Diversa.

Resolució 79/2017, de 8 de març Números d’expedient de les reclamacions: 414/2016, 421/2016, 422/2016, 423/2016, 449/2016, 464/2016, 466/2016, 468/2016, 473/2016, 474/2016, 488/2016 i 489/2016 (acumulades). Administració reclamada: Ajuntament de Reus. Informació reclamada: Diversa. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: S’acumula la resolució de les reclamacions atesa la igualtat de les parts del procediment, la connexió del seu objecte i la identitat del sentit de la Resolució. Per aplicació supletòria de l’LTAIPBG, els electes locals poden accedir, si ho volen, a la garantia d’aquesta Comissió en reclamació del seu dret d’accés a informació del consistori del què en són membres, per bé que aquesta Comissió hi aplicarà, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat segon de l’LTAIPBG, el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), i només supletòriament, especialment si és més favorable, l’LTAIPBG. La informació relativa a la convocatòria dels processos de selecció de personal de les Administracions i del seu sector públic, com és el cas, incloent-hi la publicitat que s’hagi fet del procés i els criteris de selecció que específicament es demanen, així com el resultat d’aquests processos (nom de la persona seleccionada) és informació que d’acord amb l’article 9.1.e) LTAIPBG ha de ser objecte de publicitat activa. Pel que fa a la resta d’informació personal dels aspirants, cal tenir en compte que la normativa de protecció de dades requereix que les dades siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb la finalitat de l’accés (art. 4 Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, LOPD), que en aquest cas es correspondria amb les funcions de control i de fiscalització pròpies del grup municipal en relació amb la legalitat del procés de selecció, que haurà d’ajustar-se als principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat que regeixen l’accés a l’ocupació pública, de conformitat amb l’article 55 EBEP, aplicables igualment a l’accés al sector públic local, i per tant també als processos de selecció de personal promoguts per l’empresa municipal RELLSA, de conformitat amb la Disposició addicional primera de l’EBEP. D’acord amb això, el grup municipal podria accedir a la informació personal relativa a la formació, l’experiència professional i altres dades ocupacionals que s’hagin tingut en compte per a la selecció d’un determinat candidat, en ser una informació adequada, pertinent i no excessiva per a la finalitat de control de l’adequació del procés seguit als principis de mèrit i capacitat abans esmentats. En canvi, les dades identificatives com el DNI, número d’afiliació social, telèfon, adreça i altres dades personals que puguin aparèixer que no siguin necessàries per a aquesta finalitat haurien de ser excloses de l’accés. Pel que fa a les dades personals relatives a les persones que han intervingut com a tribunal en el procés de selecció, per aplicació de l’article 24.1 LTAIPBG seran en tot cas accessibles les dades merament identificatives, és a dir, el nom i cognoms així com el càrrec que ocupen a l’Ajuntament o al seu sector públic. En el règim legal general d’accés regulat per l’LTAIPBG, els límits relacionats amb la documentació que forma part d’un procediment judicial (és a dir, la limitació a l’accés que hagi de resultar de l’adequada protecció de la investigació d’infraccions penals o administratives, o el perjudici que l’accés pugui infligir eventualment a la igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela efectiva judicial, ex. art. 21 LTAIPBG) són límits que no operen de forma automàtica, sinó que cal justificar i ponderar en cada cas i interpretar-los de manera restrictiva (art. 20 LTAIPBG). Però com ja ha quedat establert, és d’aplicació a aquest cas, atesa la condició d’electe local, el règim d’accés regulat per l’article 164 TRLMRLC, el qual estableix en el seu article 164.3 TRLMRLC el límit a l’accés a informació afectada per un secret sumarial; en aquest cas, es tracta d’un límit que no requereix ni permet ponderació casuística sinó que es connecta amb relació directa de causalitat amb un requisit objectiu: la declaració de secret sumarial afectant la informació que es reclama. D’acord amb això, no es pot oposar a l’accés el fet que la documentació que es reclama tingui relació amb un procediment judicial en curs. Tanmateix, si la informació o documentació resulta afectada per la declaració de secret sumarial, l’accés ha de ser desestimat, sens perjudici que, un cop aixecat el secret sumarial, el grup municipal pugui accedir-hi. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Personal. Dades personals. Límit. Secret sumarial. Forma d’accés. Còpia. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 22 de novembre de 2016 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 414/2016, 421/2016, 422/2016, 423/2016, 449/2016, 464/2016, 466/2016, 468/2016, 473/2016, 474/2016, 488/2016 i 489/2016, presentades contra l’Ajuntament de Reus pel grup municipal de Ciutadans, en relació amb les peticions d’informació assenyalades a l’antecedent següent, que no haurien estat respostes. S’indica als escrits de reclamació presentats que no es vol seguir el procediment de mediació en la seva tramitació. 2. Les peticions d’informació que haurien estat desateses i que ara es reclamen són les següents: a) De 26 de novembre de 2015: “tota la informació relativa al procés de selecció de personal eventual del Parc de Nadal, especificant la publicitat que s’ha fet del procés i els criteris de selecció. (Reclamació 414/2016). b) De 17 de desembre de 2015: “llistat amb el nom dels projectes desenvolupats per la Regidoria de Benestar Social des del 2009 (inclòs), amb l’especificació del nombre i el perfil professional de les persones que hi han format part (monitors, personal sanitari, treballadors socials, etc.)” (Reclamació 421/2016). c) 22 de desembre de 2015: “detall desglossat dels apunts que conformen el llibre major de l’empresa municipal Reus Esport i Lleure SA amb relació a les següents partides de l’Actiu Corrent: Deutors Comercials i Altres Comptes a Cobrar, corresponents als exercicis 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015” (Reclamació 422/2016). d) 22 de desembre de 2015: import i procediment per a l’adjudicació al Grup Pachá del lloguer del Pavelló Olímpic Municipal per celebrar-hi les festes de Cap d’Any del 2012, 2013 i 2014. Si aquesta adjudicació ha passat pel Consell d’Administració de Reus Esport i Lleure SA. Si l’Ajuntament o l’empresa municipal han cobrat ja aquests imports del lloguer de les tres anualitats referides. (Reclamació 423/2016). e) 29 de desembre de 2015: “detall del total de les subvencions, publicitat, patrocinis i convenis que l’Ajuntament de Reus, les seves empreses municipals i organismes dependents lliuren o tenen amb qualsevol mitjà de comunicació aquest 2015, incloent la justificació dels imports (a quina finalitat es destinen)” (Reclamació 449/2016). f) 5 de gener de 2016: “detall de l’estat d’execució del pressupost de les següents transferències del pressupost municipal del 2015: transferència a l’Institut Municipal de Puericultura Doctor Frias, amb número d’operació 201500016758; transferència a l’Institut Municipal de Museus de Reus amb número d’operació 201500021000; transferència a l’IMFE-Mas Carandell amb número d’operació 201500016765; transferència a l’IMAC amb número d’operació 201500016758; transferència a l’IMAC amb número d’operació 201500087655 i transferència a l’IMAC amb número d’operació 201500084699.” (Reclamació 464/2016). g) 15 de gener de 2016: “drets liquidats pel concepte “multes de circulació” i “altres multes i sancions” corresponents als exercicis 2012. 2013, 2014 i 2015. Recaptació efectiva a data d’avui corresponent a cadascun dels exercicis abans esmentats”. (Reclamació 466/2016). h) 26 de febrer de 2016: “informe d’intervenció que detalli la facturació dels mitjans de comunicació, és a dir, totes les factures que l’Ajuntament de Reus, les seves empreses i organismes dependents han pagat a qualsevol mitjà de comunicació durant l’exercici 2014 i 2015. Que el grup municipal de Ciutadans vol disposar de l’informe tècnic d’intervenció que justifiqui aquestes contractacions a mitjans de comunicació. Que el Grup Municipal de Ciutadans vol disposar d’un informe d’intervenció que expliqui com es contracten els serveis dels mitjans de comunicació i quins criteris se segueixen per l’esmentada contractació” (Reclamació 468/2016). i) 28 de juliol de 2016: “accés a la documentació integrant de la reclamació judicial interposada per l’Ajuntament de Reus contra el Club de Futbol Reus Deportiu SAD i que es va tramitar en el procediment monitori a què fa referència el Pacte primer de l’acord signat a data 29 de juliol entre l’Ajuntament de Reus la societat municipal Reus Esport i Lleure SA i el Club de Futbol Reus Deportiu SAD”. (Reclamació 473/2016). j) 17 d’agost de 2016: “còpia del projecte esportiu presentat amb registre d’entrada número 2015003694, de data 27 de gener de 2015, amb la petició d’ajut per part del CF Reddis” (Reclamació 474/2016). k) 29 de març de 2016: “a qui ha encarregat l’Ajuntament de Reus l’organització de l’Olimpíada Escolar i quin cost suposa aquest encàrrec per al consistori. (...) quines són les entitats col·laboradores i quines són les seves aportacions (...)quin es el procediment de contractació de l’assegurança que dóna cobertura als participants de l’Olimpíada Escolar, quantes assegurances es contracten per participant, a quina companyia asseguradora s’ha adjudicat aquest contracte i quin és el corredor o agent d’assegurances que ha tramitat aquestes assegurances per a l’Ajuntament. També vol saber si s’han fet un concurs públic o un procediment negociat per a l’adjudicació d’aquestes assegurances. (...) pressupost desglossat i detallat de tots els costos de l’Olimpíada Escolar(...) “. (Reclamació 488/2016). l) 30 de desembre de 2016: memòria presentada per l’Ajuntament de Reus (o en el seu cas, l’empresa municipal Reus Esport i Lleure SA) per a l’obtenció de la subvenció de la Diputació de Tarragona per a les obres de millora del Pavelló Olímpic i l’Estadi Municipal de cara als Jocs del Mediterrani 2017”. (Reclamació 489/2016). 3. El 7 d’octubre de 2016 el grup municipal reclamant denuncia davant l’Ajuntament la producció de silenci administratiu positiu i demana el lliurament material de la informació a l’empara de l’article 35.3 LTAIPBG. El 28 d’octubre fa el mateix davant del Gerent i President del Consell d’Administració de l’empresa municipal Reus Esport i Lleure SA (RELLSA). 4. El 28 de novembre de 2016 la GAIP informa a l’Administració reclamada de la presentació d’aquestes reclamacions i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb les sol·licitud d’accés en què es fonamenten la reclamacions i que li en remeti sengles expedients complets. 5. El 19 de desembre de 2016 té entrada a la GAIP l’informe emès per l’Ajuntament de Reus, únic per a totes les reclamacions, el qual fa constar com a antecedent que el grup municipal reclamant hauria presentat des del mes d'octubre de 2015 fins a aquella data un total de 142 sol·licituds d'accés a la informació pública, 81 de les quals, segons afirma, encara resten pendents de respondre. Afirma que el dret d’accés dels electes locals en relació amb la Corporació local de la què en són membres s’ha de ponderar amb el principi d’eficiència del funcionament de l’Administració i invoca com a fonament de dret el punt 2 de l'apartat 15, sobre l'accés a la informació, publicitat i transparència, del Codi de Bones Pràctiques Administratives, aprovat per resolució de 2 de setembre de 2009 pel Síndic de Greuges. Fa constar també que les peticions de còpies o fotocòpies s’han de referir a documents concrets, amb la finalitat d’evitar situacions abusives capaces de paralitzar l’activitat municipal, i ho fonamenta en la Sentència del Tribunal Suprem de 9 de febrer de 1995, en el seu fonament de dret primer. Finalment, afirma que “el règim d'accés dels càrrecs electes locals a la informació constitueix un supòsit de «règim d'accés especial» als efectes de la disposició addicional primera, apartat segon, de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Com a tal, es regeix per la seva normativa específica: article 77 de la LBRL, articles 14 a 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i, a Catalunya, l'article 164 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya”. D’acord amb els fonaments exposats, conclou que: “Per una banda, una part de les sol·licituds presentades pel Grup Municipal Ciutadans són tant extenses que encara resten pendents de respondre. Per altra, la competència de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública com a mecanisme per a respondre de les reclamacions dels càrrecs electes locals no abasta estrictament aquestes peticions presentades pel Grup Municipal Ciutadans. No obstant això, per mor del principi de transparència que ha de guiar l’activitat de les administracions públiques, és oportú respondre al requeriment de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública a mesura que es vagin lliurant als peticionaris les informacions sol·licitades”. 6. El 27 de gener la GAIP demana informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti informe en relació amb la Reclamació 414/2016, detallada en l’antecedent 2.a. L’informe, emès per l’APDCAT amb data 15 de febrer, conclou que “la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a l’expedient del procés de selecció del personal laboral temporal del Parc de Nadal de Reus que sol·licita el regidor, sempre que s’hagi donat tràmit d’audiència a les persones afectades i no en resulti cap circumstància personal que pugui suposar una limitació de l’accés. Això sens perjudici que caldria ometre l’accés a les dades sobre els candidats que per al seva naturalesa requereixin una especial protecció (art. 7 LOPD), les relatives a la comissió d’infraccions penals, així com les altres dades (número de DNI, número d’afiliació a la Seguretat Social, signatura, telèfon, adreça o d’altres) que no serien necessàries per assolir la funció de control del regidor”. 7. Amb data 3 de març la GAIP s’adreça a l’Ajuntament demanant l’estat de la qüestió en relació amb les reclamacions que ara es resolen. L’Ajuntament respon indicant que part d’elles, sense determinar, haurien estat ateses durant la tramitació de les reclamacions, i que en relació amb la Reclamació 473/2016 la documentació que es demana es troba afectada pel secret sumarial decretat en relació amb el procediment judicial del qual forma part. Fonaments jurídics 1. Acumulació L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de las administracions públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta previsió legal és aplicable a aquest cas, ja que existeix una igualtat de les parts, una connexió en el seu objecte i una identitat del sentit de la Resolució. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions identificades a l’antecedent 1 d’aquesta Resolució. 2. Competència de la GAIP i admissibilitat de les reclamacions L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte de les reclamacions és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIPBG. Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local en representació d’un grup municipal amb representació a l’Ajuntament de Reus, i fa referència a informació d’aquell mateix consistori i per tant constitueix una manifestació de l’exercici del dret de les persones electes locals a accedir a la informació de la seva respectiva corporació. Aquest règim especial d’accés està regulat de manera específica per la normativa de règim local, aplicable al cas per previsió expressa de la disposició addicional primera, apartat segon, de l’LTAIPBG. Aquesta circumstància s’assenyala per l’Ajuntament en el informe (antecedent 5) per concloure que la competència d’aquesta Comissió “no abasta estrictament aquestes peticions presentades pel Grup Municipal de Ciutadans”. Efectivament, tal i com assenyala l’Ajuntament, és aplicable al cas l’apartat segon de la disposició addicional primera LTAIPBG, que estableix que l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim especial d’accés és regulat per llur normativa específica. Però del fet que sigui d’aplicació al cas el règim d’accés a informació regulat per la normativa de règim local, que és indubtable, no se’n pot inferir, com sembla fer l’Ajuntament, que la GAIP no sigui competent per atendre aquestes reclamacions pel fet que provenen d’electes locals. L’Ajuntament no sembla haver tingut en compte, i en tot cas obvia fer-hi cap referència, al fet que aquesta mateixa disposició addicional primera LTAIPB, apartat segon, preveu que en aquests casos de règim especial d’accés l’LTAIPBG s’apliqui amb caràcter supletori. Aquest caràcter supletori de l’LTAIPBG permet que, en allò no previst per la normativa de règim local, les previsions de l’LTAIPBG puguin ser aplicables al règim d’accés dels electes locals, en especial si el milloren. Vejam, doncs, si aquest és el cas. La normativa específica a aplicar, que regula el règim especial d’accés a informació dels electes locals a Catalunya, és l’article 164 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC). Ni en aquesta llei catalana, ni en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), no s’estableix cap règim especial de garantia a l’accés a la informació ni cap instància de revisió específica on reclamar-lo; si que ho fa, en canvi, l’LTAIPBG en els seus articles 39 a 43, preveient una via especial i específica de garantia de l’accés a la informació davant d’aquesta Comissió, fàcilment accessible, gratuïta i ràpida, que es pot resoldre amb procediment de mediació entre les parts, si ho acorden, per a obtenir una tutela efectiva del dret d’accés. Resulta inqüestionable que la via de garantia davant d’aquesta Comissió, en la mesura en què no substitueix sinó que se suma al catàleg de garanties que la legislació posa a l’abast dels electes per a la defensa general del seu dret fonamental a la participació, suposa una millora en la protecció específica del seu dret d’accés a la informació, ja que es tracta d’una via addicional, alternativa o successiva al recurs de reposició previst a l’article 52 de la LBRL, i també potestativa i prèvia a la tutela jurisdiccional en procediment d’empara judicial dels drets i llibertats regulat a l’article 114 de la Llei 29/1988, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Només per això, ja estaria justificada la incorporació al règim especial d’accés a informació dels electes locals de la via de garantia davant d’aquesta Comissió, per aplicació supletòria de l’LTAIPBG. Cal recordar, a més, que aquesta via de garantia per part d’òrgans específics i independents en un procediment simplificat i molt ràpid és una previsió de l’LTAIPBG establerta amb caràcter bàsic per la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i com a tal constitueix una garantia que el legislador ha considerat irrenunciable per part del legislador autonòmic, amb la voluntat que aquesta tutela específica que la llei ofereix al dret d’accés a la informació es garanteixi arreu i a qualsevol persona, i no sembla raonable entendre que el legislador hagi volgut excloure d’aquesta via de garantia que s’assegura per a tothom, als electes locals. Ben al contrari, cal tenir en compte que el dret d’accés a informació dels electes locals en relació amb la informació de la seva corporació és un dret que el legislador vol reforçat, en la mesura en què és un dret instrumental directament connectat amb l’exercici de les seves funcions i, com a tal, connectat amb l’exercici del dret fonamental de participació consagrat per l’article 23 CE (ius in officium). Resultaria absurd i poc congruent amb l’esperit de la llei que a aquest millor dret, a aquest règim específic i reforçat d’accés a informació que la normativa reconeix als electes locals, se’l privés d’una via de garantia que la legislació de transparència crea i posa a l’abast de qualsevol altra persona. Les consideracions anteriors justifiquen que, per aplicació supletòria de l’LTAIPBG, els electes locals puguin accedir, si ho volen, a la garantia d’aquesta Comissió en reclamació del seu dret d’accés a informació del consistori del què en són membres, tal i com ha establert aquesta Comissió en nombroses Resolucions, la primera d’elles la Resolució de 11 de febrer de 2016, d’estimació de la Reclamació 4/2016. D’acord amb això, la GAIP considera admissibles les reclamacions presentades pel grup municipal Ciutadans, per bé que hi aplicarà, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat segon de l’LTAIPBG, el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), i només supletòriament , especialment si és més favorable, l’LTAIPBG. Les reclamacions reuneixen els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la GAIP i per tant, són admissibles a tràmit. 3. Sobre l’accés del regidor a la informació reclamada El règim legal establert en l’article 164 TRLMRLC en relació amb el dret d’accés dels electes es projecte no solament sobre la informació en poder de l’Ajuntament com a tal, sinó també sobre tots els seus ens instrumentals, ja que sobre tots els organismes, empreses o ens depenents de l’Ajuntament els correspon exercir les funcions de control i investigació. En el cas de les reclamacions ara resoltes, la informació que es pretén obtenir és diversa i tota ella relativa a aquesta esfera municipal, ja que fa referència a actuacions del propi Ajuntament, o d‘empreses municipals de capital íntegrament municipal, com RELLSA, en relació amb les quals, d’acord amb l’article 219.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de l’ens local, el ple de l’ens local assumeix les funcions de direcció i administració pròpies de la junta general, entre les quals, l’aprovació dels comptes i l’aprovació de la gestió social (art. 160 del Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, por el que s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital). D’acord amb això, a més de la legitimació genèrica que correspon als regidors per a demanar informació de qualsevol ens instrumental municipal, i amb independència de si forma part o no del consell d’administració de l’empresa municipal, la persona reclamant, en ser membre del ple municipal que actua com a junta general de les societats de capital municipal, disposa de facultats específiques de control i fiscalització sobre aquestes empreses i pot exercir en relació amb la informació pública de què disposen el mateix règim d’accés a informació que la seva condició d’electe local li atribueix en relació amb la informació del seu Ajuntament. Aquest règim d’accés, tal i com s’ha assenyalat en el FJ 2, és el regulat per la legislació municipal, en concret, per l’article 164 TRLMRLC, que restringeix de manera taxativa els límits a aplicar-hi als casos en què el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, o quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. D’altra banda, cal tenir en compte que dels enunciats de les sol·licituds se’n desprèn que en alguna de les informacions que es reclamen hi constaran dades de caràcter personal, per la qual cosa es fa necessari avaluar si l’accés podria resultar contrari a la normativa de protecció de dades. Analitzarem cas per cas l’objecte de les reclamacions que ara es resolen: a) Reclamació 414/2016: Malgrat que la sol·licitud fa referència a la selecció de “personal eventual”, resulta clar del context que no s’està fent referència al personal eventual de confiança o assessor especial regulat a l’article 12 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), per a la contractació del qual no caldria seguir cap procés de selecció, sinó que es demana per un procés de selecció de personal contractat per una empresa municipal per a una campanya de Nadal, amb caràcter temporal. La informació relativa a la convocatòria dels processos de selecció de personal de les Administracions i del seu sector públic, com és el cas, incloent-hi la publicitat que s’hagi fet del procés i els criteris de selecció que específicament es demanen, així com el resultat d’aquests processos (nom de la persona seleccionada) és informació que d’acord amb l’article 9.1.e) LTAIPBG ha de ser objecte de publicitat activa. De la seva banda, l’article 55 EBEP estableix que els processos d’accés a ocupació pública s’han de regir pels principis rectors de transparència i de publicitat de les convocatòries i de les seves bases. Res, per tant, es pot oposar a l’accés per part del grup municipal a aquesta informació. Pel que fa a la resta d’informació personal dels aspirants, cal tenir en compte que la normativa de protecció de dades requereix que les dades siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb la finalitat de l’accés (art. 4 Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, LOPD), que com ja s’ha dit, en aquest cas es correspondria amb les funcions de control i de fiscalització pròpies del grup municipal en relació amb la legalitat del procés de selecció, que haurà d’ajustar-se als principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat que regeixen l’accés a l’ocupació pública, de conformitat amb l’article 55 EBEP, aplicables igualment a l’accés al sector públic local, i per tant també als processos de selecció de personal promoguts per l’empresa municipal RELLSA, de conformitat amb la Disposició addicional primera de l’EBEP. D’acord amb això, el grup municipal podria accedir a la informació personal relativa a la formació, l’experiència professional i altres dades ocupacionals que s’hagin tingut en compte per a la selecció d’un determinat candidat, en ser una informació adequada, pertinent i no excessiva per a la finalitat de control de l’adequació del procés seguit als principis de mèrit i capacitat abans esmentats. En canvi, les dades identificatives com el DNI, número d’afiliació social, telèfon, adreça i altres dades personals que puguin aparèixer que no siguin necessàries per a aquesta finalitat haurien de ser excloses de l’accés. En tot cas, l’APDCAT indica en el seu informe (antecedent 6) que les dades personals especialment protegides de conformitat amb l’article 7 LOPD han de ser excloses de l’accés, així com les relatives a la comissió d’infraccions penals. En relació amb aquest darrer supòsit, però, cal tenir en compte que en tractar-se de la contractació de monitors juvenils, és d’aplicació l’article 13.5 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, en la redacció donada per l’apartat 8 de l’article 1 de la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, que exigeix l’aportació d’una certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals per a l’accés a l’exercici de professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors. En conseqüència, en l’expedient del candidat seleccionat hi haurà de constar aquest certificat negatiu, al qual també podria accedir el grup municipal. Finalment, i pel que fa a les dades personals relatives a les persones que han intervingut com a tribunal en el procés de selecció, per aplicació de l’article 24.1 LTAIPBG seran en tot cas accessibles les dades merament identificatives, és a dir, el nom i cognoms així com el càrrec que ocupen a l’Ajuntament o al seu sector públic. Ara bé, cal tenir en compte que l’APDCAT condiciona l’accés del grup municipal a que prèviament s’hagi traslladat la petició a les persones que en resulten afectades, perquè aquestes puguin al·legar, si és el cas, les circumstàncies personals que considerin adients i que puguin modificar puntualment la determinació favorable a l’accés (antecedent 6). En aquest cas, caldrà que es comuniqui a la GAIP en fase d’execució. b) Reclamació 421/2016: llistat amb el nom dels projectes desenvolupats per la Regidoria de Benestar Social des del 2009 (inclòs), amb l’especificació del nombre i el perfil professional de les persones que hi ha format part (monitors, personal sanitari, treballadors socials, etc.). Els projectes impulsats per una àrea de l’Ajuntament és informació pública, i els regidors han de tenir- hi accés. D’altra banda, es demana que s’especifiqui detall del personal que hi han participat; concretament, es demanen dades relatives al volum de personal assignat a cada projecte, i el seu perfil professional. Aquest tractament de la informació que es demana, que evita dades identificatives i altres dades personals diferents del perfil professional genèric, des del punt de vista de la protecció de dades personals es considera adequat i proporcionat per a la finalitat de l’accés, de control de l’actuació municipal, i per tant l’accés no s’ha de veure limitat per la normativa de protecció de dades. Tanmateix, podria presentar problemes pràctics de conservació o tractament de la informació, sobretot tenint en compte que es demana informació des del 2009 que, si és el cas, caldrà que es comuniquin a la GAIP en fase d’execució. c) Reclamació 422/2016: “detall desglossat dels apunts que conformen el llibre major de l’empresa municipal Reus Esport i Lleure SA amb relació a les següents partides de l’Actiu Corrent: Deutors Comercials i Altres Comptes a Cobrar, corresponents als exercicis 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015”. Es tracta d’informació comptable d’una empresa municipal, a la qual el regidor ha de poder tenir accés. Certament, la informació pot contenir dades de caràcter personal, per al cas que hi consti un deutor que actuï com a persona física, o bé una persona jurídica que actuï sota raó social que s’identifiqui amb el seu nom físic; però tenint en compte que no es tracta de dades que afectin la intimitat de la persona, sinó que són dades identificatives i de naturalesa econòmica, no estan afectades pel límit previst a l’article 164.3.a TRLMRLC i, a més, són dades adequades, pertinents i no excessives (art. 4 LOPD) per a la finalitat de control, especialment tenint en compte que el regidor és membre del Consell d’Administració de l’empresa municipal, per la qual cosa resulta adequada la divulgació de la informació al regidor. d) Reclamació 423/2016: import i procediment per a l’adjudicació al Grup Pachá del lloguer del Pavelló Olímpic Municipal per celebrar-hi les festes de Cap d’Any del 2012, 2013 i 2014. Si aquesta adjudicació ha passat pel Consell d’Administració de Reus Esport i Lleure SA. Si l’Ajuntament o l’empresa municipal han cobrat ja aquests imports del lloguer de les tres anualitats referides. Es tracta d’informació relacionada amb la gestió econòmica d’una instal·lació municipal, no afectada per cap límit a l’accés, i per tant, és informació plenament accessible per al grup municipal. e) Reclamació 449/2016: “detall del total de les subvencions, publicitat, patrocinis i convenis que l’Ajuntament de Reus, les seves empreses municipals i organismes dependents lliuren o tenen amb qualsevol mitjà de comunicació aquest 2015, incloent la justificació dels imports (a quina finalitat es destinen)”. Es tracta d’informació relacionada amb la gestió de recursos econòmics, d’activitat subvencional o convencional, tant de l’Ajuntament com del seu sector públic, i cop a tal, és informació plenament accessible per al grup municipal. f) Reclamació 464/2016: “detall de l’estat d’execució del pressupost de les següents transferències del pressupost municipal del 2015: transferència a l’Institut Municipal de Puericultura Doctor Frias, amb número d’operació 201500016758; transferència a l’Institut Municipal de Museus de Reus amb número d’operació 201500021000; transferència a l’IMFE-Mas Carandell amb número d’operació 201500016765; transferència a l’IMAC amb número d’operació 201500016758; transferència a l’IMAC amb número d’operació 201500087655 i transferència a l’IMAC amb número d’operació 201500084699.”. L’execució del pressupost en relació amb transferències que l’Ajuntament realitza a instituts municipals és informació plenament accessible per al grup municipal. g) Reclamació 466/2016: “drets liquidats pel concepte “multes de circulació” i “altres multes i sancions” corresponents als exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015. Recaptació efectiva a data d’avui corresponent a cadascun dels exercicis abans esmentats”. Es tracta d’informació que no conté el detall de dades personals relacionades amb expedients sancionadors, sinó que es demana únicament l’import dels drets liquidats per multes de circulació o altres multes i sancions. En aquests termes, no és informació que contingui dades personals la protecció de les quals calgui ponderar amb el dret d’accés, que ha de ser plenament reconegut. h) Reclamació 468/2016: “informe d’intervenció que detalli la facturació dels mitjans de comunicació, és a dir, totes les factures que l’Ajuntament de Reus, les seves empreses i organismes dependents han pagat a qualsevol mitjà de comunicació durant l’exercici 2014 i 2015. Que el grup municipal de Ciutadans vol disposar de l’informe tècnic d’intervenció que justifiqui aquestes contractacions a mitjans de comunicació. Que el Grup Municipal de Ciutadans vol disposar d’un informe d’intervenció que expliqui com es contracten els serveis dels mitjans de comunicació i quins criteris se segueixen per l’esmentada contractació”. Es demana, a la fi i de tres maneres diferents, un informe de la Intervenció municipal on es detallin i es justifiquin les contractacions fetes a mitjans de comunicació, el seu objecte i el procediment seguit, tant per part de l’Ajuntament com del seu sector públic. Tenint en compte que la funció fiscalitzadora de la intervenció municipal abasta tots els actes de les entitats locals i dels seus organismes autònoms que donin lloc al reconeixement, liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic i als ingressos i els pagaments que en derivin, d’acord amb l’article 214 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de las hisendes locals, i no essent d’aplicació cap dels límits establerts a l’article 164.3 TRLMRLC, la informació sol·licitada és plenament accessible per al grup municipal. i) Reclamació 473/2016: “accés a la documentació integrant de la reclamació judicial interposada per l’Ajuntament de Reus contra el Club de Futbol Reus Deportiu SAD i que es va tramitar en el procediment monitori a què fa referència el Pacte primer de l’acord signat a data 29 de juliol entre l’Ajuntament de Reus la societat municipal Reus Esport i Lleure SA i el Club de Futbol Reus Deportiu SAD”. Informa l’Ajuntament verbalment que es tractaria de documentació integrant d’un procediment judicial sobre la qual es podria haver decretat secret sumarial. En el règim legal general d’accés regulat per l’LTAIPBG, els límits relacionats amb la documentació que forma part d’un procediment judicial (és a dir, la limitació a l’accés que hagi de resultar de l’adequada protecció de la investigació d’infraccions penals si aquesta es realitza en el marc d’un procediment judicial, o el perjudici que l’accés pugui infligir eventualment a la igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela efectiva judicial, ex. art. 21 LTAIPBG) són límits que no operen de forma automàtica, sinó que cal justificar i ponderar en cada cas i interpretar-los de manera restrictiva (art. 20 LTAIPBG). Però com ja ha quedat establert, és d’aplicació a aquest cas, atesa la condició d’electe local, el règim d’accés regulat per l’article 164 TRLMRLC, el qual estableix en el seu article 164.3 TRLMRLC el límit a l’accés a informació afectada per un secret sumarial; en aquest cas, es tracta d’un límit que no requereix ni permet ponderació casuística sinó que es connecta amb relació directa de causalitat amb un requisit objectiu: la declaració de secret sumarial afectant la informació que es reclama. D’acord amb això, no es pot oposar a l’accés el fet que la documentació que es reclama tingui relació amb un procediment judicial en curs. Tanmateix, si la informació o documentació resulta afectada per la declaració de secret sumarial, l’accés ha de ser desestimat, sens perjudici que, un cop aixecat el secret sumarial, el grup municipal pugui accedir-hi. j) Reclamació 474/2016: “còpia del projecte esportiu presentat amb registre d’entrada número 2015003694, de data 27 de gener de 2015, amb la petició d’ajut per part del CF Reddis”. La informació relativa al projecte per al qual s’ha demanat un ajut públic és informació pública i ha de ser accessible al grup municipal. k) Reclamació 488/2016: “a qui ha encarregat l’Ajuntament de Reus l’organització de la Olimpíada Escolar i quin cost suposa aquest encàrrec per al consistori. (...) quines són les entitats col·laboradores i quines són les seves aportacions (...) quin es el procediment de contractació de l’assegurança que dóna cobertura als participants de la Olimpíada Escolar, quantes assegurances es contracten per participant, a quina companyia asseguradora s’ha adjudicat aquest contracte i quin és el corredor o agent d’assegurances que ha tramitat aquestes assegurances per a l’Ajuntament. També vol saber si s’han fet un concurs públic o un procediment negociat per a l’adjudicació d’aquestes assegurances. (...) pressupost desglossat i detallat de tots els costos de la Olimpíada Escolar(...)“. Es tracta d’informació de tipus econòmic relacionada amb un esdeveniment esportiu escolar organitzat per l’Ajuntament, i per tant, és informació plenament accessible per al grup municipal. l) Reclamació 489/2016: memòria presentada per l’Ajuntament de Reus (o en el seu cas, l’empresa municipal Reus Esport i Lleure SA) per a l’obtenció de la subvenció de la Diputació de Tarragona per a les obres de millora del Pavelló Olímpic i l’Estadi Municipal de cara als Jocs del Mediterrani 2017”. La memòria justificativa o el projecte que l’Ajuntament o una empresa municipal del seu àmbit hagin presentat per a l’obtenció de recursos públics destinats a la realització d’obres a instal·lacions esportives municipals és informació plenament accessible per al grup municipal. 4. Sobre la ponderació del dret d’accés dels regidors amb el principi d’eficiència del funcionament de l’Administració i la concreció dels documents dels quals es demana còpia, al·legades per l’Ajuntament En el seu informe sobre el posicionament de l’Ajuntament en relació amb les sol·licituds d’accés que ara es reclamen (antecedent 6) l’Administració afirma que el dret d’accés a la informació s’ha de ponderar amb el principi d’eficiència del funcionament de l’Administració, i invoca en suport d’aquest argument el punt 2 de l’apartat 15, sobre l’accés a la informació, publicitat i transparència del Codi de Bones Pràctiques Administratives, aprovat pel Síndic de Greuges el 2 de setembre de 2009. Es tracta, d’un document de soft law, aprovat pel Síndic anys abans de l’entrada en vigor del marc regulador de la transparència i l’accés a la informació, amb la finalitat de recomanar a l’Administració determinades pràctiques per a una millor atenció i garantia dels drets de la ciutadania. En cap cas, doncs, aquest codi no té ni el rang legal necessari ni tan sols la pretensió d’actuar, de facto, com a justificació d’una actuació per part de l’Administració limitativa o restrictiva del dret d’accés legalment reconegut. D’altra banda, és obvi que el document no fa referència al dret a la informació dels electes locals, sinó al dret d’accés de la ciutadania als arxius i documents en poder de l’administració, reconegut aleshores tímidament per l’article 37 LRJPAC que, cal recordar-ho, preveia en el seu apartat 7 expressament que el dret d’accés als arxius i registres s’havia d’exercir de manera que no es veiés afectada l’eficàcia del funcionament dels serveis públics. En tot cas, vist que el document s’aprova mentre és vigent aquell marc legal -i que, per tant, proposa unes pràctiques coherents amb les limitacions que l’LRJPAC contenia, superades àmpliament per la legislació actual- i recordant que no és aplicable al cas, ja que fa referència al règim general d’accés i no pas al règim específic i reforçat dels electes, el cert és que el document no dóna un xec en blanc a l’Administració per ponderar discrecionalment i restrictivament el dret d’accés amb el principi d’eficàcia en el funcionament de l’Administració, sinó que s’hi estableix expressament que la ponderació de l’Administració s’ha d’ajustar al principi de proporcionalitat i transparència, i que s’han d’interpretar restrictivament les causes de denegació legalment previstes. En el cas que ens ocupa, aquestes causes de denegació o límits -establerts amb rang de llei per l’article 164.3 TRLMRLC - no suposen un límit efectiu a l’accés que es reclama. En conseqüència, no es pot invocar vàlidament com a limitació de facto del dret d’accés a informació del grup municipal reclamant la pertorbació d’un principi d’eficiència del funcionament de l’Administració, que ni tan sols queda acreditat, tenint en compte el temps transcorregut des que es van formalitzar les sol·licituds. Al·lega també l’Ajuntament en el seu informe que “cal entendre que les peticions de còpies o fotocòpies s’han de referir a documents concrets, amb la finalitat d’evitar situacions abusives capaces de paralitzar l’activitat municipal” i ho fonamenta en la Sentència del Tribunal Suprem de 9 de febrer de 1995, en el seu fonament de dret primer. En la sentència invocada (STS 654/1995 - ECLI: ES:TS:1995:654), la Sala, després de declarar el dret dels regidors a obtenir còpia dels expedients, afirma que el fet de no haver-los-hi donat abans d’un ple extraordinari i urgent no comporta la nul·litat de l’acord, ja que queda acreditat que se’ls havia facilitat l’accés amb vista a l’expedient, i fa referència a que la interpretació de l’article 84 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF) empara, en general, l’obtenció de documents concrets i només en casos excepcionals dels expedients sencers, per evitar situacions abusives que paralitzin l’activitat municipal. Es tracta, doncs, d’una jurisprudència dictada en el marc d’un altre supòsit de fet i d’un altre marc jurídic, ja que a Catalunya és d’aplicació al cas l’art. 164.5 RTLMRLC, que estableix el dret dels electes a obtenir còpia. En tot cas, quan el grup municipal reclamant no faci constar de manera expressa la pretensió d’obtenir còpia de la informació que sol·licita, l’Ajuntament podrà, si ho considera més compatible amb l’eficàcia i l’eficiència de la seva organització, facilitar l’accés amb vista a la informació reclamada i demanar al grup municipal que, a partir d’aquesta consulta presencial, concreti si li és necessari obtenir-ne còpia. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de març de 2017, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 414/2016, 421/2016, 422/2016, 423/2016, 449/2016, 464/2016, 466/2016, 468/2016, 473/2016, 474/2016, 488/2016 i 489/2016. 2. Estimar les Reclamacions 414/2016, 421/2016, 422/2016, 423/2016, 449/2016, 464/2016, 466/2016, 468/2016, 473/2016, 474/2016, 488/2016 i 489/2016, i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Ajuntament de Reus li faciliti l’accés a la documentació detallada a l’antecedent 2 d’aquesta Resolució, en els termes i amb les condicions indicats als seus FJ3 i FJ4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Reus que, en el cas que no ho hagi fet durant la tramitació dels procediments de reclamació, faciliti l’accés a la informació indicada al paràgraf anterior en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució. 4. Requerir a l’Ajuntament de Reus que, en el termini indicat, informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 414/2016, 421/2016, 422/2016, 423/2016, 449/2016, 464/2016, 466/2016, 468/2016, 473/2016, 474/2016, 488/2016 i 489/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 8 de març de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.