Acceso a la información sobre el coste final de las fiestas de carnaval y fin de año en Móra d'Ebre

Resolució 593/2019, de 10 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 452/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Móra d’Ebre Informació reclamada: El cost de dues activitats festives. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada és el cost final de dues festes (carnaval i cap d’any) i si la resposta del cost inclou totes les despeses o encara n’hi ha per comptabilitzar. L’objecte de la sol·licitud és sens dubte informació pública, ja que és informació sobre despeses municipals. A més, no és plausible que hi concorrin límits d’accés. En conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, i més encara si qui la demana és una regidora del mateix Ajuntament, tal com ha quedat justificat al fonament jurídic 1. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Despeses. Festes. Reclamació contra manca de lliurament. Comunicació de la informació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 452/2019, presentada per una regidora de Móra d’Ebre contra aquest Ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 de juny de 2019, la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Móra d’Ebre: 2.1. Quin ha estat el cost final de les festes de carnaval i si totes les despeses han estat reconegudes o encara en falten per comptabilitzar. 2.2. Quin ha estat el cost final de la festa de Cap d’any i si totes les despeses han estat reconegudes o encara en falten per comptabilitzar. 3. El 23 de juliol de 2019 l’Alcalde contesta les dues sol·licituds anteriors, tot indicant per a cada una d’elles que les despeses sol·licitades les trobaran a les ADO’s que regularment es tracten a les Juntes de Govern Local. 4. La Reclamació presentada el 13 d’agost de 2019 posa de manifesta la insatisfacció de la reclamant amb la resposta municipal i considera que la sol·licitud és molt concreta i que s’hauria de donar la resposta demanada i no fer una remissió genèrica a la documentació de la Junta de Govern Local. 5. El 21 d’agost de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Móra d’Ebre i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 9 de setembre de 2019 l’Ajuntament de Móra d’Ebre tramet a la GAIP un informe que fa les següents consideracions: “1r. L’Ajuntament no ha aplicat cap límit a l’accés atès que tampoc ha denegat en cap moment la informació que es sol·licita. 2n. Es va declinar per la resposta duta a terme, com a conseqüència de la inconcreció de la informació sol·licitada, atès que es fa difícil saber a meitats d’exercici si totes les despeses han estat reconegudes, si falten despeses per comptabilitzar o el cost final de les dues activitats, més quan és habitual en municipis com el nostre anar presentant factures de treballs o activitats (contractes menors), mitjançant les plataformes electròniques i amb paper durant tot el període de l’exercici, amb independència de la data de realització. 3r. Altra situació fora si s’hagués sol·licitat l’estat d’execució en aquella data de les dues aplicacions pressupostàries que els interessaven, tal com motiven en la Reclamació presentada davant el vostre ens”. 7. El 2 d’octubre de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant: “Per tal de disposar de més dades i poder resoldre la seva reclamació, ens seria important de disposar d’un escrit raonat on exposi els motius pels quals la remissió feta per l’Alcalde als ADO’s de la Junta de Govern no li permet (o li dificulta excessivament) obtenir la informació sol·licitada. I a ser possible, que acompanyi el seu escrit amb còpia d’algun exemple d’aquesta documentació de la Junta de Govern”. 8. El 4 d’octubre de 2019 la GAIP rep la resposta següent de la persona reclamant: “Com vostè sabrà, els membres del consistori tenen dret a rebre còpia de les actes de les Juntes de Govern Local, segons diu la Llei als 10 dies hàbils d’haver-se celebrat, (la última rebuda és de la sessió celebrada el dia 3 de setembre de 2019 i estem a 2 d’octubre), annexat sempre s’acompanya una relació de factures que s’aprovà en JGL. Se n’acompanyen dues a tall d’exemple, una que acompanyava a la antepenúltima acta rebuda 32 i la de l’acta 25 de 18/6/19. Pot comprovar en aquestes remeses que apareixen tant despeses del mes d’abril, com del mes de juny, amb conceptes molt diversos: telèfon, cànons, materials per a reparacions diverses, ... sense seguir cap tipus d’ordre ni de partida pressupostària, ni data de factura, per tant, ens és molt difícil poder-ne fer un seguiment, i que és una de les nostres funcions com a membres del Consistori. Per això, vam adreçar la qüestió de què ens informessin de quin era el cost de la Festa de Cap d’Any i la de Carnaval, tot envers en el nostre dret d’accés a la informació, i li torno a enviar la resposta rebuda a la nostra petició. Ambdues consultes plantejades, corresponen a dues partides pressupostàries molt concretes i que és molt fàcil i ràpid donar-nos la informació, doncs la mateixa aplicació informàtica de què disposen, fa els acumulats conforme es va aprovant la despesa, i per nosaltres és molt complicat anar-ne fent el seguiment, tal i com rebem la informació”. La GAIP pot comprovar que, efectivament, la forma en què es presenten les factures a la Junta de Govern dificulta connectar- les amb les partides o activitats finalistes, fins el punt que amb aquestes meres relacions deu ser impossible tenir una mínima certesa dels costos de les festes sol·licitades i, menys encara, si encara hi ha despeses pendents de comptabilitzar. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per una electa local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula. 2. Dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és el cost final de dues festes (carnaval i cap d’any) i si la resposta del cost inclou totes les despeses o encara n’hi ha per comptabilitzar. L’objecte de la sol·licitud és sens dubte informació pública, ja que és informació sobre despeses municipals i és més que presumible que es troba en poder de l’Ajuntament. A més, no és plausible que hi concorrin límits d’accés, com reconeix l’informe municipal. En conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, i més encara si qui la demana és una regidora del mateix Ajuntament, tal com ha quedat justificat al fonament jurídic 1. L’Ajuntament no dóna aquesta informació a la persona reclamant, si bé li indica que la informació sol·licitada la podrà trobar a les factures que l’equip de govern presenta regularment a la Junta de Govern Local. Tal com posa de manifest l’antecedent 7, els ADO’s tractats regularment a la Junta de Govern no faciliten la informació sol·licitada. En primer lloc, perquè no informen sobre quines són les factures reconegudes i pendents de comptabilitzar. I en segon lloc, perquè només aporten una relació de factures amb indicació de número de registre, descripció, raó social i import, sense que hi hagi constància certa de la finalitat de la despesa, ni de si s’aporten totes les factures relatives a cada una de les festes citades a la sol·licitud. Per una altra banda, la informació sol·licitada, en els termes en què ha estat demanada, no sembla que sigui difícil de donar per part de la comptabilitat municipal, que en bona lògica ha de poder vincular les despeses de l’Ajuntament amb els conceptes finalistes i així poder facilitar informació certa sobre el cost de cada activitat. L’informe municipal argumenta que la seva resposta va ser causada per la inconcreció de la sol·licitud, i que si aquesta s’hagués formulat en els termes de la Reclamació hauria pogut ser atesa. Si l’Ajuntament considerava inconcreta la sol·licitud el que tenia que haver fet és el que estableix l’article 28 LTAIPBG, és a dir, requerir una major concreció i assessorar a la regidora reclamant per fer-la, en comptes de remetre-la a una documentació en la que es virtualment impossible que pugui trobar la informació sol·licitada. Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació, declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i requerir a l’Ajuntament que li la faciliti dins d’un termini raonable. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 d’octubre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 452/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre quin ha estat el cost final de les festes de carnaval i de les de cap d’any i, per a cada una d’elles, si s’han reconegut totes les despeses o encara n’hi ha per comptabilitzar. 2. Requerir a l’Ajuntament de Móra d’Ebre que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Móra d’Ebre a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 452/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.