Acceso de un representante de los trabajadores a la documentación de aspirantes y actas de un proceso selectivo en el Ayuntamiento de l'Ametlla del Vallès

Resolució 713/2021, de 30 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 440/2021 Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès Informació reclamada: Instàncies de persones admeses i excloses d’un procés selectiu. Sentit de la r esolució: Estimació parcial. Resum: En aquest cas la persona reclamant ostenta un dret reforçat a l’accés a la informació sol·licitada, perquè a l’interès general inherent al dret d’accés a la informació pública, hi afegeix els drets i interessos relacionats amb la seva condició de delegat del personal funcionari i d’observador en representació dels treballadors en el procés selectiu del qual en demana informació. L’article 40 del Reial Decret legislatiu 5/2015, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) atribueix als membres de les juntes de personal i als delegats de personal drets específics d’accés a informació necessària per a l’exercici de les seves funcions, i l’article 41 estableix el seu deure de sigil respecte de la informació a la qual accedeixen per a l’exercici de les seves funcions. En relació amb el cas que ens ocupa, l’article 61.7 de l’EBEP es remet a la negociació col·lectiva per concretar el paper que poden jugar les organitzacions sindicals en els processos selectius de personal i, en el marc d’aquest precepte, el conveni col·lectiu de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, tal com recull amb més detall l’informe de l’APDCAT, preveu la presència, en els òrgans de selecció, i en qualitat d’observador, amb veu i sense vot, d’un representant dels treballadors, que en aquest cas seria precisament la persona reclamant. La mateixa previsió es troba també a les bases de selecció, segons les quals en els òrgans de selecció hi participa, amb veu i sense vot, un representant dels treballadors, a títol d’observador; per tant, al presentar la seva documentació, les persones aspirants podien donar per suposat que les seves dades podrien ser “observades” pel representant dels treballadors, a més de ser analitzades pels membres de ple dret de l’òrgan de selecció. Per poder exercir la funció d’observador que li atribueix l’ordenament jurídic, la persona reclamant ha de poder accedir a la mateixa documentació que està a disposició dels membres de l’òrgan de selecció, ja que només d’aquesta manera podrà fer seguiment i control del procés selectiu i de l’activitat de l’òrgan de selecció, que són inherents a la funció d’observador. Paraules clau: Ajuntaments. Delegat del personal. Representant dels treballadors. Silenci administratiu. Selecció de personal. Dades personals. Ponderació. Dret reforçat d’accés. Deure de sigil. Còpia. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 18 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 440/2021, presentada pel delegat del personal funcionari contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de gener de 2021 la persona reclamant demana, en qualitat de delegat del personal funcionari, vista i còpia íntegra de totes les instàncies presentades amb els corresponents documents adjunts de totes les persones candidates admeses i excloses a un procés selectiu d’inspector de la Policia local. 3. El 24 de febrer de 2021 el President del Tribunal contesta el següent a l’anterior sol·licitud: Atès que tant a les instàncies com a la documentació adjunta hi ha dades sensibles i fins i tot especialment protegides i atesa l’abundant documentació presentada, prenem nota de la seva petició i el requerim per tal que concreti la documentació a la qual vol tenir accés, perquè la pugui tenir a la seva disposició el dia 23.03.2021, data de la prova teòrica i pràctica” . 4. El 24 de març de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en qualitat d’observador d’un procés selectiu d’inspector de la Policia local, en la que explica que el President del Tribunal no li hauria facilitat la documentació sol·licitada anteriorment ni li hauria deixat prendre part en el procés selectiu de l’inspector de la Policia local , en la que, a més d’altres pretensions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, demana vista i còpia de totes les actes del Tribunal “i es compleixi amb allò escrit i notificat a la diligència del President del Tribunal RS 2021/1032 de forma immediata”. 5. La Reclamació presentada el 18 de maig de 2021 indica que el President del Tribunal es va negar a facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada per al 23 de març de 2021. 6. El 27 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 31 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamac ió, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 7 de juny de 2021 la GAIP rep un informe de l’Ajuntament, que argumenta que la persona reclamant no té dret a ser membre del tribunal de selecció, ni a participar a les seves sessions. No es pronuncia sobre l’accés a la informació sol·licitada. 9. El 7 de juny de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que concreti l’objecte de la Reclamació, ja que ha presentat dues sol·licituds diferents i no està clar si l’Ajuntament li ha facilitat informació d’alguna d’elles. 10. El 28 de juny de 2021 la persona reclamant contesta la petició de concreció, indicant que l’Ajuntament no li ha facilitat cap de les informacions sol·licitades. 11. El 29 de juny de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 12. El 22 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou : “La normativa de protecció de dades no impedeix que un representant dels treballadors designat com a observador en un procés de selecció d’acord amb el conveni col·lectiu aplicable i les bases de la convocatòria, pugui accedir a la informació relativa a les persones candidates a través de la seva presència en les proves i sessions de l’òrgan qualificador i per consultar la informació que hagin aportat les persones candidates, amb la finalitat d’exercir la vigilància del compliment de la normativa vigent. No obstant això, ateses les seves funcions, no resulta justificada l’obtenció d’una còpia de tota la documentació presentada per les persones candidates”. Aquesta conclusió es fonamenta en les següents consideracions: “en la mesura que la informació forma part de la informació necessària per al funcionament d’un òrgan administratiu (el tribunal qualificador) del qual forma part la persona sol·licitant, encara que no com a membre amb dret de vot sinó com a observador, no sembla que s’hagi d’aplicar en aquest cas el règim d’accés previst a l’LTC, que no està previst per regular l’accés de les persones que formen part de l’òrgan que ha de tramitar el procediment on consta la informació reclamada, sinó que cal fer una valoració de la necessitat de la informació per a l’exercici de les funcions que li corresponen com a observador. I això sens perjudici que s’hagin de reconèixer a la persona reclamant les mateixes garanties pel que fa al seu dret d’accés que a qualsevol altre ciutadà, com seria el cas de poder presentar la reclamació que ha donat lloc a l’emissió d’aquest informe. (...) en relació amb els sistemes selectius, cal fer menció a la previsió de l’article 61.7 de l’EBEP, pel qual: “Los sistemas selectivos de personal laboral fijo serán los de oposición, concurso- oposición, con las características establecidas en el apartado anterior, o concurso de valoración de méritos. Las Administraciones Públicas podrán negociar las formas de colaboración que en el marco de los convenios colectivos fijen la actuación de las organizaciones sindicales en el desarrollo de los procesos selectivos.” En aquest sentit, cal acudir a les previsions del Conveni col·lectiu de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, publicat al BOP en data 18 de maig de 2015, vigent en el moment d’emissió d’aquest informe, el qual regula les condicions de treball del personal laboral i funcionari de carrera que presten serveis a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès. El text del conveni pot ser consultat al següent enllaç: https://cido.diba.cat/convenis_collectius/6074342/ajuntament-de- lametlla-del-valles-personal-funcionari-i-laboral-ajuntament-de-lametlla-del-valles). L’article 20 del conveni col·lectiu, en referència als processos de selecció, preveu el següent: “[...] El personal laboral i funcionari al servei de l’Ajuntament ha d’accedir al seu lloc de treball d’acord amb l’oferta d’ocupació pública, mitjançant convocatòria pública i a través dels sistemes de concurs, oposició o concurs oposició. La representació del personal tindrà dret a participar suficientment en la formació de l’oferta pública d’ocupació i en els processos de selecció de tot el personal. En aquest sentit, es donarà audiència als representants de personal de les bases de les convocatòries de forma prèvia a la seva aprovació. En el procés selectiu, la representació del personal designarà un observador per formar part de l’òrgan selectiu com a vocal amb veu i sense vot. [...].” (...) La base sisena de les bases que regeixen el procés selectiu (DOGC núm. 8272 de 16.11.20) estableix el següent: “Es constituirà de conformitat amb el que disposa l'art. 60 del Reial decret 5/2015, de 30 d'octubre pel que s'aprova el Text refós de la Llei 7/2007 de 12 d'abril de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i el Decret 233/2002, de 25 de setembre, en el qual s'aprova el reglament d'accés, promoció i mobilitat de les policies locals. El tribunal qualificador estarà integrat per un nombre senar de persones designades per la corporació i formades per un/a president/a, vocals i un/a secretari/ària i tindrà la següent composició: President/a: El Secretari de la Corporació o persona en qui delegui i el/la seva suplent/a. Vocals: - Una persones funcionària de carrera de l'Ajuntament de L'Ametlla del Vallès i el/la seva suplent/a - Dues persones tècniques especialistes en funció policial, amb titulació igual o superior a l'exigida per la plaça, i les seves suplents. - Una persona nomenada per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la seva suplent. - Una persona nomenada per la Direcció General d'Administració de Seguretat o qui tingui la competència i la seva suplent. Secretari/a: Una persona de l'Ajuntament de L'Ametlla del Vallès, amb veu però sense vot i suplent/a. [...] Els representants dels treballadors podran designar a una persona que actuarà com observador sense veu ni vot.” Tot i que el representant dels treballadors designat com a observador no tingui la consideració de membre del tribunal amb dret a vot, és innegable que, d’acord amb les previsions normatives esmentades, i concretades a les bases, ha de disposar de la informació necessària per exercir les funcions que té encomanades. I difícilment podrà exercir la seva funció d’observador sense tenir accés a la informació que justifiqui, encara que sigui en les fases finals del procés de selecció, la valoració de cadascuna de les persones candidates seleccionades en relació amb la resta de participants. (...) cal recordar -ho, la funció de l’observador en un tribunal qualificador no és la d’avaluar les persones candidates sinó només observar o controlar la legalitat de l’actuació del tribunal. Des de la perspectiva de les persones afectades, és a dir, les persones candidates que han presentat la seva sol·licitud en el procés de selecció, independentment que posteriorment hagin estat admeses o excloses, les expectatives que poden tenir en el moment que participen en el procés selectiu és que els membres de l’òrgan qualificador haurà de poder tenir accés a les seves dades. I això inclou també l’expectativa que la seva informació personal pugui ser accessible per un possible observador nomenat pels representants dels treballadors d’acord amb les bases de la convocatòria. D’acord amb el que s’ha exposat, l’exercici de la seva funció pot comportar la participació de l’observador en la realització de les proves, si escau, en les reunions del tribunal qualificador i també l’accés a la informació que sigui objecte d’anàlisi pel tribunal i la que figura a les actes del tribunal qualificador, atès que d’altra manera difícilment podria exercir la seva funció d’observador. Ara bé, per a l‘exercici de la seva funció no resulta justificada l’obtenció d’una còpia de tota la documentació presentada per totes les persones participants, atès que això incrementa de manera significativa els riscos, especialment si hi ha un elevat nombre de persones que participen a la convocatòria, sense que en canvi, resulti necessari per a controlar l’actuació del tribunal. Atesa la diversitat de la informació que poden haver aportat les persones afectades, que pot incloure categories especials de dades, i les greus repercussions que pot tenir per a elles la revelació, volguda o accidental, de les dades que hi poden constar, caldria limitar l’accés a la possibilitat de consultar les instàncies i la documentació aportada en la mesura que sigui necessari per analitzar l’actuació del tribunal qualificador, durant les sessions d’aquest o un cop ja s’hagin realitzat. I en qualsevol cas, d’acord amb el paràgraf segon de l’article 72.3 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, s’hauria de fer només mitjançant la consulta, en lloc d’obtenir-ne una còpia, en la mesura que no s’aprecien elements que per les funcions que té atribuïdes l’observador justifiquin el seu accés amb caràcter previ a les reunions del tribunal i, amb menys motiu, l’obtenció d’una còpia de la documentació presentada. Val a dir, per altra banda, que això no afecta la possibilitat que, posteriorment, avançat el procés de selecció i un cop s’hagi fet la sessió de l’òrgan qualificador, l’observador pugui obtenir una còpia de l’acta o actes del tribunal qualificador. Atès el que s’ha exposat, en particular pel fet que la persona reclamant ostenta la condició d’observador en el procés de selecció, si bé l’accés a la informació sol·licitada per la persona reclamant comporta una ingerència en el dret a la protecció de dades dels candidats, no s’aprecien circumstàncies específiques a partir les quals es pugui considerar que hagi de prevaler el dret a la protecció de dades d’aquells al dret d’accés de la persona reclamant, a les instàncies presentades, incloent-hi la documentació aportada, però limitada a la seva consulta. Tot això, sens perjudici del deure de confidencialitat aplicable a la persona reclamant d’acord amb l’article 5 de l’LOPDGDD”. 13. El 23 de juliol de 2021 la GAIP comunica l’informe de l’APDCAT a les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada, a la vista dels escrits aportats a aquest procediment per la persona reclamant, és la relativa a vista i còpia íntegra de totes les instàncies presentades amb els corresponents documents adjunts de totes les persones candidates admeses i excloses a un procés selectiu d’inspector de la Policia local, així com també de les actes de l’òrgan de selecció. Es tracta d’informació que està en poder de l’Ajuntament, com a conseqüència de l’exercici de les seves activitats (en aquest cas, l’activitat de seleccionar personal) i, d’acord amb allò establert per l’article 2.b LTAIPBG, té la condició d’informació pública. En conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. A la informació sol·licitada hi concorre el límit de la protecció de dades personals. La documentació presentada per les persones aspirants a un procés selectiu conté previsiblement dades personals de caràcter professional (experiència, carrera professional, mèrits professionals, aptituds) i relatives a la formació (historial acadèmic, titulacions, especialització). I les actes de l’òrgan de selecció és previsible que continguin valoracions i avaluacions dels mèrits i de la capacitat de les persones aspirants. No és probable que hi hagi dades especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, motiu pel qual l’accés sol·licitat s’ha de regir per l’article 24.2, segons el qual “ es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Segons aquest mateix precepte, un dels factors a ponderar és la finalitat de l’accés (article 24.2.b LTAIPBG) . A més a més, tal com posa de manifest el darrer paràgraf del fonament jurídic anterior, l’article 22.1 LTAIPBG estipula que “els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació” . Des del punt de vista dels drets de les terceres persones afectades, s’ha de tenir en compte que la informació sol·licitada és intrusiva en la seva privacitat, ja que segurament desvetlla aspectes concrets del seu historial professional i educatiu, de la valoració dels seus mèrits i de les seves capacitats i del fet mateix d’estar aspirant a un determinat lloc de treball. És probable que la difusió d’aquestes dades les causi un perjudici en la seva privacitat i fins i tot en la seva dimensió professional. I si han facilitat aquestes dades és únicament amb la finalitat d’aconseguir el lloc de treball objecte de la selecció i amb una expectativa de no ser divulgades més enllà del cercle de persones que participen en el procés selectiu. Ateses aquestes característiques, sembla que la ponderació relativa a qualsevol sol·licitud d’accés a aquestes dades emparada únicament en el dret d’accés a la informació pública s’hauria de resoldre a favor de la protecció de les dades personals indicades. Tanmateix, en aquest cas la persona reclamant ostenta un dret reforçat a l’accés a la informació sol·licitada, perquè a l’interès general inherent al dret d’accés a la informació pública, hi afegeix els drets i interessos relacionats amb la seva condició de delegat del personal funcionari i d’observador en representació dels treballadors en el procés selectiu del qual en demana informació. L’article 40 del Reial Decret legislatiu 5/2015, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) atribueix als membres de les juntes de personal i als delegats de personal drets específics d’accés a la informació necessària per a l’exercici de les seves funcions, i l’article 41 de la mateixa norma estableix el seu deure de sigil respecte de la informació a la qual accedeixen per a l’exercici de les seves funcions. En relació amb el cas que ens ocupa, l’article 61.7 de l’EBEP es remet a la negociació col·lectiva per concretar el paper que poden jugar les organitzacions sindicals en els processos selectius de personal i, en el marc d’aquest precepte, el conveni col·lectiu de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, tal com recull amb més detall l’informe de l’APDCAT, preveu la presència, en els òrgans de selecció, i en qualitat d’observador, amb veu i sense vot, d’un representant dels treballadors, que en aquest cas seria precisament la persona reclamant. La mateixa previsió es troba també a les bases de selecció, segons les quals en els òrgans de selecció hi participa, amb veu i sense vot, un representant dels treballadors, a títol d’observador; per tant, al presentar la seva documentació, les persones aspirants podien donar per suposat que les seves dades podrien ser “observades” pel representant dels treballadors, a més de ser analitzades pels membres de ple dret de l’òrgan de selecció. Per poder exercir la funció d’observador que li atribueix l’ordenament jurídic, la persona reclamant ha de poder accedir a la mateixa documentació que està a disposició dels membres de l’òrgan de selecció, ja que només d’aquesta manera podrà fer seguiment i control del procés selectiu i de l’activitat de l’òrgan de selecció, funcions que són inherents al paper d’observador. La ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG ha de tenir en compte aquestes circumstàncies i concloure que l’ordenament jurídic garanteix a la persona reclamant, en tant que observadora del procés de selecció, un accés a la informació sol·licitada similar (o proper) al dels membres de ple dret de l’òrgan de selecció que, òbviament, per poder valorar els mèrits i les aptituds de les persones aspirants, han de poder accedir a tota la documentació que han presentat. Nogensmenys, tal com assenyala l’informe de l’APDCAT, la funció de l’observador del procés de selecció no és, al menys directament, la valoració dels mèrits dels aspirants, sinó la de l’activitat de l’òrgan de selecció, fet que justifica atorgar-li un accés més circumstancial a la documentació aportada pels aspirants. La solució proposada a aquests efectes per l’informe de l’APDCAT és limitar l’accés de la persona reclamant a aquesta informació al nivell únicament de vista o consulta, sense que pugui obtenir-ne còpia, fórmula que assegura un menor risc de divulgació de la informació sol·licitada. Es tracta d’una solució ponderada i proporcional a les característiques de la informació i a la finalitat de l’accés, motiu pel qual és assumida per la Resolució. En canvi, la finalitat de l’accés (controlar l’actuació de l’òrgan de selecció) justifica que l’accés de la persona reclamant a les actes de l’òrgan de selecció hagi de ser més intens, no limitat a tenir -hi vista o consulta i abastant, per tant, també el dret a còpia. En qualsevol cas, tot l’accés a la informació pública atorgat per aquesta Resolució a la persona reclamant es fonamenta en la seva condició d’observador del procés selectiu en representació dels treballadors, estretament lligada a la de delegat del personal, de manera que és procedent recordar-li el seu deure de sigil respecte de la informació que li ha de lliurar l’Ajuntament, en els termes previstos per l’article 41.3 EBEP (“Cada uno de los miembros de la Junta de Personal y ésta como órgano colegiado, así como los Delegados de Personal, en su caso, observarán sigilo profesional en todo lo referente a los asuntos en que la Administración señale expresamente el carácter reservado, aún después de expirar su mandato. En todo caso, ningún documento reservado entregado por la Administración podrá ser utilizado fuera del estricto ámbito de la Administración para fines distintos de los que motivaron su entrega”) i per l’article 5 de la Llei orgànica de protecció de dades personals, reproduït per l’informe de l’APDCAT. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 30 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 440/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a vista i consulta de tota la documentació presentada pels aspirants al procés de selecció indicat a l’antecedent 2, i a vista i còpia de les actes de l’òrgan de selecció. 2. Denegar l’accés a còpia de la documentació presentada pels aspirants. 3. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Recordar a la persona reclamant el seu deure de sigil respecte de la informació a la qual tindrà accés en virtut d’aquesta Resolució. 5. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 440/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Per substitució Elisabet Samarra Galleo Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.