Pérdida de objeto 08/10/2020 · 43 días en resolverse

Solicitud de documentación sobre obras del Parc Fluvial y resultado por pérdida de objeto

Se solicitó al Ayuntamiento de Vilanova del Vallès documentación sobre las obras del Parc Fluvial. El reclamante alegó que la respuesta inicial era insuficiente. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración entregó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de electo local del reclamante no impide la admisión de la reclamación ante la GAIP, basándose en la aplicación supletoria de la LTAIPBG a la normativa de régimen local.
2 El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sentencia 1074/2019) confirma que los electos locales no pueden tener un derecho de acceso a la documentación pública inferior al de los ciudadanos individuales.
3 La entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
4 La satisfacción de la solicitud de información conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación, haciendo procedente la finalización del procedimiento.

Texto completo

Resolució 544/2020, de 8 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 438/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès Informació reclamada: Diversa documentació relativa a les obres al Parc Fluvial Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració va tramitar la solꞏlicitud objecte de reclamació com una consulta, i va elaborar un informe tècnic per atendre-la, que ha lliurat en el marc del procediment de reclamació. Tanmateix, la persona reclamant alꞏlega que l’informe lliurat no dona resposta concreta a la petició d’informació que s’hi feia (registre d’entrada de la certificació d’obres, informes partida pressupostària de càrrec...). Comunicades aquestes objeccions a l’Ajuntament, ha lliurat la informació solꞏlicitada en el marc del procediment de reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Obres. certificacions. Reclamació contra silenci. Informació pública. consultes. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 26 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 438/2020, presentada pel Grup municipal de Junts per Vilanova del Vallès contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 de juny de 2020 el regidor reclamant, en nom del Grup municipal Junts per Vilanova del Vallès, va adreçar un escrit a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès en el què, després d’exposar que en la Junta de govern local de 22 de juny de 2020 s’havia dut a terme l’aprovació definitiva i certificació número 4 del Parc Fluvial. Expedient 1929/2018, així com tota la tramitació duta a terme, solꞏlicita: “1. Que se’ns indiqui en quin registre d’entrada s’ha fet entrega dels documents oficials de tancament i certificació de l’obra. 2. Que se’ns facin arribar els documents que s’esmenten a l’informe tècnica i es diu que l’ajuntament ja ho té, i que no consten a l’expedient. 3. Que serveis tècnics indiquin si s’ha realitzat el 100% dels treballs que es licitaven a l’inici del contracte. Que expliqui quines partides previstes no s’han realitzat inicialment i per quin import, i quines partides s’han realitzat que no eren previstes inicialment i per quin import. Com per exemple el valor de la xarxa d’aigües de pluja nova; que se’ns enviï còpia del plànol nou el projecte i el seu cost.”. L’11 d’agost de 2020, el grup reclamant adreça una nova instància demanant el lliurament d’aquesta informació un cop depassat el termini per haver-ne desestimat l’accés. 3. La Reclamació presentada el 26 d’agost de 2020 es fonamenta literalment en aquests termes: “No se’ns ha traslladat aquesta informació i creiem que és prou important com per haver aprovat unes obres i la seva certificació. Tampoc se’ns ha contestat al recordatori de fa 15 dies que vam fer”. 4. El 28 d’agost de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació “d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions que heu plantejat; en especial, heu de traslladar-nos immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les vostres reclamacions que rebeu mentre duri la seva tramitació.” 5. El 28 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 10 de setembre de 2020 la persona reclamant s’adreça a la Comissió informant que l’Ajuntament els ha notificat una resposta amb un informe fet per l’arquitecta municipal i afegeix: “en aquest informe no se’ns dona resposta cap de la informació que es demana a la instància que vam registrar, ja que per aprovar unes certificacions d’obra, aquestes han de ser entrades a registre de l’ajuntament, i no se’ns informa quan han entrat a registre i amb quin número; és a dir, que no responen a: 1. Que se’ns indiqui quin registre d’entrada s’ha fet entrega dels documents oficials de tancament i certificació de l’obra. 2. Que se’ns facin arribar els documents que s’esmenten a l’informe tècnic i es diu que l’ajuntament ja ho té, i que no consten a l’expedient. 3. Que serveis tècnics indiquin si s’ha realitzat el 100% dels treballs que es licitaven a l’inici del contracte. Que expliqui quines partides previstes no s’han realitzat inicialment i per quin import, i quines partides s’han realitzat que no eren previstes inicialment i per quin import. Com per exemple el valor de xarxa d’aigües de pluja nova; que se’ns enviï còpia del plànol nou del projecte i el seu cost. Amb tot això, dir que considerem que no s’ha donat resposta a cap de les consultes plantejades a la instancia i per tant solꞏlicitem que es reclami les respostes sobre, amb quin registre i dia d’entrada es van comunicar les certificacions d’obra, els documents que feia referència a l’informe tècnic en el mes de juny. La còpia d’aquests documents. Que se’ns indiqui si s’han realitzat el 100% dels treballs que es van licitar a l’inici del contracte i que s’informi dels canvis que s’han realitzat a l’execució”. 7. El 15 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe del secretari de l’Ajuntament, així com la còpia de l’expedient complet. L’informe fa constar que la petició ha estat resolta el 9 de setembre de 2020, i que no s’ha tramitat com a un exercici del dret d’accés a la informació, sinó com a consulta, i que “Quan s’ha disposat de l’informe elaborat per la tècnica municipal, s’ha pogut lliurar la informació demanda pel Sr. (...), pel que s’entén que la seva petició ha estat atesa”. 8. El 23 de setembre de 2020 la Comissió s’adreça a l’Ajuntament traslladant-li les alꞏlegacions rebudes de la part reclamant (transcrites a l’antecedent 8) en les què posaria de manifest que l’informe tècnic rebut no dona resposta a les qüestions concretes plantejades a la solꞏlicitud d’informació, i li demana que doni resposta explícita a les qüestions que allí es plantegen. 9. El 30 de setembre de 2020 l’Ajuntament de Vilanova del Vallès respon a la GAIP indicant que en aquella mateixa data feia arribar a la persona reclamant la resposta a les qüestions plantejades. 10. El mateix 30 de setembre de 2020 la persona reclamant comunica a la Comissió que l’Ajuntament de Vilanova del Vallès li ha donat resposta a les peticions que formulava de forma satisfactòria, i que es pot finalitzar el procediment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans colꞏlegiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden solꞏlicitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la solꞏlicitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració va tramitar la solꞏlicitud objecte de reclamació com una consulta, i va elaborar un informe tècnic per atendre-la, que ha lliurat en el marc del procediment de reclamació. Tanmateix, la persona reclamant alꞏlega que l’informe lliurat no dona resposta concreta a la petició d’informació que s’hi feia (registre d’entrada de la certificació d’obres, informes partida pressupostària de càrrec...). Comunicades aquestes objeccions a l’Ajuntament, ha lliurat la informació solꞏlicitada en el marc del procediment de reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 438/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.