Se solicitó al Ayuntamiento de Lleida el acceso a expedientes urbanísticos y ambientales de una explotación ramadera. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación del procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 600/2020, de 29 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 454/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Lleida
Informació reclamada: Expedients urbanístics i ambientals relacionats amb una explotació
ramadera.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Medi ambient. Expedients oberts. Reclamació contra
silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’1 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 454/2020, presentada contra
l’Ajuntament de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 de juny de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Lleida la consulta de
tots els expedients de caràcter urbanístic i mediambiental que hagi tramitat o tramiti en
relació amb el projecte de construcció d’una explotació ramadera a la Partida Pla de
Monsó. Invoca la legislació de transparència, la urbanística i la reguladora de l’accés a la
informació ambiental i demana que l’accés sigui preferentment en còpies digitals dels
expedients concernits o, en el seu defecte, en paper.
3. La Reclamació presentada l’1 de setembre de 2020 indica que la persona reclamant no ha
rebut resposta a la seva sol·licitud, malgrat haver transcorregut el termini d’un mes
establert per l’article 33 LTAIPBG.
4. El 2 de setembre de 2020 la GAIP demana a la persona reclamant la millora de la
Reclamació, als efectes de presentar-la mitjançant amb el seu formulari disponible al web
de la Comissió.
5. El 3 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Lleida i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el
procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
6. El 4 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
7. El 25 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Lleida, que considera
que l’accés sol·licitat a part dels expedients indicats a la sol·licitud s’ha de regir per la
normativa urbanística i una altra part de la legislació d’accés a la informació ambiental i
que en ambdós casos la GAIP no seria competent, motiu pel qual seria procedent
inadmetre la Reclamació. Subsidiàriament demana l’arxivament de la Reclamació perquè
l’Ajuntament ja hauria comunicat a la persona reclamant que properament se la citaria per
veure els expedients, llevat d’un d’ells de naturalesa urbanística que encara està obert i
que només poden accedir-hi les persones interessades, condició que no tindria la persona
reclamant.
8. El 6 d’octubre de 2020 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament, que acredita la
posada a disposició de la persona reclamant de la informació indicada a l’antecedent
anterior.
9. El 9 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada les aportacions municipals anteriors a la persona
reclamant i la convida a fer-hi al·legacions, tot indicant que si no contesta en el termini de
10 dies es considerarà satisfeta la seva sol·licitud. Vençut aquest termini, no consta
resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 454/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.