Solicitud de información sobre el impacto económico de dos eventos de triatlón en Calella y resultado por pérdida de objeto

Resolució 746/2019, de 4 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 466/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Calella Informació reclamada: Impacte econòmic de dos esdeveniments de triatló. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: L’Administració reclamada o bé ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, o bé ha indicat que no la té o que no existeix en seu municipal (resposta que en sí mateixa facilita la informació pública existent), tot en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Comptes. Esports. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 466/2019, presentada per una persona que té la condició d’electe local de l’Ajuntament de Calella contra aquest Ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de novembre de 2018, després de fer referència a dos esdeveniments Ironman que haurien tingut lloc a Calella el 2018, la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Calella: 2.1. Relació de despeses realitzades pel nostre Ajuntament en els dos esdeveniments de l’any 2018 en concepte dels serveis, equipament, valor en espècie, personal i altres recursos establerts en l’Annex A (tot seguit enumera els eventuals motius de despesa següents, amb remissió a una major concreció que faria un annex que no s’adjunta a la Reclamació: permisos, adaptació i ús d’espais públics, subministraments i equipaments, personal oficial, tancament i adequació de les zones de competició, accés telefònic, internet i serveis elèctrics, enllumenat públic, seguretat i emergències, serveis sanitaris, aparcament i neteja, mitjans de comunicació i promoció, seguretat de la zona de natació, trànsit, recollida d’escombraries, tiquets de peatge i personal de protocol). 2.2. Fons aconseguits per l’Ajuntament en forma de subvenció o ajut a la celebració dels esdeveniments d’altres institucions. 2.3. Assegurances pel personal municipal que treballi en els esdeveniments més enllà de l’assegurança municipal corrent. 2.4. Xifra de “nits d’hotel” aconseguides directament per la celebració dels esdeveniments. 2.5. Ingressos gravables obtinguts en el context de la celebració dels esdeveniments. La Reclamació també adjunta dues altres sol·licituds d’informació: una sobre infraccions i sancions en matèria de circulació i una altra sobre una modificació de planejament urbanístic. 3. La Reclamació presentada el 20 d’agost de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior i que la persona reclamant necessita la informació demanada per a l’exercici de la seva tasca d’electe local. Invoca la legislació de règim local i la de transparència i accés a la informació pública. 4. El 2 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 5. El 22 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que adjunta còpia d’un document tramès a la persona reclamant, que afirma facilitar-li tota la informació disponible. La informació facilitada aparentment respon a allò sol·licitat per l’apartat 1 de la sol·licitud, però no sembla facilitar cap mena d’informació respecte de la resta d’apartats. 6. El 25 de novembre de 2019 la GAIP requereix a l’Ajuntament que es pronunciï sobre la informació sol·licitada als apartats 2 a 5 de la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2. 7. El 27 de novembre de 2019 la GAIP rep un informe addicional, que manifesta el següent: L’Ajuntament ha lliurat la documentació en relació a les despeses realitzades en els esdeveniments, tal com es demana en el primer apartat de la sol·licitud. A la pregunta 2, referent a si el Consistori ha rebut alguna subvenció, dir que no s’ha rebut cap subvenció ni ajuts a la celebració dels esdeveniments. Com tampoc existeix cap despesa en assegurances del personal municipal més enllà de la pròpia assegurança (pregunta 3). Pel que fa a l’apartat 4, no ens és possible contestar degut a què es tracta d’una informació pròpia de l’empresa amb la qual es manté la relació contractual, que té el seu propi balanç comptable. L’Ajuntament de Calella és totalment aliè a aquesta explotació i, per tant, no té accés a aquesta informació. Per últim, responent a l’última pregunta, dir que l’Ajuntament no rep cap tipus d’ingressos per part de l’empresa que organitza l’esdeveniment. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada o bé ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, o bé ha indicat que no la té o que no existeix en seu municipal (resposta que en sí mateixa facilita la informació pública existent), tot en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 466/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.