Inadmisión de reclamación contra la Agencia de Residuos de Catalunya por no versar sobre acceso a información pública y constituir abuso de derecho

Resolució 599/2020, de 29 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 449/2020 Administració reclamada: Agència de Residus de Catalunya Informació reclamada: La notificació formal d’un cessament. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: El que demana en aquest procediment (i va demanar durant el 2017) és que la notificació d’aquest canvi li sigui feta d’una determinada manera: pel director de l’ARC, el 2017, per notificació formal, en la sol·licitud de la que deriva la Reclamació. Aquestes pretensions no són informació pública (que és equivalent a coneixement, més que a formes concretes de la seva notificació), sinó que la informació li sigui notificada formalment, quan és evident que la informació ja la té i si no té notificacions formals d’ella és perquè les ha rebutjades. Per tant, està clar que aquesta Reclamació no té per objecte el dret d’accés a informació pública (sinó a altres prestacions), motiu pel qual ha de ser inadmesa. Addicionalment, també hauria de ser inadmesa per constituir abús de dret, perquè utilitza el dret (en aquest cas el d’accés a la informació pública) per a una finalitat que no és exactament la seva i l’utilitza per demanar una prestació (la notificació formal del seu cessament del lloc de treball d’inspecció) que la mateixa persona reclamant hauria rebutjat diverses vegades anteriorment. Aquest comportament sembla més encaminat a causar perjudici a l’ARC que a obtenir realment informació pública, motiu pel qual escau ser qualificat d’abusiu. Paraules clau: Entitats públiques de la Generalitat. Persona interessada. Personal. Canvi de lloc de treball. Reclamació contra silenci. Informació pública. Dret d’accés a la informació pública. Abús de dret. Notificacions. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 449/2020, presentada contra l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de març de 2020 la persona reclamant manifesta que encara no ha conegut el seu cessament en les funcions d’inspector i demana a l’ARC la notificació formal de la resolució corresponent, cosa que ja hauria estat demanada per la sol·licitud entrada al registre de l’entitat l’1 de setembre de 2017, amb el número 37082. 3. La Reclamació presentada el 31 d’agost de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a l’anterior sol·licitud, que considera molt important i de gran rellevància jurídica. 4. El 2 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 2 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’ARC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’ARC en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 13 d’octubre de 2020 la GAIP rep una comunicació de la persona responsable del registre de l’ARC, que manifesta que per problemes tècnics del tramitador electrònic l’ARC no hauria tingut coneixement del requeriment indicat a l’antecedent anterior fins aquesta mateixa data i que s’inicia tot seguit la tramitació del requeriment de la GAIP. 7. El 22 d’octubre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’ARC i còpia de l’expedient relatiu al canvi de lloc de treball de la persona reclamant, amb diverses comunicacions i notificacions efectuades per aquest motiu i en relació amb les mesures sancionadores adoptades per l’ARC. Aquesta documentació posa de manifest que com a conseqüència d’un procés intern de reestructuració interna, la persona reclamant hauria estat destinada a un lloc de treball diferent del que venia ocupant, canvi que no hauria acceptat, fins al punt de no presentar- se durant força dies al nou lloc de treball i de ser sancionat per aquest motiu amb un acomiadament ratificat en primera instància judicial. L’expedient acredita diversos intents de notificació per part de l’empresa a la persona reclamant del seu canvi de lloc de treball i de peticions d’aquesta persona perquè el canvi li fos notificat en mà pel director de l’ARC. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Aquesta Reclamació no pot ser admesa a tràmit perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Segons l’article 2.b LTAIPBG per informació pública s’ha d’entendre aquella que ha estat elaborada per l’Administració o que es troba en el seu poder. En aquest cas, la informació per la qual s’interessa la persona reclamant és que com a conseqüència de la reestructuració de l’ARC cessava en les seves funcions d’inspecció per assumir-ne unes altres, i l’expedient aportat per l’ARC a aquest procediment acredita que aquesta informació ja la té des de molt abans de presentar la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació (li va ser comunicada l’abril de 2017, hi va haver diversos intents de notificació interns, i l’acomiadament degut a la seva negativa a ocupar el lloc de treball nou li va ser notificat el maig de 2018). La persona reclamant sap perfectament, des de molt abans a l’any 2020, que l’ARC l’ha cessat del seu lloc d’inspecció per un altre, que coneix perfectament, però es nega a ocupar. Per tant, la informació la té. El que demana en aquest procediment (i va demanar durant el 2017) és que la notificació d’aquest canvi li sigui feta d’una determinada manera: pel director de l’ARC, el 2017, per notificació formal, en la sol·licitud de la que deriva la Reclamació. Aquestes pretensions no són informació pública (que és equivalent a coneixement, més que a formes concretes de la seva notificació), sinó que la informació li sigui notificada formalment, quan és evident que la informació ja la té i si no té notificacions formals d’ella és perquè les ha rebutjades. Per tant, està clar que aquesta Reclamació no té per objecte el dret d’accés a informació pública (sinó a altres prestacions), motiu pel qual ha de ser inadmesa. Addicionalment, també hauria de ser inadmesa per constituir abús de dret, perquè utilitza el dret (en aquest cas el d’accés a la informació pública) per a una finalitat que no és exactament la seva i l’utilitza per demanar una prestació (la notificació formal del seu cessament del lloc de treball d’inspecció) que la mateixa persona reclamant hauria rebutjat diverses vegades anteriorment. Aquest comportament sembla més encaminat a causar perjudici a l’ARC que a obtenir realment informació pública, motiu pel qual escau ser qualificat d’abusiu. L’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG. Tanmateix, això no obsta per a què pugui ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin, com és el cas d’aquesta Reclamació. En conseqüència, i addicionalment al fet de no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, també és procedent declarar la inadmissibilitat de la Reclamació per abusiva. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 449/2020 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i per abusiva i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.