Acceso a información sobre recursos destinados a la formación de personas adultas y criterios de adjudicación

Resolució 70 /2019, de 31 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 435/2018 Administració reclamada: Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Recursos destinats a la formació de persones adultes. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: S’ha de tenir en compte que la informació demanada és relativa a la disposició de recursos provinents dels Pressupostos de la Generalitat; aquest fet és rellevant en el triple sentit següent: en primer lloc, en el de tenir que pensar que l’interès públic en poder accedir a aquesta informació és molt intens, ja que és necessària i idònia per poder valorar la correcte disposició dels recursos públics, i més en un àmbit en el que hi concorren nombrosos centres que hi haurien de poder tenir accés sense discriminació de cap mena; en segons lloc, perquè es tracta d’informació merament econòmica, en la que no és plausible que hi concorrin límits que en puguin justificar la denegació; i finalment perquè no hi ha dubte de què al sí de l’Administració de la Generalitat amb tota seguretat hi deuen haver registres informàtics sobre les transferències fetes durant els anys indicats (2011 a 2014), amb més que probable referència a dades de destinataris (siguin els centres o els ens que els gestionen) i de concepte. L’Administració ha de tenir en compte que si en el cas de sol·licituds com la que ara ens ocupa, que demanen dades econòmiques amb determinats criteris d’agregació, concorre una “dificultat extrema” per dur a terme l’agregació demanada, equiparable a la tasca complexa d’elaboració prevista com a possible causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública per l’article 29.1.b LTAIPBG, abans de denegar per aquest motiu la informació sol·licitada o d’inadmetre la sol·licitud, l’especial consideració que l’LTAIPBG requereix a favor del dret d’accés a la informació pública i l’especial rellevància pública que mereix l’escrutini social sobre la disposició de recursos públics, obliguen l’Administració a oferir les dades demanades tal com les disposa, és a dir, en brut, sense agregació, i especialment quan així ho proposa la persona reclamant; el mateix article 29.1.b LTAIPBG apunta aquesta opció, quan disposa que si concorren circumstàncies que fan necessària una tasca complexa (expressió equivalent a la d’”extrema dificultat” emprada pel Departament) d’elaboració o reelaboració per atendre els termes de la sol·licitud, “es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant” (audiència que en aquest cas s’ha de considerar practicada a la vista de les seves al·legacions). Per les respostes donades per l’Administració semblaria que aquests criteris, com a mínim amb caràcter general i sistemàtic, no existeixen; en tot cas, als efectes d’atendre plenament aquesta part de la sol·licitud, és exigible a l’Administració que, si no pot oferir uns criteris de distribució més generals i sistemàtics per als set anys sol·licitats que els donats fins ara, o que només els pot donar parcialment, així ho digui expressament. En aquests casos en els que l’Administració sol·licitada (el Departament d’Ensenyament) no disposa de la informació demanada, però sap quina és l’Administració que la coneix (el Consorci d’Educació de Barcelona), el que ha de fer, més que excusar-se en aquest fet per no facilitar la informació sol·licitada, és practicar la derivació prevista per l’article 30 LTAIPBG. Paraules clau: Generalitat. Formació d’adults. Pressupostos. Despeses. Reclamació contra estimació parcial. Derivació. Informació pública. Tasca complexa. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de novembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 435/2018, presentada contra el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprobat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 d’octubre de 2018 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al Departament d’Ensenyament: “Sol·licito el montant total destinat a la formació de persones adultes, desglossat per centre educatiu depenent del Departament d’Ensenyament (centres de formació d’adults, aules de formació d’adults ...) i el criteri o criteris emprats per adjudicar aquestes partides per als darrers 7 anys”. Demana rebre la informació sol·licitada en format electrònic, preferiblement xlsx. 3. El 26 de novembre de 2018 el Departament d’Ensenyament de la Generalitat notifica a la persona reclamant la resolució que estima parcialment l’anterior sol·licitud, tot facilitant part de la informació sol·licitada corresponent a l’Administració de la Generalitat (informa que el Consorci d’Educació de Barcelona en restaria al marge), mitjançant un document annex. No desglossa les dotacions centre per centre. Indica que no disposa de dades anteriors a 2015. Argumenta que no és procedent la comparació centre a centre de les dotacions per funcionament. 4. La Reclamació presentada el 29 de novembre de 2018 és motivada en els termes següents: “És molt estrany que la resolució afirmi que “no es disposa de dades anteriors a 2015” i no s’entén tampoc que la resposta no inclogui dades del Consorci d’Educació de Barcelona, malgrat s’afirmi que “té autonomia pel que fa a l’assignació de recursos a cada centre”. D’altra banda, les dades es presenten agregades i no per centre – com sol·licitava-, malgrat aquesta informació existeix (“s’està estudiant centre a centre les assignacions per aquests conceptes a fi d’ajustar-les en exercicis econòmics futurs”). Així, es parla de 104 centres, en què “17 reben imports per conceptes de ...”, “un no percep imports per ...”, etc. Sense especificar quins. Aquesta mancança s’argumenta amb un judici de valor, dient que “la comparació centre a centre de les dotacions per despeses de funcionament no és procedent”. L’opinió de l’Administració sobre la procedència o no de la informació que sol·licito no és quelcom que justifiqui que no se’m faciliti”. 5. El 5 de desembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Ensenyament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 27 de desembre de 2018 la GAIP rep l’informe del Departament d’Ensenyament, que en relació amb les al·legacions formulades a la Reclamació (antecedent 4), manifesta el següent: “- “És molt estrany que la resolució afirmi que “no es disposa de dades anteriors a 2015”. “Les disposem, però en unes bases de dades que dificulten extremadament el càlcul agregat que demana l’usuari. Amb una perspectiva històrica de quatre exercicis es dona abasta informació sobre el motiu de la consulta. “- “... i no s’entén tampoc que la resposta no inclogui dades del Consorci d’Educació de Barcelona, malgrat s’afirmi que té autonomia pel que fa a l’assignació de recursos a cada centre” “Tal i com ja s’exposa a l’apartat de fonaments normatius, en el cas de les sol·licituds adreçades a organismes autònoms, entitats de dret públic, societats i fundacions públiques, consorcis i universitats públiques, la competència de resoldre correspon al seu òrgan de direcció i govern. “- “D’altra banda, les dades es presenten agregades i no per centre –com sol·licitava-, malgrat aquesta informació existeix (“s’està estudiant centre a centre les assignacions per aquests conceptes a fi d’ajustar-les en exercicis econòmics futurs”). Així, es parla de 104 centres, en què “17 reben imports per conceptes de ...”, “un no percep imports per ...”, etc. Sense especificar quins. Aquesta mancança s’argumenta amb un judici de valor, dient que “la comparació centre a centre de les dotacions per despeses de funcionament no és procedent ”. L’opinió de l’Administració sobre la procedència o no de la informació que sol·licito no és quelcom que justifiqui que no se’m faciliti”. “Aquest argumentari pretenia justificar el desajustament que pot implicar una comparativa dels imports disgregats que no parteixi d’un coneixement clar del que implica cobrir despeses de neteja, calefacció, electricitat i manteniment a uns centres sí i als altres no, ja que la dotació és molt superior a la que reben els centres que estan ubicats en espais que no impliquen despesa per aquests conceptes. “El càlcul dels conceptes de “comunicacions” i “activitats docents” es calculen amb coeficients estàndard que afecten els centres d’igual manera. Només un no percep imports per “comunicacions”, atès que es troba ubicat en una presó i usa els seus serveis. “Per altra banda, en aquests moments s’està estudiant centre a centre les assignacions per aquests conceptes a fi d’ajustar-les en exercicis econòmics futurs, de manera que els centres rebin els imports adequats al nombre d’alumnes d’estudis reglats i no reglats que atenen i per fer front a les despeses derivades dels equipaments que utilitzen, en tant que hem observat que aquest tema sí que genera greuges comparatius d’impacte significatiu entre uns i altres centres. “Amb tot, s’adjunta el llistat amb les dades disgregades per tal que se’n faci la difusió que es consideri ajustada als drets reclamats per l’usuari”. L’informe ofereix tot seguit la llista dels centres de formació de persones adultes titularitat del Departament d’Ensenyament amb la quantitat global assignada a cada un d’ells per a despeses de funcionament per a cada un dels anys 2015, 2016, 2017 i 2018. 7. El 28 de desembre de 2018 la GAIP notifica l’informe anterior a la persona reclamant, amb l’advertiment següent: “Si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari entendrem que satisfà la seva sol·licitud d’informació i finalitzarem la Reclamació per la pèrdua del seu objecte”. 8. El 7 de gener de 2019 la persona reclamant formula les al·legacions següents a l’informe del Departament d’Ensenyament indicant a l’antecedent 6: “ En primer lloc, cal agrair a l’administració l'ampliació d'informació. No obstant això, no puc donar per satisfeta completament la meva sol·licitud perquè és parcial tant en els anys sol·licitats com en relació amb la informació facilitada. Al meu escrit de desacord manifestava la meva estranyesa pel fet que l'administració afirmés que "no es disposa de dades anteriors a 2015 ", i efectivament a la proposta de resolució a les al·legacions es reconeix ara que "l es disposem, però en unes bases de dades que dificulten extremadament el càlcul ". Així, l'administració valora que "amb una perspectiva històrica de quatre exercicis es dona abasta informació ", malgrat que adverteix que un dels quatre exercicis és provisional, i el total d'informació suposa la meitat de la informació sol·licitada. Evidentment no puc posar en dubte que aquestes bases de dades puguin oferir una "extrema" dificultat, per la qual cosa, s’entendria que es facilitessin sense dur a terme cap tractament o càlcul extraordinari, però no s’entén que això impliqui que no es facilitin de cap manera. Atès que demano "el muntant total... per centre educatiu ", entendria com a procedent, per exemple, un extracte dels pagaments als comptes dels diferents centres per als anys que manquen, o bé el resultat d’una consulta general sobre despeses de centres de formació d'adults a l’esmentada base de dades, o la liquidació pressupostària de les partides pertinents, etc. A banda del que manca, i d'acord amb la informació efectivament facilitada, sembla de nou que l'administració es mostra més preocupada per l'eventual ús o conclusions que se’n puguin derivar, que de facilitar-la completa. L'administració respon que "els criteris d'assignació de les despeses de funcionament " poden "s er molt complexos, atesa la diversitat d'ubicacions " i adverteix de la improcedència d’una eventual "comparativa dels imports disgregats que no parteixi d'un coneixement clar... ja que la dotació és molt superior a la que reben els centres que estan ubicats en espais que no impliquen despesa per aquests conceptes". Malgrat això, l'administració no facilita la informació que permetria aquest "coneixement clar" i esvairia tot risc d’una anàlisi esbiaixada, és a dir, a quins centres se’ls aplica quin criteri. De fet, a la resposta inicial s'afirmava que "De les 104 CFA que hi ha al territori, 17 reben imports per conceptes de neteja, calefacció, electricitat i manteniment que impliquen una dotació molt superior a la que reben els centres que estan ubicats en espais que no impliquen despesa per aquests conceptes". La informació és a mans de l’administració i no s’entén que no és faciliti. Atès que la variabilitat d’imports s'hauria d'explicar a partir d'aquestes ubicacions, el pertinent seria respondre a la sol·licitud pels criteris d’adjudicació no només nombrant l’indicador emprat en termes generals (“ubicació ”) sinó quines ubicacions justifiquen quins imports, o si més no, saber quins 17 CFA reben aquestes quantitats i quins 87 “estan ubicats en espais que no impliquen despesa per aquests conceptes ”. D’altra banda, aquest criteri no sembla que pugui explicar tots els canvis, per exemple quan es passa d’11.000 euros a 29.000 euros en un sol exercici mantenint la mateixa ubicació. Precisament, malgrat es diu que els conceptes de “Comunicacions” i “Activitats docents (alumnes i grups)” "es calculen amb coeficients estàndard que afecten els centres d'igual manera ", s’afirma també que s'està revistant els conceptes "de manera que els centres rebin els imports adequats al nombre d'alumnes ", atès que "hem observat que aquest tema sí que genera greuges comparatius d'impacte significatiu entre uns i altres centres ". No s'entén que el mateix concepte es calculi amb “coeficients estàndard” que "afecten els centre d'igual manera " i a l'hora s'afirmi que s'observen greuges comparatius significatius en base a aquest mateix concepte. Per aquests motius, considero que és a mans de l’administració facilitar la informació de què disposa tal com demanava, fet que ajudaria a aclarir tots els dubtes i facilitar el “ coneixement clar ” que reclama per avaluar les dades que facilita”. 9. El 8 de gener de 2019 la GAIP trasllada les al·legacions anteriors al Departament d’Ensenyament, per tal que pugui atendre- les, si s’escau, tot donant-li un termini de 10 dies a aquests efectes. Un cop transcorregut a bastament aquest termini la GAIP no ha rebut resposta del Departament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una resolució d’estimació parcial d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació p ública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Determinació de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que el Departament d’Ensenyament, en part mitjançant la resolució indicada a l’antecedent 3 i en part mitjançant el seu informe indicat a l’antecedent 6, ha facilitat a la persona reclamant part de la informació sol·licitada. A la vista dels informes i de les al·legacions aportats per les parts a aquest procediment, es podria considerar que s’ha facilitat informació sobre la suma dels ajuts assignats a cada centre els darrers quatre anys (2015 a 2018) i s’ha informat també, si bé més a títol d’exemple que de forma sistemàtica, sobre criteris emprats per a la distribució de les assignacions. Tenint en compte l’anterior, les consideracions fetes pel Departament d’Ensenyament i les al·legacions de la persona reclamant, l’objecte de la Reclamació (és a dir: la informació sol·licitada que no ha estat lliurada a la persona reclamant) seria el següent: En primer lloc, la quantitat dinerària total destinada a la formació de persones adultes, desglossada per centre educatiu, durant el període anterior al facilitat pel Departament, atès que es demana aquesta informació dels darrers set anys i només s’ha lliurat informació sobre tres o quatre. En aquest sentit, tenint en compte que la sol·licitud es presenta l’octubre de 2018 i que pels “darrers set anys” caldria entendre que es tracta d’anys complets, caldria entendre que l’àmbit temporal de la informació sol·licitada és de 2011 a 2017, ambdós inclosos. Ter tant, mancaria la informació relativa als anys 2011 a 2014. En segon lloc, el criteri o criteris emprats per adjudicar aquests ajuts durant els anys indicats. En tercer lloc, les dades anteriors en relació amb els centres que es troben dins l’àmbit del Consorci d’Educació de Barcelona, ja que el Departament ha al·legat que en aquests casos la competència per facilitar la informació sol·licitada correspon als òrgans del Consorci. 3. Sobre el dret d’accés a la informació relativa als anys anteriors a 2015 Si bé la resolució del Departament de novembre de 2018 indicava que no disposava de les dades demanades anteriors a 2015, més endavant en el seu informe a la GAIP afirma que aquestes dades anteriors a 2015 “les disposem, però en unes bas es de dades que dificulten extremadament el càlcul agregat que demana l’usuari. Amb una perspectiva històrica de quatre exercicis es dona abasta informació sobre el motiu de la consulta”. S’ha de tenir en compte que la informació demanada és relativa a la disposició de recursos provinents dels Pressupostos de la Generalitat. Aquest fet és rellevant en el triple sentit següent: en primer lloc , en el de tenir que pensar que l’interès públic en poder accedir a aquesta informació és molt intens, ja que és necessària i idònia per poder valorar la correcte disposició dels recursos públics, i més en un àmbit en el que hi concorren nombrosos centres que hi haurien de poder tenir accés sense discriminació de cap mena. En segon lloc, perquè es tracta d’informació merament econòmica, en la que no és plausible que hi concorrin límits que en puguin justificar la denegació. I finalment perquè no hi ha dubte de què al sí de l’Administració de la Generalitat amb tota seguretat hi deuen haver registres informàtics sobre les transferències fetes durant els anys indicats (2011 a 2014), amb més que probable referència a dades de destinataris (siguin els centres o els ens que els gestionen) i de concepte. Per tant, si bé no es poden descartar les consideracions fetes pel Departament sobre l’extrema dificultat que comportaria fer els càlculs agregats per centre destinatari de les aportacions sol·licitades, segurament aquesta dificultat serà molt menor si es descarta l’agregació (cosa que es pot entendre justificada a la vista de l’informe del Departament) i es faciliten les dades en brut dels ajuts girats a cada centre, amb referència al concepte corresponent. Les consideracions fetes per la persona reclamant a les seves al·legacions permeten suposar la seva conformitat envers aquesta opció de lliurament de la informació sol·licitada. L’Administració ha de tenir en compte que si en el cas de sol·licituds com la que ara ens ocupa, que demanen dades econòmiques amb determinats criteris d’agregació, concorre una “dificultat extrema” per dur a terme l’agregació demanada, concepte que cal entendre equiparable a la tasca complexa d’elaboració prevista com a possible causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública per l’article 29.1.b LTAIPBG, abans de denegar per aquest motiu la informació sol·licitada o d’inadmetre la sol·licitud, l’especial consideració que l’LTAIPBG requereix a favor del dret d’accés a la informació pública i l’especial rellevància pública que mereix l’escrutini social sobre la disposició de recursos públics, obliguen l’Administració a oferir les dades demanades tal com les disposa, és a dir, en brut, sense agregació, i especialment quan així ho proposa la persona reclamant. El mateix article 29.1.b LTAIPBG apunta aquesta opció, quan disposa que si concorren circumstàncies que fan necessària una tasca complexa (expressió equivalent a la d’”extrema dificultat” emprada pel Departament) d’elaboració o reelaboració per atendre els termes de la sol·licitud, “es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant” (audiència que en aquest cas s’ha de considerar practicada a la vista de les seves al·legacions). Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa als ajuts del Departament d’Ensenyament de la Generalitat percebuts per cada centre o aula de formació d’adults entre els anys 2011 i 2014, ambdós inclosos, en els termes en què l’Administració disposa d’aquesta informació, indicant en la mida del possible el concepte o finalitat de l’ajut. Si el Departament considera que la informació que ha pogut obtenir per atendre aquest dret és incomplerta, ho ha de fer constar. 4. Sobre el dret d’accés a la informació relativa als criteris emprats per adjudicar els ajuts La sol·licitud d’informació pública demana “el criteri o els criteris emprats” per adjudicar els ajuts als centres d’educació de persones adultes. Aquests criteris, si existeixen, són sens dubte informació pública, atesos els termes en els que defineixen aquest concepte les disposicions citades al fonament jurídic primer, en la que no és plausible que hi concorrin límits legals a l’accés i, a més, l’interès públic inherent al dret a accedir-hi és especialment intens, ja que poden permetre verificar si s’ha fet una distribució equilibrada i no discriminatòria d’ajuts escassos als quals volen accedir nombrosos centres de formació d’adults. La resolució i l’informe del Departament fan referència a l’existència de diverses situacions entre uns centres i uns altres, que poden dur a què els ajuts atenguin conceptes i finalitats diferents. Davant d’aquestes consideracions, la persona reclamant demana informació sobre els conceptes atesos per cada ajut. De la lectura de les aportacions de les parts se’n pot deduir una certa confusió terminològica entre criteris d’adjudicació i conceptes o finalitats dels ajuts. Els criteris han de servir per poder establir normes o pautes de distribució i prioritats entre diverses sol·licituds competidores; els conceptes o finalitats dels ajuts tenen una significació més descriptiva. Informar de les despeses de calefacció no és informar d’un criteri, sinó d’un concepte de despesa; el criteri seria que aquest tipus de despeses prevalen sobre unes altres o que s’han d’atendre les destinades a escoles de zones més fredes, per exemple. El que demana la persona reclamant en la seva sol·licitud de l’antecedent 2 són els criteris, no els conceptes de despesa. I si bé en les seves al·legacions demana els conceptes i les motivacions de cada assignació, aquesta pretensió no pot ser presa en consideració, ja que la Reclamació ha de ser congruent amb l’objecte de la sol·licitud d’informació, sense que sigui admissible la seva ampliació a altres objectes. I per les respostes donades per l’Administració semblaria que aquests criteris, com a mínim amb caràcter general i sistemàtic, no existeixen. En tot cas, si existeixen criteris de distribució que l’Administració no ha facilitat a la persona reclamant, cal que els li faciliti. A més, als efectes d’atendre plenament aquesta part de la sol·licitud, és exigible a l’Administració que, si no pot oferir uns criteris de distribució més generals i sistemàtics per als set anys sol·licitats que els donats fins ara, o que només els pot donar parcialment, així ho digui expressament. 5. Derivació de la sol·licitud al Consorci d’Educació de Barcelona L’informe del Departament d’Ensenyament justifica correctament en l’autonomia del Consorci d’Educació de Barcelona el fet que no disposi de la informació relativa a les quantitats assignades als centres de formació de persones adultes existents a la Ciutat de Barcelona, ja que és el Consorci qui les assigna i a qui correspon informar-ne. Nogensmenys, en aquests casos en els que l’Administració sol·licitada (el Departament d’Ensenyament) no disposa de la informació demanada, però sap quina és l’Administració que la coneix (el Consorci d’Educació de Barcelona), el que ha de fer, més que excusar-se en aquest fet per no facilitar la informació sol·licitada, és practicar la derivació prevista per l’article 30 LTAIPBG. Aquest precepte estableix el següent: “1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública”. En conseqüència, és procedent estimar aquesta part la Reclamació, als efectes de requerir al Departament d’Ensenyament que practiqui la derivació regulada per l’article 30 LTAIPBG al Consorci d’Educació de Barcelona, per tal que sigui aquest organisme qui faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada en relació amb els centres de formació de persones adultes que són de la responsabilitat de l’indicat Consorci. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 435/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir al Departament d’Ensenyament que, amb la finalitat d’atendre el dret declarat per l’apartat anterior: 1r. Lliuri a la persona reclamant la informació sobre la quantia dels ajuts a cada centre o aula de formació de persones adultes els anys 2011, 2012, 2013 i 2014, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2n. Faciliti a la persona reclamant informació addicional sobre els criteris emprats per a l’adjudicació dels ajuts els anys 2011 a 2017, o/i assenyali expressament que aquests criteris no existeixen o, si és aquest el cas, que no n’hi ha més dels que s’han donat, tot tenint en compte les consideracions fetes al fonament jurídic 4. Porti a terme la derivació al Consorci d’Educació de Barcelona indicada al fonament jurídic 5 i n’informi a la persona reclamant, d’acord amb el previst per l’article 30 LTAIPBG. El Departament ha de fer totes aquestes actuacions en el termini màxim de 15 dies, tot informar- ne a la GAIP. 3. Anul·lar la resolució del Director general de centres públics del Departament d’Ensenyament de 21 de novembre de 2018, en tot allò que s’oposa als dos apartats anteriors. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 4 35/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.