimen especial. La GAIP inadmitió las reclamaciones por falta de objeto, ya que la información fue entregada previamente a la resolución.
Puntos clave de la argumentación
1
Se acuerda la acumulación de los expedientes debido a la identidad de las partes y del motivo de finalización del procedimiento según el artículo 57 de la Ley 39/2015.
2
La administración reclamada sostuvo que el derecho de acceso de los electos locales debe ponderarse con el principio de eficiencia administrativa y el Código de Buenas Prácticas Administrativas.
3
El Ayuntamiento alegó que las solicitudes deben referirse a documentos concretos para evitar situaciones abusivas que paralicen la actividad municipal, citando jurisprudencia del Tribunal Supremo.
4
La GAIP determina que el objeto de las reclamaciones debe ser la desestimación de una solicitud o la falta de entrega material de la información.
5
Se resuelve la inadmisión por falta de objeto al acreditarse que la administración satisfizo las solicitudes mediante la entrega de la información antes de la formalización de las reclamaciones.
Texto completo
Resolució 58/2017, de 22 de febrer
Números d’expedient de les reclamacions: 407/2016, 417/2016, 418/2016, 419/2016, 420/2016,
467/2016, 471/2016 (acumulades).
Administració reclamada: Ajuntament de Reus.
Informació reclamada: Diversa.
Sentit de la Resolució: Inadmissió.
Resum: S’acumula la resolució de les reclamacions atesa la identitat de les parts del procediment i
del motiu de finalització del procediment. L’Administració ha atès les sol·licituds d’informació i ha
lliurat la informació amb caràcter previ a la formalització de les reclamacions davant la GAIP, per la
qual cosa resulten inadmissibles per manca d’objecte.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Lliurament previ de la informació. Inadmissió. Manca
d’objecte
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego.
Antecedents
1. El 22 de novembre de 2016 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 407/2016, 417/2016,
418/2016, 419/2016, 420/2016, 467/2016 i 471/2016, interposades contra l’Ajuntament de Reus
pel grup municipal de Ciutadans, en relació amb les peticions d’informació assenyalades a
l’antecedent següent. S’indica als escrits de reclamació presentats que no es vol seguir el
procediment de mediació en la seva tramitació.
2. Les peticions d’informació que es troben en l’origen de les reclamacions són les següents:
a) 9 d’octubre de 2015: llistat amb el nombre de periodistes i altre personal que treballa en el
Departament de Comunicació de l’Ajuntament de Reus i les seves empreses municipals i
organismes, incloent el nom del treballador, les seves funcions, la seva categoria
professional i el seu lloc físic de treball i el seu sou brut anual (Reclamació 407/2016).
b) 4 de desembre de 2015 : un llistat de tot el personal directiu, administratiu i laboral,
especificant per a cada persona el seu càrrec, les funcions, el sou brut anual, el lloc físic de
treball, i quantes persones estan en comissió de serveis o desplaçades temporalment, de les
regidories de: Seguretat Ciutadana (Reclamació 417/2016), de Participació Ciutadana
(Reclamació 418/2016), de Benestar Social (Reclamació 419/2016) i de Salut (Reclamació
420/2016).
c) 12 de febrer de 2016: reglament d’usos lingüístics de la Biblioteca Municipal Xavier Amorós,
pressupost desglossat dels exercicis 2015 i 2015, memòria econòmica de l’exercici 2014,
memòria d’activitats dels exercicis 2015 i 2015, Pla de Dinamització de les Biblioteques
Municipals que s’està elaborant, informe sobre la política d’adquisició de llibres, en relació
amb els préstecs de llibres, (Reclamació 467/2016).
d) 9 de juny de 2016: conveni signat entre GECOHSA i CatSalut l’any 1988. Relació d’obres
realitzades a l’Hospital comarcal de Mora d’Ebre en els darrers deu anys, indicant la inversió
i l’empresa o institució que se n’ha fet càrrec econòmicament, en especial pel que fa a aquell
any (Reclamació 471/2016).
3. El 24 de novembre la GAIP comunica a la persona reclamant que han tingut entrada les
reclamacions que ara es resolen, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica
els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el
seguiment.
4. El 28 de novembre de 2016 la GAIP informa a l’Administració reclamada de la presentació
d’aquestes reclamacions i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que
reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb les sol·licitud d’accés en què es
fonamenten la reclamacions i que li en remeti sengles expedients complets.
5. El 19 de desembre de 2016 té entrada a la GAIP un informe emès per l’Ajuntament de Reus en
el qual fa constar com a antecedent que el grup municipal reclamant hauria presentat des del
mes d'octubre de 2015 fins a aquella data un total de 142 sol·licituds d'accés a la informació
pública, 81 de les quals, segons afirma, encara resten pendents de respondre. Afirma que el dret
d’accés dels electes locals en relació amb la Corporació local de la què en són membres s’ha de
ponderar amb el principi d’eficiència del funcionament de l’Administració i invoca com a fonament
de dret el punt 2 de l'apartat 15, sobre l'accés a la informació, publicitat i transparència, del Codi
de Bones Pràctiques Administratives, aprovat per resolució de 2 de setembre de 2009 pel Síndic
de Greuges. Fa constar també que les peticions de còpies o fotocòpies s’han de referir a
documents concrets, amb la finalitat d’evitar situacions abusives capaces de paralitzar l’activitat
municipal, i ho fonamenta en la Sentència del Tribunal Suprem de 9 de febrer de 1995, en el seu
fonament de dret primer. Finalment, afirma que “el règim d'accés dels càrrecs electes locals a la
informació constitueix un supòsit de «règim d'accés especial» als efectes de la disposició
addicional primera, apartat segon, de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Com a tal, es regeix per la seva normativa
específica: article 77 de la LBRL, articles 14 a 16 del Reglament d'Organització, Funcionament i
Règim Jurídic de les Entitats Locals i, a Catalunya, l'article 164 del Text Refós de la Llei
Municipal i de Règim Local de Catalunya”. D’acord amb els fonaments exposats, conclou que:
“Per una banda, una part de les sol·licituds presentades pel Grup Municipal Ciutadans són tant
extenses que encara resten pendents de respondre. Per altra, la competència de la Comissió de
Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública com a mecanisme per a respondre de les
reclamacions dels càrrecs electes locals no abasta estrictament aquestes peticions presentades
pel Grup Municipal Ciutadans. No obstant això, per mor del principi de transparència que ha de
guiar l’activitat de les administracions públiques, és oportú respondre al requeriment de la
Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública a mesura que es vagin lliurant als
peticionaris les informacions sol·licitades”.
6. El 6 de febrer l’Ajuntament aporta una relació de totes les sol·licituds d’informació formalitzades
pel grup municipal reclamant, en la què hi fa constar l’estat d’execució pel que fa al lliurament
material de la informació sol·licitada i s’indica que les sol·licituds en què es fonamenten les
reclamacions que ara es resolen ja s’haurien satisfet amb el lliurament de la informació abans de
la formalització de les reclamacions.
7. El 10 de febrer es dóna trasllat de la informació relacionada a l’antecedent anterior al grup
municipal reclamant, i se li informa que si en el termini de cinc dies no contradiu la informació
donada per l’Ajuntament, s’entendrà que és correct a i que, per tant, el grup municipal ja disposa
de la informació objecte de reclamació. No s’obté resposta del grup reclamant.
Fonaments jurídics
1. Acumulació
L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de las
administracions públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular -lo a d’altres
amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta previsió legal és
aplicable a aquest cas, ja que existeix una igualtat de les parts d’aquests procediments de reclamació
i una identitat en el motiu de finalització dels procediments.
D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat
administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès
general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions identificades a l’antecedent 1
d’aquesta Resolució.
2. Inadmissió per manca d’objecte
L’article 39.1 de la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte de les
reclamacions ha de ser la desestimació d’una sol·licitud d’informació prèvia, o la manca de lliurament
material de la informació. En aquest cas, l’Administració informa que va atendre les sol·licituds
d’accés en què es fonamenten les reclamacions, i la part reclamant no objecta res a aquesta
afirmació.
D’acord amb això, les reclamacions estan mancades d’objecte i no poden ser admeses a tràmit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22
de febrer de 2017, resol per unanimitat:
1. Acumular les Reclamacions 407/2016, 417/2016, 418/2016, 419/2016, 420/2016, 467/2016, i
471/2016.
2. Inadmetre a tràmit les Reclamacions 407/2016, 417/2016, 418/2016, 419/2016, 420/2016,
467/2016, i 471/2016 per manca d’objecte.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 22 de febrer de 2017.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.