Acceso a grabaciones en vídeo de una comisión de investigación municipal por acoso laboral y persecución sindical

Resolució 657/2021, de 16 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 454/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor Informació reclamada: Gravacions en vídeo de les sessions d’una comissió d’investigació. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: L’accés a informació pública no està en funció de la voluntat de les persones afectades o de les autores d’ella, sinó de l’ordenament jurídic que configura el dret a accedir-hi. Les gravacions sol·licitades, en la mesura que tenen per objecte sessions d’un òrgan administratiu (una comissió municipal d’investigació d’un possible cas d’assetjament a un funcionari de la Corporació) i es troben en poder de l’Ajuntament, són informació pública i, en conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, si no concorren límits legals que puguin determinar-ne la denegació. Tenint en compte que aquest accés es fonamenta jurídicament sobretot en la finalitat per a la qual ha estat sol·licitat (l’exercici del dret de defensa) i en el fet que la persona reclamant i el representant sindical que la representa ja coneixerien prèviament a la sol·licitud el contingut de les sessions de les que demanen la gravació, per haver participat personalment en elles, se les requereix perquè utilitzin la gravació a la qual accedeixen en virtut d’aquesta Resolució únicament als efectes d’aportar-la, si s’escau, als procediments judicials en els que participin en exercici del seu dret a la tutela judicial efectiva i perquè, en qualsevol cas, s’abstinguin de fer-ne major difusió per qualsevol altre mitjà o finalitat. Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Assetjament. Gravacions en vídeo. Dades personals. Dret a la tutela judicial efectiva. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 454/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de març de 2021 un representant sindical demana a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, en representació del sindicat i de la persona reclamant, diversa documentació i les gravacions en vídeo de les sessions d’una comissió d’investigació municipal constituïda arrel de la denúncia presentada per la persona reclamant per assetjament. També demana que si els vídeos no es faciliten a la persona reclamant, romanguin en custòdia municipal, a disposició judicial. 3. El 19 de març de 2021 l’Ajuntament facilita accés als documents sol·licitats i, en relació als vídeos, indica a la persona sol·licitant que els membres de la Comissió d’investigació varen decidir que no hi tingués accés ningú i que romanguessin a l’Ajuntament a disposició judicial. 4. El 23 de març de 2021 el representant sindical sol·licitant reitera la sol·licitud, amb l’argumentació següent: “ Que pel que fa a l’anterior afirmació aquesta part, en representació en tot moment del treballador, vol recordar a l’ alcalde de la corporació que la normativa vigent (Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del C onsell de 27 d'abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE, Directrius 3/2019 sobre el tractament de dades personals mitjançant dispositius de vídeo, Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals) donaria dret a que el responsable del tractament de les dades de caràcter personal faciliti una còpia a la persona interessada (de la que s’ estan tractant les seves dades) si aquesta la sol·lícita...Que donat que a més s’ ha aclarit que la finalitat d’ accedir a les dades sol·licitades és la de poder exercir el seu dret fonamental a obtenir la tutela efectiva de jutges i tribunals en el exercici dels seus interessos legítimes, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió (article 24 de la Constitució)”. 5. La Reclamació presentada el 20 de maig de 2021 demana els vídeos sol·licitats perquè la persona reclamant afirma necessitar-los per a la seva defensa en relació amb la denúncia que ha presentat per assetjament laboral i persecució sindical. 6. El 27 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 27 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. L’1 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe municipal, que reitera la resposta indicada a l’antecedent 3. 9. El 3 de juny de 2021 la GAIP demana a l’Ajuntament: “A la vista de la documentació que heu fet arribar a aquesta Comissió en relació amb la Reclamació 454/2021 necessitaríem disposar d'altres elements necessaris per poder resoldre amb ple coneixement de causa. Concretament, per tal de poder valorar si la persona reclamant té dret a accedir als vídeos reclamats cal que ens descriviu de quin tipus de vídeos es tracta i que assenyaleu i argumenteu els límits que hi concorren per impedir-ne l'accés, si escau. Per això, us demanem que un termini de deu dies ens envieu un informe addicional en el qual feu constar els extrems sol·licitats. Tal com estableix l'article 33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, la Comissió adoptarà les mesures necessàries per assegurar la reserva d'aquesta informació durant la tramitació del procediment de reclamació, si així ho demaneu”. 10. L’11 de juny de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat C atalana de Protecció de D ades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació de termini que comporta aquest fet. 11. El 17 de juny de 2021 la GAIP rep la resposta municipal a la sol·licitud anterior, segons la qual els vídeos sol·licitats recullen diverses sessions de la Comissió Municipal d’Investigació, formada per l’Alcalde i un regidor de cada grup municipal, amb la compareixença de la persona reclamant, que és qui va presentar la denúncia per assetjament, i pel representant sindical que també intervé en aquest procediment. L’informe addicional de l’Ajuntament insisteix en què, si bé els membres de la Comissió d’Investigació varen autoritzar l’enregistrament, no han autoritzat la seva difusió i han optat perquè els vídeos romanguin a l’Ajuntament. 12. El 18 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe municipal addicional a l’APDCAT, perquè pugui tenir-lo en compte als efectes d’elaborar el seu informe per a aquest procediment. 13. L’1 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “D’acord amb la normativa de protecció de dades, l’accés del funcionari perjudicat a una còpia dels vídeos enregistrats relatius a les sessions, en les quals va participar, de la comissió d’investigació d’uns fets presumptament constitutius d’assetjament laboral i persecució sindical pel seu cap i un regidor de l’Ajuntament, estaria justificat en la necessitat de poder exercir el seu dret a la tutela judicial efectiva”. Aquestes conclusions es fonamenten en les consideracions següents: “D’entrada, des del punt de vista de les categories de dades personals relatives a terceres persones que poden veure’s afectades per la sol·licitud d’accés del funcionari a una còpia de les sessions de la comissió d’investigació la qual, recordem, té com a objectiu investigar els fets presumptament constitutius d’assetjament laboral i persecució sindical atribuïbles al seu cap i a un regidor de la corporació local, ha de ser analitzada d’acord amb la previsió de l’article 23 de l’LTC, el qual preveu un règim específic per a categories considerades d’especial protecció. Alhora, també cal tenir en compte que en la mesura que en l’acord de constitució de la comissió d’investigació es va acordar la participació del representant sindical del funcionari, és molt probable que també hagi quedat enregistrada informació relativa a la seva afiliació sindical. En aquest sentit, l’article 23 de l’LTC preveu el següent: (...) Prenent en consideració el que preveuen aquests articles, amb caràcter general, l’accés a informació que contingui alguna d’aquestes categories de dades hauria de ser denegat llevat que consti el consentiment exprés dels afectats, siguin dades que el mateix afectat hagi fet manifestament públiques o bé una norma amb rang de llei ho empari. Ara bé, en el cas que ens ocupa cal tenir en compte que, per una banda, la informació relativa a la presumpta comissió d’infraccions penals o administratives atribuïbles al cap del funcionari, i a un regidor de l’ajuntament, és informació que precisament el mateix funcionari reclamant hauria facilitat en el moment d’informar a la corporació d’aquests fets amb l’objectiu que s’incoés un procediment sancionador o disciplinari. Per això no semblaria necessari limitar l’accés per protegir aquesta informació, quan l’origen de la mateixa és la persona que sol·licita l’accés. Per altra banda, en relació amb les dades d’afiliació sindical del representant sindical, d’acord amb el que estableix l’article 15.1 de l’LT, en la mesura que aquesta informació s’ha fet manifestament pública pel propi afectat de les dades, tampoc semblaria justificat denegar l’accés a aquesta informació. Això és encara més evident en un cas com el que ens ocupa en el que el representant sindical va ser qui originalment va adreçar la sol·licitud d’accés en representació del funcionari (ara reclamant), en la qual informava de la seva condició de representant sindical. A més cal tenir en compte també encara una altra circumstància, atès que segons la informació de que es disposa, el propi funcionari reclamant hauria estat present en totes les sessions en les quals aquesta informació s’ha tractat. Per això, prèviament a la sol·licitud d’accés ja seria coneixedor d’aquesta informació. Pel que fa a la resta de dades personals, cal acudir a les previsions de l’article 24 de l’LTC: (...) En relació amb les dades identificatives dels membres de la Comissió (l’alcalde i un regidor de cada grup municipal, segons ha informat l’Ajuntament) d’acord amb el que preveu el primer apartat de l’article 24 de l’LTC, en principi no hauria d’haver-hi cap impediment en accedir a aquestes dades. (...) L’Ajuntament ha posat de manifest que la negativa a atorgar l’accés pretès pel funcionari es fonamenta en l’acord unànime de la comissió d’investigació de no comunicar o posar a l’abast els vídeos de les sessions, quedant-hi dipositats aquests en la seu de l’Ajuntament. No obstant això, més enllà de la manifestació de la seva negativa de la informació aportada no se’n deriven motius o circumstàncies a partir les quals es pugui apreciar que hagi de prevaldre el dret a la protecció de dades dels membres de la comissió, o un altre dret constitucionalment protegit, sobre el dret d’accés del funcionari reclamant, en la mesura que no s’acrediten circumstàncies personals que ho justifiquin. Per altra banda, pel que fa a la resta de dades personals, la pretensió d’accés requereix que sigui sotmesa a un judici de ponderació d’acord amb la previsió de l’article 24.2 de l’LTC, és a dir, una ponderació raonada prèvia entre l’interès públic en la divulgació i el dret de les persones afectades en la qual es tinguin en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret amb l’objectiu de dilucidar sobre la prevalença entre el dret d’accés i els drets de les persones afectades, prenent de base els diferents elements que enumera el citat article (finalitat de l’accés, el fet que pugui afectar la seguretat de les persones, etc.). Això afectaria tant a dades de la pròpia persona reclamant, com a dades de testimonis o altres persones implicades. Pel que fa a l’accés a les pròpies dades, tal com ja s’ha avançat, la ponderació s’ha de decantar necessàriament en favor de l’accés de la persona reclamant a les seves pròpies dades en els termes de l’article 15 RGPD. Per altra banda, pel que fa a les dades de terceres persones, tot i que l’article 18.2 de l’LTC preveu que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no es condiciona al fet que concorri un interès personal, així com no resta subjecte a la motivació o invocació de cap norma, conèixer la motivació de la sol·licitud pot ser un element rellevant a tenir en compte. Segons es desprèn de l’expedient tramès, i en particular a partir del que exposa el funcionari reclamant, davant la inactivitat, o la discrepància amb l’activitat duta a terme, per part de l’administració municipal, la finalitat de l’accés pretès és la de preparar l’estratègia legal davant la presumpta situació d’assetjament laboral i persecució sindical patida. Cal tenir en compte que d’acord amb el que preveu l’article 24 de la Constitució espanyola, totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets, així com, entre altres, tenen dret a emprar els elements probatoris que siguin pertinents per a la seva defensa. Des de la perspectiva del funcionari perjudicat, és evident que l’accés a una còpia de les gravacions de les sessions dutes a terme per la comissió d’investigació, en la mesura que poden contenir les decisions adoptades o les actuacions empreses per la comissió, les compareixences de testimonis, altres implicats i, en definitiva, tercers que puguin ajudar a aclarir els fets denunciats pel funcionari, poden ser rellevants per a la seva pretensió en seu judicial, si escau. D’aquesta forma, davant la inactivitat de l’administració pública, d’acord amb el que ha exposat el funcionari perjudicat, seria rellevant per a la defensa dels seus drets en via jurisdiccional. D’igual manera, també és rellevant tenir en compte que l’acord de constitució de la comissió d’investigació incorporava, entre altres termes, la participació del propi funcionari a totes les sessions. Aquesta circumstància, des de la perspectiva de l’accés pretès pel funcionari, necessàriament ha de ser considerada en el cas que ens ocupa en la mesura que, atès que ha participat en les sessions de la comissió d’investigació, qualsevol informació que hagi sigut revelada o comunicada en el seu transcurs seria coneguda pel mateix funcionari en el moment de la sol·licitud d’accés. Pel que fa a les dades dels autors dels fets que presumptament serien constitutius d’assetjament laboral i persecució sindical, cal tenir en compte que farien referència a uns fets que repercuteixen directament sobre el funcionari perjudicat. Per altra banda, des de la perspectiva dels testimonis o altres implicats que hagin comparegut davant la comissió i la declaració dels quals s’hagi enregistrat, si escau, val a dir que no consta que hagin exercit el seu dret d’oposició. En qualsevol cas, si bé les seves declaracions, i l’autoria de les mateixes resultarien rellevants per a la defensa dels drets de la persona perjudicada, especialment tenint en compte que l’article 15 RGPD inclou en el contingut del dret d’accés previst a la normativa de protecció de dades l’obtenció d’informació sobre l’origen de les dades, seria convenient acomplir amb el tràmit d’audiència previst a l’article 31 de l’LTC per verificar si hi poden haver motius que puguin justificar, si escau, la limitació del dret d’accés del funcionari reclamant. Per tot el que s’ha exposat, tenint en compte que la persona sol·licitant és la persona perjudicada, i atesa la necessitat de proveir-se de les proves necessàries per obtenir la tutela judicial efectiva per part del funcionari reclamant, davant l’actuació o manca d’actuació municipal, no sembla que hagi de prevaldre el dret a la protecció de dades dels presumptes autors dels fets o dels testimonis sobre el dret d’accés del funcionari, en la mesura que aquesta informació podria ser rellevant per a la finalitat per la qual sol·licita l’accés”. 14. El 2 de juliol de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada La informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment de reclamació és la relativa a les gravacions en vídeo de les sessions d’una comissió d’investigació municipal constituïda arran de la denúncia presentada per la persona reclamant per assetjament. L’Ajuntament denega l’accés a aquesta informació en base a l’argument que els membres de la comissió d’investigació (en la seva totalitat, membres electes de l’Ajuntament) no han autoritzat la seva difusió. L’accés a informació pública no està en funció de la voluntat de les persones afectades o de les autores d’ella, sinó de l’ordenament jurídic que configura el dret a accedir-hi. Les gravacions sol·licitades, en la mesura que tenen per objecte sessions d’un òrgan administratiu (una comissió municipal d’investigació d’un possible cas d’assetjament a un funcionari de la Corporació) i es troben en poder de l’Ajuntament, són informació pública i, en conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, si no concorren límits legals que puguin determinar-ne la denegació. El límit concurrent és el de la protecció de les dades personals de les persones afectades (els membres de la comissió, la persona reclamant i el seu representant sindical, les persones acusades d’assetjament i els possibles testimonis), l’accés a les quals es regeix pels articles 23 i 24 LTAIPBG. L’informe de l’Autoritat de protecció de dades aportat a aquest procediment (reproduït parcialment per l’antecedent 13) conclou categòricament que l’accés sol·licitat per la persona reclamant estaria justificat en la necessitat de poder exercir el seu dret a la tutela judicial efectiva, condició en la qual l’informe de l’APDCAT considera que el dret d’accés de la persona reclamant preval en la seva ponderació amb els drets i interessos de la resta de persones afectades. L’altra circumstància valorada especialment per l’informe de l’APDCAT és que la persona reclamant i el seu representant sindical, que varen assistir a totes les sessions de la comissió d’investigació, ja coneixen les persones que hi varen prendre part i les manifestacions que van aportar-hi, motiu pel qual l’accés sol·licitat per elles no comporta pròpiament un perjudici nou per a la resta de persones afectades. En atenció a les anteriors consideracions, especialment a les aportacions de l’APDCAT reproduïdes a l’antecedent 13, que es donen per reproduïdes, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a les gravacions en vídeo sol·licitades. Nogensmenys, tenint en compte que aquest accés es fonamenta jurídicament sobretot en la finalitat per a la qual ha estat sol·licitat (l’exercici del dret de defensa) i en el fet que la persona reclamant i el representant sindical que la representa ja coneixerien prèviament a la sol·licitud el contingut de les sessions de les que demanen la gravació, per haver participat personalment en elles, se les requereix perquè utilitzin la gravació a la qual accedeixen en virtut d’aquesta Resolució únicament als efectes d’aportar-la, si s’escau, als procediments judicials en els que participin en exercici del seu dret a la tutela judicial efectiva i perquè, en qualsevol cas, s’abstinguin de fer-ne major difusió per qualsevol altre mitjà o finalitat. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 454/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a les gravacions en vídeo de les sessions d’una comissió d’investigació municipal constituïda arrel de la denúncia presentada per la persona reclamant per assetjament, indicades a l’antecedent 5. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a la persona reclamant i al representant sindical que la representa perquè utilitzin la gravació a la qual accedeixen en virtut d’aquesta Resolució únicament als efectes d’aportar-la, si s’escau, als procediments judicials en els que participin en exercici del seu dret a la tutela judicial efectiva i perquè, en qualsevol cas, s’abstinguin de fer-ne major difusió per qualsevol altre mitjà o finalitat. 4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 454/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Res olució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administrat iu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.