Pérdida de objeto 10/09/2020 · 15 días en resolverse

Acceso a documentación sobre la concesión administrativa del servicio de Bar de la zona deportiva y resultado por pérdida de objeto

El Grupo municipal Junts per Vilanova del Vallès solicitó al Ayuntamiento de Vilanova del Vallès documentación sobre la concesión del bar de la zona deportiva. Tras alegar falta de respuesta, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la administración entregó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP confirma que los concejales locales pueden utilizar la vía de reclamación de la LTAIPBG para defender su derecho de acceso a la información pública.
2 El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña valida que los electos locales no pueden tener garantías de acceso inferiores a las de cualquier otro ciudadano.
3 La normativa de transparencia es aplicable supletoriamente al régimen local para completar el derecho de acceso de los miembros de las corporaciones locales.
4 El procedimiento finaliza debido a que la administración realizó una satisfacción extemporánea de la solicitud, entregando la información durante la fase de reclamación.

Texto completo

Resolució 486/2020, de 10 de setembre Número d’expedient de la reclamació: 437/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès Informació reclamada: Diversa documentació relativa a la concessió administrativa del servei de Bar de la zona esportiva. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la informació demanada de què disposa. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Factures. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 26 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 437/2020, presentada pel Grup municipal de Junts per Vilanova del Vallès contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de juny de 2020 el regidor reclamant, en nom del Grup municipal Junts per Vilanova del Vallès, va adreçar un escrit a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès en el què, després d’exposar que en la Junta de govern local de 18 de maig de 2020 s’havia aprovat la pròrroga de la concessió administrativa del bar de la zona esportiva, i que s’havia demanat als serveis tècnics informe en relació amb les obres compromeses per l’adjudicatari, demana accés telemàtic a la informació següent: “1. Que aquest ajuntament solꞏliciti al licitador, en aquest cas el CF Vilanova, les factures de les obres realitzades, per poder verificar que s’ha fet la despesa pel qual es va comprometre en l’obertura del sobre C, i que estan àmpliament detallades. I que ens remeti còpia. 2. Còpia de l’assegurança RC i assegurança del contingut de l’immoble dels darrers quatre anys titular del licitador –CF Vilanova- (doncs tenint en compte que és un requisit legal aquest grup no hem sabut veure/trobar aquest requeriment per part de l’Ajuntament). 3. Còpia de les tarifes dels productes que ha aprovat anualment l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, i que el concessionari ha d’aplicar. Clàusula divuitena, del plec. 4. Saber si el guanyador de la licitació (CF Vilanova) és l’actual contractista del servei del bar o si s’ha subcontractat a un tercer, fent que el licitador cobri d’aquest tercer per aquesta gestió”. L’11 d’agost de 2020, el grup reclamant adreça una nova instància demanant el lliurament d’aquesta informació un cop depassat el termini per haver-ne desestimat l’accés. 3. La Reclamació presentada el 26 d’agost de 2020 es fonamenta literalment en aquests termes: “No se’ns ha donat resposta a qüestions plantejades i que haurien de ser dades necessàries per tal d’aprovar o no una concessió administrativa, el seguiment i fiscalització que les clàusules del contracte administratiu s’hagin produït i complert. L’administració tampoc a respòs a la petició de recordatori”. 4. El 28 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. L’1 de setembre de 2020 la part reclamant s’adreça a la Comissió per comunicar que l’Ajuntament li ha lliurat la informació reclamada. 6. En data 2 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i l’expedient de tramitació de la solꞏlicitud d’accés a la informació en el què es comunica que el dia 1 de setembre va resoldre la solꞏlicitud d’accés a la informació pública i lliura la informació reclamada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans colꞏlegiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden solꞏlicitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la solꞏlicitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que les parts han confirmat que la informació objecte de reclamació ha estat obtinguda en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de setembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 437/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.