Una asociación de vecinos solicitó al Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú información sobre previsiones de reparación de calles. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar la información, siempre que existiera alguna previsión mínimamente documentada antes de la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no responder a los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
2
La información sobre obras municipales se califica como información pública, siempre que se encuentre en poder de la Administración.
3
Para que una previsión de futuro sea objeto del derecho de acceso, debe haber existido algún tipo de documentación mínima previa a la solicitud.
4
En caso de que no existiera documentación preexistente sobre las previsiones solicitadas, la respuesta administrativa correcta es indicar la inexistencia de la información.
5
No concurren límites legales ni causas de inadmisibilidad que justifiquen la denegación del acceso a la información solicitada.
Texto completo
Resolució 550/2022, d’1 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 467/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Informació reclamada: Sobre previsions de reparació de carrers.
Sentit de la r esolució: Estimació.
Resum: La informació demanada, que no deixa de ser una previsió de futur i, per tant, amb
dubtes raonables sobre la seva preexistència a la sol·licitud, pot ser considerada com a objecte
del dret d’accés a la informació pública únicament si en el moment de presentar la sol·licitud
existia a l’Ajuntament de Vilanova algun tipus de previsió mínimament documentada que
contingui les previsions sol·licitades; en cas que no existís, la resposta procedent a la sol·licitud
seria la d’indicar la inexistència de la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Entitats veïnals. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració amb l’Administració. Informació preexistent. Obres públiques. Previsions de futur.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 15 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 467/2022, presentada per una
associació de veïns contra l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 d’abril de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud adreçada a un
regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: “Des de l’Associació de Veïns del Prat de
Vilanova ens agradaria, si es possible, que ens contestés a unes preguntes que tenim
sobre l’estat de l’aglomerat al carrer Joncar del prat de Vilanova, el qual portem més d’un
any informant que cada vegada està més deteriorat i existeixen punts que son
pràcticament intransitables. Si es possible, ens agradaria saber si l’Ajuntament té prevista
alguna actuació per reparar l’aglomerat de l’esmentat carrer. En cas que estigui prevista
una actuació, ens agradaria saber, si es possible, quan esta previst dur-la a terme i si
englobarà una part del carrer Joncar, tot el carrer Joncar o el carrer Joncar i d’altres
carrers del barri que tenen deficiències a l’aglomerat com es el carrer del Prat. Per acabar,
ens agradaria recordar-li que moltes de les zones més deteriorades de l’aglomerat es
troben al carril de vianants de les calçades del carrer Joncar, carrer de les Ones i carrer
del Prat, impossibilitant la circulació de cadires de rodes i gent gran, també recordar-li que
al barri existeixen dues residències d’avis que utilitzen aquestes vies freqüentment ”.
3. La Reclamació presentada el 15 de maig de 2022 indica que la persona reclamant no ha
rebut resposta municipal a l’anterior sol·licitud.
4. El 18 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova i la
Geltrú i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació. No consta a la GAIP resposta municipal a aquest requeriment.
5. El 19 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa
de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada per l’entitat reclamant que és objecte d’aquest procediment és la de si
l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té prevista alguna actuació per reparar l’aglomerat del
carrer Joncar del prat de Vilanova i, en cas afirmatiu, saber quan està previst dur-la a terme i si
englobarà una part del carrer Joncar, tot el carrer Joncar o el carrer Joncar i d’altres carrers del
barri que tenen deficiències a l’aglomerat. Allò sol·licitat s’ha de qualificar d’informació pública
perquè té per objecte obres municipals, sempre, però, que la informació demanada es trobi en
poder de l’Ajuntament. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que l’article 53 del Decret 8/2021,
sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, defineix la informació pública en els
termes següents: “1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la
informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o
documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament
exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves
funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment
preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada
en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre” . Això vol dir que la informació demanada, que
no deixa de ser una previsió de futur i, per tant, amb dubtes raonables sobre la seva
preexistència a la sol·licitud, pot ser considerada com a objecte del dret d’accés a la informació
pública únicament si en el moment de presentar la sol·licitud existia a l’Ajuntament de Vilanova
algun tipus de previsió mínimament documentada que contingui les previsions sol·licitades; en
cas que no existís, la resposta procedent a la sol·licitud seria la d’indicar la inexistència de la
informació sol·licitada.
Amb les precisions anteriors, els articles 18.1 i 20.1 garanteixen el dret d’accés a la informació
sol·licitada, llevat que hi concorrin causes que determinin la seva denegació. No es previsible la
concurrència de cap límit legal a la informació sol·licitada, ni de cap causa d’inadmissibilitat de
la sol·licitud, motiu pel qual és procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació
sol·licitada, sempre que efectivament es trobi en poder de l’Ajuntament amb caràcter
preexistent a la sol·licitud.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’1 de juliol de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 467/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada sobre les previsions municipals de reparació de l’aglomerat del carrer Joncar
indicades a l’antecedent 2, si aquestes previsions estaven documentades mínimament en
el moment de presentar la sol·licitud.
2. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 o, si és aquest el cas, li indiqui la seva inexistència, dins
del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir -la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució .
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 467/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta R esolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolu ció, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.