Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell copia del expediente de un procedimiento contencioso. Tras alegar falta de respuesta, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia respecto a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2
El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC confirman que los electos locales pueden emplear la vía de reclamación de la LTAIPBG para defender su derecho de acceso a la información pública.
3
El derecho de acceso de los concejales a la documentación corporativa se regula en el art. 164 del TRLMRLC, completándose supletoriamente con las previsiones de la Ley 19/2014.
4
Los límites al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente, no son automáticos y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el curso del procedimiento administrativo conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 544/2022, d’1 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 436/2022
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Còpia de l’expedient d’un contenciós.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament del Vendrell ha lliurat a l’electe
reclamant, en el marc d’aquest procediment, la informació que havia sol·licitat, i així ho ha
confirmat ell mateix a la Comissió. En haver-se produït la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, s’ha de declarar perdut
sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Contenciós. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 6 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 436/2022, presentada per un electe
local contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 27 de març de 2022 l’electe reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació
pública davant de l’Ajuntament del Vendrell en la qual demana: “Còpia de tota la
documentació que formi part de l’expedient, demanda judicial, recurs presentat, acord de
l’Ajuntament del Vendrell del qual es presenta el recurs, entre d’altres. Tanmateix còpia del
documents que es remeten al Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Tarragona.”.
3. La Reclamació presentada el 6 de maig indica que reclama atès que “Com a regidor de la
corporació he fet una demanda de documentació de la que no he rebut resposta”.
4. El 16 de maig la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’electe reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i
la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a
la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 20 de juny de 2022, la GAIP reitera el requeriment d’informe i de l’expedient indicat a
l’antecedent anterior.
7. El 21 de juny de 2022, l’Ajuntament del Vendrell comunica i acredita a la GAIP que ha
lliurat la informació reclamada a l’electe reclamant.
8. El 28 de juny de 2022 la GAIP trasllada a l’electe reclamant la resposta municipal.
9. El 29 de juny de 2022, l’electe reclamant s’adreça a la Comissió per confirmar que ha
rebut la informació reclamada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les
quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari
334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions
d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la
defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser
recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt
tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència
sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret
d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional
Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació
de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en
les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local
(article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat
pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per
a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria
de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret
d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva
empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa.
I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als
electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de
l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a
informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur
normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local,
les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei
bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i
art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals,
aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les
previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició
final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat
2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret
d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions
dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació
de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda,
els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si
el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la
intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la
legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint
en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a
la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a
la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22
LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la
finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas
concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a
la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament del Vendrell ha lliurat a l’electe reclamant,
en el marc d’aquest procediment, la informació que havia sol·licitat, i així ho ha confirmat ell
mateix a la Comissió.
En haver-se produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva
aquesta Reclamació, s’ha de declarar perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent
finalitzar el procediment per aquesta causa
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’1 de juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 436/2022, per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.