El Grupo municipal Junts per Vilanova del Vallès solicitó al Ayuntamiento de Vilanova del Vallès documentación sobre la concesión del bar de la zona deportiva. Tras alegar falta de respuesta, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la administración entregó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP confirma que los concejales locales pueden utilizar la vía de reclamación de la LTAIPBG para defender su derecho de acceso a la información pública.
2
El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña valida que los electos locales no pueden tener garantías de acceso inferiores a las de cualquier otro ciudadano.
3
La normativa de transparencia es aplicable supletoriamente al régimen local para completar el derecho de acceso de los miembros de las corporaciones locales.
4
El procedimiento finaliza debido a que la administración realizó una satisfacción extemporánea de la solicitud, entregando la información durante la fase de reclamación.
Texto completo
Resolució 486/2020, de 10 de setembre
Número d’expedient de la reclamació: 437/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès
Informació reclamada: Diversa documentació relativa a la concessió administrativa del servei
de Bar de la zona esportiva.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona
reclamant la informació demanada de què disposa. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda
de l’objecte d’aquest procediment i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Electe. Factures. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 26 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 437/2020, presentada pel Grup
municipal de Junts per Vilanova del Vallès contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en
relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no solꞏlicita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 de juny de 2020 el regidor reclamant, en nom del Grup municipal Junts per Vilanova
del Vallès, va adreçar un escrit a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès en el què, després
d’exposar que en la Junta de govern local de 18 de maig de 2020 s’havia aprovat la
pròrroga de la concessió administrativa del bar de la zona esportiva, i que s’havia demanat
als serveis tècnics informe en relació amb les obres compromeses per l’adjudicatari,
demana accés telemàtic a la informació següent: “1. Que aquest ajuntament solꞏliciti al
licitador, en aquest cas el CF Vilanova, les factures de les obres realitzades, per poder
verificar que s’ha fet la despesa pel qual es va comprometre en l’obertura del sobre C, i
que estan àmpliament detallades. I que ens remeti còpia. 2. Còpia de l’assegurança RC i
assegurança del contingut de l’immoble dels darrers quatre anys titular del licitador –CF
Vilanova- (doncs tenint en compte que és un requisit legal aquest grup no hem sabut
veure/trobar aquest requeriment per part de l’Ajuntament). 3. Còpia de les tarifes dels
productes que ha aprovat anualment l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, i que el
concessionari ha d’aplicar. Clàusula divuitena, del plec. 4. Saber si el guanyador de la
licitació (CF Vilanova) és l’actual contractista del servei del bar o si s’ha subcontractat a un
tercer, fent que el licitador cobri d’aquest tercer per aquesta gestió”. L’11 d’agost de 2020,
el grup reclamant adreça una nova instància demanant el lliurament d’aquesta informació
un cop depassat el termini per haver-ne desestimat l’accés.
3. La Reclamació presentada el 26 d’agost de 2020 es fonamenta literalment en aquests
termes: “No se’ns ha donat resposta a qüestions plantejades i que haurien de ser dades
necessàries per tal d’aprovar o no una concessió administrativa, el seguiment i fiscalització
que les clàusules del contracte administratiu s’hagin produït i complert. L’administració
tampoc a respòs a la petició de recordatori”.
4. El 28 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del
Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
5. L’1 de setembre de 2020 la part reclamant s’adreça a la Comissió per comunicar que
l’Ajuntament li ha lliurat la informació reclamada.
6. En data 2 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i
l’expedient de tramitació de la solꞏlicitud d’accés a la informació en el què es comunica que
el dia 1 de setembre va resoldre la solꞏlicitud d’accés a la informació pública i lliura la
informació reclamada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans colꞏlegiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden solꞏlicitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la solꞏlicitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que les parts han confirmat que la informació objecte de
reclamació ha estat obtinguda en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de setembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 437/2020, per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de
la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.