Una asociación solicitó al Departament de Salut y de Educació información sobre criterios sanitarios, informes de riesgo y ayudas económicas concedidas a escuelas de danza autorizadas y no autorizadas durante la pandemia. Tras alegar que la respuesta inicial era insuficiente, la GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la Administración facilitó la información durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada que justifique el límite aplicado.
4
La aplicación de límites al acceso a la información debe basarse en criterios de proporcionalidad y temporalidad, atendiendo a las circunstancias de cada caso concreto.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 693 /2021, de 23 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 436/2021
Administració reclamada: Departament de Salut
Informació reclamada: Mesures Covid19 en l’activitat d’escoles de dansa de Catalunya i ajuts.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Generalitat. Entitats. Covid19. Ajuts i subvencions. Centres educatius. Ensenyaments
artístics. Dansa. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 17 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 436/2021, presentada per una persona
física en representació d’una associació, contra els Departaments d’Educació i de Sanitat de la
Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 de març de 2021 la persona reclamant, que fa constar que actua en representació de
l’Associació Col·lectiu de Professors i Centres Privats de Dansa de Catalunya, presenta una
sol·licitud d’informació pública que demana al Departament de Salut de la Generalitat la
informació pública següent: “1. El Departament de Salut va aprovar diverses resolucions que
permetien el
desplegament de l’activitat de les escoles de dansa autoritzades pel Departament
d’Ensenyament i prohibia l’exercici de l’activitat a les escoles de dansa no autoritzades
(Resolucions SLT/2983/2020, STL/3268/2020, SLT/275/2021). En
aquest sentit, quina és la
diferència entre les escoles de dansa autoritzada i les
no autoritzades pel Departament
d’Ensenyament?. 2. Els informes emesos pel Director de l’Agència de Salut Pública Catalunya
que
han servit per motivar les respectives resolucions del Departament de Salut en virtut de les
quals s’han prorrogat i modificat les mesures especials de salut
pública per la contenció del brot
epidèmic de la pandèmia del COVID19. 3. Els informes tècnics que justifiquin la necessitat de
diferenciar entre les escoles
autoritzades i les escoles no autoritzades. 4. Els informes de risc de
l’activitat de dansa en relació a la resta d’activitats de
lleure i extraescolars. 5. Especificar quins
són els criteris i paràmetres sanitaris/tècnics que ha seguit
la Generalitat per establir les
restriccions entre els diferents tipus d’activitats i,
en especial, els que s’han utilitzat per acordar la
clausura de les escoles de dansa
i música no autoritzades. 6. Que es concretin quins són els
avantatges fiscals, ajuts i subvencions que ha
atorgat la Generalitat de Catalunya a les escoles
de dansa autoritzades durant
l’any 2019,2020 i 2021. 7. Que es concretin quins són els
avantatges fiscals, ajuts i subvencions que ha
atorgat la Generalitat de Catalunya a les escoles de
dansa no autoritzades durant
l’any 2019, 2020 i 2021. 8. Quines inversions ha realitzat la
Generalitat de Catalunya amb campanyes
publicitàries per promocionar les escoles de dansa
autoritzades durant l’any
2019, 2020 i 2021. 9. Quines inversions ha realitzat la Generalitat de
Catalunya amb campanyes
publicitàries per promocionar les escoles de dansa no autoritzades
durant l’any
2019, 2020 i 2021”. La sol·licitud indica que la informació ha de ser lliurada en el
format pdf.
3. El 3 de maig de 2021 el Departament de Salut estima la sol·licitud, indica que la resposta donada
als cinc primers apartats de la sol·licitud és del Departament de Salut i la donada a la resta, del
Departament d’Educació i facilita la informació següent a la persona reclamant: En relació als
apartats 1 i 2: facilita la informació sol·licitada. En relació amb l’apartat 3: Indica que escoles
autoritzades i no autoritzades és un criteri de classificació de les escoles de dansa. En relació
amb l’apartat 4: Ofereix enllaços a tres adreces web. En relació amb l’apartat 5, contesta el
següent: “Els paràmetres en que es basen els informes que emparen les resolucions són els que
determina en l’Annex 1 Decret Llei 27/2020, de 14 de juliol, de modificació de la Llei 18/2009, de
22 d'octubre, de salut pública, i d'adopció de mesures urgents per fer front al risc de brots de la
COVID19”. En relació amb l’apartat 6, contesta el següent: “Les escoles de dansa autoritzades
pel Departament d'Educació de titularitat privada tenen l’avantatge fiscal de fer docència i, per
tant, es poden descomptar l’IVA. Les escoles de dansa autoritzades pel Departament d'Educació
de titularitat municipal poden rebre subvencions mitjançant conveni signat per les dues
administracions. Ambdues tipologies d’escola no reben ajuts directes. Excepcionalment, ens
consta que des de la Direcció d’Atenció a la Comunitat Educativa s’han gestionat dues
convocatòries d’ajuts directes per compensar els períodes de confinament i tancament que han
tingut lloc durant la pandèmia. La unitat responsable de cada convocatòria ha decidit a quins
epígrafs anaven adreçats els ajuts, que en cap cas han estat exclusius de les escoles
autoritzades”. En relació amb l’apartat 7, contesta el següent: “El Departament d'Educació no té
jurisdicció sobre aquestes dites escoles de dansa que no ha autoritzat (perquè no ho han
sol·licitat o perquè se’ls ha denegat l’autorització per incompliment manifest d’alguna de les
exigències del Decret 179/1993). Aquests dites escoles de dansa que el Departament d'Educació
no ha autoritzat, s’han pogut acollir als ajuts atorgats per les administracions per compensar els
períodes de confinament i tancament que han tingut lloc durant la pandèmia. La unitat
responsable de cada convocatòria ha decidit a quins epígrafs anaven adreçats els ajuts, on s’han
pogut acollir tant elles com les escoles de dansa autoritzades així com d’altres tipus d’activitats
extraescolars”. En relació amb l’apartat 8, contesta el següent: “El Departament d'Educació té
una pàgina web (Estudiar a Catalunya) on apareixen totes les escoles de dansa, de la mateixa
manera que hi apareixen totes les escoles i centres educatius que imparteixen algun dels
ensenyaments reglats que s’estableixen a la Llei Orgànica Estatal i a la normativa autonòmica.
Aquestes escoles es poden trobar via el cercador del Mapa educatiu o bé sota l’epígraf
“Ensenyaments de les escoles de dansa”. Així mateix, en el procés d’orientació i quan s’ha fet el
Saló de l’Ensenyament; s’informa específicament de tota l’oferta educativa de música, dansa i
arts escèniques, que inclou les escoles de dansa, presencialment o de forma virtual degut a la
situació de pandèmia. Darrerament, s’ha fet, per primera vegada, un anunci al 012 promocionant
els ensenyaments de música i de dansa, concretament els de les escoles autoritzades adreçats
a nens, nenes i joves. Anualment realitzem uns cursos de formació adreçats al professorat dels
ensenyaments de règim especial als quals es pot acollir el professorat de les escoles de danses
autoritzades”. En relació amb l’apartat 9, contesta el següent: “En ser centres que no han
sol·licitat l’autorització, el Departament d'Educació no hi té jurisdicció i no poden aparèixer al
mapa educatiu dels ensenyaments reglats o autoritzats”.
4. La Reclamació presentada el 17 de maig de 2021 indica que només s’ha facilitat part de la
informació sol·licitada. Concretament: En relació als apartats 1, 2 i 5 no es fa cap comentari,
motiu pel qual cal entendre que han satisfet els apartats corresponents de la sol·licitud. En
relació amb l’apartat 3, no s’hauria facilitat la demanada. En relació amb l’apartat 4, s’indica que
no funcionen els enllaços facilitats en resposta a l’apartat 4, però amb ells s’intueix que la
resposta de la Generalitat remet als plans de desconfinament sectorial i el reclamant insisteix
que no és això el que es demana, sinó els informes de risc sanitari de les escoles de dansa
respecte d’altres activitats, per tal de valorar la justificació de les restriccions imposades a
aquesta activitat. En relació amb l’apartat 6, fa les consideracions següents: “En relació al primer
paràgraf, la Generalitat hauria de concretar si fa referència a la exempció de l’IVA prevista a l’art.
20.1.9º de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit o a la possibilitat
de deduir l’IVA de les despeses que genera l’empresa. En el cas que la resposta sigui afirmativa,
la Generalitat ha de justificar perquè les escoles de dansa inscrites al Dept. d’Ensenyament
(“autoritzades”) tenen dret a aquesta exempció i la resta, que desenvolupen la mateixa activitat,
no. La pregunta demana que s’especifiquin quins són els avantatges fiscals, ajuts i subvencions
– directes o indirectes - que ha atorgat la Generalitat de Catalunya a les escoles de dansa
autoritzades. En cap moment s’especifiquen els imports dels ajuts i subvencions atorgats, una
dada que la Generalitat de Catalunya no pot desconèixer com a administració competent per
atorgar-los. (...) En conseqüència, la resposta de la Generalitat de Catalunya ha d’incloure totes
les avantatges econòmiques que ha atorgat les escoles de dansa autoritzades, especificant els
imports exactes”. En relació amb l’apartat 7, fa els consideracions següents: “No es pot discutir
que la Generalitat és l’administració competent per atorgar les subvencions, ajuts i avantatges
fiscals a les escoles de dansa de Catalunya, independentment si són de titularitat pública o
privada. La resposta de la Generalitat només fa referència als ajuts atorgats durant la pandèmia
de la covid19, la pregunta feia referència als ajuts, subvencions i avantatges fiscals atorgats des
de l’any 2019 fins al 2021. En conseqüència, la Generalitat de Catalunya no facilita la informació
pública sol·licitada malgrat que disposa de totes les dades necessàries per poder concretar els
imports exactes”. En relació amb l’apartat 8, fa les consideracions següents: “En primer lloc, la
Generalitat de Catalunya afirma que a la pàgina web “Estudiar a Catalunya” hi apareixen totes
les escoles i centres educatius que imparteixen ensenyaments reglats. Aquesta afirmació no és
certa, la Generalitat segueix amagant informació i donant respostes esbiaixades en funció dels
seus interessos. En efecte, la pàgina web que cita la Generalitat recull els itineraris que poden
seguir les persones interessades en formar-se en dansa a través d’escoles que imparteixen
ensenyaments reglats. Doncs bé, el primer itinerari que apareix a la web i al vídeo explicatiu és la
formació a través de les escoles de dansa “autoritzades”, un itinerari formatiu que no permet
l’obtenció de títols amb validesa acadèmica i professional perquè aquestes escoles només poden
impartir ensenyaments no reglats – exactament els mateixos que les escoles de dansa “no
autoritzades” - . Sorprenentment, en el vídeo només es menciona a les escoles de dansa
“autoritzades” com a itinerari formatiu vàlid per formar-se en dansa. Per tant, la resposta de la
Generalitat ha d’incloure totes les despeses que ha assumit des de l’any 2019 per promocionar
les escoles de dansa “autoritzades”; vídeos promocionals (vídeo promocional del 012, vídeo
sobre els itineraris formatius de la pàgina “Estudiar a Catalunya”, etc...), tríptics i qualsevol tipus
de campanya publicitària dirigida a difondre i promocionar les escoles de dansa autoritzades”. En
relació amb l’apartat 9, fa les consideracions següents: “La Generalitat de Catalunya coneix
perfectament la informació que es demana, no pot ser de cap altre manera doncs la Intervenció
General és l'òrgan encarregat d'exercir el control econòmic i financer intern de la Generalitat de
Catalunya, dirigir i gestionar la comptabilitat pública i formar els comptes econòmics del sector
públic. Si el Departament d’Ensenyament no disposa d’aquesta informació, la Generalitat de
Catalunya té el deure de remetre la sol licitud al departament competent perquè la resolgui en el
termini màxim d’un mes”.
5. El 20 de maig de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als
efectes d’aportar la resposta del Departament de Salut indicada a l’antecedent 3 degudament
enregistrada. Invoca l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC) i
adverteix que si no repara l’esmena en el termini de 10 dies es pot considerar desistida la
Reclamació.
6. El 7 de juny de 2021 la GAIP rep la reparació de l’esmena requerida.
7. El 7 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Salut i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
8. El 7 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
9. El 25 de juny de 2021 el Departament de Salut demana a la GAIP una pròrroga per aportar la
informació indicada a l’antecedent 7 i la GAIP li atorga la pròrroga sol·licitada, afegint 7 dies més
al termini inicial de 15 dies.
10. El 8 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament de Salut i altra documentació
d’aquest Departament i del d’Educació, que aparentment dóna resposta a les diverses qüestions
plantejades a la sol·licitud.
11. El 12 de juliol de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pels
departaments d’Educació i de Salut, tot indicant que si en el termini de cinc dies no concreta la
informació que li manca es considerarà satisfeta la seva sol·licitud. No consta resposta de la
persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23
de juliol de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 436/2021 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.