Solicitud de convenios y contratos de cesión de equipamientos municipales y estimación de la reclamación por deficiencias en el Portal de Transparencia

Resolució 569/2023, de 29 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 456/2023 Administració reclamada: Les Franqueses del Vallès Informació reclamada: Còpia dels convenis o contractes de cessió, ocupació o de l'ús que correspongui amb els ens o entitats no municipals que fan ús d'aquests equipaments (o enllaç al portal de transparència on estiguin publicats aquests documents). Sentit de la r esolució: Estimació Resum: Es reclama informació sobre contractes i convenis que l’Ajuntament remet al Portal de Transparència de l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès, i ateses les dificultats per al seu accés, es considera que no permet plenament un accés a la informació publica demanada. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Informació activa. Contractes i Convenis. Reclamació contra desestimació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents 1. El 5 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 456/2023, presentada contra l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant que te la condició d’electe no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP) i concretament reclama Còpia dels convenis o contractes que regulen les condicions amb què ens i entitats no municipals fan ús d'algunes parcel·les d'equipament de titularitat municipal. 2. El 12 d’abril de 2023 la reclamant presenta a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès una petició d’informació, concretament demana la c òpia dels convenis o contractes de cessió, ocupació o de l'ús que correspongui amb els ens o entitats no municipals que fan ús d'aquests equipaments (o enllaç al portal de transparència on estiguin publicats aquests documents). 3. El 19 d’abril de 2023 l’Ajuntament de les Franqueses comunica a la reclamant que desestima la seva sol·licitud en que sol·licita còpia dels convenis o contractes de cessió, ocupació o de l’ús que correspongui amb els ens o entitats no municipals que fan ús d’aquests equipaments (o enllaç al portal de transparència on estiguin publicats aquests documents) i li comunica que, d’acord amb l’informe jurídic de la Secretaria municipal “ els convenis subscrits per l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès es troben a disposició de tots els càrrecs electes en particular i de la ciutadania en general mitjançant el Portal de Transparència de l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès. A través del Portal de Transparència la mateixa interessada pot fer la consulta d'aquests convenis. Els contractes subscrits per l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès es troben a disposició de tots els càrrecs electes en particular i de la ciutadania en general mitjançant el Perfil de Contractant de l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès. A través del Perfil de Contractant la mateixa interessada pot fer la consulta d'aquests contractes. (...)” 4. La reclamant informa que se li ha desestimat la petició atès que els convenis i contractes es poden trobar lliurement al Portal de la Transparència i al Perfil de Contractant, tot i que considera que “al Portal de la Transparència que preveu la Llei de transparència (el de la Generalitat) no compta amb cap conveni (ni enllaç al RPUC com caldria esperar tractant - se de convenis urbanístics i el RPUC només permet identificar-ne un), la secció de convenis de la seu electrònica només recull convenis a partir del 2020 (veure correu de la secretària general) i no compta amb cap filtre ni mecanisme de cerca que permeti identificar que són de cessió de parcel·les, i la llista facilitada no identifica l'entitat adjudicatària per poder-los localitzar0”. 5. El 16 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Aquesta comunicació és acceptada per la reclamant el 19 de maig de 2023. 6. El 16 de maig de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de les franqueses del Vallès i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 2 de juny de 2023 entra a la GAIP l’expedient, l’Informe de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès sobre la sol·licitud de còpia dels convenis o contractes que regulen les condicions dels ens o entitats que fan ús d’algunes parcel·les d’equipament de titularitat municipal; que en síntesi manifesta que “ la regidora disposa a través de l’accés en el Portal de Transparència de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès còpia dels convenis i contractes que regulen les condicions amb què ens i entitats no municipals fan ús d’algunes parcel·les d’equipament de titularitat municipal. La informació anterior no es troba limitada o restringida, d'acord amb l'article 164 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. A partir de l’any 2020 l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès va procedir a publicar de manera activa tots els contractes i convenis subscrits per aquest ens i els seus dependents. Per tant, els contractes i convenis subscrits amb anterioritat a l’any 2020 també es troben publicats en el Portal de Transparència. S'informa a la Secretaria Tècnica de la GAIP que la informació sol·licitada es troba en l'actualitat a disposició de la regidora esmentada a través de l’accés en el Portal de Transparència de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès i, per aquest motiu, se sol·licita l'arxiu de la present reclamació. ” 8. El 2 de juny de 2023 la GAIP trasllada a la reclamant l'informe de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i se li concedeix un termini de 5 dies hàbils, transcorregut el qual, si no es diu el contrari s’entén que l’informe dona resposta a la seva sol·licitud. 9. El 5 de juny de 2023 la reclamant posa en coneixement de la GAIP que l’informe de l’Ajuntament considera que no atén la seva petició, sinó que es limita a repetir la resposta que ja va donar al seu moment; fins i tot considera que és mes restrictiva ja que en aquest darrer informe es remet a tot al Portal de la Transparència. L’informe de l’Ajuntament no satisfà a la reclamant ja que, en síntesi, considera que utilitza dos espais (i a vegades tres) com a Portal de la Transparència i això crea confusió, dispersió i afirma que aquest portal no conté CAP conveni i que la cerca pel mòdul anomenat Portal de la Transparència dins la seu electrònica, si bé és cert que es poden localitzar alguns, la llista no presenta cap ordre, ni permet cap opció de cerca, a banda que molts d'aquests convenis estan publicats en un format d'imatge que no permeten fer cap cerca de text, obliga a llegir-ho tot. D’altra banda, posa de manifest que la pròpia secretària general de l’Ajuntament coneix el procediment en virtut del qual els convenis es traslladen de manera sistemàtica, però no tots, només els signats a partir del 2020, com acredita en un correu que adjunta, on s’incorporen unes instruccions per ubicar els convenis, al mòdul de la seu electrònica, que considera un mecanisme de publicitat irregular. Per tot això, dubta de la publicitat de tots "els contractes i convenis subscrits amb anterioritat a l'any 2020 publicats també en el Portal de Transparència", i manifesta que algunes cessions no disposen del corresponent conveni vigent i acompanya algun exemple sobre una residència de gent gran. En resum la reclamant exposa que la reclamació d'una sèrie de contractes i convenis s’ha presentat amb l’objectiu de verificar si es compleixen les condicions o clàusules acordades en la cessió de patrimoni municipal i es per això que, demana el portal on localitzar els convenis i contractes i la forma de localització, en no conèixer l’entitat amb que s’han signat ni la data, ja que nomes disposa de l’adreça o ref erència cadastral, a la seu electrònica, es poden localitzar alguns però no la seva totalitat. Sobre els contractes manifesta que la Plataforma de Serveis de Contractació Pública recull contractes de tot tipus però no permet filtrar per cessions d'equipaments i només entre els anys 2023 i 2018. Tot i que localitza alguns, resten d’altres sense aconseguir. Conclou amb una referència a l’incompliment de les obligacions de transparència i falta de publicitat activa sobre la qual es va presentar una queixa davant el Síndic de Greuges que va donar lloc a unes recomanacions a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, que considera que no han estat ateses. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, i confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. En aquella Sentencia 1074/2019 del TJSC es confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i es valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent -se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix que la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. El dret de la persona reclamant, electa de l’Ajuntament, a la informació sol·licitada per remissió a la publicitat activa L’objecte de la reclamació consisteix en demanar c òpia dels convenis o contractes que regulen les condicions amb què ens i entitats no municipals fan ús d'algunes parcel·les d'equipament de titularitat municipal, tot i que cal precisar que la reclamant en la sol·licitud d’accés a la informació davant l’Ajuntament també proposava , com a forma d’accés a la informació, la possibilitat de que se li facilités l’enllaç al portal de transparència on estiguin publicats aquests documents. D’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG és informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei” per tant, en aquest cas, la petició es considera informació publica. No només això sinó que, tal com es desprèn dels antecedents, es tracta d’informació que formaria part de les obligacions de publicitat activa definides als articles 8 a 15 LTAIPBG, això es especialment pertinent a la vista de la resposta de l’Ajuntament a l’accés a la informació on es remet a l contingut del Portal de la transparència i a la seu electrònica corresponent. El dret d'accés a la informació pública, com ja s’ha dit, pot tenir per objecte qualsevol informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, per tant, la informació pública que pot ser objecte del dret d'accés inclou la que ha de ser objecte de publicitat activa, però té un contingut molt més ampli. Però, una vegada la informació publica és objecte de publicitat activa , el control respecte a la seva adequació ja no correspon realitzar-ho a aquesta Comissió. Això és rellevant si tenim en compte que la resposta de l’Ajuntament a la sol·licitud de la informació esmentada, malgrat que paradoxalment va ser desestimatòria, va remetre a la reclamant a la consulta del Portal de Transparència de l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès, on considera que pot fer la consulta dels convenis i contractes subscrits mitjançant el Perfil de Contractant de l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès. Aquesta forma d’accés ja s’havia proposat per la pròpia reclamant en la sol·licitud de la informació. Ara bé, la resposta de l’Ajuntament amb la corresponent remissió no satisfà la reclamant que manifesta no haver obtingut la informació requerida en la cerca realitzada en el Portal de la Transparència i a la seu electrònica, atesos els defectes que identifica i les dificultats constatades en la cerca de la informació requerida. Tal i com es fa c onstar als antecedents, aquests defectes o dificultats ja s’havien palesat en una queixa presentada amb anterioritat en relació amb un altre supòsit, davant el Síndic de Greuges , la qual cosa va donar lloc a una Recomanació específicament adreçada a aquest Ajuntament, i que la reclamant considera que encara no s’ha acomplert. Per tant, les mencionades dificultats per a identificar els convenis i contractes sol·licitats que es refereixen a les cessions d’ús públic de l’Ajuntament i verificar el compliment de les corresponents obligacions sobre les cessions d’ús de patrimoni municipal, no permeten utilitzar la plataforma com a forma idònia per a garantir l’accés a la informació. Tot això, a més , fa referència a una persona reclamant que té la condició de representant electa d’aquell municipi i que manifesta requerir aquesta informació als efectes de vetllar pel compliment dels corresponents interessos públics en aquest àmbit. Si com es reflecteix en les al·legacions de la reclamant, la cerca dels convenis i contractes demanats a l’Ajuntament, no es consultable al Portal de la Transparència ni a la seu electrònica, per manca d’informació allà dipositada o bé, en general, es fa tan dificultós que impedeixi l’accés a la informació requerida, materialment i de forma manifesta s’està impedint l’accés a la informació. Per a garantir plenament el dret d’accés a la informació pública, l’Ajuntament hauria de o bé completar la informació necessària per fer la consulta al portal, o bé, alternativament, lliurar la llista dels convenis i contractes a la reclamant electa. Una altra cosa serà la insistència en la necessitat de vetllar i garantir l a deguda qualitat en la forma de difondre la informació pública d’interès general, així com donar compliment a la resta d’obligacions que es contenen a l’article 6 de la LTAIPBG, i més concretament en relació amb allò establert a l’article 13 de la mateixa llei, qüestió que, com s’ha dit, depassa les funcions d’aquesta Comissió. Amb aquesta manca d’informació complerta que hauria d’haver-li facilitat l’Ajuntament, s’impedeix a la persona reclamant realitzar les seves funcions pròpies com a electa, en la verificació del compliment de les condicions d’aquestes cessions d’ús, ja que no pot conèixer quins són els convenis i contractes que s’han realitzat, degut a les dificultats per a trobar -los. Així doncs, caldria que l’Ajuntament facilités tota la informació que la persona reclamant cerca i no troba al portal de transparència o a la seu electrònica, com s’ha dit, tot proporcionant-li la còpia dels convenis corresponents cessions d’ús de patrimoni municipal, per tal de facilitar -li el desenvolupament normal de les seves funcions representatives. Nogensmenys, la Taula d’Avaluació Documental (TAD 55, publicada al DOGC 2012 ) relativa a la cessió de béns immobles per concessió o arrendament estableix que aquesta documentació és de conservació permanent. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedor/a de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsor/a si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual ell/ella n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada hauria de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Regulació de l’impacte de les activitats (codi 0164). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució D’acord amb els antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 29 de juny de 2023, sobre la Reclamació 456/202 3 resol per unanimitat 1. Estimar la reclamació i declarar el dret de la reclamant obtenir la còpia dels convenis o contractes que regulen les condicions amb què ens i entitats no municipals fan ús d'algunes parcel·les d'equipament de titularitat municipal de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès. 2. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat anterior dins del termini màxim de quinze dies. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 456/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Ballo Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.