Se solicitó al Ayuntamiento de Cubelles información sobre controles fonométricos, limitaciones de sonido en carrozas y sanciones por consumo de alcohol. El reclamante alegó falta de respuesta. La GAIP desestima la reclamación porque el Ayuntamiento ya había facilitado toda la información solicitada antes de interponerse la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es improcedente ya que la Administración reclamada ofreció toda la información solicitada con anterioridad a la presentación de la reclamación.
2
Se observa una gestión deficiente del interesado en el seguimiento de sus solicitudes, habiendo respondido el Ayuntamiento de manera estimatoria.
3
El uso masivo y negligente del derecho de acceso a la información puede constituir un abuso de derecho según el artículo 111.7 del Código Civil de Cataluña y el artículo 7 del Código Civil español.
4
Se advierte que un ejercicio no ponderado del derecho de acceso puede colapsar la Administración y la Comisión, perjudicando el ejercicio del derecho de otros ciudadanos.
Texto completo
Resolució 508/2024, de 18 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 466/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Diversa sobre control fonomètric al municipi.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: Vista la normativa aplicable i els antecedents exposats, en el cas que ens ocupa,
és palès que l’Administració reclamada ha ofert a la persona reclamant tota la informació
sol·licitada amb anterioritat la presentació d’aquesta reclamació, per la qual cosa és
procedent desestimar-la. El fet que la persona reclamant faci constar en l’escrit de
reclamació que la formula per manca de resposta de l’Ajuntament demostra que la persona
reclamant ha fet un seguiment deficient de les seves sol·licituds, ja que l’Ajuntament sí va
respondre i de manera estimatòria com palesa l’expedient que ens remès. Una gestió tan
deficient de les seves pròpies accions, tant davant de l’Ajuntament com d’aquesta Comissió,
segurament s’explica per la gran quantitat de sol·licituds d’informació i reclamacions que ha
impulsat la persona reclamacions. Cal fer doncs un advertiment a la persona reclamant de
l’efecte negatiu que pot tenir un ús poc ponderat del seu dret d’accés de cara a col·lapsar
l’Administració, la qual cosa podria esdevenir fins i tot un abús de dret contemplat a l’article
111.7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol (Resolució de la GAIP
d’11 de febrer de 2016, de finalització de la Reclamació 36/2015).
Paraules clau: Ajuntaments. Interessat. Reclamació contra silenci. Estimació total anterior.
Manca de diligència en ús de dret. Abús de dret. Desestimació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 29 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 464/2024, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de Cubelles en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent.
El 25 de febrer de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament la informació
següent: Primero.-Que limitaciones de sonido ha impuesto el Ayuntamiento a las
carrozas durante el trayecto por el casco urbano de Cubelles. Segundo. -Resultado de
las Sonometrías que ha realizado el Ayuntamiento de Cubelles durante las entradas de
las carrozas en la entrada a la plaza del Mercado, equipos con los que se han realizado
las medidas, adjuntando actas de sonometrías y certificaciones del aparato de medida.
Tercero. Resultados de las Sonometrías realizadas para asegurar que el volumen de la
música no supera los establecidos en los mapas de capacidad acústica de la calle Nou
y durante el recorrido de las carrozas. Cuarto. -Qué gestiones que ha practicado este
Ayuntamiento, para consensuar con los vecinos afectados, por el recorrido de la Rúa y
los actos musicales, medidas destinadas a atenuar las molestias que produce: 4.1. El
volumen de la música. Quinto. Copia de los cálculos de aforo que se han realizado para
la Plaza del Mercado. Sexto. - Número de denuncias y en qué lugares, la Policía Local
ha impuesto sanciones por consumo de alcohol en vía pública y por miccionar en vía
pública, durante la celebración de la edición carnaval 2023”.
La Reclamació presentada el 29 març de 2024 indica que l’Ajuntament no ha resolt la
SAIP ni ha facilitat la informació reclamada.
El 9 d’abril de 2024 la GAIP notifica l’admissió provisional de la Reclamació, i informa a
la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la
posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació
de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li
demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que
rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre
duri la Reclamació.
El 9 d’abril de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants
per resoldre la Reclamació.
En data 10 d’abril la GAIP rep l’informe requerit de l’Ajuntament on consta el següent: “-
Que en data 13 de març de 2024 es van notificar a l’interessat, el Senyor XXXX, la
Resolució de Transparència número 556 de data 12 de març de 2024, amb registre de
sortida 2024- 3595, en la qual es facilita informació sol·licitada. - S’adjunten expedient
complet 1314/2024-2219 relatius a la sol·licitud d’accés a la informació pública,
tramitada per aquesta administració. - Que aquesta administració no identifica terceres
persones afectades per l’accés a la informació pública objecte d’aquest expedient. -
Tingui a bé resoldre posant fi a l’expedient de reclamació...”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas
concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació.
2. Sobre la desestimació de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden
ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del
dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa
aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les
comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés,
quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu
que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i
les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte
defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les
seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el
que estableix aquesta llei”.
Vista la normativa aplicable i els antecedents exposats, en el cas que ens ocupa, és palès
que l’Administració reclamada ha ofert a la persona reclamant tota la informació sol·licitada
amb anterioritat la presentació d’aquesta reclamació, per la qual cosa és procedent
desestimar-la.
3. Advertiment sobre l’abús de dret
El fet que la persona reclamant faci constar en l’escrit de reclamació que la formula per
manca de resposta de l’Ajuntament demostra que ha fet un seguiment deficient de les seves
sol·licituds, ja que l’Ajuntament sí li va respondre, i de manera estimatòria, com palesa
l’expedient que ens remès.
Una gestió tan deficient de les pròpies accions, tant davant de l’Ajuntament com d’aquesta
Comissió, segurament s’explica per la gran quantitat de sol·licituds d’informació i
reclamacions que ha impulsat la persona reclamant. Cal fer doncs un advertiment a la
persona reclamant de l’efecte negatiu que pot tenir un ús poc ponderat del seu dret d’accés
de cara a col·lapsar l’Administració, i s’adverteix igualment de la dificultat que genera en la
pròpia persona reclamant de fer una gestió i seguiment acurats de les seves actuacions, així
com de l’eventual consideració com a pràctica abusiva que pot comportar.
És exigible que les persones facin un ús responsable i ponderat de l’exercici del dret d’accés
a la informació pública per tal que no es perdi la seva virtualitat ni esdevingui un mecanisme
de col·lapse de les administracions i d’aquesta mateixa Comissió que repercuteixi
negativament en les expectatives d’exercici i de garantia del dret d’accés per part d’altres
persones, atesa la limitació de recursos humans que pateixen les administracions, i aquesta
mateixa Comissió.
Cal advertir que un exercici del dret d’accés massiu i negligent en els termes exposats
podria infringir el principi general del Dret que proscriu l’abús de dret recollit en els articles
111.7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol (Resolució de la GAIP d’11 de
febrer de 2016, de finalització de la Reclamació 36/2015), si s’inferís de la manca d’interès o
de diligència mostrada en el control i seguiment de les respostes donades a les seves
pròpies peticions i reclamacions, que la finalitat i pretensió de la persona reclamant amb les
seves sol·licituds i reclamacions no és pròpiament l’accés a la informació o l’obtenció de la
tutela del seu dret a accedir-hi.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 18 d’abril de 2024, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 466/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 2.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 466/2024 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la
notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.