Solicitud de expediente de contrato menor y sus informes al Ayuntamiento de Calella

Resolució 516/2019, de 10 de setembre Número d’expedient de la reclamació: 445/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Calella Informació reclamada: Informació relacionada amb l’expedient d’un contracte menor. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclam ació Resum: Certament, els antecedents acrediten que l’Ajuntament ha vulnerat el dret d’accés de la persona reclamant, especialment tenint en compte que es tracta d’un electe local, al qual la legislació de règim local li garanteix un procediment especialment ràpid d’accés a la informació de la respectiva corporació. Ara bé, això no justifica la despesa pública que requeriria celebrar un procediment de mediació quan ja no resta res a mediar, perquè l’accés sol·licitat ja ha estat estimat per l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Contracte. Informes. Intervenció. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 d’agost del 2019 entra a la GAIP la Reclamació 445/2019, presentada contra l’Ajuntament de Calella, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de juliol de 2019 la persona reclamant, després de fer referència a l’aprovació feta per la Junta de Govern Local de Calella de 17 de juliol d’un contracte menor per a serveis d’assessorament i suport en matèria de transparència i bon govern, demana a l’Ajuntament “rebre urgentment còpia de l’informe de Secretaria i d’Intervenció, si és que n’hi ha, en relació amb aquesta aprovació”. El 30 de juliol de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Calella la informació següent: “poder veure en seu municipal la totalitat de l’expedient que sustenta l’acord d’adjudicació d’un contracte menor a S.L.AB.Z que es va fer a la Junta de Govern del 17-7-19 (acord n2) per a la qual cosa demano dia i hora. Prego que sigui el dia 5-8-19”. Amb posterioritat a aquesta sol·licitud, la persona reclamant va reiterar la sol·licitud el 6 d’agost: “l’accés immediat a tot allò que vaig demanar en les instàncies referides en l’apartat anterior (RGE08-2019-9667 i 9626)”. 3. La Reclamació presentada el 7 d’agost de 2019 indica que l’Ajuntament de Calella no hauria contestat la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior. 4. El 13 d’agost de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 30 d’agost de 2019 la GAIP rep l’informe municipal que acredita haver donar al regidor reclamant diverses explicacions sobre el contracte sol·licitat i haver posat l’expedient complet corresponent a la seva disposició. 6. El 30 d’agost de 2019 la GAIP trasllada l’informe anterior al regidor reclamant, tot indicant que si no al·lega el contrari en el termini de cinc dies es considerarà satisfeta la seva sol·licitud i la Reclamació finalitzarà per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 7. El 6 de setembre de 2019 el regidor reclamant fa diverses consideracions a la GAIP, en resposta al trasllat anterior. Argumenta jurídicament el seu dret a la informació sol·licitada i posa de manifest diversos retards i manques de resposta a la seva sol·licitud, això com també que no hauria rebut alguns ordres del dia o convocatòries als quals tindria dret. Considera vulnerat el seu dret d’accés a la informació i demana la mediació sol·licitada a la Reclamació. No qüestiona que no s’hagi posat a la seva disposició l’expedient sol·licitat a partir de l’emissió de l’informe indicat a l’antecedent 5. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament: l’informe indicat a l’antecedent 5 posa explícitament a disposició de la persona reclamant l’expedient de contractació sol·licitat, fet que no és qüestionat per les consideracions del regidor reclamant a què es refereix l’antecedent 7. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Certament, els antecedents acrediten que l’Ajuntament ha vulnerat el dret d’accés de la persona reclamant, especialment tenint en compte que es tracta d’un electe local, al qual la legislació de règim local li garanteix un procediment especialment ràpid d’accés a la informació de la respectiva corporació. Ara bé, això no justifica la despesa pública que requeriria celebrar un procediment de mediació quan ja no resta res a mediar, perquè l’accés sol·licitat ja ha estat estimat per l’Ajuntament. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat, motiu pel qual la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de setembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 445/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.