Finalización de reclamación por pérdida de objeto tras la entrega extemporánea de información sobre la contratación de un directivo

Resolució 545/2022, d’1 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 446/2022 Administració reclamada: Departament d’Economia i Hisenda Informació reclamada: Actuacions de la Intervenció en relació amb una contractació d’un directiu. Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que la Intervenció General de la Generalitat ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, l’antecedent 7 reprodueix la resposta donada per la Intervenció a la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació, que informa a la persona reclamant de la manca de motivació suficient per dur a terme les actuacions sobre les que aquesta demana informació. Aquest a informació suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Intervenció General. Control de l’Administració. Personal de l’Administració. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 446/2022, presentada contra el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de novembre de 2021 la persona reclamant s’adreça a la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, fa referència a suposades irregularitats en la contractació d’un directiu de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i demana diverses actuacions de la Intervenció de diferent naturalesa, incloses les dues següents que tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública: “ 6. Que m’informeu sobre les actuacions administratives que endegueu a partir d’ara per tots els il·lícits comesos per l'Agència de Residus de Catalunya. 7. Que em doneu accés a la informació sobre les responsabilitats depurades per la contractació del senyor xxxx per part de l’agència” . 3. La Reclamació presentada el 10 de maig de 2022 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 17 de maig de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti la presentació de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, cosa que la persona reclamant fa el 27 de maig de 2022. 5. El 3 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 8 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Economia i Hisenda i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 20 de juny de 2022 la Intervenció General dóna la resposta següent a la sol·licitud de persona reclamant indicada a l’antecedent 2: “En resposta a la vostra petició amb relació a les presumptes irregularitats denunciades pel que fa a la contractació del senyor xxxx per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) sense disposar de l’autorització prèvia de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal i en concret a la consulta sobre l’òrgan encarregat de vetllar per l’exigència de les responsabilitats que corresponen per la formalització de contractes laborals temporals sense l’autorització esmentada us fem avinent el següent: − L’ARC és una entitat del sector públic de la Generalitat de Catalunya, que resta sotmesa al control financer que estableix l’article 71 del Decret legislatiu 3/2002 de 24 de desembre pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya; en aquest sentit, tal com disposa aquest article, són objecte de control financer mitjançant la forma d'auditoria sota la direcció de la Intervenció General o mitjançant la supervisió d'auditories contractades, d'acord amb el pla anual d'actuacions de control aprovat per a cada exercici econòmic. −L’ARC no ha estat objecte de control en els exercicis en què es va produir la contractació esmentada a la denúncia; per aquest motiu, només es té constància de les possibles irregularitats del seu escrit, i per tant, no en el marc de l’execució de les tasques de control financer de la Intervenció general. −La Intervenció General no és l’òrgan competent per exigir responsabilitats ni en matèria de personal ni en cap altra. Només en el cas que derivat d’una actuació de control financer es posin de manifest incidències que poguessin ser susceptibles de responsabilitats, la Intervenció General ha de de proposar al titular del departament competent en matèria de finances l'inici de l'expedient corresponent; amb el procediment establert a l’efecte. − Aquest centre directiu ha obtingut evidència de la resposta de la Direcció General de Funció Pública de 23 de desembre de 2021, en què s’indica que la Inspecció General de Serveis de Personal no va observar irregularitats en la contractació esmentada i va arxivar les actuacions corresponents a la denúncia, corresponent a aquesta unitat la inspecció sobre la vigilància del compliment de les normes de funció pública de l’Administració de la Generalitat o de les entitats del seu sector públic. En conclusió, atès que la Inspecció General de Serveis de Personal no va observar irregularitats en la contractació esmentada, aquesta Intervenció General no ha obtingut motivació suficient per tal d’incloure un control específic a l’Agència Catalana de Residus en el pla anual d’activitats de control de la Intervenció General d’aquest any”. 8. El 28 de juny de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament d’Economia i Hisenda. L’informe posa de manifest que “El 20 de juny de 2022 la Intervenció General va donar contesta a la petició formulada pel senyor xxxx el 2 de novembre de 2022 sobre les presumptes irregularitats denunciades pel que fa a la contractació del senyor xxxx per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) sense disposar de l’autorització prèvia de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal. La Intervenció General li va comunicar que atès que la Inspecció General de Serveis de Personal no va observar irregularitats en la contractació esmentada, aquesta Intervenció General no ha obtingut motivació suficient per tal d’incloure un control específic a l’Agència Catalana de Residus en el pla anual d’activitats de control de la Intervenció General d’aquest any”. Així mateix, l’informe fa les consideracions jurídiques següents: “L’article 2 c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L'article 53 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública estableixen que aquest dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. La informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. I l'apartat tercer i quart de l'article 53 disposen que: "(...) no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses en l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014,del 29 de desembre. Com ja s’ha posat de manifest en els antecedents, la darrera reclamació número 418/2021 interposada pel mateix subjecte a la GAIP va ser resolta mitjançant la Resolució 621/2021 i va declarar la inadmissió i la pèrdua sobrevinguda de l’objecte. Així mateix, cal posar de manifest que en la reclamació que ara s’ha interposat contra la GAIP, la número 446/2022, el reclamant no demana una informació elaborada i que estigui en poder de l'Administració, sinó que també sol·licita, com en les anteriors reclamacions, que se l'informi sobre les actuacions fetes i les responsabilitats depurades per a la contractació del senyor xxxx per part de l’Agència de Residus de Catalunya. A més, aquesta reclamació no deriva d’una sol·licitud d’accés a la informació pública sinó d’un escrit adreçat a la Intervenció General, en el què a més exigeix a la Intervenció General la realització de determinades actuacions a l’Agència Catalana de Residus. Per tot l’exposat, se sol·licita que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació declari la inadmissió de la reclamació pel següents motius: a) la reclamació número 418/2021 resolta amb la Resolució 621/2021 (amb identitat d’objecte i subjecte) va declarar la inadmissió i la pèrdua sobrevinguda de l’objecte. b) s'utilitza indegudament la via de la reclamació d'accés a la informació pública, per quant, en primer lloc es fa servir aquesta via per exigir la realització d’unes actuacions a la Intervenció General i aquestes no poden tenir la consideració d’informació pública en el sentit definit pels articles 2.b de la Llei 19/2014 i 53 del Decret 8/2021. c) D’acord amb el que s’ha exposat en els antecedents de fet segon i quart, la Direcció General de Funció Pública i la Intervenció General han donat contesta a les consultes formulades pel senyor xxxx sobre les presumptes irregularitats en la contractació laboral de personal de l’Agència de Residus de Catalunya. Conclusions: Consegüentment, atès que la sol·licitud no demana informació pública en poder de l'Administració, en el sentit definit pels articles 2.b de la Llei 19/2014 i 53 del Decret 8/2021, i que ja s’ha donat resposta a les consultes formulades per part de la Direcció General de Funció Pública i la Intervenció General, es sol·licita que d’acord amb els antecedents i consideracions formulades la reclamació sigui inadmesa en aplicació de l'article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que la Intervenció General de la Generalitat ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, l’antecedent 7 reprodueix la resposta donada per la Intervenció a la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació, que informa a la persona reclamant de la manca de motivació suficient per dur a terme les actuacions sobre les que aquesta demana informació. Aquest a informació suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de valorar les consideracions fetes per les parts, malgrat no ser necessàriament compartides per la Comissió. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió d’1 de juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 446/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.