Solicitud de acceso al proyecto de planta de biogás e informe de impacto ambiental al Ayuntamiento de Masies de Voltregà con resultado estimatorio

Resolució 705/2023, de 3 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 468/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Masies de Voltregà Informació reclamada: Projecte de la planta de biogàs realitzat per l’Ajuntament per a la presentació a la subvenció convocada pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico dels fons EU Next Generation i l'informe d'impacte ambiental del projecte, en format telemàtic. Sentit de la resolució: Estimació Resum: S’estima la petició d’accés al projecte realitzat per l’Ajuntament per a ésser subvencionat amb càrrec a fons EU Next Generation i al corresponent informe d’impacte ambiental, per considerar que aquesta informació és pública i per ser especialment rellevant per a la transparència la gestió de fons públics i l’impacte ambiental del projecte i per entendre que difícilment en resulten afectats de forma significativa interessos privats la protecció dels quals hagi de prevaldre damunt dels interessos públics relacionats amb la transparència en aquest cas. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Projectes. Medi ambient. Plantes de biogàs. Impacte ambiental. Subvencions. Estimació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 15 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 468/202 3, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Masies de Voltregà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 03 d’abril de 2023 la persona reclamant presenta instància a l’Ajuntament de Masies de Voltregà en el que sol·licita: “vull accedir a la redacció del projecte de la planta de biogàs que aquest ajuntament ha realitzat per a la presentació del projecte a la subvenció convocada pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico gràcies als fons EU NEXT GENERATION. Igualment, es vol accedir a l'informe d'impacte ambiental del present projecte. És per això que sol·licito l'accés a la referida documentació i demano em sigui enviada una còpia, telemàticament, mitjançant la meva adreça electrònica” . 3. La Reclamació presentada el 15 de maig de 2023 indica que: “La setmana passada (concretament, el 8 de maig) vaig contactar amb el secretari municipal perquè m'ho enviessin ja que estaven fora de termini i encara no he rebut resposta. Per aquest motiu, es fa la present reclamació” . 4. El 24 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Masies de Voltregà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 12 de juny de 2023 el reclamant envia correu electrònic a aquesta Comissió indicant en resum que havia rebut resposta de la petició d’informació per part de l’Ajuntament de Masies de Voltregà indicant que no podien atendre la sol·licitud d’enviament de còpia per mitjans telemàtics del Projecte de la Planta de Biogàs, ja que no s’havia emès resolució sobre el projecte, i per aquest motiu emplaçava al reclamant a consultar l’expedient a les oficines municipals el dia 28 de juny a les 9 del matí. El reclamant mostra la seva oposició a la consulta de l’expedient en les oficines municipals perquè no és la modalitat que havia sol·licitat i no es garanteix que pugui acabar obtenint una còpia de l’expedient. Així mateix al·lega que si bé no s’ha emès una resolució definitiva respecte del projecte, si que hi ha una proposta de resolució provisional i adjunto un enllaç per la consulta. 7. El 16 de juny de 2023 la GAIP rep comunicació de l’Ajuntament de Masies de Voltregà on breument s’indica que s’ha donat audiència a l’interessat perquè consulti la documentació sol·licitada a les oficines municipals el dia 28 de juny de 2023. 8. El 6 de juliol de 2023 es d ona trasllat de la comunicació al reclamant que el mateix dia dirigeix correu electrònic a la GAIP indicant que l’audiència que va donar-li l’Ajuntament de Masies de Voltregà no es va arribar a realitzar davant la impossibilitat d’acudir personalment el dia i hora proposats per l’Ajuntament i reprodueix de nou les al·legacions resumides a l’antecedent sisè . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada És evident que en el present cas el projecte de la planta de Biogas que l’Ajuntament de Masies de Voltregà ha presentat a la subvenció convocada pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico gràcies als fons EU NEXT GENERATION, i l'informe d'impacte ambiental del projecte és informació pública que ha elaborat el propi Ajuntament o bé que té en el seu poder. Aquesta informació s’ha de qualificar d’informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i, per tant, qualsevol persona podria accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). No és previsible que coincideixin a la informació reclamada causes que en puguin justificar la denegació. Difícilment hi poden concórrer límits al dret d’accés a la informació pública que afectin a dades personals, perquè es tracta d’un projecte de planta de Biogas que l’Ajuntament de Masies de Voltregà ha presentat a la Subvenció del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico gracies al fons EU Next Generation, i res fa pensar que l’expedient pugui tenir dades personals especialment protegides de cap ciutadà. Existeix la possibilitat que hi concorri una limitació al dret d’accés relacionada amb drets de propietat intel·lectual, si ajuntament ha externalitzat la realització del projecte, però aquest límit no ha estat al·legat en cap cas per l’Ajuntament. Per tant, difícilment poder resultar afectats de forma significativa interessos privats la protecció dels quals hagi de prevaldre damunt dels interessos públics relacionats amb la transparència. Un altre assumpte és la forma d’accés a l’expedient. En el cas que ens ocupa, el reclamant va sol·licitar expressament quan va realitzar la sol·licitud d’accés a la informació pública que “És per això que sol·licito l'accés a la referida documentació i demano em sigui enviada una còpia, telemàticament, mitjançant la meva adreça”. No obstant l’Ajuntament de Masies de Voltregà obliga al reclamant a què es desplaci a la seu de l’Ajuntament per tal que pugui consultar l’expedient, sense indicar almenys a aquesta Comissió el motiu del format d’aquesta posada a disposició de l’expedient. El reclamant al·lega que no està d’acord fer-ho d’aquesta manera perquè tampoc se li garanteix que pugui aconseguir còpia de l’informe d’impacte ambiental. L’article 36 LTAIPBG que estableix com accedir a la informació pública diu expressament que: “1. Si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies . 2. L’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents: a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades. b) Si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació. c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui. d) Si el format en què s’ha demanat la informació pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar. e) Si tècnicament no és possible fer una còpia en el format en què s’ha demanat la informació. f) Si el format en què s’ha demanat la informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual. 3. Les resolucions estimatòries han d’incloure la consideració que la informació pot ésser subministrada en un format diferent del demanat, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, i indicar els formats alternatius possibles”. L’Ajuntament reclamat no ha justificat de cap manera que el format d’accés a l’expedient sigui presencial en comptes d’enviar-lo al reclamant per correu electrònic o altres mitjans telemàtics que garanteixen l’accessibilitat a la documentació amb garanties. Sembla que en canvi ha justificat al reclamant el canvi de format indicant-li que: “Us comunico que no podem atendre la vostra sol·licitud d’enviament de copia per mitjans telemàtics del Projecte de la Planta de Biogàs, atès que no s’ha emès resolució sobre el projecte, per aquest motiu us emplaço a la seva consulta a les oficines municipals el proper dia 28 de juny a les 9 del matí”. Com bé justifica el reclamant el projecte de planta de biogàs ha estat presentat a la convocatòria de subvencions del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico gràcies als fons EU NEXT GENERATION, i ha estat aprovat provisionalment. El fet que el projecte s’hagi presentat a aquesta convocatòria de subvencions significa que aquest projecte ha estat aprovat per l’Ajuntament, probablement en el marc d’un ple municipal precisament per tal de poder-lo presentar a la convocatòria de subvencions, el que significa que el procediment d’aprovació del mateix ja ha finalitzat i no existeix cap justificació per tal que la consulta de l’expedient hagi de ser presencial a l’Ajuntament i no en el format reclamat que és a través d’una còpia enviada telemàticament al correu electrònic del sol·licitant. D’altra banda, cal fer especial esment sobre l’obligatorietat de les administracions a la gestió electrònica dels expedients d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que en seu article 70 .2. Indica que “els expedients han de tenir format electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es remeti”. Per aquest motiu l’Ajuntament de Masies de Voltregà no pot excusar l’entrega de l’expedient en format digital, perquè l’expedient ha d’existir en aquest format. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu , que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Gestió de les obres de corporació local i d’infraestructura (codi 0135). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 468/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, en el format sol·licitat. 2. Requerir a l’Ajuntament de Masies de Voltregà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Masies de Voltregà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 468/202 3 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.