Se solicitó al Ayuntamiento de Cubelles el número y localización de los clubes cannábicos del municipio. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación basándose en que es información pública, aunque el Ayuntamiento no colaboró durante el proceso. Esta resolución específica rectifica un error material en la clasificación documental de la resolución original.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre clubes cannábicos es pública según el art. 2.b LTAIPBG, ya que se enmarca en la gestión del impacto de las actividades.
2
No se aplica la protección de datos del artículo 23 LTAIPBG ya que los clubes cannábicos son asociaciones o entidades jurídicas y no personas físicas.
3
La falta de colaboración del Ayuntamiento no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
4
Los titulares de documentos públicos están obligados a disponer de un sistema de gestión documental (SGD) que garantice la recuperación de la información según la Ley 10/2001.
5
La administración tiene la facultad de rectificar errores materiales, de hecho o aritméticos en sus actos conforme al artículo 109.2 de la Ley 39/2015.
Texto completo
Resolució 567/2023/CE, de 13 de juliol
Número d’expedient de la reclamació: 450/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Informació dels establiments declarats com a clubs cannàbics i la seva
localització.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: S’ha produït un error de fet en la Resolució 567/2023, de 29 de juny, d’estimació de la
Reclamació 450/2023, que es corregeix a l’empara de la facultat de les administracions públiques
de rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet
o aritmètics existents en els seus actes, d’acord amb el que preveu l’article 109 de la Llei 39/2015,
d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona. Cànnabis. Activitats. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració. Estimació. Correcció errades.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El Ple de la GAIP de 29 de juliol de 2023 va aprovar la Resolució 567/2023 d’estimació de la
Reclamació 450/2023. Un cop notificada la Resolució la GAIP, d’ofici, detecta un error
material, en el fonament jurídic 4.
Fonament jurídic
L’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LCAP),
estableix que les administracions públiques poden rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a
instàncies de les persones interessades, els errors materials, de fet o aritmètics que hi ha als seus
actes. L’antecedent posa de manifest un error material contingut en la resolució 567/2023, que ha
de ser esmenat en el sentit de substituir en el darrer paràgraf del fonament jurídic 4 la referència a
l’àmbit de classificació. On diu “hauria d’estar classificada en l’àmbit de la gestió del patrimoni, en
el nivell d’Ús de béns i/o drets (codi 0072)” ha de dir “hauria d’estar classificada en l’àmbit de la
regulació de l’impacte de les activitats (codi 0164)”.
Resolució
Sobre la base de l’antecedent i fonament jurídic exposat, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de
juliol de 2023, resol per unanimitat:
1. Rectificar el darrer paràgraf del fonament jurídic 4 de la Resolució 567/2023, de 29 de juny
que quedarà redactat en els termes següents:
“Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el
cas que existeixi, hauria de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar
perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació. Com a referència i
seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada en
l’àmbit de la regulació de l’impacte de les activitats (codi 0164)”.
2. Notificar aquesta correcció a les parts i publicar al web de la GAIP el text sencer corregit de la
Resolució 567/2023, de 29 de juny, que consta annex a la present Resolució.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Resolució 567/2023, de 29 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 450/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Informació dels establiments declarats com a clubs cannàbics i la seva
localització.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què existeix
en poder de l’administració en el moment en que va ser sol·licitada. Aquesta documentació
s’emmarca en de la gestió de l’impacte de les activitats i, sens dubte, és informació pública tal i
com estableix l’art. 2.b LTAIPBG. La falta de col·laboració de l’administració reclamada no permet
a aquesta Comissió conèixer amb exactitud quines dades podrien resultar afectades, i si aquestes
afecten o no a persones físiques, tot i que s’intueix que al tractar-se de clubs cannàbics no seria
d’aplicació l’article 23 donat que es tractaria d’associacions o entitats jurídiques que no són objecte
de protecció especial. Altrament, el reclamant demana dades estadístiques (nombre de clubs) i la
seva localització. Tot i no disposar a Catalunya d’un mar legal clar que reguli específicament la
implantació i funcionament d’aquest tipus d’activitat, cal considerar la Llei 28/2005, de 26 de
desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venta, el
subministrament i la publicitat dels productes del tabac, modificada per la Llei 42/2010, de 30 de
desembre, sobre els clubs privats de fumador, sí que existeixen recomanacions previstes en la
Resolució SLT/32/2015, de 15 de gener, dictada pel Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya, a través de la qual s’aproven criteris en matèria de salut pública per orientar les
associacions cannàbiques i els seus clubs socials i les condicions de l’exercici de la seva activitat
per als municipis de Catalunya. Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en
poder de l’administració.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona. Cànnabis. Activitats. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 4 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 450/2023, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de Cubelles, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 25 de gener de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació
en els següents termes: “se me informe de cuantos establecimientos declarados como clubs
canabicos hay en cubelles y su localización”.
El 15 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
El 17 de maig de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 9 de juny de 2023 la GAIP reitera la petició i fins a la data de la resolució no ha rebut cap
resposta.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que
li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 i 5 posen de manifest que l’Ajuntament de Cubelles no ha aportat a aquest
procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació que li ha estat requerida per la GAIP
incomplint així l’article 33.4 RGAIP que disposa que “la Comissió comunica la reclamació a l'òrgan
o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de
l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser
rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració reclamada
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en
compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de
límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la
manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés
La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què existeix en poder
de l’administració en el moment en que va ser sol·licitada. Aquesta documentació s’emmarca en la
gestió de l’impacte de les activitats i, sens dubte, és informació pública tal i com estableix l’art. 2.b
LTAIPBG, i per tant pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només
pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en
concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada
cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se
ampliar per analogia (article 20 LTAIPBG).
La falta de col·laboració de l’administració reclamada no permet a aquesta Comissió conèixer amb
exactitud quines dades podrien resultar afectades, i si aquestes es refereixen o no a persones
físiques, tot i que s’intueix que al tractar-se de clubs cannàbics no seria d’aplicació els límits
previstos per l’article 23 LTAIPBG donat que es tractaria d’associacions o entitats jurídiques que
no són objecte de protecció especial. Altrament, el reclamant demana dades estadístiques
(nombre de clubs cannàbics) i la seva localització.
Cal matisar que la regulació que es disposa a Catalunya d’un marc legal clar que reguli
específicament la implantació i el funcionament d’aquest tipus d’activitat. En aquest sentit, la única
referència legal que hi ha és la que recull la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures
sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venta, el subministrament i la publicitat dels
productes del tabac, modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre, sobre els clubs privats de
fumadors. D’altra banda, en data 29 de gener de 2015 es va publicar en el DOGC núm. 6799 la
Resolució SLT/32/2015, de 15 de gener, dictada pel Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya, a través de la qual s’aproven criteris en matèria de salut pública per orientar les
associacions cannàbiques i els seus clubs socials i les condicions de l’exercici de la seva activitat
per als municipis de Catalunya entre les quals s’inclou la “inscripció en el registre municipal
d’associacions de persones consumidores de cànnabis i en la secció registral corresponent del
Registre d’associacions de la Generalitat”.
Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la
mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració
prèvia anonimització de les dades que poguessin afectar a persones físiques, si n’hi ha, d’acord
amb el que s’ha dit anteriorment. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades
sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a
elaborar-les per satisfer la reclamació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot
el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt
ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels
processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la
normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la
correcta gestió de la informació pública.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar
les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document
electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els
expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient
electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que
permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un
quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la
funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (lletra l). Així doncs i en conseqüència d’aquest
mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedor/a de
l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsor/a si no en disposa, vetllar per la
documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual ell/ella n'és
el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i
garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els
documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat
política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al
Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació
de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la
destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització
de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c)
Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació
fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de
documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme
o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, hauria de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat
de manera que permeti la seva recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de
classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada en l’àmbit de la regulació de l’impacte
de les activitats (codi 0164)
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
29 de juny de 2023, resol per unanimitat :
1. Estimar la Reclamació 450/2023 i declarar el dret de la persona reclamant disposar la
informació sol·licitada i que consta recollida en l’antecedent 2, d’acord amb les consideracions
fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
dins el termini màxim de quinze dies, i a que informi en aquest mateix termini a la GAIP de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a al persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquest Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatius a al Reclamació 450/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.