Una entidad vecinal solicitó a la Generalitat de Catalunya el acceso a un expediente de autorización ambiental y declaración de impacto ambiental. Tras alegar la falta de respuesta a múltiples solicitudes, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración finalmente remitió la copia del expediente mediante una petición genérica.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública debe interpretarse restrictivamente en cuanto a sus limitaciones y en beneficio del solicitante.
2
Cuando una solicitud de acceso se inserta en un escrito con otras peticiones, la petición de información debe tramitarse de forma separada según el Decret 8/2021.
3
Los interesados en expedientes administrativos gozan de un derecho reforzado de acceso a los documentos según la LPAC y la LPAPC.
4
En materia de medio ambiente, prevalece la normativa específica (Ley 27/2006) sobre el régimen general de transparencia.
5
El Decreto 76/2020 establece que el expediente administrativo debe ponerse a disposición de los interesados en un plazo máximo de cinco días.
6
La entrega posterior de la documentación solicitada, aunque sea a través de una vía distinta, conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 704/2023, de 3 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 452/2023
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Qualitat Ambiental i
Canvi Climàtic
Informació reclamada: Accés i còpia d’un expedient d'autorització ambiental i declaració d’impacte
ambiental.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: La part reclamant no va fer ús del dret de reclamació gratuïta i voluntària que estableix
l’article 39 LTAIPBG passat el termini d’un mes per a resoldre les SAIP realitzades aquestes en el
marc del procediment d’informació pública i d’al·legacions de l’aprovació provisional i declaració
d’impacte ambiental. Ara bé, cal considerar altres elements en quan a l’exercici del dret d’accés a la
informació pública, que és en definitiva, la qüestió primordial i el sentit de la Llei 19/2014. La part
reclamant té la condició d’interessat en l’expedient i d’acord amb l’article 53.4 del Decret 8/2021, de
9 de febrer “en els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora
contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat
1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei
19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions”.
Tampoc podem deixar de banda el que regula la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen
els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi
ambient. Així doncs, ens trobem amb un interessat a un expedient que gaudeix d’un dret reforçat
d’acord amb l’article 53.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de
les administracions públiques (LPAC) i article 26 de la llei 26/2010, de 3 d’agost, del règim jurídic i
de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LPAPC). A més, afegir que la
Disposició Addicional Primera, punt 1 de la LTAIPBG preveu que l’accés dels interessats als
documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació
sobre règim jurídic i procediment administratiu i, el punt 2 estableix que l’accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial es regeix de forma prevalent
per la seva normativa específica i, només amb caràcter supletori, pel règim de transparència. Pren
especial rellevància l’article 66 del Decret 76/2020, de 4 d’agost d’Administració Digital que en
relació a la tramesa de l’expedient administratiu a les persones interessades la disposició de
l’expedient un termini màxim de cinc dies a comptar de la data de sol·licitud, llevat que per causes
justificades sigui necessari ampliar aquest termini”.
Amb tot això, aquesta Comissió considera que inadmetre aquesta Reclamació tenint en compte
només el que estableix l’article 39.1 LTAIPBG, seria del tot contrari a l’esperit de la mateixa llei i
suposaria un greuge difícilment justificable tenint en compte que com a principi general les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i que la part reclamant va presentar dues SAIP durant el període d’informació
pública i d’aprovació provisional (09/2022 i 02/2023) que no van ser ateses per l’administració, que
és part interessada a l’expedient, que la matèria objecte del dret d’accés a la informació pública és
especialment sensible.
Malgrat tot, l’administració va trametre còpia de l’expedient en el marc d’una petició genèrica i
aquest fet comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Medi Ambient. Interessat. Entitats veïnals. Autoritzacions
ambientals. Declaracions d’impacte ambiental. Reclamació contra silenci. Recurs de reposició.
Pèrdua.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 5 de maig de 2023 té entrada a la GAIP la Reclamació 452/2023, presentada per una entitat
veïnal contra la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de
Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La reclamació la presenta un representant legal de l’Agrupació de Veïns del Barri de Can Sant
Joan i indica que no ha rebut la informació sol·licitada per part de l’Administració reclamada.
En la reclamació acompanya degudament la sol·licitud d’accés a la informació pública i
acreditació de representació.
El 20 de setembre de 2022 la part reclamant presenta a la Direcció General de Qualitat
Ambiental i Canvi Climàtic, en fase d’informació pública de l’expedient B1CS210654, escrit
d'al·legacions en el que, entre d’altres coses, demana accés a l’expedient i còpia del mateix en
el següents termes: “còpia completa del mateix, en base a la nostra condició de part
interessada. Així mateix sol·licitem que se’ns remeti tots els informes d’administracions,
documental del promotor, al·legacions d’altres interessats i qualsevol document que s’incorpori
al mateix, en base a la llei 27/2006 ja citada (articles 3.1.a, 10.2.c i 11)”.
El 16 de maig de 2023, la GAIP demana a la persona reclamant que concreti l’objecte de la
reclamació tenint en compte, que segons es desprèn de la documentació aportada, la
reclamació es formula contra diverses peticions d’accés. Alhora se li demana que acrediti la data
de presentació i/o registre de la SAIP. La notificació va ser acceptada en data 17 de maig.
El 18 de maig de 2023, la persona reclamant aporta a la GAIP la següent documentació:
4.1. Còpia del registre d’entrada de l’escrit d’al·legacions al tràmit d’informació pública,
presentat el 21 de setembre de 2022, a l’expedient instruït per a la sol·licitud d'autorització
ambiental i la declaració d’impacte ambiental de l'activitat de fabricació de ciment i de
clínquer en forns rotatoris, incloses les instal·lacions dedicades a moldre clínquer, amb
una capacitat de producció de ciment o clínquer superior a 500 tones per dia, promoguda
per l’empresa LafargeHolcim España, SAU, al terme municipal de Montcada i Reixac (exp.
B1CS210654). En aquestes al·legacions es demana accés a l’expedient en el termes
descrits en l’antecedent 2.
4.2. Còpia del registre d’entrada de data 2 de febrer de 2023 de les al·legacions presentades
en relació a la resolució provisional i la declaració d’impacte ambiental. En aquestes, la
persona reclamant reitera novament que se li remeti còpia de l’expedient complert.
4.3. Còpia del registre d’entrada del 27 d’abril de 2023 de la interposició del recurs de reposició
a l’empara de l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques (PAC) contra la resolució ACC/998/2023, per la
qual s’atorga l’autorització ambiental i declaració d’impacte ambiental a l’empresa Holcim
España,
El 28 de juny de 2023, la GAIP demana a la persona reclamant que aporti documentació
complementària, concretament el recurs de reposició interposat al Departament d’Acció
Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en el qual va sol·licitar accés a l’expedient i la resolució
d’aquest, en el cas que hagi estat resolt. Aquesta notificació va ser acceptada el 3 de juliol de
2023.
El 14 de juliol de 2023 la persona reclamant aporta a la GAIP la Resolució ACC/2023 de la
Secretaria d’Acció Climàtica, per la qual s’atorga l’autorització ambiental amb declaració
d’impacte ambiental a l’empresa Holcim España, SAU de data 15 de març de 2023 i recurs de
reposició presentat per l’entitat que representa el 27 d’abril de 2023 contra aquesta Resolució.
En aquesta resposta, la part reclamant i en relació al contingut del requeriment fa avinent el
següent: “Al respecte considerem adequat precisar, en primer lloc, que en l’expedient
B1CS210654 la nostra part va demanar accés a l’expedient abans de presentar el recurs.
Concretament en l’escrit d’al·legacions presentat en fase d’informació pública, i després en
l’escrit d’al·legacions presentat respecte a la proposta de resolució de l’expedient. Aquests dos
documents es van aportar juntament amb el nostre escrit de denuncia, que va iniciar l’actual
expedient. Per tant, no és que en presentar recurs de reposició sol·licitéssim accés expedient:
ho vam demanar de manera prèvia i reiterada al llarg de l’expedient. Considerem necessari
precisar, en relació a aquest aspecte, que la llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència
i Accés a la Informació Pública no reclama als ciutadans el deure de presentar recurs
administratiu previ contra la resolució que infringeix els seus drets. Essent que els articles 38, 39
i 72 d’aquesta norma permeten directament presenta reclamació davant la Comissió de Garantia
del Dret d’Accés a la Informació Pública contra qualsevol acte o resolució administrativa
incomplidora de la llei. Recórrer en reposició és, per tant, una possibilitat, no un deure del
perjudicat”.
El 20 de juliol de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d'Acció Climàtica,
Alimentació i Agenda Rural i li requereix que, dins del termini de tres dies establert per l’article
33.4 RGAIP, ens confirmi si s’ha resolt el recurs de reposició que va presentar la persona
reclamant, i si és que sí, ens trameti còpia de la resolució.
El 21 de juliol de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada. La notificació va ser acceptada el 24 de juliol.
El 28 de juliol de 2023, la GAIP rep informe de la Unitat d’Informació del Departament d’Acció
Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del que es desprèn, més enllà d’antecedents coincidents
als d’aquesta resolució que:
9.1. El 25 de juliol la referida Unitat d’Informació dona trasllat a la Direcció General de Qualitat
Ambiental i Canvi Climàtic (DGQACC) de la reclamació de la GAIP 452/2023 descrita en
l’antecedent 7 i li demana que informin respecte al posicionament en relació amb aquesta
reclamació i ens aportin la còpia de la resolució del recurs de reposició.
9.2. El 26 de juliol el Servei de Prevenció i Avaluació Ambiental d’Activitats els envia la
informació de les actuacions realitzades:
9.2.1. Respecte a l’escrit de 21/09/2022, informa que li van respondre “amb la notificació
de la proposta de resolució i els informes relatius a les al·legacions”.
9.2.2. Respecte a l’escrit de 2/02/2023, “es respon amb la notificació de la resolució
d’autorització ambiental i el corresponent informe d’al·legacions”.
9.2.3. En relació al recurs de reposició, objecte de petició de GAIP, informen que “està
en fase d’audiència del recurs i s’estan rebent els informes pertinents per tal
d’elaborar l’informe proposta del Servei sobre el recurs. Per tant, l’esmentat recurs
de reposició està pendent de resolució”.
9.3. La Unitat d’Informació, en relació a les al·legacions presentades pel representant de
l’Agrupació de veïns, informa que s’han tramitat dins el procediment administratiu de
gestió de l’expedient B1CS210654.
9.4. En quant a les al·legacions formulades en el marc de la Reclamació 452/2023 diu: “El
Servei d’Avaluació Ambiental d’Activitats, per escrit de data 28 de juny de 2023 va donar
resposta a la sol·licitud d’accés a l’expedient de l’autorització ambiental [formulada el 5 de
maig de 2023 mitjançant petició genèrica], en què tramet adjunt l’enllaç de One Drive per
tal que l’interessat es pugui descarregar els documents de l’expedient sol·licitat. L’accés a
la informació s’ha donat un cop excloses les dades que tenen caràcter confidencial i
personal, d’acord amb els articles 20.5 de la Llei 20/2009 i 13 de Llei 27/2006, per la qual
es regulen els drets d’accés a la informació per participació pública d’accés a la justícia
en matèria de medi ambient”.
Acrediten la tramesa d’aquest escrit així com la seva acceptació en data 3 de juliol de
2023.
9.5. Pel que fa al recurs de reposició “s’ha atorgat el tràmit d’audiència del recurs i s’està a
l’espera dels informes pertinents per tal d’elaborar l’informe proposta del Servei sobre el
recurs”.
Es constata que la persona reclamant no va informar degudament a aquesta Comissió de les
comunicacions rebudes de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada
ni en la petició d’informació complementària (28/06/2023), ni en el moment que va aportar
aquesta informació i va formular al·legacions (14/07/2023) i tampoc en l’admissió provisional de
la reclamació (21/07/2023).
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament
o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta
Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per
a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Sobre l’admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”.
L’article 42.1 LTAIPBG disposa que les reclamacions davant la GAIP s’han d’interposar en el termini
d’un mes a comptar del moment en què s’ha notificat la resolució de la sol·licitud, des que s’ha
produït el supòsit de silenci negatiu previst a l’article 35.2 LTAIPBG, o des que s’ha desestimat el
recurs potestatiu de reposició. En el mateix sentit, l’article 32 RGAIP disposa que les reclamacions
s’han de presentar en el termini d’un mes a comptar des que s’ha notificat la resolució
desestimatòria o s’ha produït el silenci administratiu. Certament, com diu la persona reclamant,
“recórrer en reposició és, per tant, una possibilitat, no un deure del perjudicat”.
Tot i així, atenent només a aquests preceptes, la Reclamació s’interposa abans del termini de
resolució del recurs de reposició (27/05/2023) i per tant, procediria l’inadmissió.
Ara bé, i en aquest cas concret, cal considerar altres elements en quan a l’exercici del dret d’accés a
la informació pública, que és en definitiva, la qüestió primordial i el sentit de la Llei 19/2014.
La part reclamant no va fer ús del dret de reclamació gratuïta i voluntària que estableix el referit
article 39 LTAIPBG passat el termini d’un mes per a resoldre les SAIP des de la data de
presentació, ni de la primera ni de la segona, (article 33.1 LTAIPBG), realitzades aquestes en el
marc del procediment d’informació pública i d’al·legacions de l’aprovació provisional i declaració
d’impacte ambiental com s’ha descrit en l’antecedent 4.
No es pot obviar, que la part reclamant té la condició d’interessat en l’expedient tal i com el
Departament reconeix en la mateixa proposta de resolució definitiva per la qual s’atorga
l’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental a l’empresa Holcim España, SAU
(abans LafargeHolcim España, SAU) per a una activitat de fabricació de ciment i de clínquer en
forns rotatoris, incloses les instal·lacions dedicades a moldre clínquer, amb una capacitat de
producció de ciment o clínquer superior a 500 tones per dia, al terme municipal de Montcada i
Reixac (exp. B1CS210654) en resposta a les al·legacions que va presentar. Malgrat això, no li
atorga el dret d’accés a l’expedient administratiu en considerar que és necessari que “es formuli una
sol·licitud o petició individualitzada precisa i clara de la informació/documents als quals vol tenir
accés i consultar“.
Respecte a aquest punt, cal tenir present el que estableix l’article 53.4 del Decret 8/2021, de 9 de
febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública: “en els casos en els quals la
sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la
d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a
informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest
decret, de forma separada de la resta de pretensions”. Queda clar, doncs que l’argument esgrimit no
és ajustat a llei.
Tampoc podem deixar de banda, que la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets
d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient en
relació amb l’accés a la informació estableix, que “per fer efectius el dret a un medi ambient adequat
per al desenvolupament de la persona i el deure de conservar-lo, tots poden exercir els següents
drets en les seves relacions amb les autoritats públiques” (article 3) i concreta aquest dret “a accedir
a la informació ambiental que estigui en poder de les autoritats públiques o en el d'altres subjectes
en nom seu, sense que per a això estiguin obligats a declarar un interès determinat, sigui quina sigui
la seva nacionalitat, domicili o seu” (apartat a).
Així doncs, ens trobem amb un interessat a un expedient que gaudeix d’un dret reforçat d’acord amb
l’article 53.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques (LPAC) i article 26 de la llei 26/2010, de 3 d’agost, del règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya (LPAPC). A més, afegir que la
Disposició Addicional Primera, punt 1 de la LTAIPBG preveu que l’accés dels interessats als
documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació
sobre règim jurídic i procediment administratiu i, el punt 2 estableix que l’accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial (com és el cas de medi
ambient) es regeix de forma prevalent per la seva normativa específica i, només amb caràcter
supletori, pel règim de transparència.
I ja en aquest punt, pren especial rellevància l’article 66 del Decret 76/2020, de 4 d’agost
d’Administració Digital que en relació a la tramesa de l’expedient administratiu a les persones
interessades: “El sistema de tramesa de l'expedient administratiu a les persones interessades és la
posada a disposició de l'expedient, o de la part d'aquest que escaigui, a seu electrònica o a l'espai
personalitzat de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat. L'expedient administratiu es
posa a disposició en un termini màxim de cinc dies a comptar de la data de sol·licitud, llevat que per
causes justificades sigui necessari ampliar aquest termini. Són causes justificades la impossibilitat
material de dur a terme la digitalització en el termini previst degut a la volumetria de l'expedient, la
incidència tècnica en els serveis digitals que donen suport a aquest procés, o la impossibilitat
tècnica quan l'expedient inclogui actuacions que, pel seu format, no siguin susceptibles de
digitalització mitjançant el sistema corporatiu establert”.
Amb tot això, i sempre en el cas concret, aquesta Comissió considera que inadmetre aquesta
Reclamació tenint en compte només el que estableix l’article 39.1 LTAIPBG en quant als terminis
per interposar la Reclamació considerant només el recurs de reposició interposat, seria del tot
contrari a l’esperit de la mateixa llei i suposaria un greuge difícilment justificable tenint en compte,
per una banda, que com a principi general, “les limitacions legals al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada
cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia” (article 20.2 LTAIPBG). Per altra banda, és necessari considerar que la part
reclamant va presentar dues SAIP durant el període d’informació pública i d’aprovació provisional
(09/2022 i 02/2023) que no van ser ateses per l’administració, que és part interessada a l’expedient,
que la matèria objecte del dret d’accés a la informació pública és especialment sensible, i que
l’administració reclamada hagués hagut de posar a disposició de l’interessat l’expedient en un
termini de cinc dies a partir de la data de la primera sol·licitud (22/09/2022).
Així està totalment justificat admetre aquesta Reclamació i procedir a valorar l’objecte de la
Reclamació.
3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha tramès còpia de l’expedient en
el marc d’una petició genèrica formulada a la DGQACC. Malgrat que en el marc d’aquest
procediment la persona reclamant no va informar d’aquesta circumstància, la GAIP sí que n’ha
tingut coneixement. Aquest fet suposa la satisfacció de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3
d’agost de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 452/2023 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.