Solicitud de acceso a una denuncia de tráfico y finalización por desistimiento

Resolució 514/2020, de 23 de setembre Número d’expedient de la reclamació: 451/2020 Administració reclamada: Servei Català de Trànsit. Departament d’Interior Informació reclamada: Una denúncia de trànsit. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: La Reclamació es presenta mancada d’un dels seus elements essencials requerits per l’article 31 RGAIP, com és la resolució objecte de la Reclamació (que en cas de manca de resolució expressa, com és aquest, seria una còpia de la sol·licitud d’informació pública enregistrada per l’Administració reclamada). El compliment d’aquest requisit és essencial per acreditar l’existència d’un objecte vàlid de la Reclamació, que només pot ser una sol·licitud prèvia d’informació pública presentada a l’Administració reclamada i la seva resolució, expressa o presumpta, en termes no satisfactoris per a la persona reclamant. Si no s’acredita la presentació prèvia de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, no es garanteix que es compleixi el pressupòsit bàsic de les reclamacions, en tant que procediments de revisió d’una actuació prèvia de l’Administració, ja que no s’assegura que hi hagi realment una actuació administrativa prèvia que pugui ser revisada per la GAIP. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Naturalesa revisora de les reclamacions. Sol·licitud d’informació pública. Denúncia. Sancions. Trànsit. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 451/2020, presentada per una persona interessada contra el Servei Català de Trànsit (SCT), del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de juliol de 2020 l’SCT dicta una resolució per la qual s’imposa a la persona reclamant una multa per la presumpta comissió d’una falta molt greu (conduir un vehicle amb el permís suspès per resolució judicial). 3. La Reclamació presentada el 31 d’agost de 2020 indica com a objecte de la Reclamació la “denúncia incorrecta” i és motivada amb la consideració que la suspensió judicial del permís de conduir hauria finalitzat l’abril de 2019. 4. El 2 de setembre de 2020 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’aportar còpia de la sol·licitud d’informació pública en relació amb la qual es presenta la Reclamació i l’adverteix que si no resol l’esmena en el termini de 10 dies es considerarà desistida la Reclamació, d’acord amb allò previst per l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). Un cop transcorregut el termini indicat no consta a la GAIP resposta a aquest requeriment d’esmena. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la Reclamació es presenta mancada d’un dels seus elements essencials requerits per l’article 31 RGAIP, com és la resolució objecte de la Reclamació (que en cas de manca de resolució expressa, com és aquest, seria una còpia de la sol·licitud d’informació pública enregistrada per l’Administració reclamada). El compliment d’aquest requisit és essencial per acreditar l’existència d’un objecte vàlid de la Reclamació, que només pot ser una sol·licitud prèvia d’informació pública presentada a l’Administració reclamada i la seva resolució, expressa o presumpta, en termes no satisfactoris per a la persona reclamant. Si no s’acredita la presentació prèvia de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, no es garanteix que es compleixi el pressupòsit bàsic de les reclamacions, en tant que procediments de revisió d’una actuació prèvia de l’Administració, ja que no s’assegura que hi hagi realment una actuació administrativa prèvia que pugui ser revisada per la GAIP. Per això aquesta Comissió va fer el requeriment d’esmena indicat a l’antecedent 4, amb l’advertiment que si no es presentava la documentació requerida s’aplicarien les previsions de l’article 68 LPAC i es consideraria desistida la Reclamació. A la vista de què la persona reclamant no ha esmenat la Reclamació dins del termini que li ha donat la GAIP i donada la previsió de l’article 68 LPAC, escau declarar la finalització d’aquest procediment per desistiment de la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de setembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 451/2020 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.