Solicitud de decreto de nombramiento al Ayuntamiento de Vic y finalización por inexistencia del documento

Resolució 569/2022, de 8 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 455/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Vic Informació reclamada: Decret de nomenament d’una plaça de la comissió de valoració de llocs de treball. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Vic ha resolt extemporàniament la sol·licitud, declarant la inexistència del Decret que n’és objecte, i que consultada la persona reclamant al respecte, res ha manifestat en contra. Tot i que la inadmissió de la sol·licitud és extemporània, el cert és que la manifestació de la inexistència del decret reclamat é informació aportada que comporta la satisfacció de la reclamació, i per tant, cal declarar perdut sobrevingudament el seu objecte i finalitzar el procediment per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Decret. Personal. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 12 entra a la GAIP la Reclamació 455/2022, presentada per un delegat sindical contra l’Ajuntament de Vic, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 16 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta una instància on sol·licita el lliurament d’una còpia del decret de nomenament d’una persona com a membre de la comissió e valoració de llocs de treball. 3. La Reclamació presentada el 12 de maig de 2022 indica que l’Ajuntament ha fet un lliurament parcial de la informació perquè mancaria el decret de nomenament d'un membre que feia funcions de substitució de la comissió de valoració amb data 04/11/2021. 4. El 18 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 18 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vic i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 de juny de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Vic, que consisteix en una resolució d’inadmissió fonamentada en la inexistència del Decret reclamat, d’acord amb un informe de la Cap de Recursos Humans de 7 de juny de 2022, que la Resolució afirma adjuntar com a document annex; no hi consta en la documentació tramesa a la GAIP, però semblaria que s’adjuntaria en la notificació de la resolució d’inadmissió a la persona reclamant. 7. El 20 de juny de 2022 la GAIP trasllada l’informe a la persona reclamant i li concedeix un termini de cinc dies per fer al·legacions, en cas de no donar-se’n per satisfet, transcorregut el qual sense manifestació d’oposició, es procediria a finalitzar aquest procediment. Transcorregut a bastament aquest termini la persona reclamant no ha formulat al·legacions en contra. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Vic ha resolt extemporàniament la sol·licitud, declarant la inexistència del Decret que n’és objecte, i que consultada la persona reclamant al respecte, res ha manifestat en contra. Tot i que la inadmissió de la sol·licitud és extemporània, el cert és que la manifestació de la inexistència del decret reclamat és informació aportada que comporta la satisfacció de la reclamació, i per tant, cal declarar perdut sobrevingudament el seu objecte i finalitzar el procediment per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 482/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.