Se solicitó al Ayuntamiento de Cubelles información sobre la licencia de apertura, subvenciones y cierre de la gatera municipal. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información al no existir límites legales que justifiquen la denegación y ante la falta de colaboración del Ayuntamiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad en materia de protección animal.
2
El derecho de acceso no está condicionado a la existencia de una motivación previa por parte del solicitante.
3
La aplicación de límites al derecho de acceso requiere una ponderación de bienes jurídicos que, en este caso, no ha sido acreditada ni por la GAIP ni por el Ayuntamiento.
4
La falta de remisión de informes o documentación solicitada por la Comisión no impide la continuación y resolución del procedimiento de reclamación.
5
Los titulares de documentos públicos deben disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de la información para cumplir con las obligaciones de transparencia.
Texto completo
Resolució 615/2024, de 9 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 465/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Diversa sobre gatera municipal.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: S’ha de tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta
condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions
de l’LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació
dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels
béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia
d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i l’Ajuntament -atès que no ha col·laborat amb
aquesta Comissió en el si d’aquest procediment- tampoc ha al·legat la concurrència de cap
obstacle perquè es pugui lliurar la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Interessat. Benestar animal. Sense Límits. Reclamació contra silenci.
Estimació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 29 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 315/2024, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de Cubelles en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent.
2. El 23 de febrer de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Cubelles el següent:
“1.Copia de la licencia de apertura de la actividad conocida como “ gatera Municipal “ 2.-
Cuantias recibidas de las arcas municipales por la asociación que la gestiona y su
justificación de gastos. 3.-organismo que decreta el cierre de la misma y en que concepto”.
3. La Reclamació presentada el 29 de març de 2024 indica que l’Ajuntament no ha respost la
SAIP ni ha facilitat la informació reclamada.
4. El 9 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, i intenta mitjançant la
preceptiva notificació informar la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la
seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat
amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació
pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions
que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri
la Reclamació.
5. El 9 d’abril de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen
el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG,
tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés
a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en
cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits
no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment
la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre la manca de col·laboració de l’Ajuntament
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La informació
sol·licitada està relacionada amb la gestió de l’arbrat municipal. Vist l’objecte de la sol·licitud,
efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública “la informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació
sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser
considerada informació pública. A més, l’Ajuntament és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a
tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir, ja
que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies. La informació sol·licitada està relacionada
amb protecció dels animals al municipi, competència municipal d’acord amb el que s’estableix a
diversos preceptes del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la
Llei de protecció dels animals, i per tant, l’Ajuntament previsiblement l’ha de tenir, ja que deriva de
l’exercici de facultats que li són pròpies.
En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal
recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol
persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte
igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia
expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG).
En tercer lloc, s’ha de tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta
condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions
de l’LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació
dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels
béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia
d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i l’Ajuntament -atès que no ha col·laborat amb
aquesta Comissió en el si d’aquest procediment- tampoc ha al·legat la concurrència de cap
obstacle perquè es pugui lliurar la informació sol·licitada.
En definitiva, la GAIP empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública
sol·licitada, i consistent en “1.Copia de la licencia de apertura de la actividad conocida como “
gatera Municipal “ 2.-Cuantias recibidas de las arcas municipales por la asociación que la
gestiona y su justificación de gastos. 3.-organismo que decreta el cierre de la misma y en que
concepto”. Pel cas que l’Ajuntament no disposés de la informació reclamada així ho hauria
d’expressar clarament, sense que quedi obligat a generar-la per a donar compliment a aquesta
resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot
el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt
ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels
processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la
normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la
correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la
conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars
respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar
les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document
electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els
expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de
l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada
document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació
d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de
cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i
documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la
integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han
de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i
la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la
normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han
d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne
el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions
públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible,
l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme;
que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es
consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei
relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant -hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la
funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat
legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un
sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer
de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de
documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els
documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat
política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al
Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació
de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la
destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització
de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c)
Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació
fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de
documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme
o entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament
classificat de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a la llicència d’activitat podria
estar classificat dins el nivell Regulació de l’impacte de les activitats (codi 0164) i la sèrie que
correspongui en funció del tipus d’activitat; i pel que fa subvencions rebudes al nivell Subvencions
(0099) i la sèrie Subvencions atorgades per part de la corporació local (2244).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9
de maig de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 465/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 465/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.