Pérdida de objeto 10/06/2021 · 21 días en resolverse

Solicitud de información sobre irregularidades en la Policía Local de Sant Antoni de Vilamajor y finalización por pérdida de objeto

Un sindicato solicitó al Ayuntamiento de Sant Antoni de Vilamajor información sobre actuaciones ante irregularidades en la Policía Local. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3 Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada sin potestad discrecional.
4 La entrega de la información solicitada durante el curso del procedimiento administrativo constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
5 La satisfacción extemporánea de la solicitud conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que la justificaban.

Texto completo

Resolució 552/2021, de 10 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 451/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor Informació reclamada: Actuacions fetes en relació amb irregularitats a la Policia local. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Policia local. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 451/2021, presentada en representació d’un sindicat contra l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 d’abril de 2021 la persona reclamant, actuant en representació del sindicat reclamant i del treballador afectat, explica que, a més de la situació d’assetjament laboral que estaria patint el treballador en qüestió, hauria posat en coneixement de l’Alcaldia, el 26 de febrer de 2020, algunes irregularitats a la Policia local, i sol·licita a l’Alcalde les “ Actuacions realitzades per l’alcalde i l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor per Investigar les actuacions denunciades el dia 26- 02-2020 que presumptament s’estaven portant a terme en el col·lectiu de la policia local i que constituïen greus irregularitats i perjudicis tan als ciutadans com al correcte funcionament de l’administració pública. Concretament es van posar en coneixement aquestes: a) Presumptament s’estava permetent accés a informació oficial reservada a personal no autoritzat, fora de servei, amb nocturnitat (a la 1 o 2h de la matinada), amb clau per accedir al despatx del cap de la policia. b) S’estaven donant ordres per no atendre serveis a ciutadans. Serveis que han de ser atesos de forma obligada per la policia o per qualsevol servei públic assistencial. c) S’estaven donant ordres per deixar sense atendre el servei de seguretat ciutadana i deixar sense efectius suficients a la ciutadania només per recollir a un càrrec”. 3. La Reclamació presentada el 20 de maig de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 25 de maig de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti si actua en representació del sindicat o del treballador afectat. 5. El 25 de maig de 2021 la persona reclamant contesta indicant que actua en la doble representació del sindicat i de la persona afectada, que és afiliada al sindicat. 6. El 27 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 4 de juny de 2021 la GAIP rep un informe de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, que fa una relació de les diverses actuacions fetes per l’Ajuntament en relació amb allò sol·licitat per les reclamacions 450/2021, 451/2021 i 452/2021. 8. El 8 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de juny de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 451/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.