La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Puigverd d’Agramunt información detallada sobre el control de colonias felinas y recogida de animales abandonados. Ante la falta de respuesta municipal, la GAIP estima la reclamación y ordena el acceso a la información por ser pública y no concurrir límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es de naturaleza pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG, ya que deriva del ejercicio de funciones y competencias municipales en materia de protección animal.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que no requiere de una motivación previa por parte del solicitante.
3
La GAIP no aprecia de oficio la concurrencia de límites legales que justifiquen la denegación del acceso, y el Ayuntamiento no alegó obstáculo alguno al no colaborar con el procedimiento.
4
La falta de remisión de informes por parte de la Administración no impide la resolución de la reclamación, aunque se califica como una falta de colaboración.
5
El Ayuntamiento está obligado a disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación de la información, siendo la Secretaría la responsable de velar por dicha organización.
Texto completo
Resolució 613/2024, de 9 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 460/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Puigverd d’Agramunt
Informació reclamada: Diversa sobre colònies de gats ferals i protecció d’animals.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació reclamada, és d’acord amb l’article 2.b, informació pública i qualsevol persona
té dret al seu accés d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG llevat que concorrin causes legals
que en determinin la denegació o l’accés restringit. La GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap
d’aquests límits previstos i considera procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació
sol·licitada en relació a les colònies felines i gossos abandonats que no han estat facilitades i que es
detallen en l’antecedent 2. Si l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada, aquesta és la
resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta resolució a
elaborar-la.
Paraules clau: Ajuntaments. Associació. Benestar animal. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració. Estimació. Sense límits.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 28 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 460/2024, presentada per l’entitat Fundació
per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra l’Ajuntament de Puigverd
d’Agramunt en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
En data 19 de desembre de 2023 la fundació reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Puigverd
d’Agramunt la informació següent: “-Quines actuacions està portant a terme des de l’Ajuntament
per controlar les colònies felines. - Si estan promovent la creació de colònies controlades,
sol·licitem que ens informin amb quina entitat ho tenen concertat i quan temps fa que estan actuant. -Quants gats ferals/comunitaris i colònies s’han calculat que hi han al terme municipal? -
El nombre de gats esterilitzats durant els últims 5 anys, i quantes colònies del municipi ja estan
controlades. - Quina partida pressupostaria s’ ha destinat al control de colònies de gats els anys
2019,2020, 2021, 2022, 2023. - Si des de l’Ajuntament s’han sol·licitat a la Generalitat/
Diputació/Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030 ajudes/subvencions per la gestió de
colònies de gats comunitaris/ferals durant els anys 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023?- Amb quin
centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida dels gats de companyia
abandonats/perduts recollits al seu terme municipal. - Quants gats abandonats/perduts s’ han
recollit els últims 5 anys i a quin centre d’ acollida s’han portat. - Amb quin centre d’acollida tenen
conveni signat actualment per la recollida dels gossos abandonats/perduts al seu terme municipal.
- Quants gossos s’han recollit l’any 2019 i centre d’ acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han
recollit l’ any 2020 i centre d’acollida on s’ han portat. - Quants gossos s’ han recollit l’any 2021 i
centre d’acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han recollit l’any 2022 i centre d’acollida on
s’han portat. - Quants gossos s’ han recollit l’ any 2023 i centre d’acollida on s’ han portat. - Si
l’Ajuntament disposa d’ una instal·lació temporal municipal per allotjar els animals amb condicions
de seguretat i benestar, fins la seva recollida pel centre d’acollida. - Quina partida pressupostaria
s’ha destinat a la recollida i acollida de gossos els anys 2019, 2020, 2021, 2022, 2023. - Si des de
l’ Ajuntament s’han sol·licitat a la Generalitat/ Diputació/ ajudes/ subvencions...”.
La reclamació presentada el 28 de març de 2024 indica que l’Ajuntament no ha respost la
sol·licitud d’accés a la informació, ni ha facilitat la informació demanada.
El 10 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la reclamació, informa la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la reclamació.
Vençut el termini indicat a l’apartat anterior, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació púb lica i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la
informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet
ha de ser qualificat d’ una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució
de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de
la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï
la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La informació
sol·licitada està relacionada amb protecció dels animals al municipi, competència municipal d’acord
amb el que s’estableix a diversos preceptes del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual
s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació
pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la
informació sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha
de ser considerada informació pública. A més, l’Ajuntament és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art.
3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar -ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir, ja que
deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies.
En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar
que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els
termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del
dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona
sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG).
En tercer lloc, cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta
condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de
l’LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels
límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns
jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia d’ofici la
concurrència de cap d’aquests límits i l’Ajuntament - atès que no ha col·laborat amb aquesta Comissió
en el si d’aquest procediment- tampoc ha al·legat la concurrència de cap obstacle perquè es pugui
lliurar la informació sol·licitada.
En definitiva, aquesta Comissió resol que cal emparar el dret a accedir a la informació sol·licitada. Si
l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada, aquesta és la resposta que cal fornir a la
persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta resolució a elaborar-la.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu
cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que
requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva
normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la
informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient
electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que
permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre
de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora,
l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals
i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria
d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar
els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes
d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han
de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat
de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les
administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les
disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics
i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies
de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic
dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública
de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius
i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament
legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental,
impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de
documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i
les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació
d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que
porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de
la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de
l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o
jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del
corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de
manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i
seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Registre
d’animals domèstics (codi 0160), sèrie Modificacions del cens d’animals de companyia (altes, baixes i
canvis de dades) (2529) i Cens d’animals de companyia (2528); nivell Gestió del pressupost (codi 077),
sèrie Pressupost general (1620) pel que fa a la informació de partides pressupostàries; Convenis (codi
0045), sèrie Convenis i acords (1374) i nivell Subvencions (0099) i sèrie Subvencions atorgades per
part de la corporació local (2244).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública
(que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu
que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents
per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86
LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de
maig de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 460 /2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 460 /2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la
seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagi n
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.