Solicitud de información ambiental relativa al ámbito territorial de un Plan Director Urbanístico y resultado por pérdida de objeto

Resolució 658/2019, de 24 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 462/2019 Administració reclamada: Institut Català del Sòl. Informació reclamada: Informació ambiental relativa a l’àmbit territorial d’un Pla urbanístic en tramitació. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada que es troba en poder de l’INCASOL, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Entitat. Urbanisme. Medi ambient. Plans. Informació ambiental. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 19 d’agost del 2019 entra a la GAIP la Reclamació 462/2019, presentada per una persona que afirma actuar en representació d’una entitat ambiental, si bé no pot acreditar-ho perquè l’entitat estaria encara en procés constitutiu, contra l’Institut Català del Sòl (INCASOL), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de març de 2019, després d’exposar alguns antecedents del Pla Director Urbanístic de la Colònia Güell (PDU), del Consorci Urbanístic (CU) creat pels Ajuntaments de Sant Boi de Llobregat i de Santa Coloma de Cervelló i l’INCASOL per desenvolupar l’entorn de la Colònia Güell i de la Plataforma creada per salvar aquest entorn natural i d’invocar el Conveni d’Aarhus i la Llei estatal 27/2006, de 18 de juliol, d’accés a la informació ambiental (LAIA), la persona reclamant demana a l’INCASOL Qualsevol informació en matèria ambiental o referent a qüestions ambientals que sigui relativa a l’àmbit territorial del PDU en tramitació i qualsevol documentació que s’hagi elaborat ja dins el procediment en tramitació del PDU. Especifica que, d’acord amb l’article 7 de la Llei 27/2006, demana el contingut mínim següent: textos normatius aplicables; polítiques i avaluacions implementades; informes de les dades derivades del seguiment de les activitats que afectin o puguin afectar al medi ambient; i estudis sobre l’impacte ambiental i avaluacions de risc relatius als elements del medi ambient o, en el seu defecte, una referència al lloc on es pugui trobar la informació. La Reclamació també adjunta altres sol·licituds de la persona reclamant adreçades a l’INCASOL, tot demanant ser considerada compareguda i part interessada en els procediments de modificació dels Estatuts del CU i de formulació del PDU. 3. Mitjançant un escrit de 19 de juny de 2019 (del que no consta la data de la notificació) l’INCASOL dóna resposta a la persona reclamant sobre les seves peticions de compareixença en la tramitació dels procediments de formulació del PDU i de modificació del CU, informa genèricament sobre la seva tramitació, però no fa cap referència a la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent anterior. 4. La Reclamació presentada el 19 d’agost de 2019 indica que la resposta de l’INCASOL és extemporània i que no dóna la informació sol·licitada. 5. El 21 d’agost de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’INCASOL i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 4 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’INCASOL. Indica que el 20 de juny de 2019, en resposta a la sol·licitud de la persona reclamant, l’INCASOL li hauria tramès un escrit que li comunicava el tràmit en què es trobava el PDU i se li traslladava tota la informació que tenia aquest organisme en aquell moment i un enllaç web on podria trobar tota la informació relacionada amb aquest instrument de planejament a mida que s’anés elaborant. No qüestiona el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, però al·lega que el PDU es troba en una fase inicial i per tant encara no s’han elaborat els documents necessaris per a la seva tramitació; de fet, encara s’estarien contractant els equips que han de redactar-los. Expl ica que el procés de planejament és públic, motiu pel qual la persona reclamant podrà consultar els seus documents a mida que es vagin redactant i participar en els processos participatius que es convocaran. Conclou que l’INCASOL ha facilitat la informació sol·licitada existent i que és procedent finalitzar la Reclamació per la pèrdua del seu objecte. 7. El 7 d’octubre de 2019 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant i li indica que si en el termini de 10 dies no presenta al·legacions que argumentin el contrari, s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud. Un cop transcorregut aquest termini, no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. El aquest cas, a més, la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana informació ambiental, i la persona reclamant invoca la LAIA. Això vol dir que l’accés a la informació sol·licitada s’ha de regir preferentment per la LAIA, que és la legislació específica que el regula, i supletòriament per l’LTAIPBG. Així resulta del previst per la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, segons la qual “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Cal entendre procedent, amb caràcter supletori, la via de reclamació davant la GAIP (que és voluntària per a la persona reclamant), perquè la LAIA no preveu cap via específica per garantir l’accés a la informació ambiental, llevat de la general de la tutela judicial. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada que es troba en poder de l’INCASOL, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 462/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.