Solicitud de información sobre el plan de autoprotección del Mercat ambulant de Bonavista y resultado de inadmisión

Resolució 489/2020, de 10 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 456/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Diverses qüestions relatives al pla d’autoprotecció del Mercat ambulant de Bonavista. Sentit de la Resolució: Inadmissió. Resum: La persona reclamant no demana accés a informació pública, atesos els termes en els que defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG transcrit al paràgraf anterior, sinó resposta a preguntes que, pel que sembla (i l’Ajuntament ho confirma a les seves consideracions reflectides a l’antecedent 3), no existeix com a documentació preexistent a la sol·licitud i que, per tant, cal elaborar expressament, tasca que no es pot limitar als sí o no requerits per la persona reclamant, perquè necessita una reflexió complexa prèvia. En definitiva, allò sol·licitat no és informació pública que es trobi en poder de l’Administració, sinó l’elaboració d’estudis o informes complexos i, en base a ells, respostes simples, informes o estudis o respostes que no es troben en poder de l’Administració, i que caldria elaborar expressament. Paraules clau: Ajuntaments. Protecció civil. Festes. Mercat ambulant. Informació pública. Informes i dictàmens. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 2 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 456/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de juliol de 2020 la persona reclamant invoca l’LTAIPBG i la legislació de procediment administratiu i formula les següents “preguntes” al departament de Protecció civil de l’Ajuntament de Tarragona: 1. Considera “lloc segur, hermètic i estructures segures” per al confinament davant d’un possible accident amb fuga de gas (núvol tòxic) a la zona ILE (PLASEQCAT) les casetes o carpes de lona de la Fira d’abril a Bonavista en el PA-38, organitzada per ESPIMSA durant anys, com s’afirma i informa en la resposta de l’OMAC amb el número de sortida 23232?. Si o no?. 2. El PLASEQCAT recomana que en els llocs de confinament es tanquin portes i finestres, cosa que no existeix a les casetes o carpes de lona que es munten a la Fira d’abril a Bonavista i per tant interpreto que no compleixen com a lloc de confinament segur. En aquestes condicions de confinament, amb el “suposat” pla d’autoprotecció d’ESPIMSA, es pot seguir autoritzant la Fira d’abril a Bonavista en l’actual ubicació PA- 38, zona ILE? Si o no?. 3. El 18 d’agost de 2020 l’Ajuntament de Tarragona inadmet la sol·licitud anterior, en aplicació de l’article 29 LTAIPBG, perquè considera que la sol·licitud demana explicacions o motivacions d’actes o omissions de serveis públics i aquestes pretensions excedirien el dret d’accés a la informació pública, ja que, malgrat que demana que se li respongui amb un sí o amb un no, per arribar a aquesta conclusió caldria una fonamentació jurídica i realitzar un informe que avali aquesta resposta. 4. La Reclamació presentada el 2 de setembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Per la seva banda, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Tal com argumenta la resposta municipal a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, la persona reclamant no demana accés a informació pública, atesos els termes en els que defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG transcrit al paràgraf anterior, sinó resposta a preguntes que, pel que sembla (i l’Ajuntament ho confirma a les seves consideracions reflectides a l’antecedent 3), no existeix com a documentació preexistent a la sol·licitud i que, per tant, cal elaborar expressament, tasca que no es pot limitar als sí o no requerits per la persona reclamant, perquè necessita una reflexió complexa prèvia. En definitiva, allò sol·licitat no és informació pública que es trobi en poder de l’Administració, sinó l’elaboració d’estudis o informes complexos i, en base a ells, respostes simples, informes o estudis o respostes que no es troben en poder de l’Administració, i que caldria elaborar expressament. Ateses les anteriors consideracions, cal concloure que no es pot admetre la Reclamació, perquè no té per objecte d’exercici del dret a la informació pública, ja que no demana informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de setembre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 456/2020 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.