Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Besalú información sobre un convenio con el Obispado, obras públicas y contratación de técnicos. Tras el silencio administrativo, se presentó reclamación ante la GAIP. El organismo decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento accedió a entregar la información durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP admite la reclamación de un concejal basándose en que el derecho de acceso de los electos locales es un derecho reforzado amparado en la Constitución y la legislación de transparencia.
2
Se establece que la vía de reclamación ante la GAIP es compatible y complementaria a la jurisdicción contencioso-administrativa prevista en la legislación de régimen local.
3
La resolución determina que se ha producido una satisfacción extemporánea de la solicitud al haber facilitado la administración casi la totalidad de la información solicitada.
4
La GAIP advierte que cualquier impedimento posterior en la entrega efectiva de la información será considerado un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos correspondientes.
Texto completo
Resolució 487/2020, de 10 de setembre
Número d’expedient de la r eclamació: 444/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Besalú
Informació reclamada: Sobre un conveni amb el Bisbat, unes obres a la via pública i la
contractació de tècnics municipals.
Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de tot l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel
qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a
l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés
material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre
la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent
lliurament a la persona reclamant de tota la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol
impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de
considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment
per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Convenis. Obres. Personal tècnic. Reclamació
contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 29 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 444/2020, presentada per una
persona que té la condició d’electe municipal contra l’Ajuntament de Besalú, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 d’agost de 2020 l’electe reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Besalú
amb la que demana: “1. Còpia del Conveni vigent entre l’Ajuntament i la Parròquia. 2.
Còpia de la sol·licitud de subvenció per a la neteja de les teulades, si existeix, o justificació
de perquè no s’ha demanat si és que no s’ha fet. 3. Còpia de la resolució d’atorgament, si
fos el cas, de la subvenció esmentada al punt anterior. 4. Abast i justificació dels treballs
realitzats en les teulades, amb quin personal, amb el detall del pla de seguretat o
avaluació de riscos per treballs en altura del personal que hagi realitzat les feines. 5.
Justificació documentada que es van sol·licitar tres pressupostos actualitzats previs a
l’atorgament del contracte menor al contractista JV. 6. Memòria o projecte tècnic que avali
els amidaments proposats al pressupost del contractista JV i els controls posteriors
realitzats a l’obra. 7. Actes i registres que evidenciïn el control de l’obra i les seves
certificacions parcials o final. 8. L’import final dels treballs, incloent totes les feines
executades, més enllà de les del contractista amb qui existeix un contracte menor, amb
còpia de les factures presentades i els registres de la seva validació comptable. 9. En cas
que la suma dels imports superi els 40.000 €, la justificació de l’aturada, el replanteig i la
licitació dels treballs restants. 10. Documentació que evidenciï la justificació tècnica de
profunditat de l’excavació realitzada, de forma coherent amb l’estudi geotècnic de CECAM.
11. Documentació que evidenciï la justificació tècnica de fer un reblert de rocalla. 12.
Documentació que evidenciï haver fet una inspecció als edificis col·lindants per assegurar-
se que no hi ha hagut moviments en les cimentacions. 13. Còpia dels contractes que
permetin identificar l’autoritat tècnica dels esmentats tècnics municipals (els tres indicats a
la part expositiva de la sol·licitud) i la justificació de les seves funcions i responsabilitats,
així com el cost total que en els darrers dos anys ha suposat per a l’Ajuntament el cost
dels seus serveis”.
3. La Reclamació presentada el 29 d’agost de 2020 indica que s’ha superat amb escreix el
termini dins del qual s’ha de facilitar la informació sol·licitada pels membres de la
corporació, en aplicació de la legislació de règim local, i malgrat això la persona reclamant
encara no hauria rebut resposta a la seva sol·licitud.
4. El 2 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Besalú i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el
procediment de mediació sol·licitat pel regidor reclamant.
5. El 4 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Besalú, que inclou la
documentació següent: informe i proposta de resolució de la Secretaria municipal;
resolució de l’Alcaldia, que acorda facilitar al regidor reclamant la informació sol·licitada
que existeix en poder de l’Ajuntament; i informe de la Secretaria municipal i determina la
informació lliurada al regidor reclamant i la pendent de lliurar i ofereix la llista de
documents que se li haurien facilitat. Aquest darrer informe de la Secretaria municipal
manifesta el següent: “En data d’avui s’ha donat trasllat de les factures corresponents a
l’obra de la carretera, per la qual cosa s’ha de considerar atorgat i exercitat el dret d’accés
a la informació, de manera complerta, en els temes que fan referència a la subvenció
relacionada amb el conveni amb el bisbat i a la contractació de les obres de la carretera,
tenint en compte que no consta en l’expedient corresponent documentació tècnica
concreta o específica sobre la profunditat de l’excavació realitzada, la justificació tècnica
d’haver fet un reblert de rocalla o l’evidència d’haver fet una inspecció tècnica als edificis
col·lindants. En data d’avui s’ha donat trasllat dels imports corresponents als costos totals
dels tècnics municipals pel que fa a les partides pressupostàries de l’any 2019 i 2020.
Resta, en conseqüència, únicament per lliurar la documentació relativa a “ còpia dels
contractes que permetin identificar l’autoritat tècnica [dels tècnics municipals] i la
justificació de les seves funcions i responsabilitats”, havent-se procedit prèviament a
informar d’aquesta petició als tècnics i sol·licitar aquesta documentació mitjançant
requeriment de secretaria”.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un
electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la
respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local
de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet
aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa
diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016,
sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb
sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i
de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet
directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de
resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació
davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la
legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació
davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta
via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa
administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques
del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de
poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació
emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que
l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP,
respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la
legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament
confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que
el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per
l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts
que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la
confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts
a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que
estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la
informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret,
s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per
analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la
motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la
informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els
límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant gairebé la totalitat de la informació sol·licitada i ha iniciat les gestions necessàries
per obtenir i facilitar en el futur la resta, tot en el marc d’aquest procediment. Aquest
comportament, que evidencia la voluntat municipal d’estimar la sol·licitud d’informació pública
de la que deriva la Reclamació i de lliurar a l’electe reclamant tota la informació sol·licitada,
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de tot l’accés sol·licitat i estimat,
motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la
GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de
garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta
Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de tota la informació sol·licitada;
en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat
d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes
jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de setembre de 2020, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 444/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
3. Disposar la publicació de la Resolució 444/2020 al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.