Solicitud de licencias y permisos municipales de un establecimiento (bar) y resultado estimatorio

Resolució 594/2019, de 10 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 454/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Calafell Informació reclamada: Permisos i llicències d’un bar. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada és la relativa a les eventuals llicències o permisos municipals (d’activitats, música, il·luminació, elements a la terrassa) atorgats a un bar determinat de la població. Es tracta, per tant, d’informació pública, perquè tot allò sol·licitat té que veure amb actuacions de la competència municipal, de manera que la informació que estigui en poder de l’Ajuntament sobre les qüestions sol·licitades encaixa plenament amb el concepte d’informació pública de l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic primer. Per una altra banda, no sembla plausible que a la informació sol·licitada hi concorrin límits que puguin justificar la seva denegació. Per tant, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi. Paraules clau: Ajuntament. Llicències. Permisos. Bar. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 454/2019, presentada contra l’Ajuntament de Calafell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 d’abril de 2019 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Calafell, en relació amb el Bar Calafell: 2.1. Informació de la llicència d’activitats. 2.2. Permís per tenir música que se sent en tota la terrassa amb uns altaveus que en ocasions són molt potents i grans. 2.3. Permís per a la instal·lació d’il·luminació en el vetllador de la terrassa ubicada al passeig, instal·lat de forma permanent, que va canviant de color, semblant estar en una discoteca. 2.4. Permís per tenir en el pas entre l’inici de la terrassa i la façana de l’edifici elements semipermanents instal·lats al terra (fustes on hi ha uns taburets) i que ocupen una part de la via pública de manera que obstaculitza el pas dels veïns. La persona reclamant invoca l’LTAIPBG i fa constar que és veïna del bar i que aquest establiment li limita el pas a casa seva i li provoca molèsties de soroll i llum. Demana rebre la informació sol·licitada en format preferentment electrònic. 3. El 10 de juny de 2019 la persona reclamant s’adreça de nou a l’Ajuntament de Calafell, fa referència a l’anterior sol·licitud d’informació i invoca els articles 33, 35 i 36.1 LTAIPBG, dels quals en dedueix que la seva sol·licitud hauria estat estimada per silenci administratiu positiu i, en conseqüència, demana el lliurament material de la informació sol·licitada. 4. El 12 de juliol de 2019 la persona reclamant presenta un recurs potestatiu de reposició a l’Ajuntament de Calafell amb el qual demana un certificat acreditatiu del silenci estimatori produït, d’acord amb l’article 24.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). 5. La Reclamació presentada el 2 de setembre de 2019 reitera la informació sol·licitada i les molèsties que l’establiment causa a la persona reclamant i indica que l’Ajuntament de Calafell no hauria donat resposta als seus escrits. 6. El 5 de setembre 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calafell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver transcorregut el termini donat, la GAIP no ha rebut resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com s’ha indicat al fonament jurídic anterior, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAI P preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la relativa a les eventuals llicències o permisos municipals (d’activitats, música, il·luminació, elements a la terrassa) atorgats a un bar determinat de la població. Es tracta, per tant, d’informació pública, perquè tot allò sol·licitat té que veure amb actuacions de la competència municipal, de manera que la informació que estigui en poder de l’Ajuntament sobre les qüestions sol·licitades encaixa plenament amb el concepte d’informació pública de l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic primer. Per una altra banda, no sembla plausible que a la informació sol·licitada hi concorrin límits que puguin justificar la seva denegació. Per tant, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi. En conseqüència, l’Ajuntament de Calafell té l’obligació de facilitar a la persona reclamant la informació indicada a l’antecedent 2, en el format que l’ha sol·licitada. Si algun dels permisos sobre els quals demana informació no existeix, llavors l’Ajuntament ho ha d’indicar. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 d’octubre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 454/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Calafell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Calafell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 454/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·lic itarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el com pliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.