Reclamación contra el Ayuntamiento de Sant Jaume dels Domenys por denegación de acceso a información sobre licencias urbanísticas y personal técnico

Resolució 606/2021, de 22 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 469/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys Informació reclamada: Directors tècnics d’obres i regidors i tècnics municipals d’urbanisme. Sentit de la r esolució: Desestimació Resum: L’article 35.2 LTAIPBG estableix que “no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública” . Sense entrar a valorar si el límit concurrent ha de prevaldre o no sobre el dret d’accés a la informació, el cert és que concorre el límit de la protecció de les dades personals, perquè la sol·licitud demana precisament noms i cognoms de persones (directors tècnics de les obres i regidors i tècnics urbanístics municipals); en atenció a aquesta circumstància, no és aplicable l’estimació de la sol·licitud per silenci administratiu i la sol·licitud ha de ser resolta de manera necessàriament expressa, tot tenint en compte els interessos de les terceres persones afectades i, si escau, ponderant els interessos i drets que pugnen a favor i en contra de l’accés sol·licitat. Essent així les coses, no es produeix cap mena d’estimació presumpta que impedeixi de resoldre la inadmissió extemporània de la sol·licitud, si concorre alguna causa que la justifiqui. Paraules clau: Ajuntament. Silenci administratiu. Límits legals al dret d’accés. Dades personals. Causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds. Tasca complexa d’elaboració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 469/2021, presentada contra l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 d’abril de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, “als efectes de determinar l’obligada desvinculació dels òrgans tècnics de l’ ajuntament amb els intervinents en les llicencies urbanístiques atorgades per la corporació”, demana la informació següent: “el llistat de les llicencies urbanístiques d'obres atorgades per la corporació amb menció de les direccions tècniques de les mateixes en els darrers 20 anys. Així com la relació cronològica en aquest mateix període de regidors i tècnics municipals”. 3. La Reclamació presentada el 24 de maig de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 27 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 27 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 16 de juny de 2021 la GAIP rep la resolució municipal de 16 de juny de 2021, que inadmet la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació “pel fet que, atendre aquesta sol·licitud, implica un treball previ d’elaboració extremadament complex per part dels serveis municipals els quals no disposen dels mitjans personals per atendre les sol·licituds d’aquest tipus”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada L’Ajuntament ha inadmès la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació sobre la base jurídica de l’article 29.1.b LTAIPBG, segons el qual “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: (...) si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració” . Tot i que l’Ajuntament no explica amb detall les circum stàncies que justifiquen l’aplicació d’aquesta causa, són fàcils d’entendre. La sol·licitud demana la llista de les llicencies urbanístiques d'obres atorgades per la corporació amb menció de les seves direccions tècniques en els darrers 20 anys i la relació cronològica en aquest mateix període de regidors i tècnics municipals d’urbanisme. En vint anys es deuen haver tramitat moltes llicències d’obres (majors i menors), i la dada de la seva direcció tècnica no sempre hi deu ser (les menors no en solen requerir) i, quan hi és, no sempre ha de ser fàcil d’obtenir a la primera; si a això hom hi afegeix que en bona part d’aquests vint anys la documentació relativa a les llicències i les obres corresponents segurament no està informatitzada, el més probable és que la informació sol·licitada de la direcció tècnica de les llicències s’hagi de recercar al sí d’un nombre més que considerable de carpetes, cada una d’elles amb diversos documents, que fins i tot és possible que es conservin en indrets distints. Aquestes circumstàncies acrediten sens dubte, d’acord amb diversos pronunciaments anteriors de la GAIP sobre aquesta qüestió, la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de la tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada sobre les direccions tècniques de les obres. Nogensmenys, la GAIP també ve mantenint a diverses resolucions el criteri segons el qual la concurrència de causes d’inadmissibilitat no és oposable als efectes estimatoris del silenci administratiu, de manera que si la inadmissibilitat no és declarada dins del mes que l’article 33 LTAIPBG atorga a les administracions públiques per resoldre les sol·licituds d’accés a la informació, es produeix silenci administratiu positiu (article 35.1 LTAIPBG), els efectes estimatoris del qual vinculen les eventuals resolucions expresses posteriors (article 24.3.a de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques). Ara bé, l’article 35.2 LTAIPBG estableix que “no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”. Sense entrar a valorar si el límit concurrent ha de prevaldre o no sobre el dret d’accés a la informació, el cert és que concorre el límit de la protecció de les dades personals, perquè la sol·licitud demana precisament noms i cognoms de persones (directors tècnics de les obres i regidors i tècnics urbanístics municipals); en atenció a aquesta circumstància, no és aplicable l’estimació de la sol·licitud per silenci administratiu i la sol·licitud ha de ser resolta de manera necessàriament expressa, tot tenint en compte els interessos de les terceres persones afectades, donant-les audiència, si és procedent i, si escau, ponderant els interessos i drets que pugnen a favor i en contra de l’accés sol·licitat. Essent així les coses, no es produeix cap mena d’estimació presumpta que impedeixi tramitar la Reclamació, inclosa la possibilitat de resoldre la inadmissió extemporània de la sol·licitud, si concorre alguna causa que la justifiqui. En conseqüència, i vist que més amunt aquest fonament jurídic s’ha pronunciat clarament en el sentit d’admetre la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració (article 29.1.b LTAIPBG) per poder facilitar la informació relativa a la direcció tècnica de les obres, és procedent considerar justificada la inadmissió de la sol·licitud declarada per l’Ajuntament el 16 de juny de 2021 i, per tant, declarar la desestimació de la Reclamació, perquè la resolució municipal de 16 de juny de 2021 és ajustada a dret. La sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació també demana la identitat de les persones que durant els darrers vint anys han estat regidors o regidores d’urbanisme i de les que han estat tècnics o tècniques municipals d’urbanisme en el mateix període, amb ordenació cronològica de la respectiva responsabilitat. No sembla que en aquesta informació hi concorri la causa d’inadmissibilitat que hi ha en relació amb les direccions tècniques de les obres, perquè és de suposar que l’Ajuntament pot extreure fàcilment dels seus arxius sobre el govern municipal i dels seus documents d’organització interna o de nòmines aquesta informació, sense necessitat de dur a terme una tasca complexa d’elaboració. Ara bé, la finalitat de l’accés sol·licitat és la de “determinar l’obligada desvinculació dels òrgans tècnics de l’ajuntament amb els intervinents en les llicencies urbanístiques atorgades per la corporació”, finalitat que només es pot assolir creuant, per una banda, la identitat de les persones que dirigeixen les obres i, per l’altra, la de les persones que han ostentat en la mateixa època responsabilitats municipals d’urbanisme; si manquen les dades de direcció de les obres, les de l’altra banda de la comparació no tenen cap utilitat als efectes de valorar “l’obligada desvinculació” entre unes i altres. Constatada aquesta irrellevància als efectes de la finalitat de la sol·licitud, i atès el principi de proporcionalitat, no està justificat l’esforç que hauria de fer l’Ajuntament per obtenir aquestes dades, ni la divulgació de la identitat de les persones afectades, essent procedent projectar la inadmissió de la sol·licitud i la conseqüent desestimació de la Reclamació al conjunt de la informació sol·licitada, perquè només té sentit i utilitat per a la finalitat per a la qual s’ha demanat si és proporcionada en el seu conjunt. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juny de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 469/2021 perquè la inadmissió municipal de la sol·licitud d’informació de la qual deriva és ajustada a l’ordenament jurídic i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució , d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.