Pérdida de objeto 19/09/2019 · 46 días en resolverse

Solicitud de información sobre facturación y tarifas del agua al Ayuntamiento del Vendrell y resultado por pérdida de objeto

Una entidad ciudadana solicitó al Ayuntamiento del Vendrell información detallada sobre la facturación y tarifas del agua. Tras presentar reclamación por falta de respuesta, el Ayuntamiento facilitó la información durante el proceso. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto al haberse satisfecho la solicitud.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 La entrega de la información solicitada durante el procedimiento administrativo supone una satisfacción extemporánea de la solicitud.
3 La desaparición de los motivos de discrepancia jurídica conlleva la pérdida del objeto de la reclamación, haciendo improcedente cualquier declaración sobre el alcance del derecho de acceso.

Texto completo

Resolució 529/2019, de 19 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 437/2019 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Diverses qüestions sobre la facturació de l’aigua. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Entitat ciutadana. Abastament d’aigua. Preu de l’aigua. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 437/2019, presentada per una entitat ciutadana contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de maig de 2019, la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament del Vendrell: 2.1. “Després de fer referència a l’existència d’una diferència en el concepte “límit” del “quadre de desglossament per blocs” que adjunta, entre les factures de gener/febrer i les de març/abril, demana saber perquè s’ha fet aquest canvi. 2.2. En relació amb el mateix “quadre de desglossament per blocs” adjuntats l’entitat reclamant vol: 2.2.1. Un document on estiguin el quadre de blocs que es van aplicar a les factures de gener/febrer i un a les de març/abril. 2.2.2. Saber el motiu que porta a fer aquestes tarifes amb aquests límits. 2.3. Sobre la tarifació que es fa dels comptadors, l’entitat reclamant vol saber perquè es cobra diferent el preu de l’aigua als locals que als habitatges. 2.4. Quan hi ha diferències entre el comptador d’entrada al dipòsit de la cisterna d’una comunitat d’habitatges plurifamiliar i la suma dels consums de cada habitatge, l’entitat reclamant demana conèixer: 2.4.1. El protocol d’actuació de l’empresa d’aigües per a aquests casos. 2.4.2. Quan es detecta per part dels tècnics que s’està robant aigua, com actua l’empresa?. 2.4.3. Com es factura l’aigua? 2.4.4. On figura a la factura aquesta diferència?. 2.4.5. La diferència s’imputa a tots els veïns o a la comunitat?. 2.5. Si es detecta un robatori d’aigua per part d’un pis concret, l’entitat reclamant vol saber com es pot demanar els diners que s’han cobrat a més a les factures. 2.6. Sobre el sistema de comptadors d’aigua que serveixen per mesurar el consum i són de la propietat de l’empresa, l’entitat reclamant vol saber cada quant temps es revisen els comptadors?. 2.7. Sobre la xarxa d’aigües i la qualitat de l’aigua, l’entitat reclamant vol saber: 2.7.1. Perquè l’aigua porta tanta pedra i cal?. 2.7.2. Perquè la xarxa d’aigua no té la pressió suficient per arribar als habitatges?. 2.7.3. Hi ha algun pla per fer possible que la xarxa d’aigües arribi directa als habitatges, sense necessitat de grups de pressió?. 2.8. En relació amb la carta de desembre de 2018, comunicant als usuaris el canvi de tarifes, l’entitat reclamant vol saber per què no s’hi va posar la taula de desglossament per blocs?. 2.9. En relació amb la regulació d’abastament d’aigua, l’entitat reclamant vol saber quin és el reglament vigent en aquesta matèria.” 3. La Reclamació presentada el 4 d’agost de 2019 indica que l’entitat reclamant no hauria obtingut resposta de l’Ajuntament del Vendrell als apartats següents de la sol·licitud i demana l’empara de la GAIP per aconseguir-la: 3.1. “Un document on estiguin el quadre de blocs que es van aplicar a les factures de gener/febrer i un a les de març/abril. 3.2. Sobre la tarifació que es fa dels comptadors, quan hi ha diferències entre el comptador d’entrada al dipòsit de la cisterna d’una comunitat d’habitatges plurifamiliar i la suma dels consums de cada habitatge, l’entitat reclamant demana conèixer el protocol d’actuació de l’empresa d’aigües per a aquests casos. 3.3. En relació amb la carta de desembre de 2018, comunicant als usuaris el canvi de tarifes, l’entitat reclamant vol saber per què no s’hi va posar la taula de desglossament per blocs?. 3.4. En relació amb la regulació d’abastament d’aigua, l’entitat reclamant vol saber quin és el reglament vigent en aquesta matèria.” 4. El 7 d’agost de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 29 d’agost de 2019 la GAIP rep l’informe municipal, que acredita haver notificat a la persona reclamant diverses dades i informacions sobre la tarifa de l’aigua. 6. El 30 d’agost de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant-li que si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari es procedirà a finalitzar la Reclamació per la pèrdua del seu objecte, al considerar que l’Ajuntament li ha proporcionat la informació sol·licitada. Havent vençut aquest termini, no consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de setembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 437/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.