Reclamación sobre acceso a actas de claustro e informes de inspección educativa con resultado de estimación parcial

Resolució 659/2021, de 16 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 460/2021 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Documentació sobre nomenament de direcció. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: El dret d’accés a la informació pública comporta intrínsecament el dret a obtenir una informació pública veraç, ja que d’altra manera seria qüestionable que se la pugui qualificar d’informació. El principi de veracitat de la informació és afirmat per l’article 6.1.a LTAIPBG (“1. Per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació), en relació amb les obligacions de transparència, però s’ha de considerar igualment aplicable a les obligacions de les administracions públiques en relació amb l’exercici del dret d’accés a la informació pública, ja que ambdues institucions comparteixen la mateixa finalitat: garantir l’accés de la ciutadania a la informació pública. En ares de l’efectivitat d’aquest principi és exigible a l’Administració que ha facilitat informació aparentment contradictòria amb altra informació pública una major clarificació de la informació facilitada, que permeti esvair els dubtes que aquesta contradicció aparent pugui haver generat sobre la veracitat d’alguna de les informacions facilitades. A més a més, també s’ha de tenir en compte que l’article 29.3 LTAIPBG estableix que “la inadmissió de sol·licituds ha d’ésser motivada i comunicada al sol·licitant”. Per la seva banda, l’article 64.1 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública, disposa que “l'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret”. És més que qüestionable que la resolució parcialment d’inadmissió reproduïda a l’antecedent 5 compleixi els requeriments de motivació i de justificació de l’aplicació de la causa d’inadmissibilitat invocada al cas concret, perquè es limita a citar el títol de la causa d’inadmissibilitat (manca de preexistència de la informació sol·licitada a la sol·licitud) i la seva fonamentació normativa, sense fer cap consideració, ni aportar cap dada que motivi o justifiqui l’apreciació de la manca de preexistència en el cas concret. Aquesta manca de justificació o de motivació suficient es posa especialment de manifest arrel de les al·legacions de la persona reclamant, quan són precisament aquestes mancances les que generen els dubtes i les contradiccions indicats més amunt sobre la mateixa veracitat de la informació facilitada. Paraules clau: Generalitat. Educació. Personal directiu de centres educatius. Informes. Reclamació contra silenci. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Inadmissió parcial extemporània. Causes d’inadmissibilitat. Informació preexistent. Veracitat de la informació. Resolució d’inadmissibilitat. Motivació o justificació suficients. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 460/2021, presentada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 d’abril de 2021 la persona reclamant demana al Departament d’Educació “Informe de la Inspecció d’Educació, previ al nomenament de director extraordinari de l’Institut Sant Elm des del moment de la vacant fins a final del curs 2015- 2016. Informe de la inspecció d’educació, previ al nomenament de director extraordinari de l’Institut Sant Elm per al curs 2016- 2017. Acta del claustre de l’Institut Sant Elm en el que es proposava a la direcció del Serveis Territorials al senyor xxxx per a presidir el claustre i el consell escolar del centre en la sessió destinada a escollir els representants d’ambdós òrgans a la comissió de selecció de director/a. Curs 2016- 2017”. 3. El 15 d’abril de 2021 el Departament notifica a la persona reclamant l’ampliació del termini per resoldre, fins el 15 de maig de 2021, degut a la complexitat i el volum de la informació sol·licitada. 4. La Reclamació presentada el 21 de maig de 2021 indica que la persona reclamant no ha rebut la informació sol·licitada. 5. La resolució de la Secretària general del Departament d’Educació de 25 de maig de 2021 estima parcialment la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i facilita a la persona reclamant els dos informes sol·licitats de la Inspecció educativa. Així mateix, considera que “El Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, que desenvolupa la Llei anteriorment esmentada, en el seu article 53.2 amplia el concepte d’informació pública i preveu que la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de l’esmentada Llei 19/2014. De manera que quan la informació/documentació sol·licitada no sigui preexistent serà causa d’inadmissió”. I resol: “c) Pel que fa a l’acta del claustre de l’Institut Sant Elm en què es proposa a la direcció de Serveis Territorials d’Educació a Girona la persona candidata per presidir el claustre i el consell escolar del centre en la sessió destinada a escollir els representants d’ambdós òrgans a la comissió de selecció de director/a, del curs 2016- 2017, s’inadmet la petició com a documentació no preexistent a la presentació de la sol·licitud 00001259 i en base a la fonamentació que s’ha fet constar en l’apartat Tercer d’aquesta Resolució”. 6. El 26 de maig de 2021 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant que posa de manifest el següent: “reclamava dos informes d'inspecció (que ja se m'han lliurat) i una acta de claustre a la que se'm denega l'accés perquè diu que no és preexistent a la petició (i òbviament no pot ser existent amb posterioritat perquè és una suposada acta de claustre de l'any 2017). En el cas de les dues actes d'inspecció entenc que es produeix una pèrdua d'objecte sobrevinguda i per tant us comunico que aquesta part de la petició ja estaria doncs complerta. Pel que fa a la suposada acta de claustre, us informo que no sé fins a quin punt està complerta, ja que l'inspector del centre va enviar un correu electrònic el 10 de febrer de 2017 indicant "Us adjunto, perquè en tingueu constància, del nomenament del professor xxxx, qui durà a terme les funcions pròpies del procediment de selecció de direcció en el centre, a petició del claustre, atès que l’actual director es presenta a la convocatòria, i atès que també en l’actual cap d’estudis recau un motiu d'abstenció" (adjunta còpia del correu electrònic). En canvi, en la resolució de la Secretària General es diu que no és preexistent i que per això se'm denega l'accés. En ambdós casos les persones són autoritats públiques amb la conseqüent presumpció de veracitat. Per tot això us sol·licito que pel que fa a la reclamació dels dos informes no procediu amb la reclamació atès que ja se m'ha lliurat. Pel que fa a l'acta de claustre valoreu si la resposta que se m'ha donat és prou explícita per a entendre que efectivament no existeix aquesta acta de claustre. En el cas que entengueu que la resposta és prou explícita us demano que no procediu amb la reclamació, i en el cas que no sigui prou explícita, prengueu les mesures que considereu oportunes. En qualsevol cas, i restant a l’espera de la vostra resposta, us adjunto la resolució de la Secretària General i els dos informes d'inspecció que havia sol·licitat per a que en tingueu constància. També us envio el correu que de l'inspector del centre que va motivar la sol·licitud a aquesta part de la documentació”. 7. L’1 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. L’1 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 9. El 14 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que es limita a exposar els continguts de 25 de maig de 2021 (antecedent 5). El Departament també facilita l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. 10. El 15 de juny de 2021 la GAIP trasllada al Departament les al·legacions de la persona reclamant indicades a l’antecedent 6, tot fent constar que posarien de manifest una possible contradicció entre l’afirmació del Departament de la inexistència de l’acta de Claustre sol·licitada com a preexistent a la sol·licitud, i el contingut d’un informe de la Inspecció educativa, que precisament es remet a un acord d’aquest mateix claustre. I demana l’aclariment d’aquesta aparent contradicció, als efectes de la veracitat de la informació. 11. El 13 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament en relació amb les darreres al·legacions de la persona reclamant, que no afegeix res que justifiqui o expliqui la qualificació de no preexistent a la sol·licitud de l’acta del Claustre sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’objecte de la Reclamació i el dret de la persona reclamant Aquesta Reclamació ha estat presentada davant dels dubtes suscitats per l’aparent contradicció entre una part de la resolució del Departament d’Educació impugnada (la que inadmet parcialment la sol·licitud d’informació pública, en relació amb l’apartat que demana l’acta del claustre de l’Institut Sant Elm en el que es proposava a la direcció del Serveis Territorials al senyor xxxx per a presidir el Claustre i el consell escolar del centre en la sessió destinada a escollir els representants d’ambdós òrgans a la comissió de selecció de director/a, en el curs 2016- 2017, perquè considera que aquesta acta no és preexistent a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació) i l’afirmació continguda en un correu electrònic de l’inspector de l’Institut Sant Elm, de 10 de febrer de 2017, segons el qual el professor xxxx hauria estat nomenat per dur a terme les funcions pròpies del procediment de selecció de direcció en el centre, a petició del claustre. Certament, sembla que hi pot haver contradicció entre l’informe del Departament emès per a aquest procediment i el correu electrònic de l’Inspector de l’Institut Sant Elm citat per la persona reclamant. Perquè si va ser nomenat el professor xxxx per conduir el procés d’elecció de la nova Direcció del centre, i ho va ser precisament a proposta del Claustre, semblaria lògic que aquesta dada (la d’haver estat proposat pel claustre) hauria de constar a l’acta corresponent a una sessió d’aquest òrgan prèvia al 10 de febrer de 2017. En canvi, l’informe de la secretària general aportat a aquest procediment es limita a assenyalar que l’acta en qüestió (d’una sessió prèvia al 10 de febrer de 2017) no seria preexistent a la sol·licitud d’informació de la persona reclamant (de 5 d’abril de 2021, quatre anys més tard). La manca de preexistència a què al·ludeix l’informe de la Secretària general semblaria que significa que l’acta en qüestió no existeix, bé sigui perquè no ha estat redactada mai (cas en el qual caldria preguntar-se d’on va fonamentar l’inspector de l’Institut l’afirmació de què el nomenament del professor xxxx es feia a proposta del claustre) o perquè s’ha perdut (cas en el qual més que de manca de preexistència caldria parlar més pròpiament de pèrdua). En tot cas, caldria una major justificació de la manca de preexistència de l’acta invocada per l’informe de la Secretària general i així esvair els dubtes suscitats per l’aparent contradicció entre aquesta part de l’informe i el correu electrònic de l’Inspector del centre aportat per la persona reclamant. Els antecedents 10 i 11 posen de manifest que, malgrat la petició de la GAIP, en el sentit que el Departament expliqui millor l’aparent contradicció entre la manca de preexistència de l’acta del claustre a la sol·licitud d’informació pública i la invocació d’un acord del mateix claustre per part de la inspecció educativa, el 2017, el darrer informe aportat pel Departament a aquest procediment no aclareix l’aparent contradicció indicada. El dret d’accés a la informació pública comporta intrínsecament el dret a obtenir una informació pública veraç, ja que d’altra manera seria qüestionable que se la pugui qualificar d’informació. El principi de veracitat de la informació és afirmat per l’article 6.1.a LTAIPBG (“1. Per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació), en relació amb les obligacions de transparència, però s’ha de considerar igualment aplicable a les obligacions de les administracions públiques en relació amb l’exercici del dret d’accés a la informació pública, ja que ambdues institucions comparteixen la mateixa finalitat: garantir l’accés de la ciutadania a la informació pública. En ares de l’efectivitat d’aquest principi és exigible a l’Administració que ha facilitat informació aparentment contradictòria amb altra informació pública una major clarificació de la informació facilitada, que permeti esvair els dubtes que aquesta contradicció aparent pugui haver generat sobre la veracitat d’alguna de les informacions facilitades. A més a més, també s’ha de tenir en compte que l’article 29.3 LTAIPBG estableix que “la inadmissió de sol·licituds ha d’ésser motivada i comunicada al sol·licitant”. Per la seva banda, l’article 64.1 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública, disposa que “l'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret”. És més que qüestionable que la resolució parcialment d’inadmissió reproduïda a l’antecedent 5 compleixi els requeriments de motivació i de justificació de l’aplicació de la causa d’inadmissibilitat invocada al cas concret, perquè es limita a citar el títol de la causa d’inadmissibilitat (manca de preexistència de la informació sol·licitada a la sol·licitud) i la seva fonamentació normativa, sense fer cap consideració, ni aportar cap dada que motivi o justifiqui l’apreciació de la manca de preexistència en el cas concret. Aquesta manca de justificació o de motivació suficient es posa especialment de manifest arrel de les al·legacions de la persona reclamant, quan són precisament aquestes mancances les que generen els dubtes i les contradiccions indicats més amunt sobre la mateixa veracitat de la informació facilitada. Si a més hom té en compte que l’article 64.1 del Decret 8/2021 requereix que la resolució d’inadmissibilitat s’ha de notificar dins del termini per resoldre (requisit que s’incompleix perquè, amb l’ampliació acordada pel Departament del termini per resoldre, la resolució tenia que haver-se notificat el 15 de maig de 2021, i no va ser adoptada fins el 25), i que l’article 64.2 del Decret 8/2021 preveu que “la interpretació i aplicació de les causes d'inadmissió s'han de regir pels principis generals de proporcionalitat, de temporalitat, d'interpretació restrictiva en benefici de l'accés, d'interdicció de l'ampliació per analogia, d'igualtat i d'interdicció de l'arbitrarietat aplicables als límits a l'accés, establerts als articles 20 i 22 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”, és procedent concloure que la inadmissió parcial aplicada per la resolució de la Secretària general del Departament d’Educació de 25 de maig de 2021 infringeix els articles 29.3 LTAIPBG i 64.1 i 2 del Decret 8/2021, per manca de motivació i de justificació suficients de la concurrència efectiva de la causa d’inadmissibilitat invocada per la resolució i per manca de notificació en termini. D’acord amb les anteriors consideracions, la persona reclamant té dret a què el Departament d’Educació fonamenti l’eventual inadmissió parcial de la seva sol·licitud en les circumstàncies concretes per les quals l’acta sol·licitada és qualificada com a no preexistent a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. A aquests efectes, és procedent anular parcialment l’apartat c del Resolc de la resolució impugnada i ordenar, en relació amb l’acta del claustre sol·licitada, la retroacció del procediment a la recepció de la sol·licitud per part del Departament d’Educació, tot requerint-lo perquè valori la seva admissibilitat d’acord amb les consideracions fetes als paràgrafs anteriors i la tramiti d’acord amb allò que sigui procedent. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 460/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a què el Departament d’Educació fonamenti l’eventual inadmissió parcial de la seva sol·licitud en les circumstàncies concretes per les quals l’acta sol·licitada, si escau, és qualificada com a no preexistent a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. 2. Anular parcialment l’apartat c del Resolc de la resolució impugnada i ordenar, en relació amb l’acta del claustre sol·licitada, la retroacció del procediment a la recepció de la sol·licitud per part del Departament d’Educació, tot requerint-lo perquè valori la seva admissibilitat d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2 i la tramiti d’acord amb allò que sigui procedent 3. Requerir al Departament d’Educació que porti a terme la retroacció indicada al paràgraf anterior i resolgui allò que sigui procedent en el termini d’un mes des de la notificació de la Resolució. 4. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 460/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.