El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de la Seu d'Urgell revisar sus exámenes y resultados de un proceso selectivo. Tras alegar que la información era incompleta y solicitar acceso al expediente completo, la GAIP decide inadmitir parcialmente la reclamación por falta de congruencia con la solicitud original y archivar la parte restante por pérdida de objeto, al haber sido facilitada la información inicial.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación ante la GAIP es un procedimiento de revisión de actuaciones previas y no permite plantear pretensiones que no hayan sido solicitadas originalmente a la administración.
2
Es inadmisible la solicitud de acceso al expediente completo y a documentos específicos de experiencia laboral por falta de congruencia con la solicitud inicial de acceso a exámenes y resultados.
3
Se produce la pérdida de objeto de la reclamación cuando la administración facilita la información solicitada durante el curso del procedimiento ante la comisión.
4
La GAIP no puede otorgar efectos ejecutivos y vinculantes a pretensiones nuevas introducidas en la fase de reclamación que no constaban en la solicitud original.
Texto completo
Resolució 578/2020, de 22 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 465/2020
Administració reclamada: Ajuntament de la Seu d’Urgell
Informació reclamada: Expedient d’un procés de selecció de personal.
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Les Reclamacions davant la GAIP són procediments de revisió d’actuacions prèvies
de l’Administració (en aquest cas, de la tramitació de la sol·licitud), en els quals no es poden
plantejar pretensions que prèviament no s’haguessin plantejat a la sol·licitud presentada a
l’Administració reclamada. És a dir, la Reclamació és del tot admissible en allò que demana
conèixer i poder revisar proves i resultats, però no en allò que demana accedir a l’expedient,
perquè aquesta petició no es va fer a la sol·licitud d’informació pública presentada a
l’Ajuntament i, per tant, és incongruent amb la sol·licitud. Les al·legacions acaben centrant les
pretensions de la persona reclamant en uns documents (els que acreditarien la seva
experiència laboral al CAPAU) que no havia demanat a l’Ajuntament a la seva sol·licitud
d’accés a la informació pública. La GAIP ha traslladat aquestes al·legacions de la persona
reclamant a l’Ajuntament, per si vol atendre aquesta nova petició. Ara bé, el que no pot fer
aquesta Comissió és estimar el seu dret a accedir-hi amb efectes executius i vinculants per a
l’Ajuntament, per manca de congruència d’aquesta pretensió amb el contingut de la sol·licitud
d’accés a la informació pública. En qualsevol cas, les parts han de saber que si la persona
reclamant formula una nova sol·licitud que demani específicament aquesta documentació,
l’Ajuntament no la satisfà i el cas torna a plantejar-se davant la GAIP, el més probable és que
aquesta Comissió resolgui estimar la Reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Selecció de personal. Reclamació contra
silenci. Congruència.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 465/2020, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 24 de gener de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell
poder revisar els seus exàmens i resultats relatius a la seva participació, el 2019, en un
concurs oposició per cobrir 9 places d’auxiliar administratiu/va.
3. La Reclamació presentada el 4 de setembre de 2020 indica que la informació sol·licitada
és la següent: “Sol·licitud d'accés a l'expedient: RI PER 2019/10(A -1046) relatiu a la
convocatòria per cobrir 9 places d’auxiliars d’administració general i, concretament, accés
al meu expedient: proves, puntuacions, documentació presentada, etc”. I la Reclamació és
motivada en el fet que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior i en les
consideracions següents: “S'ha realitzat un procés de selecció opac en el qual no s'han
informat degudament les diferents fases del mateix. Així mateix, no s'ha tingut accés a la
informació adequada, suficient i necessària per a poder interposar i fonamentar els
recursos administratius en temps i forma. Altrament, en la valoració de mèrits no s'ha
tingut en compte l'experiència acreditada en l'expedient i, en aquest darrer sentit, vull
verificar que la documentació presentada en la sol·licitud de participació consti
efectivament a l'expedient, i no s'hagi extraviat per causes desconegudes”.
4. El 9 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Seu
d’Urgell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP,
li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà
l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 9 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
6. El 6 d’octubre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, que
explica que el 2 d’octubre de 2020 ha enviat a la persona reclamant la còpia del seu
examen, amb totes les actes i l’annex del tribunal qualificador que explica amb detall els
criteris i valoracions dels mèrits de tots els aspirants.
7. El 7 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada la informació anterior a la persona reclamant, tot
indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà
satisfeta la seva sol·licitud.
8. El 15 d’octubre de 2020 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant. Al seu parer, la
informació facilitada per l’Ajuntament és incompleta, perquè quan sol·licita la nota de cada
prova considera que també es valoraran els mèrits; exposa que en el procés selectiu del
qual demana informació no s’haurien valorat com a mèrit els 18 mesos treballats al CAPAU
(Consorci d’atenció a les persones de l’Alt Urgell), perquè segons l’Ajuntament no els hauria
acreditat documentadament, cosa que la persona reclamant considera que sí que ho va fer;
indica que de la mateixa manera que l’Ajuntament ha manifestat en el seu informe que se li
hauria traspaperat la sol·licitud d’informació de la persona reclamant, també se li podria
haver traspaperat la documentació que acredita els seus anys de servei al CAPAU i, per
tant, demana que es torni a revisar l’expedient per cercar-lo. Les al·legacions adjunten una
comunicació del Secretari de la Seu d’Urgell, segons la qual la Junta de Govern Local
d’aquest Ajuntament de 8 de juny de 2020 hauria revisat una instància de la persona
reclamant que demanava que en el concurs oposició objecte de la sol·licitud se li tingués en
compte com a mèrit els 18 anys treballats al CAPAU, pretensió que és desestimada per la
Junta, amb l’argument que la documentació aportada no acredita un dels requisits de la
convocatòria: que l’experiència aportada fos específicament en feines d’auxiliar
administratiu.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Determinació de la informació sol·licitada i valoració del dret a accedir-hi
La sol·licitud d’informació que la persona reclamant va presentar el 24 de gener de 2020 i
adjunta a la Reclamació es queixa de què només se li ha facilitat el resultat del procés selectiu,
però no sap la nota de cada prova i, en conseqüència, demana “poder revisar els meus
exàmens i resultats”.
Al presentar la Reclamació, la persona reclamant amplia les seves pretensions i indica com a
informació sol·licitada “sol·licitud d'accés a l'expedient: RI PER 2019/10(A -1046) relatiu a la
convocatòria per cobrir 9 places d’auxiliars d’administració general i, concretament, accés al
meu expedient: proves, puntuacions, documentació presentada, etc.”. I, entre altres
consideracions, la Reclamació és motivada en la següent consideració: “en la valoració de
mèrits no s'ha tingut en compte l'experiència acreditada en l'expedient i, en aquest darrer sentit,
vull verificar que la documentació presentada en la sol·licitud de participació consti
efectivament a l'expedient, i no s'hagi extraviat per causes desconegudes”.
A requeriment de la GAIP, l’Ajuntament hauria facilitat la informació següent, també tramesa a la
persona reclamant: la còpia del seu examen, amb totes les actes i l’annex del tribunal qualificador
que explica amb detall els criteris i valoracions dels mèrits de tots els aspirants.
A les seves al·legacions la persona reclamant focalitza la seva disconformitat envers la
informació rebuda en el fet que no se li hauria facilitat accés a l’expedient, per tal de poder
comprovar l’existència dels documents que acreditarien el temps d’experiència al CAPAU,
donat que no se li ha valorat aquest mèrit i ella creu que el va acreditar degudament.
Aquesta referència resumida a la seqüència de les principals aportacions fetes a aquest
procediment posa de manifest gràficament que la persona reclamant sol·licita únicament poder
revisar els seus exàmens i resultats, pretensió que és ampliada al fer la Reclamació, que també
demana accés a l’expedient. S’ha de tenir en compte que les Reclamacions davant la GAIP són
procediments de revisió d’actuacions prèvies de l’Administració (en aquest cas, de la tramitació
de la sol·licitud), en els quals no es poden plantejar pretensions que prèviament no s’haguessin
plantejat a la sol·licitud presentada a l’Administració reclamada. És a dir, la Reclamació és del
tot admissible en allò que demana conèixer i poder revisar proves i resultats, però no en allò
que demana accedir a l’expedient, perquè aquesta petició no es va fer a la sol·licitud
d’informació pública presentada a l’Ajuntament i, per tant, és incongruent amb la sol·licitud.
Per una altra banda, l’informe aportat per l’Ajuntament a aquest procediment de Reclamació i
que també és facilitat a la persona reclamant li lliura sens dubte la informació sol·licitada; de fet
li dóna més informació que la demanada, ja que posa a les seves mans les actes del tribunal
qualificador i una valoració detallada de les notes i resultats obtinguts, tant en fase d’oposició,
com de concurs, per part de totes les persones participants. Objectivament, no hi ha dubte de
què aquest informe municipal satisfà plenament la sol·licitud d’informació pública de la que
deriva la Reclamació, en els termes concrets en els que va ser formulada per la persona
reclamant.
Les al·legacions acaben centrant les pretensions de la persona reclamant en uns documents
(els que acreditarien la seva experiència laboral al CAPAU) que no havia demanat a
l’Ajuntament a la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. La GAIP ha traslladat
aquestes al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament, per si vol atendre aquesta nova
petició. Ara bé, el que no pot fer aquesta Comissió és estimar el seu dret a accedir -hi amb
efectes executius i vinculants per a l’Ajuntament, per manca de congruència d’aquesta
pretensió amb el contingut de la sol·licitud d’accés a la informació pública. En qualsevol cas, les
parts han de saber que si la persona reclamant formula una nova sol·licitud que demani
específicament aquesta documentació, l’Ajuntament no la satisfà i el cas torna a plantejar-se
davant la GAIP, el més probable és que aquesta Comissió resolgui estimar la Reclamació.
Nogensmenys, l’actual Reclamació ha de ser finalitzada per la pèrdua del seu objecte, ja que
l’Ajuntament ha facilitat, en el marc d’aquest procediment, la informació sol·licitada (amb molt
retard, certament, com ell mateix reconeix), satisfent d’aquesta manera la sol·licitud de la que
deriva la Reclamació. I s’han d’inadmetre, per manca de congruència, les pretensions de la
Reclamació que excedeixen d’allò demanat per la sol·licitud de la qual deriva.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 22 d’octubre de 2020, resol per unanimitat:
1. Inadmetre per manca de congruència la part de la Reclamació que demana accés a
l’expedient i altres pretensions no formulades a la sol·licitud d’informació pública de la que
deriva la Reclamació.
2. Finalitzar la part de la Reclamació que demana la informació sol·licitada inicialment per la
persona reclamant per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució sobre la Reclamació 465/2020 al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.