Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Rubí datos sobre controles de velocidad y contaminación acústica y ambiental (2019-2023). Tras alegar la falta de respuesta, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación del procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la LTAIPBG respecto a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2
El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC confirman que los electos locales no pueden tener menores garantías de acceso a la información pública que el resto de la ciudadanía.
3
El derecho de acceso de los concejales se regula principalmente en el artículo 164 del TRLMRLC, complementándose con las previsiones de la Llei 19/2014.
4
La entrega de la información solicitada una vez iniciada la reclamación constituye una satisfacción extemporánea que elimina la discrepancia jurídica.
5
Cuando el organismo reclamado facilita la información durante el proceso, se produce la pérdida sobrevenida del objeto, procediendo la finalización del expediente sin entrar a valorar el fondo del derecho.
Texto completo
Resolució 568/2023, de 29 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 455/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Rubí
Informació reclamada: Informació sobre control de velocitat de vehicles. Informació sobre el control
de contaminació acústica. Informació sobre el control contaminació ambiental. Informe derivat del
controls citats.
Sentit de la resolució: Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i
facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que
la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntament. Informació ambiental. Controls de vehicles. Informació sobre control
acústic. Reclamació contra silenci. Electes.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 5 de maig entra a la GAIP la Reclamació 455/2023, presentada per un regidor municipal
contra l’Ajuntament de Rubí en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En la seva sol·licitud d’accés a la informació de data 18 d’abril de 2023 la persona reclamant
sol·licita a l’Ajuntament de Rubí la informació següent: “1. Relació del nombre de controls de
velocitat de vehicles realitzats en el terme municipal, durant el període 2019-2023. 1.1 Informe
de les avaluacions conclusions derivades dels controls 2. Relació del nombre de controls de
soroll de vehicles i contaminació acústica, realitzats en el terme municipal durant el període
2019-2023. 2.1 Informe de les avaluacions conclusions derivades dels controls”.
La Reclamació presentada el 5 de maig de 2023 indica que l’Ajuntament no ha respost la
sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i no ha lliurat la informació sol·licitada.
El 16 de maig de 2023 la GAIP notifica a la persona reclamant l’admissió provisional de la seva
Reclamació, i l’ informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El dia 17 de maig la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva
i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El dia 9 de juny de 2023 l’Ajuntament tramet a la GAIP la informació requerida, conforme a
l’apartat anterior d’aquests fonaments jurídics.
El mateix dia 9 de juny de 2023, la GAIP trasllada la informació a la persona reclamant amb
l’advertiment que “Si en un termini de 10 dies no ens justifiqueu el contrari, entenem que dona
resposta a la seva sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua
sobrevinguda de l’objecte de la reclamació”.
A data 29 de juny la persona reclamant no s’ha posat en contacte amb la GAIP. Cal doncs
procedir conforme a allò especificat a l’antecedent anterior.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la
que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que
precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava
l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la
via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal
Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022,
de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels
electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de
l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés
prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i
accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG
permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que
la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb
el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes
han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final
primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en
allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la
reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6
TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de
proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els
electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general
sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els
motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les
causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació
pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que
siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits
del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i,
per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a
la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa
la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29
de juny de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 455/2023 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.