Se solicitó a la Federació Catalana de Taekwondo balances detallados de ingresos, gastos y remuneraciones, así como normativas sobre competiciones fuera de Cataluña. El solicitante alegó falta de respuesta. La GAIP decidió inadmitir la reclamación porque la entidad es privada y no está sujeta al derecho de acceso a la información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
Las federaciones deportivas son entidades privadas con personalidad jurídica propia según la Ley 10/1990 del Deporte.
2
El ámbito de aplicación de la LTAIPBG se limita a las administraciones y entidades del sector público de Cataluña.
3
Al ser una entidad privada, la información de la federación es privada y no constituye información pública accesible mediante esta ley.
4
La responsabilidad de facilitar información de entidades privadas que ejercen funciones públicas recae en la Administración responsable y no en la entidad privada misma.
Texto completo
Resolució 387/2017, de 20 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 466/2017
Administració reclamada: Federació catalana de Taekwondo
Informació reclamada: Retribucions, ingressos i participació a competicions fora de Catalunya.
Sentit de la Resolució: Inadmissió.
Resum: L’entitat reclamada no és una Administració pública, ni una corporació de dret públic inclosa
dins de l’àmbit d’aplicació definit per l’article 3 LTAIPBG, sinó una entitat privada, que no està
subjecta al dret d’accés a la informació pública i, per tant, la seva informació no és informació pública.
Això no treu que si entra dins dels supòsits de l’article 3.1.d i 2 LTAIPBG la persona reclamant pugui
sol·licitar la informació que li interessa a l’Administració competent, que és la de la Generalitat.
Paraules clau: Federacions esportives. Entitats privades. Àmbit d’aplicació. Informació privada.
Manca d’objecte
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 3 de novembre de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 466/2017, presentada contra la
Federació Catalana de Taekwondo, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de juliol de 2017 la persona reclamant, president d’un club esportiu, demana la següent
informació a la Federació Catalana de Taekwondo:
- Balanços detallats per partides dels ingressos i despeses de 2013, 2014, 2015 i 2016, en els
quals prego que es detallin els ingressos de taquilla per campionats, així com les remuneracions
percebudes pels membres de la junta directiva i en quin concepte perceben aquestes
remuneracions, sous, dietes, etc.
- Còpia de les normatives que hagin aprovat la junta directiva i les assemblees respecte de la
participació de clubs i esportistes a competicions organitzades per clubs i federacions fora de
Catalunya.
3. La Reclamació presentada el 3 de novembre de 2017 reitera la informació sol·licitada i assenyala
que la Federació no hauria donat resposta a la seva sol·licitud.
Fonaments jurídics
1. Les federacions esportives queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG
L’article 30 de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, defineix les federacions esportives com
entitats privades, sens perjudici de què puguin exercir per delegació funcions públiques de caràcter
administratiu. Així ho expressa clarament el precepte indicat: Artículo 30. 1. Las Federaciones
deportivas españolas son Entidades privadas, con personalidad jurídica propia, cuyo ámbito de
actuación se extiende al conjunto del territorio del Estado, en el desarrollo de las competencias que le
son propias, integradas por Federaciones deportivas de ámbito autonómico, Clubes deportivos,
deportistas, técnicos, jueces y árbitros, Ligas Profesionales, si las hubiese, y otros colectivos
interesados que promueven, practican o contribuyen al desarrollo del deporte. 2. Las Federaciones
deportivas españolas, además de sus propias atribuciones, ejercen, por delegación, funciones
públicas de carácter administrativo, actuando en este caso como agentes colaboradores de la
Administración pública.
D’acord amb aquest precepte, l’article 1 dels Estatuts de la Federació Catalana de Taekwondo
defineix en els següents termes el règim jurídic aplicable a aquesta entitat: Article 1.- La
FEDERACIÓ CATLANA DE TAEKWONDO – d’ara en enda vant FCT.-, òrgan rector de l’esport del
taekwondo és una entitat privada d’utilitat pública i d’interés cívic i social, inscrita al Registre
d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya amb el nº4957 (Secció Tercera, Tom 1, Foli
28, nº55) constituïda per clubs o associacions esportius, que té com a objecte promocionar,
organitzar, gestionar i coordinar la seva pràctica dins el territori català, sense ànim de lucre. La FCT té
com a modalitat esportiva el TAEKWONDO, la qual s’estructura en les disciplines esportives de
TAEKWONDO i HAPKIDO.
Per una altra banda, l’article 3 LTAIPBG limita l’àmbit d’aplicació directa d’aquesta Llei a les diverses
Administracions i entitats que integren el sector públic de Catalunya. En relació amb les entitats
privades que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o
que perceben fons públics per a funcionar o per dur a terme llurs activitats, l’apartat 2 d’aquest article
estableix que en aquests casos el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei
(l’LTAIPBG) l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats
privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de
funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que
restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o
universal. També han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de
negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques
supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa.
A la vista dels preceptes citats, cal concloure que la Federació Catalana de Taekwondo és una entitat
privada, a la que no és d’aplicació directa la legislació de transparència i accés a la informació pública
i, per tant, no és un subjecte obligat a atendre sol·licituds directes d’informació formulades per la
ciutadania. De fet, al ser una entitat privada, la seva informació també és privada, resta fora de
l’LTAIPBG (que regula el dret d’accés a la informació pública, però no a la privada), i només esdevé
pública quan passa a mans de l’Administració, en base a les circumstàncies que escaigui.
En conseqüència, la Federació Catalana de Taekwondo no és obligada a atendre la sol·licitud
d’informació pública que li va formular la persona reclamant, i la GAIP no pot admetre la seva
Reclamació, perquè no té per objecte informació pública, sinó privada, i perquè no va contra una
Administració pública, sinó contra una entitat privada.
Això no vol dir que la persona reclamant no pugui accedir a la informació demanada (o a part d’ella) a
l’empara de l’LTAIPBG. El que passa és que l’ha de demanar a l’Administració responsable (que en
aquest cas deuen ser els òrgans de l’Administració de la Generalitat competents en matèria d’esport),
la qual l’ha de requerir a la Federació si la informació demanada entra dins dels supòsits de l’article
3.2 LTAIPBG citats més amunt, i lliurar-la posteriorment a la persona reclamant.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20
de novembre de 2017, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 466/2017 perquè l’entitat reclamada és privada i per tant la informació
sol·licitada no és informació pública.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 466/2017 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 20 de novembre de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.