Desestimada 17/06/2021 · 30 días en resolverse

Reclamación sobre el estado de actuaciones de accesibilidad en instalaciones deportivas resuelta como desestimación por falta de objeto

Se solicitó al Instituto Barcelona Esports el estado actual de las actuaciones de accesibilidad en instalaciones deportivas. El solicitante alegó que el organismo no había contestado la solicitud. La GAIP desestimó la reclamación porque la administración ya había proporcionado la información existente: que no se había podido realizar el seguimiento debido a las restricciones por la Covid-19.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre resoluciones expresas, presuntas o comunicaciones que sustituyan las resoluciones en materia de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3 Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación razonada.
4 La reclamación se desestima al haberse facilitado la información real existente, aunque esta no coincida con la expectativa del solicitante.
5 Se determina que informar sobre la imposibilidad de realizar el seguimiento de las actuaciones debido a la Covid-19 constituye una respuesta válida a la solicitud.

Texto completo

Resolució 577/2021, de 17 de juny Número d'expedient de la Reclamació: 439/2021 Administració reclamada: Institut Barcelona Esports Informació reclamada: Estat actual d'actuacions d'accessibilitat en instal·lacions esportives. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La Reclamació ha de ser desestimada perquè prèviament a la seva presentació l'Administració reclamada va facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Certament, no li va facilitar la informació que desitja rebre, però sí la realment existent, és a dir, que l'IBE no ve fent seguiment de les actuacions sol·licitades a causa de les restriccions de moviment imposades per la Covid19. Paraules clau: Organismes municipals. Obres municipals. Esports. Persones amb discapacitat. Covid19. Reclamació contra lliurament de la informació. Falta d'objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 18 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 439/2021, presentada contra l'Institut Barcelona Esports (IBE), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 d'abril de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud d'informació pública al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat, que fa referència a la recepció de nou fitxes d'inspecció sobre actuacions d'eliminació de barreres arquitectòniques, que hauria rebut arran d'una SAIP presentada el 23 de novembre de 2020 i demana de conèixer l'estat actual de totes les barreres arquitectòniques que apareixen a les esmentades fitxes com pendents de realització en els 9 centres” afectats. Demana de rebre la resposta per correu postal. 3. El 17 de maig de 2021 l'Ajuntament de Barcelona notifica a la persona reclamant una comunicació d'informació de l'IBE, dictada de conformitat amb allò establert per l'article 34.8 LTAIPBG, que l'informa de la recepció de la sol·licitud i li indica que no pot facilitar-li El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà. la informació sol·licitada degut que, a causa de les restriccions provocades per la Covid19, l'IBE no pot fer seguiment de les actuacions sol·licitades, la qual cosa ja se li hauria indicat en resposta a una anterior sol·licitud semblant. 4. La Reclamació presentada el 18 de maig de 2021 indica que l'IBE no ha contestat la sol·licitud anterior. 5. El 19 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'IBE i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 20 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 10 de juny de 2021 la GAIP rep l'informe municipal, que argumenta que l'IBE va facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada, anteriorment a la presentació de la Reclamació, motiu pel qual aquesta hauria de ser desestimada. Es remet, a aquests efectes, a la comunicació indicada per l'antecedent 3. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La Reclamació ha de ser desestimada La Reclamació ha de ser desestimada perquè prèviament a la seva presentació l'Administració reclamada va facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Certament, no li va facilitar la informació que la persona reclamant desitjava rebre, però sí la realment existent, és a dir, que l'IBE no ve fent seguiment de les actuacions sol·licitades a causa de les restriccions de moviment imposades per la Covid19, motiu pel qual no pot informar sobre l'actualització de les fitxes indicades per la sol·licitud. En aquestes circumstàncies, la Reclamació ha de ser desestimada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de juny de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 439/2021 perquè l'Ajuntament va facilitar, prèviament a la seva presentació, la informació sol·licitada a la persona reclamant, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP . Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.