Se solicitó al Ayuntamiento de l'Aldea copia de contratos de publicidad institucional de 2020. El ciudadano alegó contradicciones entre la respuesta municipal y la información de la web. La GAIP resuelve finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración aclaró que los contratos no existen por ser importes inferiores a 15.000€.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración alegó la inexistencia de los contratos solicitados basándose en que, según la ley de contratos del sector público, las contrataciones inferiores a 15.000 € no obligan a la formalización de un contrato escrito.
2
La GAIP considera que la aclaración prestada por el municipio en el informe administrativo constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud de información.
3
Al haberse resuelto la discrepancia jurídica sobre la existencia de los documentos, se produce la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 496/2020, de 17 de setembre
Número d’expedient de la reclamació: 441/2020
Administració reclamada: Ajuntament de l’Aldea
Informació reclamada: Còpia de contractes o acords de publicitat institucional.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada,
en el marc d’aquest procediment. Efec tivament, davant dels possibles dubtes o contradiccions
adduïts al formulari de Reclamació, sobre l’existència de contractes de publicitat institucional,
l’informe municipal a la GAIP afirma clarament que el contracte demanat no es pot facilitar
degut a la seva inexistència. Aquesta resposta suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta,
ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Convenis. Contractes. Publicitat institucional. Reclamació contra
silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 27 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 441/2020, presentada contra
l’Ajuntament de l’Aldea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de juliol de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de l’Aldea còpia dels
contractes, convenis de col·laboració o acords subscrits en relació amb publicitat
institucional corresponents a l’any 2020. La persona reclamant demana rebre aquesta
informació mitjançant correu electrònic, si es troba en format digital, o en format paper si
està en aquest format.
3. El 10 d’agost de 2020 l’Ajuntament de l’Aldea contesta la sol·licitud anterior en els
següents termes: “En referència a la seva petició de data 8 de juliol de 2020 amb RE núm.
2295, la informem que durant l’any 2020 l’Ajuntament de L’Aldea no ha signat cap conveni
de publicitat. Les campanyes publicitàries es facturen per serveis i les pot veure a l’apartat
de contractació de la pàgina web de l’Ajuntament de L’Aldea on estan publicades”.
4. La Reclamació presentada el 27 d’agost de 2020 és motivada en els termes següents: “La
resposta per part de la corporació municipal va ser que no ha signat cap conveni de
publicitat i les campanyes publicitàries es facturen per serveis i es poden veure a la web
de l'ajuntament. Veient la web, hi ha 3 proveïdors de publicitat (adjunto pdf). A l'objecte del
contracte del proveïdor Televisió Teveon Ebre SL indica "contracte de col·laboració i
prestació serveis canal 21", per tant vist això, puc pensar que l'ajuntament sí ha signat un
contracte de col·laboració de publicitat i en la seva resposta diu que no. Vist això, fa
pensar que hi ha algun error o el que diu l'ajuntament no és correcte del tot. L'objecte dels
contractes segons la web dels altres proveïdors són insercions i serveis publicitaris. La
informació relativa a les campanyes institucionals no està exposada al lloc que li correspon
a la web: https://www.seu-e.cat/ca/web/aldea/govern- obert-i-transparencia/gestio-
economica/pressupost/cost-de-les-campanyes-institucionals”.
5. L’1 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Aldea i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 9 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe municipal, que indica el següent: “En
resposta a la reclamació 441/2020 d'acord amb la llei 9/2017 de contractes del sector
públic, totes les contractacions que no superin els 15.000 € no estan a obligades a
formalitzar un contracte, es per això que no li podem trametre degut a la inexistència del
mateix”.
7. El 10 de setembre de 2020 la GAIP trasllada la resposta municipal anterior a la persona
reclamant, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, davant dels
possibles dubtes o contradiccions adduïts al formulari de Reclamació, sobre l’existència de
contractes de publicitat institucional, l’informe municipal a la GAIP afirma clarament que el
contracte demanat no es pot facilitar degut a la seva inexistència. Aquesta resposta suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 17 de setembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 441/2020 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.