Inadmisión por extemporaneidad de reclamación sobre subvenciones a grupos municipales en Montornès del Vallès

Resolució 406/2022, de 19 de maig Número d’expedient de la reclamació: 444/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Montornès del Vallès Informació reclamada: Subvencions i ajuts públics concedits per l’Ajuntament als diferents grups municipals des de l’exercici econòmic 2017 a 2021. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen els requisits dels preceptes anteriors, entre ells, el termini per a la interposició de reclamacions de l’article 32 RGAIP, motiu pel qual escau inadmetre aquesta Reclamació per extemporània, sens perjudici que la persona reclamant pugui iniciar un nou procediment de sol·licitud d’informació a l’Administració competent per la informació que ara reclama, i formalitzar reclamació davant la GAIP dins del termini establert si la seva sol·licitud no és resolta satisfactòriament. Paraules clau: Ajuntament. Subvencions. Grups municipals. Termini per a la interposició de reclamacions. Reclamació extemporània. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 444/2022, presentada per una Associació de Veïnal contra l’Ajuntament de Montornès del Vallès en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de febrer de 2022 la persona reclamant va presentar un escrit en la qual demana a l’Ajuntament de Montornès del Vallès: “a).Les subvencions i ajuts públics concedits per l’Ajuntament de Montornès del Vallès als diferents grups municipals des de l’exercici econòmic 2017 fins a l’exercici econòmic 2021, ambdós inclosos, detallades per anys, amb indicació dels imports i dels beneficiaris (art. 15.1 de la Llei citada, apartat c). b). Còpia de les factures i/o resta de documents justificatius de l’aplicació de les subvencions o ajuts atorgats, presentats pels beneficiaris en el moment de retre’n comptes; i còpia també, en el seu cas, de la documentació acreditativa del reintegrament a les arques municipals de les quantitats percebudes i no aplicades en cada exercici (art. 15.1 de la Llei, apartat e)”. 3. El 17 de març de 2022 l’Ajuntament de Montornès del Vallès resol estimar la sol·licitud d’accés a la informació pública i lliurar la informació a l’entitat reclamant. La resolució municipal afirma que no disposa de la documentació demanada per l’apartat b (còpia de les factures i justificants de despesa dels grups municipals). 4. La Reclamació presentada el 9 de maig de 2022 l’entitat reclamant argumenta que la presenta pels motius següents: “Vàrem demanar també còpia de les factures i/o resta de documents justificatius de l’aplicació de les subvencions o ajuts atorgats, presentats pels beneficiaris en el moment de retre’n comptes; i còpia també, en el seu cas, de la documentació acreditativa del reintegrament a les arques municipals de les quantitats percebudes i no aplicades en cada exercici (art. 15.1 de la Llei, apartat e). En relació a això vàrem respondre que l’ajuntament no disposa de dita documentació doncs és necessari que per Acord Plenari s’estableixi el procediment de justificació per part dels grups polítics de les assignacions; documentació que han de presentar, moment en què s’ha de presentar, conseqüències de la falta de justificació o justificació insuficient i aquest Acord Plenari no s’ha pres. Pensem que és necessari aquest acord per poder fer arribar a la ciutadania tota la informació quan sigui demanada, a nivell particular o d’entitats, per garantir una màxima transparència”. 5. El 12 de maig de 2022 la GAIP notifica a l’entitat reclamant un requeriment d’esmena per tal que aporti el justificant de rebuda del Decret de 17 de març de 2022 que és l’objecte de la reclamació, als efectes de poder tenir constància de la data que els va ser notificat, amb l’advertiment que si transcorreguts 10 dies no feia arribar aquesta documentació s’entendria que desisteix de la reclamació d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 6. El 12 de maig de 2022 l’entitat reclamada aporta l’evidència de notificació de la rebuda del decret, amb data del 18 de març de 2022 i la còpia de la resolució, que al seu peu de recurs, informa de la possibilitat de presentar reclamació a la GAIP transcorregut un mes des de la seva notificació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “ el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 42.1 LTAIPBG estableix que les reclamacions davant la GAIP s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre, o si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En el mateix sentit s’expressa l’article 32 RGAIP. Així mateix ho advertia el peu de recurs de la Resolució notificada a la persona reclamant amb data 18 de març de 2022. De l’anterior regulació i dels antecedents es desprèn que la reclamació és extemporània, perquè s’ha presentat depassat el termini d’un mes de què disposava la persona reclamant per reclamar si considerava que la informació rebuda no era completa o satisfactòria. L’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen els requisits dels preceptes anteriors, entre ells, el termini per a la interposició de reclamacions de l’article 32 RGAIP, motiu pel qual escau inadmetre aquesta Reclamació per extemporània, sens perjudici que la persona reclamant pugui iniciar un nou procediment de sol·licitud d’informació a l’Administració competent per la informació que ara reclama, i formalitzar reclamació davant la GAIP dins del termini establert si la seva sol·licitud no és resolta satisfactòriament. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de maig de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 444/2022 per extemporània i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.