Una persona electa solicitó al Ayuntamiento de Sant Celoni la emisión de informes técnicos basados en el RD 128/2018. Tras la denegación del secretario municipal, recurrió a la GAIP solicitando una investigación. La GAIP inadmitió la reclamación por no tratarse de una solicitud de información pública preexistente, sino de una petición de actuación administrativa.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública se limita a la obtención de información previamente elaborada y en poder de la Administración.
2
La solicitud de emisión de certificados o informes constituye una petición de actuación administrativa y no un ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
3
La GAIP carece de potestad legal para investigar o inspeccionar a los sujetos obligados por la LTAIPBG.
4
El organismo no tiene competencia para forzar el cumplimiento de obligaciones derivadas de normas ajenas a la normativa reguladora del derecho de acceso a la información pública.
5
Se aplica la inadmisibilidad de la reclamación según el artículo 33.2 RGAIP al no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 436/2024, de 4 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 437/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Celoni
Informació reclamada: No és informació pública.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Quant a les peticions objecte de la reclamació que es presenta per part de la persona
electa reclamant, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la
informació pública, perquè es pretén de l’administració la realització d’unes determinades
actuacions –emissió de certificats per part d’un secretari municipal- que queden completament fora
de l’àmbit d’aquest procediment de Reclamació, procediment limitat a l’obtenció per part de la
persona que la sol·licita d’informació pública prèviament existent i en poder de l’administració,
d’acord amb els preceptes anteriors.
D’altra banda, cal recordar que la GAIP no té entre les seves funcions atribuïdes legalment la
potestat d’investigar o inspeccionar els subjectes obligats per l’LTAIPBG i tampoc no té cap
potestat per forçar el compliment de les obligacions que d’altres normes puguin eventualment
imposar als subjectes obligats per la normativa reguladora del dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Certificacions. Reclamació contra desestimació. No és
informació pública. Inadmissió. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 26 de març entra a la GAIP la Reclamació 437/2024 presentada per una persona electa
contra l’Ajuntament de Sant Celoni en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
2. La persona electa reclamant explica el següent a la seva reclamació: “En data 11 de març de
2024, mitjançant registre d'entrada ENTRA-2024-4673, vaig presentar una instància genèrica,
en representació del grup municipal Junts per Sant Celoni i la Batllòria Compromís Municipal
sol·licitant que s'emetin els informes que se sol·liciten a les reclamacions que vam presentar
al pressupost municipal (documents adjunts "Reclamacions_P2024" i
Reclamacions_P2024_PLE_EXTRAORDINARI"). La petició dels informes es fonamenta en
l'article 3.3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, on en la lletra a) s'afirma que "l'emissió
d'informes previs en els supòsits en què així ho ordeni el president de la corporació o quan ho
sol·liciti un terç dels seus membres, amb antelació suficient a la celebració de la sessió en
què s'hagi de tractar l'assumpte corresponent". El GM Junts per Sant Celoni i la Batllòria
Compromís Municipal compta amb 7 dels 17 regidors de la corporació (més d'un terç). En la
resposta que emet el secretari (document adjunt "Resposta_secretari_petició_informes")
s'afirma que "no concorre cap de les circumstàncies previstes per a l'exercici de la funció
d'assessorament legal preceptiu, en general, ni de l'emissió d'informes de secretaria en
particular". Al nostre entendre, en base l'article 3.3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març,
on en la lletra a), si que concorren les circumstàncies per a l'emissió d'aquests informes. Com
a grup municipal preocupat per la transparència i la rendició de comptes, considerem que és
imperatiu abordar aquesta situació de manera adequada. Per tant, sol·licito a la GAIP que
iniciï una investigació exhaustiva sobre aquest assumpte i prengui les mesures necessàries
(...)”.
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta.
De la seva banda, l’article 18 LTAIPBG estableix que el dret d’accés es pot exercir en relació amb
la informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG (la informació elaborada per
l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord
amb el que estableix aquesta llei) i l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació
pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació
pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”.
Quant a les peticions objecte de la reclamació que es presenta per part de la persona electa
reclamant, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació
pública, perquè es pretén de l’administració la realització d’unes determinades actuacions –
emissió de certificats per part d’un secretari municipal - que queden completament fora de l’àmbit
d’aquest procediment de Reclamació, procediment limitat a l’obtenció per part de la persona que la
sol·licita d’informació pública prèviament existent i en poder de l’administració, d’acord amb els
preceptes anteriors.
D’altra banda, cal recordar que la GAIP no té entre les seves funcions atribuïdes legalment la
potestat d’investigar o inspeccionar els subjectes obligats per l’LTAIPBG i tampoc no té cap
potestat per forçar el compliment de les obligacions que d’altres normes puguin eventualment
imposar als subjectes obligats per la normativa reguladora del dret d’accés a la informació pública.
Vist que la reclamació no està relacionada, en cap cas, amb l’exercici del dret d’obtenir informació
pública és procedent inadmetre- la, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la
inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació
pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4
d’abril de 2024, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 437/2024 d’acord amb les
consideracions fetes al fonament jurídic 1 i declarar -ne finalitzat el procediment, així com disposar
la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.