Solicitud de remuneraciones de actores de la serie 'Com si fos ahir' y resolución sobre acceso al registro retributivo para analizar la brecha salarial

Resolució 880/2023, de 5 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 457/2023 Administració reclamada: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA Informació reclamada: Conèixer les remuneracions dels actors i les actrius protagonistes de la sèrie “Com si fos ahir”. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: La informació reclamada és, sens dubte, informació pública, d’acord amb l’article 2 LTAIPBG a la qual garanteixen l’accés de qualsevol persona els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). D’acord amb la normativa, les retribucions complementàries associades al lloc de treball és informació a la què no es pot negar el dret d’accés, vist que s’ha de difondre activament, igual que les retribucions bàsiques percebudes pels empleats públics, agrupades per nivells i cossos. Ara bé, la informació retributiva percebuda per una persona treballadora identificada o identificable és informació afectada pel límit relatiu a la protecció de dades personals, l’accés a la qual s’ha d’avaluar d’acord amb el règim de ponderació previst a l’article 24.2 LTAIPBG: La CCMA considera en la seva resolució que s’ha de desestimar en el termes que es formula la SAIP, és a dir, de forma nominal i indicant el nombre d’episodis en els quals ha participat en cada temporada. Malgrat aquesta consideració i donat que els actors i actrius que participen en la sèrie “Com si fos ahir” no tenen la consideració d’alt càrrec o personal directiu, considera que per tal d’avaluar la utilització dels recursos públics, és suficient disposar d’aquesta informació de forma agregada (vegeu antecedent 4.3). Amb aquesta consideració tramet a la persona reclamant la taula referida en els antecedents (per temporada, en funció de la participació i la mitjana). Ara bé, amb aquesta taula no és possible valorar si existeixen indicis de desigualtat retributiva i si aquestes es produeixen a raó de gènere. En relació a aquesta qüestió, la CCMA considera que d’acord amb l’article 28 de l’ET i l’article 5 del Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, la informació del Registre de retribucions no inclou la retribució individual de cada treballador, sinó únicament valors mitjans dels salaris i mitjanes aritmètiques, i que l’accés al registre retributiu queda reservat als treballadors i als representants dels treballadors, els quals no tenen accés al salari individual de cada empleat. Aquesta Comissió, a diferència del que considera la CCMA entén que preceptes referits estableixen un dret d’accés reforçat dels treballadors, però no exclusiu i excloent del dret que puguin exercir altres persones interessades en l’exercici del dret d’accés a la informació pública previst en la LTAIPBG. La DA 1a, apartat 2. Paraules clau: Corporacions. Entitats de la Generalitat. Reclamació contra resolució. Desestimació. Remuneracions. Actors. Actrius. Sèries. Registre de retribucions. Límits. Igualtat de gènere. Bretxa salarial. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 5 de maig de 2023 té entrada a la GAIP la Reclamació 457/2023, presentada per una persona física contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sí sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta a la SAIP i que no se li ha lliurat la informació. 2. El 21 de març de 2023 la part reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) interessant que se li lliuri la següent informació: “Conèixer les remuneracions dels actors i les actrius protagonistes de la sèrie Com si fos ahir durant totes les seves temporades d'emissió. Accedir a les remuneracions desglossades per temporada, amb el nom i els cognoms dels actors i les actrius protagonistes en cada temporada i el nombre d'episodis en els quals han participat en cada temporada”. 3. En la Reclamació presentada davant aquesta Comissió indica com a objecte de la sol·licitud informació el següent: “Conèixer les remuneracions dels actors i les actrius protagonistes de la sèrie Com si fos ahir durant totes les seves temporades d'emissió”. I afegeix: “La CCMA només ha aportat les taules salarials penjades a la web de l'AADPC (s'adjunta el document). Pel que fa als 9 actors i actrius protagonistes, s'ha donat una mitjana per a cada temporada que impedeix saber quins són els nivells de retribucions; és a dir, es desconeix quina és la diferència de remuneracions dins aquesta categoria i tampoc es pot aclarir si es produeix una bretxa salarial de gènere. Com que la CCMA argumenta que "no està justificat" l'accés a les retribucions per a cada actor i actriu, tot i que sí que difon amb nom i cognoms les dels guionistes de la sèrie, insisteixo en la petició que vaig fer però accepto que les remuneracions dels 9 actors i actrius siguin anonimitzades i només s'indiqui el gènere de cada protagonista. Per tant, voldria accedir a la informació que vaig sol·licitar però sense saber el nom i els cognoms dels 9 protagonistes: que els seus noms es substitueixin, per exemple, per Actor o Actriu protagonista número 1, 2, 3, etc” 4. El 5 de maig de 2023, la CCMA emet resolució de la que es desprèn que: 4.1 Els actors i actrius protagonistes que participen a la sèrie “Com si fos ahir” són contractats per la CCMA SA en règim laboral, en concret mitjançant el Decret 435/1985, d’1 d’agost, regulador de la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics. 4.2 En relació a la informació pública sol·licitada i en la mesura que conté dades personals “cal tenir en compte que la legislació de transparència obliga les administracions públiques a publicar les retribucions dels empleats públics de dues maneres diferents: una, mitjançant la publicació individualitzada de “les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els bens, les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs de l’Administració pública i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de deixar de percebre en deixar d’exercir el càrrec” (article 11.1.b) LTC); l’altra, mitjançant la publicació de “la informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i cossos” (article 11.1.e) LTC)”. 4.3 Pel que fa a les retribucions dels actors i actrius de la sèrie “s’ha d’afirmar, com a mantingut l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades en diferents informes i dictàmens, que l’avaluació de la utilització dels recursos públics es pot fer disposant de la informació sobre les retribucions de manera agregada, és a dir, associada als llocs de treball de l’Administració pública de què es tracti agrupats en funció dels nivells i els cossos als quals pertanyin, sense que s’hagi d’indicar la identitat de la persona concreta que ocupa un determinat lloc de treball”. 4.4 Afegeix que “la divulgació dels ingressos d’una persona física facilita l’obtenció d’un perfil econòmic de la persona afectada que pot acabar causant-li perjudicis, tant en l’àmbit professional, com davant d’institucions financeres, socialment, etc. Per això, no està justificat donar accés de manera generalitzada a les retribucions percebudes per cada actor i actriu de la sèrie “Com si fos ahir”, més enllà de la possibilitat de facilitar la informació sobre les retribucions agrupada per categories o segons els diferents tipus de llocs de treball, atès que aquestes alternatives permeten fer una avaluació de la utilització dels recursos públics sense sacrificar innecessàriament el dret a la protecció de dades de les persones afectades.” 4.5 Considera que “tenint en compte l’afectació que per a aquestes persones pot causar lliurar la informació de manera individualitzada i la manca d’un motiu concret que pogués justificar un accés en aquests termes, la informació retributiva d’aquests treballadors només es pot facilitar de manera agregada, en resultar suficient per assolir el control de la despesa pública en matèria retributiva que es pretén”. 4.6 Per això “la CCMA SA considera que no existeix un interès públic superior que permeti justificar l’accés a la informació sol·licitada, motiu pel qual la CCMA SA desestima la petició formulada per la Interessada”. 4.7 No obstant, la CCMA SA posa a disposició la informació agrupada corresponent a la retribució dels a ctors i actrius de la sèrie relativa als imports mensuals. I fa avinent que “la retribució dels artistes contractats per sessions, els que tenen contracte de 2 a 6 mesos i els que tenen de 7 mesos o més, la seva retribució es l’establerta per negociació col·lectiva amb l’Associació d’Actors i Actrius de Catalunya, i que fins ara no ha tingut increments. Pel que fa als protagonistes principals, ateses les particularitats dels artistes seleccionats per raó de la seva projecció professional i pública es negocia una retribució que cada temporada ha estat informada favorablement per la direcció general de Funció Pública i la direcció general de Pressupostos, i que fins ara no ha tingut increments”. 4.8 I en darrer terme, i pel que fa als guionistes de la sèrie, fa avinent que “són contractats per la CCMA en règim mercantil, els contractes dels quals contenen una clàusula especifica que permet publicar la seva remuneració en el Portal de la Transparència” . Aquesta informació s’inclou arran del comentari realitzat per la persona sol·licitant en la SAIP, concretament quan es refereix que “aquesta informació [referida a les remuneracions] no es publica al cercador de contractes de transparència de la CCMA, a diferència del que passa amb els guionistes de la sèrie Com si fos ahir de qui sí que es difon amb el nom i els cognoms les seves remuneracions”. 5. El 23 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a CCMA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. S’informa que per sol·licitud expressa de la persona reclamant, es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 LTAIPBG i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 7 El 26 de maig de 2023, la GAIP rep de la CCMA la informació de les persones designades com a representant de la Corporació. I el 15 de juny de 2023, la GAIP rep de la CCMA l’informe i expedient requerit i del que es desprèn que: 7.1 En relació a l’objecte de la reclamació, la CCMA entén que la persona reclamant renuncia a la sol·licitud inicial [conèixer les remuneracions dels actors i actrius, vegeu antecedent 2] i que la CCMA va desestimar la sol·licitud per les raons detallades en l’antecedent 4 malgrat se li va proporcionar la informació d’aquests treballadors de forma agregada. “Ara sol·licita conèixer les retribucions dels 9 actors i actrius protagonistes” de forma anonimitzada referenciar de forma numèrica “Actor o Actriu numero 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9”. 7.2 En relació al motiu invocat en la reclamació (bretxa salarial) la CCMA considera que la petició “s’ha de desestimar, no només pels mateixos motius que la CCMA ja va invocar a la resolució impugnada per la Interessada, sinó també pels que a continuació s’exposen”, i que són: “La Interessada s’arroga una espècie de funció tutelar del compliment de les obligacions en matèria d’igualtat de remuneració salarial per raó de sexe, regulades a l’article 28 del Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, i en el Reial Decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes. Aquesta normativa estableix que el principi de transparència retributiva s’aplicarà, al menys, a través del registre retributius que han de tenir les empreses, i que la tutela administrativa i judicial sobre la igualtat retributiva correspon als treballadors, als legals representants del treballadors i a la Inspecció de Treballa i Seguretat Social, d’acord amb allò previst a l’article 10 del Reial Decret 902/2020”. Fent referència a l’article 28 de l’Estatut dels Treballadors (ET), es remarca especialment l’apartat 2 que diu: “El empresario está obligado a llevar un registro con los valores medios de los salarios, los complementos salariales y las percepciones extrasalariales de su plantilla, desagregados por sexo y distribuidos por grupos profesionales, categorías profesionales o puestos de trabajo iguales o de igual valor. Las personas trabajadoras tienen derecho a acceder, a través de la representación legal de los trabajadores en la empresa, al registro salarial de su empresa”. També refereix l’informe l’article 5 del citat RD 902/2020 relatiu a les normes generals sobre el registre retributiu. Concretament i pel que fa a l’accés, l’apartat 3 diu “Cuando se solicite el acceso al registro por parte de la persona trabajadora por inexistencia de representación legal, la información que se facilitará por parte de la empresa no serán los datos promediados respecto a las cuantías efectivas de las retribuciones que constan en el registro, sino que la información a facilitar se limitará a las diferencias porcentuales que existieran en las retribuciones promediadas de hombres y mujeres, que también deberán estar desagregadas en atención a la naturaleza de la retribución y el sistema de clasificación aplicable. En las empresas que cuenten con representación legal de las personas trabajadoras, el acceso al registro se facilitará a las personas trabajadoras a través de la citada representación, teniendo derecho aquellas a conocer el contenido íntegro del mismo”. Considera que es pot concloure i afirmar que tenint en compte els preceptes referits: “i) que el registre retributiu no inclou la retribució individual de cada treballador, sinó únicament valors mitjans dels salaris i mitjanes aritmètiques; ii) que l’accés al registre retributiu queda reservat als treballadors i als representants dels treballadors, els quals no tenen accés al salari individual de cada empleat”. “Així dons, a través d’una norma amb rang de llei com és l’Estatut dels Treballadors el legislador ha volgut, d’una banda, protegir l’accés als salaris individuals dels treballadors i, de l’altra, ha reservat l’accés al contingut dels registres retributius als treballadors i representants dels treballadors” “Per tant, la CCMA, en base al que s’ha exposat, considera que s’ha de desestimar la petició de la Interessada tota vegada que és d’aplicació el límit establert a l’article 21.2 de la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el qual preveu que el dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei”. Pel que fa a l’afirmació “segons la qual la CCMA sí difon amb nom i cognoms les remuneracions dels guionistes de la sèrie, cal assenyalar, tal com es va dir a la resolució impugnada, que es tracta de contractes de caràcter mercantil, en els que el guionista autoritza la publicació de la retribució, que la CCMA necessàriament ha de publicar en aplicació d’allò previst a l’article 13.1.d) de la Llei de Transparència”. Cal remarcar que aquestes remuneracions no són objecte de la Reclamació. I en darrer terme, i en relació a possibles tercers afectats “no disposa del nom i les dades dels tercers afectats, que en aquest cas són els 9 actors i actrius de la sèrie de televisió “Com si fos ahir”, les quals es faran arribar a aquesta Comissió a la major brevetat possible”. Fins a la data d’aquesta resolució no s’ha rebut aquesta informació. 8. El 16 de juny de 2023 es tramet l’informe a la persona reclamant. 9. En la mateixa data la persona reclamant envia un correu electrònic a la GAIP renunciant al procés de mediació i mantenint la reclamació en els mateixos termes, per tant, a prosseguir amb el procediment ordinari. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’admissibilitat de la reclamació Com ja s’ha detallat en l’antecedent 4, la CCMA considera que no existeix un interès públic que justifiqui l’accés a la informació sol·licitada, motiu pel qual la CCMA SA desestima la petici ó formulada per la persona interessada. Malgrat aquest posicionament inicial, posa a disposició la informació ”agrupada corresponent a la retribució dels actors i actrius de la sèrie relativa als imports mensuals ”. La taula de remuneracions que s’ha posat a disposició (import mensual per 11 mensualitats) es refereix als protagonistes i en funció del mesos contractats (per sessió, per contractació entre 2/6 mesos, contractació de 7 mesos o més) i la mitjana de 9 protagonistes. Ara bé, aquesta informació, sense cap tipus de referència nominal, no s’ajusta al que va demanar a la SAIP i així s’expressa la persona reclamant a l’entendre que no permet conèixer “quina és la diferència de remuneracions dins aquesta categoria i tampoc es pot aclarir si es produeix una bretxa salarial de gènere”. Cal tenir en compte que “el sol·licitant pot exposar, amb caràcter potestatiu, els motius que justifiquen l’exercici del dret d’accés a la informació pública. L’absència de motivació en cap cas no pot ésser una causa per a denegar la sol·licitud” (article 26.2 LTAIPBG). Si ho fa, però, permet determinar la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la El cas que ens ocupa, aquesta motivació no es manifesta en la SAIP però sí en la Reclamació i això es motivat pel fet que la persona reclamant considera que la informació facilitada (agregada) no li permet saber la diferència de remuneracions dins la categoria ni si existeix bretxa salarial (en la sol·licitud es demana la informació de les remuneracions desglossades per temporada, amb el nom i els cognoms dels actors i les actrius protagonistes). Així doncs, aquesta Comissió considera que el que es produeix en l’objecte de la reclamació és una concreció de l’objecte de la SAIP i una millora en el sentit que la mateixa persona reclamant demana que aquesta informació se li faciliti anonimitzada per actor / actriu poden així valorar l’existència o no de diferència i/o bretxa salarial per raó de gènere. 3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés La informació sol·licitada descrita en l’antecedent 2 és, sens dubte, informació pública, d’acord amb l’article 2 LTAIPBG que defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei” a la qual garanteixen l’accés de qualsevol persona els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Donat que en aquesta informació pública hi concorren límits perquè conté dades personals, es fa necessària la ponderació per determinar-ne el dret d’accés. La CCMA és un subjecte públic que s’inclou dins l’ àmbit d’aplicació de la LTAIPBG establert al seu article 3.1 b) atès que es tracta d’un ens públic que gestiona els mitjans de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya, els canals de Televisió de Catalunya i el grup d'emissores de Catalunya Ràdio, a més dels continguts digitals generats per aquests mitjans. Cal tenir en compte que l’article 11.e LTAIPBG disposa la difusió de la “informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos”. D’acord amb aquesta normativa, les retribucions complementàries associades al lloc de treball és informació a la què no es pot negar el dret d’accés, vist que s’ha de difondre activament, igual que les retribucions bàsiques percebudes pels empleats públics, agrupades per nivells i cossos. Ara bé, la informació retributiva percebuda per una persona treballadora identificada o identificable és informació afectada pel límit relatiu a la protecció de dades personals, l’accés a la qual s’ha d’avaluar d’acord amb el règim de ponderació previst a l’article 24.2 LTAIPBG: La CCMA considera en la seva resolució que s’ha de desestimar en el termes que es formula la SAIP, és a dir, de forma nominal i indicant el nombre d’episodis en els quals ha participat en cada temporada. Malgrat aquesta consideració i donat que els actors i actrius que participen en la sèrie “Com si fos ahir” no tenen la consideració d’alt càrrec o personal directiu, considera que per tal d’avaluar la utilització dels recursos públics, és suficient disposar d’aquesta informació de forma agregada (vegeu antecedent 4.3). Amb aquesta consideració tramet a la persona reclamant la taula referida en els antecedents (per temporada, en funció de la participació i la mitjana). Ara bé, amb aquesta taula no és possible valorar si existeixen indicis de desigualtat retributiva i si aquestes es produeixen a raó de gènere. En relació a aquesta qüestió, l’article 28 de l’ET, relatiu a la igualtat de gènere estableix l’obligació de l’empresari “a pagar per la prestació d’un treball d’un valor igual la mateixa retribució, satisfeta directament o indirectament, i sigui quina sigui la seva naturalesa, salarial o extrasalarial, sense que es pugui produir cap discriminació per raó de sexe en cap dels elements o condicions d’aquella” (1) i “a portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la seva plantilla, desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o d’un valor igual” (2). Afegeix dit article el dret de les persones treballadores a accedir, a través de la representació legal dels treballadors, a aquest registre. Pel que fa al referit registre, l’article 5 del Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes concreta que aquest registre retributiu ha d’incloure tota la plantilla de les empreses, incloent el personal directiu i alts càrrecs, els valors mitjans dels salaris, els complements salaris i les percepcions extrasalarials de la plantilla desagregats per sexe i distribuïts d’acord amb el que estableix l’article 28.2 de l’Estatut dels treballadors. A aquests efectes, aquestes dades s’han d’establir “convenientment desglossades per sexe, la mitjana aritmètica i la mitjana del que es percep realment per cadascun d’aquests conceptes en cada grup professional, categoria professional, nivell, lloc o qualsevol altre sistema de classificació aplicable. Al seu torn, aquesta informació ha d’estar desagregada atenent la naturalesa de la retribució, incloent-hi salari base, cadascun dels complements i cadascuna de les percepcions extrasalarials, especificant de manera diferenciada cada percepció”. I pel que fa a l’accés a les dades del registre afegeix: “ quan se sol·liciti l’accés al registre per part de la persona treballadora per inexistència de representació legal, la informació que ha de facilitar l’empresa no són les dades amitjanades respecte a les quanties efectives de les retribucions que consten en el registre, sinó que la informació a facilitar es limita a les diferències percentuals que hi hagi en les retribucions amitjanades d’homes i dones, que també han d’estar desagregades atenent la naturalesa de la retribució i el sistema de classificació aplicable. A les empreses que comptin amb representació legal de les persones treballadores, l’accés al registre s’ha de facilitar a les persones treballadores a través d’aquesta representació, i aquelles tenen dret a conèixer-ne el contingut íntegre”. Així doncs, i en virtut dels preceptes referits, aquest dret d’accés reforçat dels treballadors, a diferència del que considera la CCMA, no és exclusiu i excloent del dret que puguin exercir altres persones interessades en l’exercici del dret d’accés a la informació pública previst en la LTAIPBG. La DA 1a, apartat 2, estableix que “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica [afectaria als treballadors i als seus representats] i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Concretament, l’article 28.2 de l’ET diu: “les persones treballadores tenen dret a accedir, a través de la representació legal dels treballadors a l’empresa, al registre salarial de la seva empresa” i l’article 5.3 del RD 902/2020 diu: “quan se sol·liciti l’accés al registre per part de la persona treballadora per inexistència de representació legal, la informació que ha de facilitar l’empresa no són les dades amitjanades...” i segueix “a les empreses que comptin amb representació legal de les persones treballadores, l’accés al registre s’ha de facilitar a les persones treballadores a través d’aquesta representació, i aquelles tenen dret a conèixer-ne el contingut íntegre”. Cap de les expressions utilitzades pel legislador limita l’accés a aquests col·lectius (treballadors i representants) sinó que reforça el dret a accedir al registre (art. 28.2 ET) i estableix el canal per a aquest accés (art. 5.3 DR). Pel que fa a l’accés a les remuneracions dels 9 actors i actrius anonimitzades indicant només el gènere tal i com proposa la persona reclamant, cal considerar que al tractar-se d’un número reduït de persones resultarien perfectament identificables per mera deducció per aquelles persones que hi tinguin accés. Dit això, aquesta Comissió estima l’accés de la persona reclamant a la informació continguda en el Registre retributiu donat que la informació continguda (valors mitjans dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la plantilla desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llos de treball iguals o d’un valor igual) ha de satisfer l’objecte que es persegueix amb aquesta reclamació. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu perfectament classificat que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 457/ 2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 . 2. Requerir a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 457/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.