Acceso a la agenda de la Alcaldía de Vilanova del Vallès por parte de un concejal

Resolució 566/2019, de 4 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 456/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès Informació reclamada: Agenda dels darrers tres mesos de l’Alcaldia, indicant les persones amb qui s’ha reunit i una descripció del motiu de la reunió. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: Si hi ha una obligació de publicitat activa que afecta la informació sol·licitada en exercici del dret d’accés a la informació pública (o part d’ella), el dret d’accés en resultaria reforçat, perquè si una informació ha de ser objecte de publicitat activa, amb més motiu ha de ser objecte del dret d’accés a la informació pública; nogensmenys, el fet que part de la informació sol·licitada no hagi de ser objecte d’informació pública en res afebleix l’eventual dret a accedir-hi. D’aquest precepte en cal deduir que autoritza els membres dels ajuntaments a accedir a dades personals que puguin constar a la informació en poder de l’Administració municipal, llevat únicament de la que pugui vulnerar el dret a l’honor i a la intimitat personal o familiar; aquest límit s’ha de considerar complementat per l’article 9 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les dades personals de les persones físiques (RGPD), segons el qual no es poden difondre les dades sensibles relatives a l’origen ètnic o racial, les opinions polítiques, les conviccions religioses o filosòfiques, la filiació sindical, dades de salut i dades d’orientació sexual; salvant aquests límits, cal concloure que la legislació de règim local autoritza els membres dels ajuntaments d’accedir a dades de les persones físiques que consten a la informació de la respectiva corporació. La GAIP ve entenent reiteradament (a títol de resum recent, es pot consultar el Dictamen 1/2019) que el ple respecte a la funció representativa que exerceixen els i les electes locals exigeix reconèixer que l’electe de l’oposició (com és aquest cas) que exerceix el dret d’accés a la informació municipal és l’únic que pot decidir quina informació necessita als efectes de poder exercir les seves funcions de control del Govern i de l’Administració municipals. Amb aquesta finalitat no és desproporcionat demanar el nom de les persones que han participat a reunions amb l’Alcaldessa i el motiu de la reunió; de fet, és un tipus similar d’informació com la relativa a l’accés al resum d’assentaments del registre municipal d’entrades i sortides de documents, que ha estat estimada que diverses resolucions de la GAIP a favor d’electes locals, amb informe favorable de l’APDCAT (salvant sempre la protecció de les dades especialment protegides); són dades molt generals, certament, però segurament imprescindibles perquè els i les electes de l’oposició tinguin uns referents sistemàtics imprescindibles per conèixer els temes en relació amb els quals (en el cas d’aquesta Reclamació) hi ha persones concretes que participen en actuacions que poden influir directament en la decisió de la primera autoritat municipal; i, al mateix temps, dades que, atès el deure de confidencialitat establert per l’article 164.6 TRLMRLC, no poden ser divulgades per la persona reclamant, la qual cosa comporta el manteniment substancial del respecte a la seva protecció. Facilitar la informació sol·licitada tot indicant a la persona sol·licitant la font a on es troba publicada és una de les formes d’accés previstes per l’article 36.2 LTAIPBG; ara bé, aquesta remissió únicament és admissible si amb ella es proporciona a la persona sol·licitant tota la informació pública sol·licitada a la qual té dret. I no és aquest el cas Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Agenda. Grups d’interès. Reclamació contra desestimació. Límits. Dades personals. Publicitat activa. Comunicació de la informació. Deure de confidencialitat. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 d’agost del 2019 entra a la GAIP la Reclamació 456/2019, presentada per un regidor contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de juliol de 2019, després de fer constar que demana la informació per a l’exercici de les seves funcions de regidor municipal, la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès la informació següent: quina ha estat l’agenda dels darrers tres mesos de l’Alcaldia, indicant les persones amb qui s’ha reunit i una descripció del motiu de la reunió. El text de la sol·licitud fa esment explícit a què l’electe reclamant necessita aquestes dades per al desenvolupament de les seves tasques representatives. Demana rebre la informació en una còpia en format paper. 3. El 16 d’agost de 2019 l’Alcaldia de Vilanova del Vallès respon la sol·licitud anterior tot indicant que les dades de la seva agenda estan al web municipal i afegeix: Tanmateix, cal que tingueu en compte que la informació que demaneu és informació protegida per la normativa de protecció de dades i que si bé s’informa de les reunions amb altres càrrecs públics o grups d’interès als efectes de la legislació de transparència, la informació sobre reunions celebrades amb terceres persones amb finalitats diferents de les actuacions pròpies dels grups d’interès, es facilita de manera anonimitzada, donat que es considera prevalent el seu dret a la intimitat. 4. La Reclamació presentada el 17 d’agost de 2019 indica que l’Ajuntament de Vilanova del Vallès hauria contestat la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 però que no va lliurar la informació demanada i que la publicada no ofereix la informació sol·licitada. Argumenta que com a membre de l’Ajuntament la persona reclamant té dret a la informació demanada i que el que sol·licita és poder obtenir-la, no que es publiqui. Nega que el web municipal informi de reunions de l’Alcaldia amb altres càrrecs públics. I sobre les preteses reunions amb grups d’interès, afirma que l’Ajuntament no té registre de grups d’interès. Insisteix que vol un llistat de les persones que s’han reunit amb l’Alcaldia els darrers tres mesos, amb breu descripció del motiu de la reunió. 5. El 21 d’agost la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 4 de setembre de 2019 la GAIP rep l’informe municipal. Explica que a l’Agenda pública de l’Alcaldia s’hi fan constar les reunions previstes, el tipus de reunió i la persona amb qui es reuneix, amb el ben entès que si es tracta d’una persona física individual no es donen les dades identificatives, per entendre que ho impedeix la legislació de protecció de dades personals. 7. El 4 de setembre de 2019, després de constatar que la denegació de la informació sol·licitada es fonamenta en la legislació de protecció de dades personals, la GAIP demana a l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació en quinze dies del termini per resoldre la Reclamació, en aplicació de l’apartat 9 del mateix precepte. 8. El 27 de setembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT. Conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sobre reunions celebrades per l’Alcalde amb altres càrrecs públics, especificant el càrrec i els motius de la reunió. Tampoc impediria l’accés respecte de les reunions celebrades en el marc de les actuacions pròpies de les persones considerades com a grups d’interès als efectes de la legislació de transparència, incloent en el cas que es tracti de persones jurídiques, la identitat de la persona física que les representa. La informació sobre els actes o reunions celebrades amb terceres persones físiques que actuen en nom i representació de persones jurídiques, amb finalitats diferents de les actuacions pròpies dels grups d’interès, s’hauria de lliurar ometent la identitat de la persona concreta que les representa. La informació sobre reunions celebrades amb terceres persones físiques que actuen en nom propi s’hauria de facilitar de manera anonimitzada. Aquestes conclusions es fonamenten, entre altres, en les següents consideracions: “La legislació de règim local (article 77 LRBRL i article 164.1 TRLMRLC) reconeix un dret d’accés a tots els càrrecs electes, independentment que es trobin en l’equip de govern o bé en l’oposició, a la informació de què disposi llur corporació local i que pugui resultar necessària per a l’exercici de les funcions que els corresponen. Ara bé, això no vol dir que aquest dret dels regidors sigui un dret absolut. Si entra en conflicte amb altres drets caldrà fer una ponderació dels diferents drets en joc, per tal de decidir quin ha de prevaldre i en quina mesura. Així ho ha vingut a reconèixer la mateixa legislació de règim local. L’esmentat article 164 del TRLMRLC, en regular les condicions de l’exercici del dret d’accés a informació municipal pels membres de les corporacions, estableix, com a possible fonament per denegar motivadament la sol·licitud d’informació, que “el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge” (apartat 3, lletra a), però òbviament l’accés també podria denegar-se, atesa la naturalesa del dret a la protecció de dades (STC 292/2000), quan, amb independència que unes determinades dades puguin ser considerades íntimes o no, hi hagi altres circumstàncies concretes relacionades amb dades personals que ho justifiquin, en particular a l’empara del principi de minimització de dades ... Aquest principi implica, d’una banda, que l’accés a la informació municipal que inclogui determinades dades de caràcter personal, sense consentiment dels afectats, ha de vincular-se necessàriament a l’exercici de les funcions que corresponguin en cada cas al regidor de què es tracti, en els termes previstos en la legislació de règim local. D’altra banda, implica un exercici de ponderació, per tal d’avaluar les implicacions que pot tenir, en cada cas, l’exercici del dret d’accés a la informació dels regidors per als drets de les persones afectades, com ara, el dret a la protecció de les dades personals (article 18.4 CE) ... Tenint en compte que el reclamant es limita en aquest cas a demanar la informació adduint a la seva condició de regidor, caldrà analitzar la naturalesa de la informació personal que podria resultar afectada i l’impacte sobre la privacitat d’aquestes persones, i valorar si l’accés del regidor a aquestes dades podria ser necessari per l’acompliment de les funcions de control i fiscalització dels òrgans de govern atribuïdes als regidors. Així, d’entrada la revelació d’informació sobre la participació en actes o reunions de l’Alcaldia que identifiqui o permeti identificar les terceres persones assistents afectaria també l’esfera personal d’aquests tercers, i per tant, no és pot valorar la possibilitat de facilitar informació sobre qui es va reunir amb l’Alcaldia, sense tenir en compte el dret a la protecció de dades d’aquestes persones ... El fet que l’LTC exclogui aquest tipus d’actuacions de la inscripció en el Registre de grups d’interès, i per tant, de l’obligació de donar publicitat d’aquestes reunions, no implica que en determinats casos no pugui estar justificat facilitar a un regidor informació sobre les persones que haguessin pogut reunir-se amb l’Alcalde en el marc d’actuacions pròpies d’un determinat procediment administratiu per la via de l’exercici del dret d’accés. En aquest cas, però, es demana un accés indiscriminat a les reunions mantingudes per l’Alcalde en els darrers tres mesos. Des de la perspectiva del dret a la protecció de dades no hi ha d’haver impediment en facilitar informació sobre el nom de les persones jurídiques o entitats amb les quals l’Alcaldia hagi pogut mantenir reunions, amb independència de si han de ser considerades o no grups d’interès. Malgrat això, no es pot descartar que el coneixement de la participació de determinades persones en aquests actes o reunions pugui acabar revelant dades incloses dins la categoria especial de dades a que es refereix l’article 9 RGPD. Això, podria succeir, per exemple, en el cas que la reunió es celebrés amb representats d’un sindicat, d’un partit polític, amb els membres o representants d’una confessió religiosa, amb el representants d’associacions de malalts d’alguna determinada malaltia o de persones que pateixen discapacitats, o amb representants de col·lectius d’una determinada orientació sexual. En aquests casos, caldria lliurar la informació sense identificar les persones que intervenen, la qual cosa es podria fer facilitant exclusivament la referència de l’entitat, associació o col·lectiu de què es tracti, llevat que es compti amb el consentiment exprés dels. El cert és que, per a efectuar un control i fiscalització sobre les actuacions de l’Alcaldia a través de l’accés a la seva agenda, sembla que podria ser suficient saber quina és la societat o entitat i l’assumpte o el motiu de la reunió. La persona jurídica és qui ha de considerar-se interessada en aquests casos. Amb aquesta informació ja es pot fer una valoració de quins són els assumptes o expedients en els quals ha intervingut l’Alcaldia durant els darrers tres mesos, i en atenció al principi de minimització entenem que es podria obviar d’aquest llistat el nom i cognoms de la persona concreta que assisteix en nom i representació d’aquestes empreses ... Pel que fa a l’accés a la informació sobre les reunions de l’Alcaldia amb persones físiques que actuen en nom propi, cal tenir en compte que facilitar informació sobre qui són aquestes persones i els motius de la reunió, suposaria una ingerència en la privacitat dels participants que afectarà en major o menor grau segons l’assumpte de què es tracti. En aquest sentit, dins la varietat dels assumptes o expedients concrets no es pot descartar que la informació pugui revelar dades incloses dins la categoria especial de dades de l’article 9 RGPD (ex. reunió celebrada en el marc d’un expedient de subvencions a persones discapacitades), o referides a la comissió d’infraccions administratives per tractar-se d’un expedient sancionador. Sigui com sigui, en aquest cas s’està demanant un accés generalitzat i indiscriminat a totes les reunions mantingudes per l’Alcaldia amb la finalitat d’exercir les funcions atribuïdes al regidor i sense especificar motius concrets que permetin justificar la invasió de privacitat que suposaria l’accés del regidor a la identitat de totes les persones, probablement veïns del municipi, que s’haguessin reunit a títol privat amb l’Alcaldia durant els darrers tres mesos. De fet, el mateix regidor assumeix que se li pugui facilitar la informació mantenint l’anonimat de les persones físiques que en interès i representació pròpies s’hagin reunit amb l’Alcaldia a títol privat per tractar assumptes relacionats amb expedients administratius concrets. Per tant, no sembla que pugui tenir un interès específic en l’obtenció de dita informació. Per tot això, i en aplicació del principi de minimització caldria facilitar la informació sobre aquest tipus de reunions de manera anonimitzada ... En aquest sentit, caldria eliminar del llistat sol·licitat, no només el nom i cognoms de les persones que han mantingut aquestes reunions, sinó també aquella informació sobre l’expedient o assumpte que la motiva que pugui relacionar-se directa o indirectament amb la persona afectada”. 9. El 27 de setembre de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respe ctiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de l a Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La informació sol·licitada i el dret a accedir-hi La informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment és l’agenda dels darrers tres mesos de l’Alcaldia, tot indicant les persones amb qui s’ha reunit i el motiu de la reunió. Es tracta sens dubte d’informació pública (atès el contingut que dóna a aquest terme l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior), perquè ha estat elaborada per l’Administració (concretament, pels serveis d’Alcaldia o per la pròpia persona titular de l’Alcaldia) i es troba en el seu poder. En conseqüència, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, transcrits també al fonament jurídic anterior, serà procedent declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin impedir-ho. El fonament jurídic 3 valora els límits invocats per impedir l’accés parcial a aquesta informació. Atesa la naturalesa i característiques de la informació sol·licitada, és convenient fer una precisió. L’article 55.1.c LTAIPBG estableix el principi de transparència de l’agenda oficial dels alts càrrecs (condició que tenen les persones titulars d’una alcaldia), als efectes de la publicitat del Registre de grups d’interès (article 49.2 de la mateixa Llei). No és objecte d’aquesta Reclamació valorar el compliment d’aquesta obligació de publicitat activa, ni el seu abast. Certament, si hi ha una obligació de publicitat activa que afecta la informació sol·licitada en exercici del dret d’accés a la informació pública (o part d’ella), el dret d’accés en resultaria reforçat, perquè si una informació ha de ser objecte de publicitat activa, amb més motiu ha de ser objecte del dret d’accés a la informació pública. Nogensmenys, el fet que part de la informació sol·licitada no hagi de ser objecte d’informació pública en res afebleix l’eventual dret a accedir- hi. És a dir: aquest procediment té per objecte el dret d’accés a la informació pública consistent en l’agenda oficial de l’Alcaldia; aquesta Agenda deu reflectir reunions amb diversitat de persones, algunes de les quals poden representar grups d’interès, i altres probablement no; doncs bé, el dret d’accés que s’exerceix en el marc d’aquest procediment demana l’accés a tota l’agenda oficial dels darrers tres mesos, amb independència de si les reunions tenen a veure o no amb grups d’interès, i és tota l’agenda oficial la que ha de ser considerada informació pública, sens perjudici de què, tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT citat als antecedents, els assentaments relatius a grups d’interès puguin ser objecte d’un dret d’accés més intens. 3. Valoració dels límits invocats relatius a la protecció de dades personals Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament remet la satisfacció parcial de la sol·licitud d’informació de la persona reclamant a l’agenda oficial de l’Alcaldia publicada al web municipal, tot advertint que en aplicació dels límits derivats de la legislació de protecció de dades personals aquesta agenda oficial publicada únicament informa de les reunions amb càrrecs públics i amb representants de grups d’interès i anonimitza les reunions amb altres persones. La persona reclamant qüestiona l’aplicació d’aquests límits a la seva sol·licitud i afirma que l’agenda oficial publicada per l’Ajuntament no ofereix la informació sol·licitada. Certament, la resposta municipal indicada a l’antecedent 3, quan afirma que la legislació de protecció de dades personals impedeix la publicació de la identitat de persones físiques que s’haurien reunit amb l’Alcaldessa, llevat de les que fossin càrrecs públics o representants de grups d’interès, sembla força justificada. Ara bé, com ja s’ha dit al fonament jurídic anterior, no és aquesta (el contingut de l’agenda oficial publicada per l’Ajuntament) la qüestió que es dirimeix en aquest procediment, sinó la relativa a si una persona que té la condició d’electe del mateix ajuntament té dret d’accés a l’agenda oficial dels darrers tres mesos, sense els límits indicats. Per tant, el que cal valorar són els límits que incideixen en l’agenda oficial de l’Alcaldia, als efectes de donar-hi accés a una persona electe del mateix Ajuntament, i no els límits que incideixen a la seva publicació (que sens dubte seran més intensos). La Resolució de la GAIP 151/2018, de 20 de juny, relativa a una reclamació presentada per una persona privada contra l’Ajuntament de Torredembarra, amb l’objecte d’accedir a l’agenda oficial de l’Alcaldia dels darrers tres mesos, conclou, en coherència plena amb l’informe emès per l’APDCAT per a aquell procediment, que l’aplicació de la normativa de protecció de dades personals determina els següents graus d’accés de qualsevol persona a la informació relativa a la identitat de les persones que han mantingut reunions amb l’Alcaldia: - Accés a la identitat de les persones que tenen la condició d’alts càrrecs o de personal de responsabilitat de qualsevol Administració. - Anonimització de la identitat de les persones que pugui resultar vinculada a dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG. - Accés a la identitat de les persones que actuen formalment com a grups d’interès o en representació de grups d’interès. - Anonimització de la identitat de les persones particulars que participen a la reunió en interès propi. - Accés a la identitat de les persones que actuen com a professionals, per tractar assumptes propis del seu àmbit professional i no personal. - Accés ple a les dades de les persones jurídiques. Com es pot comprovar a l’antecedent 8, l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment segueix substancialment el criteri que s’acaba d’indicar, i si bé considera que la normativa de protecció de dades personals no impedeix d’accedir a les dades personals relatives a alts càrrecs i representants de grups d’interès que figuren a l’agenda oficial de l’Alcaldia, considera que “la informació sobre els actes o reunions celebrades amb terceres persones físiques que actuen en nom i representació de persones jurídiques, amb finalitats diferents de les actuacions pròpies dels grups d’interès, s’hauria de lliurar ometent la identitat de la persona concreta que les representa. La informació sobre reunions celebrades amb terceres persones físiques que actuen en nom propi s’hauria de facilitar de manera anonimitzada”. La GAIP comparteix plenament, a la vista de la remissió feta a la Resolució 151/2018, el criteri que s’acaba d’exposar de l’APDCAT, quan qui demana la informació relativa a l’agenda oficial de l’Alcaldia és una persona privada. Ara bé, en aquest cas qui sol·licita aquesta informació és una persona que té la condició d’electe del mateix Ajuntament qui, tal com s’ha argumentat al fonament jurídic 1, ostenta un dret reforçat d’accés. Efectivament, l’article 164 TRLMRLC, en desenvolupament d’allò previst per l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, garanteix als membres dels ajuntaments el dret a “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, dret que només pot ser limitat en relació amb matèries afectades per secret oficial o secret sumarial o “quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge”. D’aquest precepte en cal deduir que autoritza els membres dels ajuntaments a accedir a dades personals que puguin constar a la informació en poder de l’Administració municipal, llevat únicament de la que pugui vulnerar el dret a l’honor i a la intimitat personal o familiar; aquest límit s’ha de considerar complementat per l’article 9 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les dades personals de les persones físiques (RGPD), segons el qual no es poden difondre les dades sensibles relatives a l’origen ètnic o racial, les opinions polítiques, les conviccions religioses o filosòfiques, la filiació sindical, dades de salut i dades d’orientació sexual. Salvant aquests límits, cal concloure que la legislació de règim local autoritza els membres dels ajuntaments d’accedir a dades de les persones físiques que consten a la informació de la respectiva corporació. Aquest dret d’accés reforçat dels i de les electes locals a la informació en poder de la respectiva corporació es fonamenta en la funció constitucional que exerceixen (dret de participació política garantit per l’article 23 de la Constitució) i es compensa amb el deure de confidencialitat que els imposa l’article 164.6 TRLMRLC, segons el qual no poden divulgar la informació a la qual accedeixen per raó del càrrec. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment no desconeix aquest règim reforçat d’accés a la informació de la respectiva corporació que ostenten els i les electes locals, però considera que en aplicació del principi de minimització de dades no seria procedent en aquest cas facilitar un accés major al que correspondria a qualsevol persona, perquè l’electe reclamant no ha assenyalat la finalitat de la seva sol·licitud, ni ha justificat que necessiti la informació sol·licitada per a l’exercici de les seves funcions. En realitat, la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació sí que indica clarament la finalitat de l’accés (exercir les tasques representatives pròpies de l’electe) i afirma la necessitat de la informació sol·licitada per assolir-la. La GAIP ve entenent reiteradament (a títol de resum recent, es pot consultar el Dictamen 1/2019) que el ple respecte a la funció representativa que exerceixen els i les electes locals exigeix reconèixer que l’electe de l’oposició (com és aquest cas) que exerceix el dret d’accés a la informació municipal és l’únic que pot decidir quina informació necessita als efectes de poder exercir les seves funcions de control del Govern i de l’Administració municipals. Amb aquesta finalitat no és desproporcionat demanar el nom de les persones que han participat a reunions amb l’Alcaldessa i el motiu de la reunió; de fet, és un tipus similar d’informació com la relativa a l’accés al resum d’assentaments del registre municipal d’entrades i sortides de documents, que ha estat estimada per diverses resolucions de la GAIP a favor d’electes locals, amb informe favorable de l’APDCAT (salvant sempre la protecció de les dades especialment protegides). Són dades molt generals, certament, però segurament imprescindibles perquè els i les electes de l’oposició tinguin uns referents sistemàtics imprescindibles per conèixer els temes en relació amb els quals (en el cas d’aquesta Reclamació) hi ha persones concretes que participen en actuacions que poden influir directament en la decisió de la primera autoritat municipal; i, al mateix temps, dades que, atès el deure de confidencialitat establert per l’article 164.6 TRLMRLC, no poden ser divulgades per la persona reclamant, la qual cosa comporta el manteniment substancial del respecte a la seva protecció. D’acord amb les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant, tot considerant que té la condició de membre electe del mateix Ajuntament, a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, llevat de les dades que poden dur a la identitat de persones físiques vinculades per la descripció del motiu de la reunió a dades especialment protegides de l’article 9 RGPD o a dades relatives a l’honor i a la intimitat personal o familiar de l’article 164.3.a TRLMRLC. En qualsevol cas, també és procedent recordar a la persona reclamant el seu deure de confidencialitat, en virtut del qual no pot difondre dades obtingudes per la seva condició d’electe. 4. Sobre la forma d’accés a la informació sol·licitada L’antecedent 3 posa de manifest que la resposta municipal a la sol·licitud d’informació de la persona reclamant ha estat la de remetre-la a l’agenda oficial publicada al web municipal. Facilitar la informació sol·licitada tot indicant a la persona sol·licitant la font on es troba publicada és una de les formes d’accés previstes per l’article 36.2 LTAIPBG. Ara bé, aquesta remissió únicament és admissible si amb ella es proporciona a la persona sol·licitant tota la informació pública sol·licitada a la qual té dret. I no és aquest el cas. Ja s’ha argumentat al fonament jurídic 2 que no es poden confondre les obligacions de publicitat activa de l’agenda oficial (vinculada bàsicament als grups d’interès) amb el dret a la informació sobre el contingut de la mateixa agenda. El fonament jurídic anterior argumenta que la persona reclamant, atesa la seva condició d’electe local, té dret a accedir a informació sobre dades personals que no està a l’abast de persones que no tenen aquesta condició i que, per tant, no hauria de ser objecte de publicitat activa. En conseqüència, cal entendre que la informació a la que segons aquesta Resolució té dret la persona reclamant, li ha de ser facilitada mitjançant una còpia en format paper, que és el que demana a la seva sol·licitud. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 d’octubre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 456/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de l’agenda dels darrers tres mesos de l’Alcaldia, indicant les persones amb qui s’ha reunit l’Alcaldessa i el motiu de la reunió, sens perjudici de l’apartat següent. 2. Denegar l’accés a les dades personals que puguin dur a la identitat de les persones afectades per l’apartat anterior si la descripció del motiu de la seva reunió amb l’Alcaldessa pot vincular-les a dades especialment protegides pels articles 9 RGPD i 164.3.a TRLMRLC. En aquests casos, es facilitarà la informació sol·licitada anonimitzada. 3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Recordar a la persona reclamant el seu deure de mantenir la confidencialitat de la informació pública que obté sobre la base de la consideració del seu càrrec representatiu. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 456/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requer eixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.