Se solicitó al Ayuntamiento de la Roca del Vallès la licencia de actividad y límites de sonometría de un local. Ante la falta de respuesta y de colaboración del Ayuntamiento con la GAIP, la Generalitat (GAIP) estima la reclamación y ordena la entrega de la información al no apreciar de oficio ningún límite legal que justifique la denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública ya que el Ayuntamiento debe poseerla en virtud de las competencias de otorgamiento de licencias previstas en la Ley de Bases del Régimen Local.
2
La falta de remisión de informes o documentación por parte de la Administración no impide que la Comisión continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
3
Los límites al derecho de acceso no son automáticos y requieren una justificación basada en criterios de proporcionalidad y la concurrencia de un interés público o privado superior.
4
Al no haber alegado el Ayuntamiento ningún límite ni haber aportado la información, corresponde a la Comisión la valoración exclusiva, no apreciándose de oficio restricción alguna.
5
Los titulares de documentos públicos están obligados a disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y el acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 614/2024, de 9 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 463/2024
Administració reclamada: Ajuntament de la Roca del Vallès
Informació reclamada: Llicència d’activitat i informació diversa sobre el tipus d’activitat.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que
preveu l’article 21 de l’LTAIPBG , atès que l’Ajuntament reclamat no ha fet arribar a la GAIP la
informació sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti l’al·legació
de cap límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el cas que
ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar el
lliurament de la informació reclamada. Amb tot, aquesta Comissió vol fer palès que correspon a
l’Ajuntament de la Roca del Vallès vetllar per l’aplicació correcta dels articles 23 i 24 de
LTAIPBG, si s’escau.
Paraules clau: Ajuntaments. Interessats. Llicència d’activitats. Reclamació contra silenci.
Estimació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 28 de març entra a la GAIP la Reclamació 463/2024 presentada contra l’Ajuntament de
La Roca del Vallès, en relació a la sol·licitud d’accés indicada al proper antecedent.
2. En data 26 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de la Roca del
Vallès la informació següent: accés a la llicència d’activitats de l’establiment situat al
Carrer Pau Casals, 4; activitat permesa, si permet llançar pirotècnia i límits de sonometria
que s’apliquen al local en horari d’obertura.
3. La Reclamació presentada el 28 de març de 2024 indica que l’Ajuntament no ha respost la
sol·licitud d’informació presentada, ni ha fornit la informació demanada.
4. El 10 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 10 d’abril de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Roca del Vallès
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la
recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Ajuntament
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és
informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació
que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les
competències que li són pròpies, d’acord amb l’article 21 q.) de la Ley 7/1985, de 2 de abril,
Reguladora de las Bases del Régimen Local, que determina que és competència de l’alcalde
“q) El otorgamiento de las licencias, salvo que las leyes sectoriales lo atribuyan expresamente
al Pleno o a la Junta de Gobierno Local.”
En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de
l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que
disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei.
En tercer lloc, quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el
que preveu l’article 21 de l’LTAIPBG, atès que l’Ajuntament reclamat no ha fet arribar a la GAIP
la informació sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti
l’al·legació de cap límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el
cas que ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar
el lliurament de la informació reclamada. Amb tot, aquesta Comissió vol fer palès que
correspon a l’Ajuntament de la Roca del Vallès vetllar per l’aplicació correcta dels articles 23 i
24 de LTAIPBG, si s’escau.
En definitiva, aquesta Comissió declara el dret de la persona reclamant a accedir a la
informació reclamada, en els termes indicats a l’antecedent de fet 2: “accés a la llicència
d’activitats de l’establiment situat al Carrer Pau Casals, 4; activitat permesa, si permet llançar
pirotècnia i límits de sonometria que s’apliquen al local en horari d’obertura.”
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar -lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si
escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a
l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, podria estar
classificat dins el nivell Regulació de l’impacte de les activitats (codi 0164) i la sèrie que
correspongui en funció del tipus d’actvitat.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos
que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 09 de maig de 2024 , resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 463/ 2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de la Roca del Vallès que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de la Roca del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 463/ 2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.