Solicitud de motivos por la denegación de una plaza fija en la Sala Central de Comandamientos y desestimación de la reclamación por falta de objeto

Resolució 602/2021, de 22 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 434/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Motius per denegar una plaça fixa. Sentit de la r esolució: Desestimació. Resum: La motivació sol·licitada ja va ser facilitada a la persona reclamant amb antelació a la presentació de la Reclamació (concretament, el 24 de novembre de 2020) i per acreditar-ho mostra el text que se li va comunicar, i que la mateixa persona reclamant ha aportat a aquest procediment. Això significa que quan es presenta aquesta Reclamació (el 17 de maig de 2021) l’Ajuntament ja havia facilitat des de temps abans la informació reclamada, motiu pel qual la Reclamació ha de ser desestimada per manca d’objecte. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Policia municipal. Covid19. Selecció de personal. Reclamació contra lliurament de la informació. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 17 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 434/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de març de 2021 la persona reclamant, que és agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, presenta al Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) una sol·licitud adreçada a la Directora de Gestió i Relacions Laborals de l’Ajuntament de Barcelona on exposa que hauria fet funcions d’agregat a la Sala Central de Comandaments i que es trobaria en situació de llicència per raons mèdiques al ser personal de risc en relació amb la Covid19, considera que ha estat perjudicat en els seus drets d’esdevenir personal fix a la Sala Central de Comandaments i demana, entre altres pretensions que no tenen contingut d’informació pública, informació del motiu pel qual no es va tenir en compte la seva petició d’agregació enviada en temps i forma i amb la documentació mèdica. 3. La Reclamació presentada el 17 de maig de 2021 indica que el seu objecte és els motius pels quals se li ha denegat una plaça fixa a la Sala central de comandaments i que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 21 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 21 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. L’11 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que indica el següent: “La sol·licitud fou derivada a la Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals, que era l’òrgan encarregat de la seva tramitació. El dia 25 de març es va contestar a la sol·licitud en el següent sentit: (...) En relació a l’únic punt de tota la instància que podria ser una sol·licitud d’accés a la informació pública, és a dir, Que se informe el motivo el cual no se tuvo en cuenta la petición de agregación enviada con la documentación médica dentro de plazo y forma, no és cert que no se li hagi contestat al reclamant, atès a que de la pròpia documentació que aporta consta que el dia 24 de novembre de 2020 se li va enviar escrit al reclamant pel qual se li contestava a la seva sol·licitud d’agregació en el següent sentit: En relació a la petició de pròrroga d’agregació a la Sala conjunta de comandament en torn D, l’informem que la seva petició ha estat denegada per no disposar de cap element que acrediti la continuïtat amb les visites facultatives i/o tractament al qual fa referència; o que aconselli la realització del torn fora de la seva unitat d’origen. El motiu pel qual no s’ha tingut en compte la petició d’agregació consta sobradament explicat, altre cosa és que el reclamant no hi estigui d’acord, essent que els canals per vehicular el desacord no són ni el dret d’accés ni la Comissió a la qual ens dirigim”. I conclou: “ A la vista dels antecedents de fet consignats en aquest informe, és a dir, que la sol·licitud formulada en el seu dia pel reclamant ja ha sigut degudament contestada, aquesta administració interessa que la GAIP, previ els tràmits oportuns, procedeixi a l’arxiu de la reclamació que ens ocupa, atès a que per part de l’Ajuntament de Barcelona s’ha lliurat tota la informació sol·licitada” . 7. El 14 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, a la que dóna cinc dies per formular al·legacions. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desestimació de la Reclamació L’informe municipal argumenta que la motivació sol·licitada ja va ser facilitada a la persona reclamant amb antelació a la presentació de la Reclamació (concretament, el 24 de novembre de 2020) i per acreditar-ho mostra el text que se li va comunicar, i que la mateixa persona reclamant ha aportat a aquest procediment. Això significa que quan es presenta aquesta Reclamació (el 17 de maig de 2021) l’Ajuntament ja havia facilitat des de temps abans la informació reclamada, motiu pel qual la Reclamació ha de ser desestimada per manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juny de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 434/2021 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.